El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants. Està especialitzat en alimentar-se d'ossos, per això s'ha d'esperar a que els altres voltors hagin acabat de buidar la carcassa de la carronya. Rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Com els seu menjar és tant especialitzat ocupa territoris de cria enormes. El seu nom científic vol dir voltor-àliga amb barba.

El trencalòs té una distribució mundial discontínua, amb poblacions al sud d’Europa, al centre-sud d’Àsia i al nord, al sud i a l’est d’Àfrica, on hi ha la major població (1.400-2.200 parelles).

A Europa, el trencalòs està considerat com un dels rapinyaires més amenaçats. La població europea es limita a dos nuclis reduïts a Creta i Còrsega, un tercer nucli, fruit d’un programa de reintroducció, als Alps i del qual s’han pogut comprovar últimament les primeres dades de reproducció; i un quart nucli, el més important, als Pirineus, on l’espècie es recupera lleugerament. Actualment, la població pirinenca compta amb 116 territoris, enfront dels 65 de fa 10 anys. A Catalunya a l'any 1983 hi havia 9 parelles actualment hi ha 36 parelles reproductores, fet que demostra que en aquest cas l'estatus d'espècie protegida i la gestió de l'Administració han estat encertades.

Per tant si algun dia aneu als Pirineus o pre-Pirineus mireu al cel i amb sort veureu el trencalós solirari amb la cua llarga que us ajudarà a diferenciar-lo dels voltors comuns molt més freqüents, sort