Debats, crisi econòmica i candidats [1]
Enviat per xaviermir [2] el
Divendres vam tenir un debat polític a la Sala d'Actes de la Biblioteca, l'organitzat pel Grup de Debat i Tertúlia. En Xavier Febrer ja n'ha donat l'opinió [3]. Va ser un debat on la crisi econòmica va tenir un gran pes. "Crisi", per cert, és un mot que no porta essa final a diferència del castellà i l'única essa que porta ha de sonar sonora i no pas sorda. Si més no, que la crisi serveixi perquè tothom sàpiga com pronunciar la paraula. Passa una cosa semblant amb el mot "senyal", que en català és masculí. Així, tant al País Valencià, on el Molt Honorable Sr. Camps els ha deixat sense senyal per a TV3, com aquí, que no són pocs els qui tenen problemes de recepció amb "el" senyal de televisió, tenim una oportunitat per fer net d'un error lingüístic que arrosseguem. Però no era d'això, que volia escriure.
La idea que us volia transmetre és que, si som en temps de crisi, és especialment important que qui tingui la responsabilitat de governar conegui molt bé lleis, persones, mecanismes, reglaments, etc. L'experiència, en aquest cas, és un bé més preuat que mai. Perquè es poden tenir molt bones intencions, però sempre hi ha un aprenentatge a fer, sempre ens equivoquem en una cosa o altra. I no és tan senzill com que el polític pugui dictar i que després el tècnic s'hi hagi de trencar les banyes. Cal haver entès unes quantes explicacions dels tècnics per no acabar dient-los "fes-t'ho com vulguis però els dies han de tenir 25 hores".
Els aprenentatges s'han de fer i consisteixen a equivocar-se. Tots hem deixat que algú s'equivoqués perquè pogués treure'n un aprenentatge. Encara que el resultat immediat sigui que es pot trencar alguna cosa, el resultat que realment importa és el creixement dels individus i dels col·lectius. Ara bé, en moments delicats, i amb l'objectiu que la despesa de l'aprenentatge no carregui excessivament unes arques públiques migrades, cal aprofitar al màxim l'experiència de govern municipal adquirida. En aquest sentit, és important que un equip humà combini perfils experimentats i perfils de renovació. Crec que un equip on ningú tingui experiència de govern és massa arriscat, però també crec que un equip sense persones noves pot acabar ofegat, que calen sempre uns ulls que vegin les coses des d'una altra perspectiva. En temps de crisi, aquests equilibris entre experiència i renovació no són una banalitat.