Benvolgut David,
em surt de dir-nos com diu un gran amic, Pau i bé... o Pau i bits com fa l'altre...
ja em desespero...
no tinc paraules...
i no tinc un duro, malauradament, ara com ara, per intentar evitar fets com aquests...
ara bé, tinc la sort de viure en una de les poques precioses casetes que queden a arenys, al 84 de pare fita, q afortunadíssimament i encertada compraren mons pares poc després que jo i ma germana, la Isabel, vinguéssim al món, als anys 80
va ser un prolífic negoci gastronòmic q no vaig ser a temps de salvar i fer créixer, la Ysabeló, però no et pensis, sempre es pot tornar enrere en el temps, ni que sigui 'som-nhiant'...
ara, això sí, passaran per sobre dels nostres cadàvers, de la Isabel i del meu, abans d'enderrocar-la!! no ens ho hem signat sobre paper però poc hi falta doncs la Isa ja en sap d'això de fer papers oficials 'ante notario i ante quien haga falta tu'!!
q ja ho han intentat en diverses ocasions de vendre la moto a mons pares i sort n'hem tingut del seu temperament fort i sicilià quan s'escau, i els hi han fet morros a tots, a dreta i esquerra i no hem caigut en el parany especulatiu com tants haguéssin desitjat...
i si han de ser els meus fills els que ho facin, els hi prego que jo ja no sigui en aquest món a la deriva que no sé pas com el podran viure...
però com deien aquells altres molt encertadament i cada cop n'estic més convençuda... "el tiempo nos dará la razón...SÍ!!"

doncs això, que pau peace i bon rotllo...
nanit,

georgina*