I és justament contrari a tot model de vida endreçada aquesta cosa infecta dels correbars que els ajuntaments d’algunes viles i pobles fomenten i col·laboren a organitzar de cara als dies de llur Festa Major. Joves, suposo, convocats a recórrer els diversos bars del poble acompanyats de gresca i de txaranga (sic). Preu: 12€ a canvi de 10 cerveses. Entre els col·laboradors de “l’acte”, la Regidoria de Joventut, és clar. Correbars i correbous, no sé què és pitjor. Així estem i així anem. Em demano a quina mena de credibilitat pot aspirar un ajuntament que programa unes tals animalades. Espectacle de pítimes públiques pels carrers de la vila. Populisme barat, indigent, degenerat. Honor i Glòria a Sant Zenon, tot i així. Només faltaria.

Dinar, ahir, al Triclini d’Arenys de Munt. Hi vaig amb moto i hi arribo que trec foc pels queixals. Arenys de Munt, Capital de la Sardana, 2013. Arenys de Munt, on el 2009 començà públicament l’actual procés cap a la Llibertat. Arenys de Munt, lamentable estat de la seva Riera. Bonys i sotracs espantosos, infernals. Pobres suspensions de tots els vehicles que hi han de passar i pobre de tu, sobretot, si és amb moto que hi vas, que és per això mateix que ho dic i em surt de l’ànima. Intransitable Riera. Que l’asfaltin d’una vegada, cony. Que la soterrin. Que la civilitzin. Que l’endrecin. El dinar, això sí, anà molt bé. I la conversa. I la ratafia.

www.miquelcolomer.cat [3]