Enviat per Teresa Verdura el Dij, 19/04/2007 - 12:00
No havia pensat anar-hi a però ho faré.
No vaig voler veure la pel•lícula perquè tinc por de que els actors que interpreten els personatges destrueixin els que jo vaig configurar en el meu pensament. Vaig sentir tanta emoció amb la novel•la que no volia que ningú ho espatllés. Si em dius que es una lectura m'hi atreviré.
Mira Montse, crec que hi ha dos maneres de fer teatre. Una va relacionada amb fer productes comercials i rendibles econòmicament, l'altre va mes relacionada amb la visió del compromís -i millor que sigui rendible també- perquè hi hagi més producció, per això cal que en parlem en aquest fòrum perquè també es una manera de fer-ne difusió.
Ara que es porta tant tot lo mediàtic i molt mes amb els propers comicis electorals, hauríem d’aprendre d’ aquesta i d'altres novel•les que ens fan repensar amb la gran quantitat de personatges anònims que han fet i viscut coses increïbles a la vida i que avui poden ser el nostre veí del metro o de la taula del costat. Quina grandesa!
Comentaris
els soldats
Enviat per Teresa Verdura el Dij, 19/04/2007 - 12:00
No havia pensat anar-hi a però ho faré.
No vaig voler veure la pel•lícula perquè tinc por de que els actors que interpreten els personatges destrueixin els que jo vaig configurar en el meu pensament. Vaig sentir tanta emoció amb la novel•la que no volia que ningú ho espatllés. Si em dius que es una lectura m'hi atreviré.
Mira Montse, crec que hi ha dos maneres de fer teatre. Una va relacionada amb fer productes comercials i rendibles econòmicament, l'altre va mes relacionada amb la visió del compromís -i millor que sigui rendible també- perquè hi hagi més producció, per això cal que en parlem en aquest fòrum perquè també es una manera de fer-ne difusió.
Ara que es porta tant tot lo mediàtic i molt mes amb els propers comicis electorals, hauríem d’aprendre d’ aquesta i d'altres novel•les que ens fan repensar amb la gran quantitat de personatges anònims que han fet i viscut coses increïbles a la vida i que avui poden ser el nostre veí del metro o de la taula del costat. Quina grandesa!
Teresa Verdura i Anglada