Com que el que vaig a comentar "surt de dins", o sigui, d'aquell lloc del nostre cor on molt encertadament en l'Evangeli de Marc se'ns diu que surten tots els desgabells, vull aclarir d'entrada que la meva intenció no és trivial ni irreverent. Ho adverteixo perque "surt de dins". Bàsicament, de la meva vocació de cuinera i la meva afició a la gastronomia.
Sempre he pensat que una de les grans sorts que tenim els cristians és la manca de problemes amb la dieta. O sigui, que podem menjar els que ens sembli. D'acord, d'acord, durant la Quaresmas tenim unes quantes coses prohibides alguns dies a la setmana, i hem d'observar una actitud frugal a l'hora de menjar. Res de fartaneres. Jo diria que aquesta és una prescripció que, més que religiosa -consisteix en un període d'un cert dejuni jo diria que força comú en totes les religions- té un fonament de neteja de l'organisme, d'eliminació de greixos, toxines i col·lesterols varis, vaja.
Com que sempre acabem fent trampa, qui em digui que les diferents variants del bacallà amb cigrons (hi ha qui hi afegeix carxofes, altres ous durs,...) que s'acostuma a menjar Divendres Sant és una penitència li creixerà el nas com al Pinotxo. Amb la Quaresma en arriba la fastuosa cuina del bacallà, tan rica a Catalunya, sobre tot a Barcelona, amb un extensíssim receptari que val la pena repassar aquells dies en que, ai l'as!, no podem menjar carn (ni falta que ens fa...)
Comentaris
L'intenció no es pas trivial
Enviat per Mariarosa el Dm, 02/03/2010 - 17:28
Com que el que vaig a comentar "surt de dins", o sigui, d'aquell lloc del nostre cor on molt encertadament en l'Evangeli de Marc se'ns diu que surten tots els desgabells, vull aclarir d'entrada que la meva intenció no és trivial ni irreverent. Ho adverteixo perque "surt de dins". Bàsicament, de la meva vocació de cuinera i la meva afició a la gastronomia.
Sempre he pensat que una de les grans sorts que tenim els cristians és la manca de problemes amb la dieta. O sigui, que podem menjar els que ens sembli. D'acord, d'acord, durant la Quaresmas tenim unes quantes coses prohibides alguns dies a la setmana, i hem d'observar una actitud frugal a l'hora de menjar. Res de fartaneres. Jo diria que aquesta és una prescripció que, més que religiosa -consisteix en un període d'un cert dejuni jo diria que força comú en totes les religions- té un fonament de neteja de l'organisme, d'eliminació de greixos, toxines i col·lesterols varis, vaja.
Com que sempre acabem fent trampa, qui em digui que les diferents variants del bacallà amb cigrons (hi ha qui hi afegeix carxofes, altres ous durs,...) que s'acostuma a menjar Divendres Sant és una penitència li creixerà el nas com al Pinotxo. Amb la Quaresma en arriba la fastuosa cuina del bacallà, tan rica a Catalunya, sobre tot a Barcelona, amb un extensíssim receptari que val la pena repassar aquells dies en que, ai l'as!, no podem menjar carn (ni falta que ens fa...)