Us asseguro que aquests dies era bastant escèptic quan veia els coloms resseguint, sense parar de menjar, les llavors plantades enmig de l'empedrat de la Riera. Estava convençut que no en deixarien ni una.

No m'agraden gens els coloms, però reconec que me'ls miro i de les seves peculiars i sorprenents actuacions, sempre en trec o m'imagino alguna metàfora... La golafreria amb que van actuar sobre les llavors acabades de plantar em portava a veure'ls molt humans. Que algunes llavors hagin sobreviscut als estols executors és una alegria i un símbol que aporta optimisme en dies grisos, difícils, d'ensurts i incertesa, de crisi en tots els àmbits. Bon dia!