però la lluna, i en Lluís, sempre ens acompanyaran...
Enviat per georginadesynera el Dll, 23/07/2007 - 10:00
seguim fent camins llargs on ja no ens podem equivocar, on cada passa té el sabor del millor instant i en els que cal anar endavant sense perdre ni el temps ni el pas...
som moltes i molts i per sort, anem de braçet...
se us estima,
bentornades,
georgina*
I la lluna, que passava
entre un núvol i el xiprer,
una llàgrima vessava al mar serè.
Quan l’infant que la mirava,
somniant-la un fanalet,
va sentir el murmuri pàl·lid
d’un lament:
"La pobresa... mai...
la pobresa... mai!"
"En el meu vogar celeste
m’ha obsedit el seu atzur
i mestrejo la penombra per als seus ulls,
que la llum no els escarneixi
amb llur propi desesper
precisant perfils al fred, la fam,...
La pobresa... la vergonya..."
"Seré còmplice en l’angoixa,
confident d’anhels nocturns
i confort del seus rancors en la quietud.
Seré alè per a la revolta,
seré empar dels seus recels
i mirall del seu despit per l’univers,
la pobresa... mai!"
I la lluna, que passava
entre els segles i els teus ulls
una llàgrima vessava per...
Comentaris
però la lluna, i en Lluís, sempre ens acompanyaran...
Enviat per georginadesynera el Dll, 23/07/2007 - 10:00
seguim fent camins llargs on ja no ens podem equivocar, on cada passa té el sabor del millor instant i en els que cal anar endavant sense perdre ni el temps ni el pas...
som moltes i molts i per sort, anem de braçet...
se us estima,
bentornades,
georgina*
I la lluna, que passava
entre un núvol i el xiprer,
una llàgrima vessava al mar serè.
Quan l’infant que la mirava,
somniant-la un fanalet,
va sentir el murmuri pàl·lid
d’un lament:
"La pobresa... mai...
la pobresa... mai!"
"En el meu vogar celeste
m’ha obsedit el seu atzur
i mestrejo la penombra per als seus ulls,
que la llum no els escarneixi
amb llur propi desesper
precisant perfils al fred, la fam,...
La pobresa... la vergonya..."
"Seré còmplice en l’angoixa,
confident d’anhels nocturns
i confort del seus rancors en la quietud.
Seré alè per a la revolta,
seré empar dels seus recels
i mirall del seu despit per l’univers,
la pobresa... mai!"
I la lluna, que passava
entre els segles i els teus ulls
una llàgrima vessava per...
georgina*