ai Denia, denia. Nomes ta dire ca comprench parfectoament tots aquestos santiments que maxposes. A mi no ma passa amb animals sino amb una certa xiqueta que deu tenir una seixantena dains a lo sumo i que está com per esclafarla també contra los barrots de qualsevol llit.
(lo doctor suspira i, com no, es moca)
Si ets arenyenca tencs moltes cartes per ser també lletraferida, pur lu tan al tema de los patiments ca mexposes t'aniran com anillo al dedo per construir de de ja una magna obra poética. Si cuando menos ta veus capaç da superar aquest estadi (cosa que lo doctor, desde la prespectiva de los molts ain ca te ta recomana fortament) Gira lo xumet cap el susoditxo Felix. practica la natural indifarensia famenina cap a l'anterior maromo que al veureselin innorat ta posará consecuentemente ipsofacto an un pedestal i no parará de perseguirte per tot lo parque o ta seguirá amb lo cotxet.

Atentament DDDotras, patafisich dr.

P.D.: diga-li a los parens a vore ca fem amb los rabuts atrassats.