Tot i no tenir-ho clar, ni sentir-ho bé, ahir a la nit vam sopar a Can Ruscalleda [1] a Sant Pol de Mar.

Teníem clar que la cosa s'havia de celebrar de la millor manera i en el lloc on els sentits i el paladar poguessin desenvolupar les seves funcions amb llibertat. Ens vam vestir per l'ocasió, ens vam pentinar i vam enfilar N-II cap a Sant Pol.

Vam arribar-hi a l'hora de sopar (per això hi anàvem) i un vailet molt simpàtic ens va aparcar el cotxe. Entrem i per benvinguda una copa de cava (català) i un ambient relaxat i tranquil.

Vam poder degustar platets amb mil gustos, tots ells deliciosos, acompanyats per un bon vi del Priorat (això no ho vam voler canviar). Cada plat era presentat i explicat per un jove cambrer (molt atent), fins i tot el pa (per acompanyar) va ser presentat i tallat davant nostre. Un seguit d'atencions i miraments que no sents cada dia i que ahir a la nit ens van regalar un sopar excepcional.

Fins i tot, quan tothom ja ha estat servit, la Carme Ruscalleda surt a saludar i a preguntar: 'com ha anat això? tot bé?' . És la visita de la reina dels fogons per assegurar-se que tots han gaudit amb la seva manera de fer, una manera d'acabar de guarnir el pastís d'una nit perfecte.