Diumenge 29 d’agost.
Portem 12 hores conduint. Hem parat en una zona industrial a Collégien [2] (Marnè la Vallè). Fem la pua en un “Formule 1 [3]” i entrem 4 persones en una habitació de tres. Sortim per torns, dissimulant i esperant que la recepcionista no sàpiga comptar i ens dirigim a sopar a la pizzeria del costat.
SORPRESA!!!!
Trobem un caminet de carreretes!!!!
En una zona industrial!!
No em puc arribar a imaginar com seran els boscos del costat.
Triguem dues hores per sopar. Tornem a l’hotel… o hostal… Jo no se com dir-li a un hotel on encara has de compartir la dutxa i l’W.C
La recepcionista ja no hi és. Ara la seva feina la fa una màquina, molt complicada, que per sort encara no te ulls. Pugem tots quatre junts i més tranquils i dormim.

Dilluns 30 d’agost.
Arribem a Disneyland [4]. Estem una mica perduts. Ho volem veure tot i crec que no tindrem temps per res. Mirem el programa i veiem que per raons tècniques, l’endemà tanquen quatre atraccions. Procedim dons a pujar-hi, ens costi el que costi.
Després de quaranta-cinc minuts de cua per pujar al trenet del circ [5], ja en l’últim giravolt, darrera d’uns pins comptem uns disset xampinyons, els fotografiem i pugem al tren.

El país dels contes de fades ha superat totes les nostres expectatives.