El cinc sona a número rodó, a data de pès, convida a la reflexió, a la valoració. El cinc et convida a tancar els ulls, ràpidament, per a pensar-te. Confirmes que encara recordes la seva veu i la seva manera de caminar i de mourés. Ho podries explicar sense vacil·lar.

Avui fa cinc anys que la meva germana Laura va morir. Tinc la necessitat de recollir-me en mi mateixa, dins la meva closca on les veus emmudeixen. Em tanco i recordo. Somric. Ploro. I penso que, si he d'escriure, que no siguin coses tristes. Els escrits dedicats a la Laura han anat sempre orfes d'imatges. Avui trenco normes (sense permís) i publico el text amb una imatge que ho diu tot, per nosaltres. Avui em permeto mirar-me fotos, papers i recordar potser amb més intensitat que altres dies, no ho sé. No cal valorar el grau d'enyor, tristesa o pena.

Cal parar un moment per tornar a començar. Reinventar. Seguir. Continuar.