Afortunadament la crisi també ha arribat al món de la educació. Crisi, canvi, oportunitat és un procés dinàmic. Els vells paradigmes estan morint i els nous encara no han nascut, ens toca viure aquesta transició amb la confiança de que després del caos ve l'ordre.
Sabem el que no volem, fantàstic, és el moment de dissenyar el que sí volem. Els nostres nens i joves ho demanen a crits, només cal saber escoltar amb la ment molt oberta, curiosa, neutra, compassiva i sobretot imaginativa. Ha quedat demostrat que el sistema actual no funciona, no cal ser molt intel.ligent per a veure-ho. Instal.lar-nos en lamentacions no és útil. Com deia Einstein, amb la llògica i la raó anem de A a B, amb la imaginació anem a tot arreu. Un nou sistema no és que sigui necessari, és inevitable i obvi.
Els nostres joves no necessiten més informació, són fills de la era de la informació, amb un click tens tot el que necessites. En tot cas el que es necessari és generar consciència, discerniment per a utilitzar-la. Tot allò que ensenyes a un nen li estàs impedint que ho aprengui, va dir Piaget. Curiositat, respecte, confiança, centrament, sentit del JO i de l'altre, són entre d'altres totes les eines que es necessiten per a crear una vida de valor, i no d'èxit.
Cultura de l'esforç? El que la societat demana a crits és una vida plena de propòsit. Qui té un gran QUE pot assumir qualsevol COM, no és meu, és de Nietzsche i també de Frankl i de Goethe, i de tants homes brillants que ens han precedit i mostrat.
Què volem veure al món? Com volem que siguin els nostres fills, alumnes, homes, dones, clients...?
Comentaris
Afortunadament la crisi també
Enviat per eulalia el Dij, 01/09/2011 - 14:20
Afortunadament la crisi també ha arribat al món de la educació. Crisi, canvi, oportunitat és un procés dinàmic. Els vells paradigmes estan morint i els nous encara no han nascut, ens toca viure aquesta transició amb la confiança de que després del caos ve l'ordre.
Sabem el que no volem, fantàstic, és el moment de dissenyar el que sí volem. Els nostres nens i joves ho demanen a crits, només cal saber escoltar amb la ment molt oberta, curiosa, neutra, compassiva i sobretot imaginativa. Ha quedat demostrat que el sistema actual no funciona, no cal ser molt intel.ligent per a veure-ho. Instal.lar-nos en lamentacions no és útil. Com deia Einstein, amb la llògica i la raó anem de A a B, amb la imaginació anem a tot arreu. Un nou sistema no és que sigui necessari, és inevitable i obvi.
Els nostres joves no necessiten més informació, són fills de la era de la informació, amb un click tens tot el que necessites. En tot cas el que es necessari és generar consciència, discerniment per a utilitzar-la. Tot allò que ensenyes a un nen li estàs impedint que ho aprengui, va dir Piaget. Curiositat, respecte, confiança, centrament, sentit del JO i de l'altre, són entre d'altres totes les eines que es necessiten per a crear una vida de valor, i no d'èxit.
Cultura de l'esforç? El que la societat demana a crits és una vida plena de propòsit. Qui té un gran QUE pot assumir qualsevol COM, no és meu, és de Nietzsche i també de Frankl i de Goethe, i de tants homes brillants que ens han precedit i mostrat.
Què volem veure al món? Com volem que siguin els nostres fills, alumnes, homes, dones, clients...?
Sigue-m'ho primer nosaltres!