Hi havia una vegada un gos que es deia Xuscu. Era un gos mitja, blanc com la neu amb uns ulls marrons i amb les orelles,la boca i el morro minúsculs,pelut com un ós i gras  com una vaca. Era alegra com un sol,juganer com un hàmster, xerraire com un lloro i valent com Cristòfol Colom.

Vivia en una casa molt maca al camp on hi havia moltes flors,sempre feia sol. Es molt espaiós per jugar a qualsevol joc. En Xuscu sempre jugava al camp perquè mai passava ningú, s'ha esta molt bé i es un lloc fantàstic per passar-s’ho genial amb la família.

Un dia en Xuscu va entrar a la casa de camp a agafar el pal per jugar. Quan va entrar, el pal no estava al lloc on l'havia deixat i va trobar unes petjades de gos mes grans que les seves va anar a investigar i va trobar una gossa que es deia Laica i en Xuscu li va preguntar que feia. La Laica li va explicar que li havien robat el menjar.

En Xuscu va dir-li que a ell  també li havien robat i que la acompanyava a buscar-ho. De sobte, van descobrir pèl de gos marró i blanc !

Mes tard la Laica li va dir a en Xuscu si volia anar a la casa per si  trobaven alguna pista per esbrinar qui era el lladra.

Llavors van entrar a la casa d’en Xuscu i van trobar un gos blanc Tap, intentant robar la  manta de pollets d’en  Xuscu i en Tap els va dir que perquè. Va dir que els robava perquè no tenia amos i robava per alimentar-se i no morir.

La Laica i en Xuscu van dir-li si volia viure amb en Xuscu. Finalment en Tap va acceptar i van viure feliçment feliç a la casa d’en Xuscu.