Aquest matí m'he llevat com cada dia a les set. He arreglat la casa m'he dutxat, he despertat a les nenes, els hi he donat l'esmorzar, les he arreglat i les he portat a l'Escola Bressol. Tot això no defuig de la normalitat i no és el que m'ha provocat el cansament.
Només sortir de casa en Lluís Blanchar [3] m'ha dit que simplement érem diferents, la Rosa Zaragoza em recordava que el nostre objectiu és Arenys i en Ramon Vinyes [4] que l'havíem de posar al mapa. En Miquel Rubirola que es comprometia amb mi, en Quim Ponsarnau [5] que els podia utilitzar perquè Arenys té nous reptes. En Xurde Rocamundi m'explicava que som únics i que som ciutadans. I per acabar l'Oriol Ferran [6] m'ha mirat dient-me som-hi!. UF!!! Resulta que tot d'una se m'ha girat feina. I jo que pensava que amb tants partits polítics ja em podia relaxar, ocupar-me de la meva família, engrescar-me amb la feina i deixar que ells s'encarreguessin d'Arenys.
Per cert! Tots estaven molts contents, el seu rostre era amable i m'han somrigut com mai. Per què deu ser que de vegades quan em veuen no estan tan simpàtics? No entenc res... i vosaltres???