I ja m'he l'he llegit, i ja m'he l'he polit. El setè i últim llibre de Harry Potter [1], escrit per JK Rowling i editat per Empúries [2].

'Les relíquies de la Mort' és un relat que explica i lliga, en moments d'una forma encertada, una història que ha donat set llibres. I no gaire curts, per cert. De l'últim, parlem de 735 pàgines, poca broma.

Rowling ha tingut l'habilitat de saber escriure una història dirigida a un públic de totes les edats. Ha fet una bona feina. Els adolescents que els costa llegir s'han 'enganxat' a les aventures d'aquest també adolescent màgic i mediàtic [3] que tantes passions ha despertat.

Amb aquesta última entrega l'autora no baixa el llistó literari dels altres sis llibres, sap posar-hi un final i mantenir l'atenció del lector en tot moment. No ha buscat el desenllaç simple i fàcil tot i saber que els guanys econòmics eren segurs.

Després de descobrir tot el que he descobert, intento recuperar-me de tantes sorpreses i m'acomiado d'aquest personatge.

Eps, el tast:
' I de cop la cicatriu se li va obrir i ell era en Voldemort i travessava corrents l'habitació pudent i les seves mans llargues i blanques s'aferraven a l'ampit de la finestra mentre contemplava com l'home calb i la dona menuda feien un giravolt i desapareixien, i ell cridava de ràbia amb un crit que es barrejava amb el xiscle de la noia i ressonava per sobre dels jardins foscos i per sobre de les campanes de l'església que anunciaven el dia Nadal...
I el seu era el crit d'en Harry, el seu dolor era el dolor d'en Harry...'