Enviat per georginadesynera el Dg, 27/05/2007 - 07:57
Fa quatre anys tal dia com avui vaig prendre la decisió de votar en blanc.
I en fa quasi quatre que m’arrepenteixo de la meva tant democràtica decisió.
I en fa cinc que en una matinada com la passada, sota la claror de la lluna plena i arran de mar, rodejada d’amistats i gents d’arreu, encisats pels sons groguis de la nit, vaig començar una revolució personal al caliu d’unes màgiques besades...
[...]
Anit al pavelló, envoltada de nou d’amics i coneguts, dels ‘nens i nenes’ que antany feia jugar al cau, al casal o amb el raig de lluna, ara portant la barra, l’entrada, el synera so, dalt de l’escenari o gaudint dels nous sons que hi vibraven, van ressonar aquests nous aires de revolució que tant identifico amb aquesta cançó de l’Amaral que també hi va ser present.
Un d’aquests joves arenyencs que anit feia sentir la seva veu i la seva música va expressar quelcom que ara ja fa massa temps que tenim clar: 'amb la violència no s’arriba enlloc'...
Però fent sentir la nostra veu sí. I en sabem i sabem com ho hem de fer.
Abans de marxar cap a la meva mesa on he volgut fer d’interventora, de nou l’insomni m’ha fet llevar massa d’hora tot i haver fet cap ben tard... i m’han vingut ganes de buidar aquests ‘pájaros’ que darrerament volen al meu cap tot agraïnt abans de començar a totes aquelles i aquells que avui arreu faran possible aquesta nostra cita amb el nostre dret a decidir. I de demanar-vos que vingueu, a saludar, a fer-la petar, o a votar, ni que sigui amb un sobre ple de desitjos i promeses i somnis per fer realitat.
Tot està per fer i tot és possible, hi som i hi serem. Arenys és nostre, de totes i tots.
Comentaris
despertant
Enviat per georginadesynera el Dg, 27/05/2007 - 07:57
Fa quatre anys tal dia com avui vaig prendre la decisió de votar en blanc.
I en fa quasi quatre que m’arrepenteixo de la meva tant democràtica decisió.
I en fa cinc que en una matinada com la passada, sota la claror de la lluna plena i arran de mar, rodejada d’amistats i gents d’arreu, encisats pels sons groguis de la nit, vaig començar una revolució personal al caliu d’unes màgiques besades...
[...]
Anit al pavelló, envoltada de nou d’amics i coneguts, dels ‘nens i nenes’ que antany feia jugar al cau, al casal o amb el raig de lluna, ara portant la barra, l’entrada, el synera so, dalt de l’escenari o gaudint dels nous sons que hi vibraven, van ressonar aquests nous aires de revolució que tant identifico amb aquesta cançó de l’Amaral que també hi va ser present.
Un d’aquests joves arenyencs que anit feia sentir la seva veu i la seva música va expressar quelcom que ara ja fa massa temps que tenim clar: 'amb la violència no s’arriba enlloc'...
Però fent sentir la nostra veu sí. I en sabem i sabem com ho hem de fer.
Abans de marxar cap a la meva mesa on he volgut fer d’interventora, de nou l’insomni m’ha fet llevar massa d’hora tot i haver fet cap ben tard... i m’han vingut ganes de buidar aquests ‘pájaros’ que darrerament volen al meu cap tot agraïnt abans de començar a totes aquelles i aquells que avui arreu faran possible aquesta nostra cita amb el nostre dret a decidir. I de demanar-vos que vingueu, a saludar, a fer-la petar, o a votar, ni que sigui amb un sobre ple de desitjos i promeses i somnis per fer realitat.
Tot està per fer i tot és possible, hi som i hi serem. Arenys és nostre, de totes i tots.
georgina*