Fa un parell de mesos, al tren, podies veure molta gent llegint Els homes que no estimaven les dones d'Stieg Larsson [1] amb traducció d'Alexandre Gombau i Núria Vives.
Jo, esperit de contradicció constant, vaig decidir que no volia llegir aquell llibre, encara. Em vaig esperar i assegurar que la gent llegís altres coses i, en aquell moment, vaig arreplegar el llibre i el vaig començar a llegir. No és afany de protagonisme, va ser un atac de seguir les modes quan jo en tingués ganes...
Aquests dies era a mi que se'm podia veure amb el nas enganxat a aquesta novel·la, perquè enganxa, creieu-me! M'ha encantat com m'han anat explicant la història [2] tot i les escenes dures que l'autor descriu sense manies. Aquesta imaginació i clarividència de teixir una trama, fer que el lector s'imagini culpables o també construeixi les seves hipòtesis...tot plegat m'ha agradat.
Ara toca llegir altres llibres, ben diferents, perquè tothom parlarà de la segona part menys jo. A mi m'agrada dur la contrària i segur que el llegiré més tard. Quan es parli del tercer...