Últimament em passa cada divendres. Després de dinar m'ataca un cansament, de cos i ment, insuportable. Tot plegat ben barrejat amb una immensa alegria perquè és divendres...

Però, jo tinc esperit aventurer i lluitador, abans d'arribar a casa m'ho faré amb la Renfe. I és clar que sí, amb valentia, sense miraments i sense pensar que aquest matí la línia C-1 no circulava bé...per variar.

Després d'escriure aquestes quatre ratlles, noto que m'animo per moments, que recupero fortalesa i fermesa. Suportar el servei de rodalies (en tot el seu ampli significat) et transforma i t'endureix. I és clar que sí!