Estiu estrany. Entre espatlla i voltadits, a penes un únic bany de mar. Expectativa de fiords, però, després de més de 30 anys. Alesund, Geiranger, Bergen, Eidfjord, potser Flam fins i tot. Corona noruega. Fiords com claus d’aigua plantats a la terra. Fiords que comuniquen amb el mar, però que no hi tenen res a veure. Ja en parlarem.

Article d’Antoni Vives avui a l’Ara sobre els funcionaris. Ja era hora. Moltes gràcies. És cert que fa ja més de 30 anys que adoptàrem no només el nom sinó també el model i la mentalitat pròpies del funcionariat espanyol. També els corresponents sindicats representen i reprodueixen els mateixos esquemes. Prebendes i disculpes. I “moscosos”, és a dir, dies morosos. No hem elaborat mai un model propi de funció pública. Hauríem de fer-ho. Servidors de la cosa pública. Bons, atents, abnegats. Cap país no pot funcionar sense.

El país al cap i, mentrestant, escriure. Escriure et permet construir sortides a l’angoixa general de no fer res, ara que no hi ha classes i escoles i instituts són tancats. No és que tinguis idees. D’idea, no en tens cap. Busques, remenes, llegeixes aquest i l’altre, i al final acostuma a passar que acaba apareixent aquella guspira, aquella petita flama que t’alça un poc de la cadira. I és aleshores que dius: avui, si més no, ja tens aquelles 200 o 300 paraules que justifiquen el fet que no estàs fent res, que no fas res.

www.miquelcolomer.cat [3]