Della facoltà di Scienze Politiche, colada com sempre d'un ordinador mig amagat en una biblioteca que dona al jardi de la facultat, havent dinat una bonissima piadina nerella i gaudit d'un delicios gelat de la Sorbeteria di Via Castiglione, havent voltat pel meu darrer barri a Via Arienti i ara anant a trobar forse l'Iratxe i en Lorenzo, demà procurarè anar a cercar el titol del master, veure més companys de lluita com els que he trobat avui a l'Aula C, en Giacomo i en Fabian d'Harambe, pendre'm una Moretti i una focaccia col gelato
"El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
Benvolguts i benvolgudes,
acabo d'arribar a la feina amb mitja hora de retard
gràcies a un nou i cofoï retard de 15 minuts no
recompensat pels amics de renfe.
El fet és que la gent que volíem agafar a les 8'40 a
avui sí que només faré un breu comentari i només us posaré el link a la notícia
i quasi quasi no és ella la que m'ha deixat amb els ulls negats i amb ganes de vomitar, bé, a part de les fotografies que tant amablement n'està difonent La Vanguardia, sinó les opinions d'un munt de lectors, i lectores probablement també (però deixeu-me'n dubtar, perquè tendencialment es diu que les dones, com a mares (potencials) que són o podem ser, no hi estem a favor) sobre les 21 persones executades avui a l'Iran i les moltes més que han patit la mateixa fi aquest estiu en aquell país
"El FOCDA ha convocat per aquest dijous 6 de setembre vinent, a les set del vespre a la sala Abat Escarré del CIEMEN, c/Rocafort 242 bis, de Barcelona, una taula rodona amb representants de CIU, ERC, ICV, CUP, PDD i Sobirania i Progrés al voltant del lema: ”Autodeterminació: quin full de ruta?”, on es facin públiques les propostes de les diferents organitzacions relatives al necessari Full de Ruta per l’Autodeterminació que la nació catalana necessita per al moment present.
com que el de les 7 i 27 ha passat a i 32 (en llenguatge renfe-slangüístic), hem arribat al clot a les tantes, més tantes més de romeria d'ovelles o formiguetes vers la línia vermella (avui conduïda - al metro que m'he aconseguit encabir- per un@ boig/boja o un@ novat@), i he perdut evidentment el bus de l'empresa que em porta al racó de món on estem ubicats, al laíto mismo del airport, però més mal comunicat que la base aeronàutica de catalunya malgrat no tingui metro encara
Sense quasi temps de començar a muntar les campanyes particulars i individualitzades per fer saber al món el que està passant a l'estat espanyol amb el cas de l'Èric Bertran, ja tenim la notícia en primera plana de l'Avui i en mans de Noam Chomsky, per a mi, un dels 'no-globals' més capdavanters al planeta actualment i amb qui sempre parangono el nostre estimat Arcadi Oliveres.
