La regió de l'Emmental
Enviat per fani el
Avui visitem la regió de l’Emmental, llar del famós formatge [3], que provat aquí no te ni punt de comparació amb el que ens venen a Arenys. Hi ha tantes varietats d’emmental com de formatge manxego a espanya. L’elaboren a les granges amb mètodes tradicionals.
La regió s’anomena així pel riu que la travessa, l’Emme [4]. El paisatge és preciós, verds prats on pasturen les vaques. Per un moment em penso que estic dins la peli “Las chicas de la lenceria” [5]. La meva càmera no para, tot és digne de fotografiar.
La primera parada la fem a Burgdorf [6], un poble a dalt d’un turonet de carrers de llabrdes i porxats. Visitem el castell del segle VII i pensem que poques pedres deuen quedar d’aquella època. Trobem també una església gòtica ben diferent a les que estem acostumats, grans finestrals i ben oberta a l’exterior.
Deixem la carretera principal i ens dirigim a Wynigen per una carretera més que secundària, jo diria que terciària. Aquesta zona, podríem dir que és el Montseny per els de Berna. Tot és molt rústic i tradicional. Hi ha moltes granges reconvertides en restaurants on cambrers t’ofereixen refrigeris disfressats amb el tradicional vestit tradicional de la zona.
En general cuiden molt tot el tradicional, després de la ramaderia i l’agricultura, el turisme és la seva font d’ingressos.
Travessant Wynigen [7] trobem un concurs de gossos i de camí a Lueg ens trobem amb una convenció de cotxes clàssics americans.
Lueg [8] és un bon punt de partida pels que ens agrada caminar, fer trekking o com diuen per aquí nordic walk. Hi ha un munt de camins i senders, molts d’ells asfaltats, que et permeten fer diverses rutes. Nosaltres en triem un de circular d’una horeta i mitja, ja que això de fer mitja volta no ens agrada. I procurant que travessi per força boscos a petició de dos membres de la meva família.
Nosaltres hem trigat dues hores i un quart a fer el recorregut però ens hem parat a tot arreu. Hem tingut les vaques a tocar, hem vist paradetes de carbasses, de licors de fruites i de melmelades. El verd, més verd no pot ser.
Com la nota curiosa del dia dir-vos que en mig del bosc a vint quilometres de tot hem trobat uns serveis i que hi havia dispensadors de bosses per caques de gos i papereres a tot el recorregut.
Fins la pròxima connexió.