Ja vam dir que hi volíem anar: 'això ens ho perdem i no ens ho perdonem, així de clar'.
Dit i fet, m'enganxo al ServiCaixa per comprar les entrades i en quedaven poquetes, però no ens representava cap problema escoltar l'obra i mirar als actors des de dalt de tot del pati de butaques.

Ha valgut la pena veure en escena a dos actors acostumats a fer tots els papers de l'auca. L'Héctor Alterio és una aposta segura i Pepe Sacristán, a mi, em va convèncer.
El text, un cant a la vida, a les coses senzilles i als petits plaers del dia a dia. Cert, que va tenir moments baixos, però en general també va estar a l'alçada.

Fins al 20 de setembre al Teatre Poliorama [1] de Barcelona.