Avui baixant de Sant Celoni, he sentit una olor llargament esperada. La de terra mullada. És aquesta olor que desperta amb la pluja, i que després de tant de temps, resulta ser més intensa. Era per parar-se i estirar-se sobre la pinassa humida i tancar els ulls. Això cura més que molts medicaments,segur. La tardor ens ensenya el nas, rere aquests núvols negres que s'observen a l'horitzó. Els dies s'escurcen i la mandra ens pren hores d'activitat. Doncs res, agafem forces, que ja vindran els dies llargs.