Tres arenyencs, una història [1]

“El primer any i mig va ser molt dur, al principi ni parlava. (...) Vaig venir amb 18 anys i, clar, aquí vaig obrir els ulls (...) Ara quan vaig a Romania de vacances i torno, arribo aquí i penso: ja soc a casa.”

Amb només 18 anys en Cristian va deixar el seu país i va venir a Arenys. D'això ja fa gairebé 10 anys. El seu tiet havia vingut primer i uns anys després el seu pare. Els seus primers mesos no van ser fàcils, l'idioma i l'enyorança pel que havia deixat allà eren barreres difícils de superar. Uns mesos més tard va arribar algú molt important per a ell, la Danna. Anys després arribaria la seva sogra i el seu cunyat. En Cristian, la Danna i en Gabi ens ofereixen sempre el seu millor somriure a la Krusan. Allà van trobar una família que els va acompanyar en la seva entrada a casa nostra. A en Cristian se li neguen els ulls, encara avui, quan parla de l'Agustí pare, l'avi com ell li deia i com el sentia. Tres persones i una història que us convidem a descobrir.