Sense aspirar a poder-te convèncer de res, Pep, deixa'm dir que em sap greu que no trobis cap opció digna de merèixer el teu vot. Com a plantejament rumiat i meditat i mastegat i tot, és clar que no anar a votar és una opció legítima. Diria que no és una qüestió de legitimitat, sinó de dinàmiques i de riscos socials. Intento explicar-me.
El vot de càstig que vols practicar a la partitocràcia hauria de ser molt més generalitzat perquè assolís l'efecte que busques. Recorda que avui ens estem menjant amb patates un estatut d'autonomia que no va votar ni la meitat del cens: 1.882.533 de SÍ sobre 5.201.715 electors. I per intentar arribar a aquest punt posaràs en marxa una dinàmica que podria no contribuir a la regeneració democràtica, sinó acabar-la de degenerar.
Saps perfectament que al costat del teu raonament escrupolós hi ha moltes persones que no van a votar per pura inèrcia, per una actitud crítica de perfil molt baix. Sovint apareixen estudis que ens diuen que ben bé la meitat del país no sap ni qui governa. Res no et garanteix que aquesta massa gregària acabi pressionant en el sentit que tu vols. Potser al final, de tant criticar pel broc gros, acabarem devaluant les institucions de govern locals i nacionals i lliurant-les a eficients gestores convenientment supeditades a interessos econòmics que no seran els nostres.
Jo aposto més aviat per aconseguir que aquestes persones amb esperit crític aconsegueixin transformar els partits des de dins. No es tracta de carregar-se les eines, sinó de millorar-les.
Com sempre des del respecte i l'admiració, però també des d'una certa preocupació,
Comentaris
Àcrates i gregaris
Enviat per xaviermir el Dll, 16/05/2011 - 18:03
Sense aspirar a poder-te convèncer de res, Pep, deixa'm dir que em sap greu que no trobis cap opció digna de merèixer el teu vot. Com a plantejament rumiat i meditat i mastegat i tot, és clar que no anar a votar és una opció legítima. Diria que no és una qüestió de legitimitat, sinó de dinàmiques i de riscos socials. Intento explicar-me.
El vot de càstig que vols practicar a la partitocràcia hauria de ser molt més generalitzat perquè assolís l'efecte que busques. Recorda que avui ens estem menjant amb patates un estatut d'autonomia que no va votar ni la meitat del cens: 1.882.533 de SÍ sobre 5.201.715 electors. I per intentar arribar a aquest punt posaràs en marxa una dinàmica que podria no contribuir a la regeneració democràtica, sinó acabar-la de degenerar.
Saps perfectament que al costat del teu raonament escrupolós hi ha moltes persones que no van a votar per pura inèrcia, per una actitud crítica de perfil molt baix. Sovint apareixen estudis que ens diuen que ben bé la meitat del país no sap ni qui governa. Res no et garanteix que aquesta massa gregària acabi pressionant en el sentit que tu vols. Potser al final, de tant criticar pel broc gros, acabarem devaluant les institucions de govern locals i nacionals i lliurant-les a eficients gestores convenientment supeditades a interessos econòmics que no seran els nostres.
Jo aposto més aviat per aconseguir que aquestes persones amb esperit crític aconsegueixin transformar els partits des de dins. No es tracta de carregar-se les eines, sinó de millorar-les.
Com sempre des del respecte i l'admiració, però també des d'una certa preocupació,
una abraçada.
Xavier Mir