Avui és un dia estrany. Ho he notat cap a quarts de set del matí quan he arribat a l'estació i el tren no ha passat fins a les 7. Mitja hora de retard sense despentinar-se, ni sentir-se culpable.

Renfe i Adif, germans de sang i de beneficis econòmics, han tornat a despertar la bèstia que tots portem a dins. Tot i ser molt d'hora per emprenyar-se, a l'estació d'Arenys, els usuaris ens hem emprenyat. Però, és clar, resignadament hem esperat a les 7.

El tren anava ple i jo a peu dret. Arribo a Barcelona. El bar on faig el cafè del matí, estava tancat (persiana avall sense cap explicació).

Fa estona que la veu d'en Bassas no s'escolta a la meva ràdio. No vaig pensar a carregar la bateria. Estic desinformada!

Em sento un xic fosca, com el temps. Sona el telèfon i escolto la veu que sempre fa que tot canviï.