Gràcies de nou Enric per les teves lliçons de biologia (em podem dir natura?) pràctica i de proximitat. Llegir-te és com sentir una veu en off que va encadenant records de vivències que tots hem tingut pels voltants d'Arenys.

Sense anar més lluny, dilluns de Pasqua vam caminar cap a la Font de la Figuerassa i algú es va aturar davant una surera observant les formigues. La Dènia i l'Ivó tenien ben clar que aquelles formigues, si eren vermelles, picaven. Jo em vaig quedar amb la idea de que no anàvem bé, que allò podia ser una plaga o una invasió de ves a saber quina formiga llunyana que havia travessat oceans dins un sac d'arròs.

Quina sorpresa llegir que fa una funció tan interessant. A partir d'ara la veuré amb altres ulls. Gràcies de nou.

amunt i bits!
Rafel