La setmana passada saltava la noticia de que La Vanguardia sortiria en català properament. Me n’alegro profundament. Però i prou. No crec que haguem de fer-los reverències ni besar-los al peus per normalitzar-se. Crec que bàsicament els hauríem de dir: senyors fan 30 anys tard!!
Sincerament no crec que ho facin per amor al país (si fos això ja ho haurien fet fa molt anys). I tot el muntatge de bolos per Catalunya fen presentacions del gran esdeveniment? Em sona més a un muntatge de màrqueting que no pas res més. Potser han perdut parroquians?!