He estat llegint el reportatge de l'ARA sobre la caiguda de Caixa de Catalunya, que encara no ha lliurat totes les entregues, i penso que és molt bona feina i interessant de conèixer, ja que malgrat molts pensem que hi ha joc brut al darrere d'aquestes empreses bancàries, no sempre tens la informació necessària per donar suport a aquestes afirmacions.

Amb la lectura del reportatge t'adones de la importància de la manera de ser i obrar dels protagonistes. La cobdicia, sobretot, fa que algunes actuacions siguin clau per a la fallida de les entitats. Un excés de confiança per una banda, i una manca d'escrúpols per l'altra, possibiliten actuacions que perjudiquen les empreses, però no els causants del desastre.

Sempre se sap tard, quan ja no hi ha res a fer, i la Justícia no sempre encerta en el seu judici. L'article és molt clar en les seves explicacions i no cal ser gaire expert en la matèria per adonar-te de tot com funciona i què hi ha al darrere de tot.

La poma podrida ho enverina tot i fa que persones que aparentment actuen de bona fe i amb professionalitat, caiguin en la trampa d'aconseguir una posició social més alta, deixant de banda tots els principis i valors. 

El gran problema de l'actuació fraudulenta és la prescripció del delicte. A vegades coneixem els fets massa tard, quan els culpables ja no han d'assumir la seva responsabilitat i la situació és irreversible. Només ens queda el consol de conèixer la veritat dels fets i els motius que han desencadenat el desastre.