Amb el temps que estem, no és pot "posar la mà al foc" per creure de bones a primeres en la innocència de ningú, si no és un familiar o una amistat d'excepció.
El cas del militant d'esquerra Jordi Ausàs, enceta les sospites d'aquells judicis severs fets per acontentar el populatxo de tertúlies bananeres hispàniques.
Com és que, justament d'aquest cas, no hi ha secret de sumari??? Com és que el fiscal pot anar explicant tots els detalls, i del Duc de Palma encara no en sabem res??? Si el fiscal és un funcionari judicial, no s'hauria de limitar a explicar les evidències i punt??? Com és que fa judicis de valor, publicita i ironitza sobre les evidències que tenen??? Ell ha de dir si un detingut era molt treballador"??? S'està saltant la presumpció de innocència i està desacreditant una persona que igual pot ser condemnada que pot ser deixada en llibertat sense càrrecs. No hauria d'anar amb més de compte? està "fent punts"? està complint un encàrrec? Hi ha algunes coses estranyes en aquest tema: molta celeritat i zel policial, molt rigor judicial i un cert acarnissament del fiscal que no el veiem, malauradament, ni en molts casos de violència de gènere, per posar un exemple.
Avui si hom deu mil Euros" tens un problema, si en deus mil milions el problema el tenen tots els altres...nosaltres.
Si avui Jordi Ausàs és un ciutadà més, perquè no es parla també del guàrdia civil implicat, que és una autoritat de frontera?, i dels altres implicats. Sospito que molt de fum per despistar temes molt més importants com de l'amnistia fiscal dels dipositants en paradisos fiscals i altres corrupteles que tots sabem i encara no hi ha ningú a presó. Vergonya per les autoritats d'Espanya lladres i corruptes.