Tota aquesta polèmica sobre la festa de Sant Roc m'ha fet pensar.

Durant tota la meva vida he hagut d'entrar a l'església per diversos motius. Alguns, tot i no ser de missa, m'han fet sentir molt alegre, d'altres m'han entristit molt.

No he volgut mai ofendre a ningú amb les meves creences. No se m'ha acudit mai dir a uns nuvis que es casin a la placeta ni a una vídua que digui adéu al seu marit a la cantonada amb el rial, a canvi de la meva presencia. No he pensat mai que ho fessin expressament per molestar-me.

Hi ha coses que s'han de fer sense pensar-s'ho tant. Som laics no?

He vist nens cantant a l'església, hi he vist concerts.

He hagut de fer un treball sobre en Pau Costa

En cap moment he pensat en coses místiques ni religioses.

Recentment hem estat a Itàlia hem vist unes 83 esglésies i catedrals a la recerca de l'art. Hi hem entrat i ja està. I us asseguro que davant la Pietat de Miquel Àngel hi no hi havia dos persones de la mateixa religió.

Qui no ha visitat mai una Mesquita o una Sinagoga? Qui no ha anat a una boda, enterro, bateig o comunió.

Suposo que tot això, deu venir per alguna altra cosa. No puc imaginar que sigui tant insofrible entrar a l'església i fer veure que escoltes missa.

Ens agradi o no al Sr. Roc, el van fer Sant. I els Sants estan vinculats a l'església Catòlica.

Aquesta separació irònicament em fa pensar que hi hauran macips amb aigua perfumada beneïda i altres que no. Gent preguntant als macips si estan beneïts o no. Senyores dient "No em mulli que jo vull que em beneeixin"...

... I Macips cridant Sant Roc i Macips cridant Sr. Roc.

Bon Sant Roc a tothom