Poesia escrita pel Pare Venanci d’Arenys el dia 2 de juny de 1948, evocant els símbols Arenycs: l’aranyoner, el mar, les ametlles i les puntes.

Ametlles i randes

Deia l’aranyoner del nostre escut:
- Ai, la vila d’Arenys clara i senyora! –
“Quin nou pessigolleig de joventut
ha entendrit el meus tanys i tot m’enflora?”

I la mar responia dolçament:
- Ai, la vila d’Arenys senyora i clara! –
“Qui m’ha tornat el bleix i el moviment
sota aquest arbre on m’he encantat fins ara?”

I feia l’arbre, com un averany:
- Ai, la vila d’Arenys blanca i granada! –
“En lloc d’aspres prunells, sento l’afany
de fruitar ametlla flonja i ensucrada”.

I la mar deia amb un tremir molt lleu:
- Ai, la vila d’Arenys gemada i blanca! –
“Juguen mos dits filant randes de neu
damunt les ones i la platja franca...”

I l’arç, fet ametller, vinga florir
gronxant rams de confits al grat de l’aire.
I la mar, sota d’ell, vinga teixir
fils d’escuma, guarnint el blau coixí.
Ai, la vila d’Arenys, dolça i puntaire!

Altres peces del Corpus identitari:

(I) La puntaire [1] de Manuel Ribot i Serra.
(II) El conte El corn [2] del llibre Tríptic de Ferran de Pol.
(III) Fragment del llibre Érem quatre [3] de Ferran de Pol.
(IV) La dansa d’Arenys [4]
(V) L’Himne a Sant Zenon [5] de Joan Draper i Xavier Maimí
(VI) La gent d’Arenys [6] del Pare Venanci d’Arenys
(VII) La Rierada [7] del Pare Venanci d’Arenys

http://www.arenyautes.cat/enricpera [8]