Alguns potser penseu que m'he tirat enrera del meu objectiu de fer 25 cims [1]. Els faré, els faré... compaginar agendes amb els pares és difícil, i les darreres nevades no m'ho han posat gaire més fàcil. Tampoc cal anar a patir a la muntanya amb els meus 4 anys.

Avui ha estat dia de calçotada (com m'agraden!) i jornada panarra pel meu PAre i per en Falitu, (in)fidels seguidors del gran mestre forner Idris [2]. Després de jugar amb la sorra i l'aigua, i abans d'enfarinar-nos fins al cap amb en Mauri, però, jo m'he dedicat a plantar unes llavors de tomàquet de penjar i d'alfàbrega que vaig aconseguir aquesta tardor a Manresa... un d'aquells dies que vaig acompanyar al pare a comprar farina de debó.

No hi entenc gaire, però diuen que aquestes llavors provenen d'Esporus [3], un projecte per a la conservació de la diversitat de cultius de varietats locals que a més garanteix l'accessibilitat a qualsevol pagés (o pagesa com jo). La veritat és que els pares saben d'on venen les llavors... i poca cosa més. Ja veurem com surt l'experiment.

De moment he plantat unes quantes llavors de tomàquet de penjar llarg (Lycopersicon esculentum) que provenen de Navàs (Bages), i unes poques d'alfàbrega de fulla ampla [4] (Ocynum Basilicum). Ja us aniré explicant que en surt de tot plegat... i ja quedarem per fer uns espaguetis al pesto amb un bon pa amb tomàquet.

[5]

De Esporus, calçots i pa [6]