Deu fer uns dos anys que vaig llegir "Les veus del Pamano" i em va impressionar vivament per la manera tan clara d'esplicar la repressió que hi va haver als Pallars passada la Guerra Civil sense recòrrer necessàriament a la crueltat. Ja n'hi ha, i de sobres, en els fets que s'espliquen amb una sorprenent serenitat. Gent pirinenca m'han dit que, als Pallars, avui en dia encara no es gosa parlar -o es parla poc i amb la boca molt petita- del que va passar després de la guerra. Els pobles, sobre tot els més petits, estan plens de families amb greuges molt grans: l'avi de cal X que va matar o les va fer passar molt magres a l'Avi de cal Z. I molt cops viuen els uns al davant o al costat dels altres. I hi seguiran vivint durant generacions dificilment reconciliables.
Molt ben escrit, jo també vaig descobrir Jaume Cabré amb aquesta novel·la, que recomano amb entussiasme.
Comentaris
Gran llibre
Enviat per Mariarosa el Dm, 09/02/2010 - 23:04
Deu fer uns dos anys que vaig llegir "Les veus del Pamano" i em va impressionar vivament per la manera tan clara d'esplicar la repressió que hi va haver als Pallars passada la Guerra Civil sense recòrrer necessàriament a la crueltat. Ja n'hi ha, i de sobres, en els fets que s'espliquen amb una sorprenent serenitat. Gent pirinenca m'han dit que, als Pallars, avui en dia encara no es gosa parlar -o es parla poc i amb la boca molt petita- del que va passar després de la guerra. Els pobles, sobre tot els més petits, estan plens de families amb greuges molt grans: l'avi de cal X que va matar o les va fer passar molt magres a l'Avi de cal Z. I molt cops viuen els uns al davant o al costat dels altres. I hi seguiran vivint durant generacions dificilment reconciliables.
Molt ben escrit, jo també vaig descobrir Jaume Cabré amb aquesta novel·la, que recomano amb entussiasme.