Es busca una alternativa per als pescadors, que farien sortides amb la barca i cobrarien als turistes a canvi d'explicar-los com feinegen. S'han fet proves pilot a l'Estartit, Sitges i Arenys de Mar

La iniciativa funciona, i amb èxit, en altres llocs, com ara al nord d'Itàlia, a la costa de la Toscana. Els turistes tenen la possibilitat de pagar per pujar a una barca de pesca i conèixer sobre el terreny com es feineja mar endins. D'aquesta manera el benefici és doble: tant per al sector turístic, perquè s'amplien l'oferta i els atractius de la zona, com per al sector pesquer, que a causa de la sobreexplotació del fons marí mira de buscar altres sortides.

La idea és bona, però abans caldria que canviés la legislació pesquera, que prohibeix que els turistes pugin a les embarcacions. Tot i això, amb els permisos corresponents i les mesures de seguretat que fa complir Capitania Marítima, s'han pogut portar a terme sortides amb pescadors interessats a tirar endavant el projecte. Així, tècnics del Centre d'Estudis del Mar de Sitges, que gestiona la Diputació de Barcelona, han impulsat les proves pilot amb alguns pescadors de l'Estartit, Sitges i Arenys de Mar. En aquest últim port, però, la comitiva no va sortir de port. El mal temps va obligar a improvisar un pla B prou atractiu per compensar els hipotètics turistes que haurien pagat una entrada per pujar a la barca. “Hauria estat perfecte fer unes tres hores a mar obert per veure com es tiren i es recullen les arts, i acabar fent el peix fresc en un restaurant del port. Abans de marejar-los, vaig decidir que era millor fer el volt dins del port”, explicava Ramon Tarridas des del port d'Arenys. Les sortides turístiques permetran, segons els implicats, fer una nova feina, però al mateix temps representarien una reducció de l'esforç pesquer, ja que temporalment algunes embarcacions no pescarien tant. L'avantatge és que l'aturada no l'hauria d'assumir l'Estat, sinó que es compensaria gràcies a l'usuari que pagaria per pujar a la barca.“Va més enllà de fer turisme, perquè parlem de coneixements que només tenim nosaltres i que ens permetrien guanyar-nos la vida”, explica Tarridas, que també presideix la Plataforma de Pescadors Artesanals del Mediterrani. Aquesta flota és la que té un futur més incert. Segons els estudis, si no es prenen mesures, en els pròxims 10 anys a Europa es perdrà un 60% de les embarcacions que feinegen a prop de la costa. La futura reforma de la política pesquera a la Unió Europea tampoc no els beneficia. Per animar els pescadors, aquest mes tindrà lloc a Sitges un intercanvi amb pescadors de la Toscana amb l'objectiu de saber com els funciona el turisme a dalt la barca.

Un centenar de figures d'arreu de Catalunya es trobaran diumenge a la riera en plena festa major per fer un ‘flash-mob'; l'acte serà enregistrat i es podrà veure des de la xarxa

L'acte anunciat al programa de festa major és Flashmob XXL. A partir d'aquí els mateixos organitzadors no volen donar massa detalls sobre l'esdeveniment per mantenir l'efecte sorpresa que s'hi busca. El que és clar és que fa mesos que hi treballen i que la iniciativa que va sorgir d'una conversa informal entre la gent de Ràdio Arenys i la colla gegantera serà d'entrada un dels actes més multitudinaris d'aquest Sant Zenon. Tal com explica el director de Ràdio Arenys, Josep Bayo, es tracta de donar “visibilitat” al món geganter i per fer-ho s'han inventat aquesta mena de flashmob amb talla gegant que farà ballar al mig de la riera prop de 90 parelles. Per fer-ho, la coreògrafa arenyenca Anna Marín s'ha encarregat de l'espectacle que dividirà els gegants en grups de sis i repartits en tres fileres al llarg de la part baixa de la riera.

Per fer la coreografia, els geganters fa mesos que assagen des de casa després de veure els passos per internet, però també s'han hagut de fer tres assajos presencials per mirar de coordinar totes les colles. L'últim va tenir lloc aquest diumenge al pati de l'escola Joan Maragall amb l'assistència d'una vintena de gegants. Alguns fins i tot han hagut de rebre classes de reforç, ja que la música que s'ha fet per a l'ocasió és més moguda i ràpida del que molts geganters estan acostumats. Cap d'ells havia ballat abans a ritme de gegant una de les cançons més conegudes d'Antònia Font. La versió que n'ha fet el grup mataroní Els Laietans servirà per animar aquest “experiment geganter” i comprovar si les figures també segueixen el ritme del pop català, però a ritme de gralles. L'organització preveu començar a muntar i organitzar gegants i nans a partir de les cinc de la tarda. Per fer-ne un enregistrament com cal s'haurà sonoritzat el tram de riera perquè arribi la música a tothom i s'instal·laran vuit càmeres per enregistrar l'acte i deixar constància a la xarxa d'aquesta coreografia conjunta del món geganter.

Un bon lloc per veure l'esdeveniment serà des de les voreres de la riera, ja que els gegants es posaran a ballar just al costat mirant el públic. Tot i que les parelles estaran col·locades en direcció a mar s'aniran movent fins que quedin repartides a cada costat de la riera. Als dos extrems de la riera s'instal·laran les dues grues elevades per fer-ne la gravació, per tant caldrà tenir-ho en compte a l'hora de buscar un bon lloc per veure l'espectacle. En el tram de riera més estret que hi ha just davant de la plaça de l'Església és on per qüestions d'espai s'hi col·locaran els nans que també seguiran la coreografia. A l'inici de l'acte, que està previst cap a les sis de la tarda, primer es farà ballar els gegants uns minuts per veure si tothom és al seu lloc o si cal fer correccions. A continuació, es tornarà a començar per fer-ne la gravació definitiva. La festa gegantera està previst que es tanqui cap a quarts de vuit de la tarda amb una botifarrada popular que es farà al pati del Calisay. Els organitzadors calculen que mobilitzaran prop d'un miler de persones vingudes d'arreu de Catalunya. Tant els comerciants com la regidoria de Cultura de l'Ajuntament han col·laborat en l'organització de l'acte.