Holaaaaaaaaaaaaaaa!

Estem rebentats! Ja nomes queda un dia, i estem rebentadissims! Aquest mati hem fet turisme comercial, d'aquell que mires i mires, fas les dents llarguetes i no compres res! Hem estat a Akihabara, la ciutat electronica... pero jo diria mes, la ciutat dels viciats/ades. Quin percal! Tots enxufats a mobils d'ultima generacio, a PCs nous, a IPADs, a netbooks, i a deu mil histories varies! Avui he descobert que per ells, SEGA, es un espai on hi ha deu mil maquinetes d'aquelles de pinsa que li tires una monedeta i intentes agafar un cutre-nino.

Doncs de SEGAS, hi ha per tot arreu, a part de PACHINCOS [1], centres inmensos de maquines escurabutxaques (amb la musica a rebentar els timpans). La gent esta moooolt enganxada als SEGA, de debo... estan malalts!!!! Tambe hem vist Meido Kissas, que son un tipus de cafeteries on et serveixen noietes vestides de serventes i actuen com a tal... be, no hem anat a cap perque a mi el rotllo aquest frikie no em posa gaire, pero les noies pel carrer vestides de "xaxes", si. Jo, amb bona fe, anava a tirar-me una foto amb elles, pero han posat els brasos en forma de X (que vol dir que no...sabeu que aqui no diuen que no??? esta mal vist, no ho poden dir...).

Be, hem vist mil botigues mes, pero hem escursat cami, perque aqui, el sol es insoportable i d'ombra no hi ha gaire a la gran ciutat. Aixi que ens hem dirigit cap a Roppongi a veure encara no se el que...botiguetes pijes i centenars de rascacels. Ens hem endinsat a Roppongi Hills, una especie de Mataro Park a lo gran i a lo pijo. Una aranya gegant ens ha donat la benvinguda... en serio, una escultura gegant amb ous inclosos! Hem dinat a un restaurant indu (bonissim per cert!), hem visitat el museu del Doraemon (no expressament, ens l'hem topat i era gratuit) i hem tornat cap a l'hotel.

Becaineta de la bona (d'aquelles de casa, no dels japonesos), dutxa i tornada a Shibuya a fer soparet romantic per celebrar la nostra lluna de mel en un edifici just davant del creuament de Shibuya (que ja us vaig parlar l'altre dia).

Sabeu la historia d'en Hachiko [2]? En Hachiko es el gos mes conegut del Japo. Va ser la mascota d'un professor d'universitat de Tokio. Diuen que Hachiko anava cada dia a esperar al seu amo a l'estacio, quan ell tornava al vespre de la seva jornada laboral. Un bon dia, el professor va morir, pero en Hachiko el va esperar fidelment cada dia durant onze anys mes. Poc a poc es va anar coneixent la historia del gos i va despertar entre els japonesos una gran admiracio. Fins i tot van fer una pel.licula [3] d'en Hachiko, just davant de la porta de l'estacio de Shibuya, alla on l'esperava cada dia (l'actor és en Richard Gere... pinta de japo no gaire, oi?). També hi ha un monument del gos. Aquest es el punt de trobada de milers de japonesos, i amb tot jo m'he pogut fer un petit espai entre els nipons i fer-me la foto de rigor!