Professor de molts, però cadascú en té la seva versió particular i personal. Vaig coincidir-hi un dels anys de més moviment al departament. Ell en va esdevenir el cap. Recordo una reunió d'aquelles conflictives. Tot el claustre de professors del departament de llengua catalana i ell al capdavant. Una bona colla d'estudiants que ens revoltàvem per una imposició sense cap ni peus: una prova de llengua al final de la carrera, un pal a les rodes sense sentit portat a terme de la manera que es volia fer. Tots hi vam posar el coll. En varem parlar, raonadament. Ens van deixar parlar i vam escoltar amb molta atenció. Tot es va solucionar i ell després de dies i dies de tensió es va aixecar de la cadira. L'agraïment a les seves paraules i de sobte... se li va trencar la veu, encara més, però d'emoció. Havíem ssalvat entre tots i totes una revolta a la facultat de filologia i l'emoció també es va apoderar de tots nosaltres.

Et trobarem a faltar tant...