Avui ens hem tornat a veure. Avui no és un dia qualsevol. Aquests dies no són com tots els altres. Aquests dies pesen, fan mal i et fan present, més que mai.

De l'actualitat d'aquell 22 de gener del 2011 fred i glaçat en queda molt poca cosa. El món ha canviat i les nostres vides, també.

Però jo volia que, entre tant de canvi, una cosa intentés mantenir-se com gairebé sempre. Menjar juntes aquelles magdalenes farcides de xocolata que la mare ens comprava. Així que, un cop he tingut el material, he enfilat cap al cementiri, per estar-me amb tu una estona, pensant en futeses i escoltant el silenci. I menjant magdalenes farcides de xocolata. 

 

Com sempre hem coincidit en el veredicte: 'aquestes magdalenes són un 'puto' vici'

Ara el record és més tendre i l'enyor té regust de xocolata.