Missatge d'error
- Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
- Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2404 de /var/www/arenyautes.cat/includes/menu.inc).
+ vist avui
Previous
Següent
-
xfebrer
Una marató solidàriaUna marató solidària
Un any més, tot fa penar que la Marató de TV3 ha estat novament un èxit. Dic això perquè la televisió, a casa, no es va engegar en tot el dia, però la trucada solidària no hi va faltar. D'alguna manera et sents compromès amb la tasca anual de recollida de diners per a la investigació, que salva vides. És cert que el seguiment del programa solidari és interessant, perquè t'assabentes de realitats que desconeixes. Unes vivències que et posen la pell de gallina, i que t'ajuden a adonar-te de la sort que tens, quan pots afirmar que tens salut. Els diners són molt importants, sobretot els mínims indispensables per a una vida digna, però la salut és bàsica, i acostuma a passar que només ho veus, quan et falta. Avui, però, obrir la televisió resulta frustrant. Tot i que hi deu haver programes molt interessants, predominen aquells que només busquen fer-te passar l'estona sense aportar-te gaires continguts ni coneixements. Hem avançat en tecnologia, però hem perdut qualitat, i això fa que prefereixis asseure't amb un bon llibre i deixar estar el soroll de l'aparell. M'imagino que es programa allò que la gent demana, però segur que cauen en l'error de donar peixet, no fer pensar gaire a la gent, distreure'ls i fer-los riure, que la vida ja és prou trista. Recordo que quan jo era jovenet i va arribar la televisió, es va crear un segon canal pensat per aquells que buscaven alguna cosa més que entreteniment. Sé que no soc just posant tota la programació al mateix sac. Que hi deu haver programes que aporten coneixement, que no tot és riure absurditats, però m'he cansat de buscar i he optat per tenir la televisió apagada. Tenim el recurs, i en podem fer ús quan volem o creiem que hi ha alguna cosa que ens pot interessar. No es tracta de vetar-la, però sí de regular-ne l'ús i no tenir-la com a música de fons sense cap profit. Desitjo que s'hagin recollit molts diners i que es destinin a la investigació per aconseguir noves fites per combatre el mal lleig, que ens comentaven els nostres pares. La paraula càncer feia feredat.73 visites -
19 visites
-
xfebrer
Declaracions inoportunes!Declaracions inoportunes!
Les declaracions del president de la Conferència Episcopal Espanyola, avui a La Vanguardia, són com a mínim inoportunes. Ho són perquè els representants de l'Església catòlica no han d'immiscir-se en la política agafant partit. Sí que poden parlar de política en el sentit ampli, però mai decantar-se obertament per una opció partidista. Ells han de pensar que tenen creients de diferent ideologia i preferències polítiques. També són inoportunes perquè la institució arrossega massa exemples de comportaments deshonestos, i el millor que s'ha de fer en aquests casos és tenir la boca tancada i dedicar-se a esmenar els errors comesos, demanar perdó i procurar fer net. Em dol profundament, per la meva fe en l'esperit de l'evangeli, i considero que avui aquestes manifestacions no ajuden, sinó que més aviat serveixen per desprestigiar una institució, on hi ha persones prou vàlides, però que es veuen silenciades per alguns personatges mediocres i equivocats. Sortosament, a Catalunya, gairebé sempre ens hem diferenciat de l'opinió general de la institució espanyola, i això ens alleugereix la pena. Serà la nostra manera de ser o pensar, que ens fa diferents i, si més no, salvem els mobles. La rèplica de l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles, ha estat oportuna i escaient, i convindria que el president Luis Argüello ho tingués en compte i rectifiqués les declaracions, o com a mínim fos més curós en un futur. Durant el franquisme l'Església espanyola va cometre massa errors, que haurien de servir d'avís, avui en democràcia, per no repetir-los i encara menys conduir el país i els seus feligresos cap a una involució que no desitgem. Sovint comentem que la transició democràtica espanyola no ha funcionat en el món judicial. En tenim prou exemples amb jutges ideològicament a l'extrem més dretà i nostàlgic. Temo que podem dir força el mateix de la institució eclesiàstica, amb uns bisbes i arquebisbes que no saben estar al seu lloc i que demostren poca sensibilitat i molt desconeixement del fons del missatge de l'evangeli.12 visites -
xfebrer
Pendents d'Europa!Pendents d'Europa!
No fa gaires dies que en vaig parlar en aquest blog, però és que aquests dies estan reunits, a Europa, els ministres de la pesca per decidir quants dies podran els nostres pescadors sortir a la mar. Es parla de 9 dies, la qual cosa seria una barbaritat. Com es pot viure de la pesca amb aquestes imposicions? Ens estem carregant el sector? Els pescadors es queixen i diuen que Europa decideix des d'un despatx, sense conèixer la realitat ni tenir en compte tot el que s'ha fet fins ara, i l'obediència mantinguda. Ara, diuen, s'ha acabat. Si ho restringeixen més que aquest 2025, caldrà desobeir. Els nostres representants polítics s'han de posicionar fermament i no deixar els pescadors a l'estacada. S'ha fet la vida impossible als pescadors i també als ramaders i els pagesos. Després entren productes de fora, sense cap mena de control durant la seva producció i és impossible de competir-hi. Què pretenen? Moltes reglamentacions, per als de casa, i els ulls grossos per allò que ve de fora. Si realment volem una Europa forta i unida, cal que reflexionem amb tot el que està passant. Les reglamentacions són necessàries, però no a qualsevol preu, i encara menys fent distincions. Hem de protegir el medi ambient, però sense escanyar la gent. Sense vincles amb el mar i la pesca, puc entendre, però, la problemàtica i el patiment de les famílies dels pescadors. Quant al consum de peix, ja no sé què dir. Cada vegada es compra menys peix fresc i les peixateries van desapareixent. M'imagino que tot plegat té alguna relació, però en tot cas, quant a les limitacions de la pesca, crec que si es va en aquesta línia, alguna cosa s'haurà de fer, i podrem entendre que la gent deixi d'obeir. No es pot estirar massa la corda, amb el perill que aquesta es trenqui.8 visites -
xfebrer
Obrim bé els ulls!Obrim bé els ulls!
Tots recordem les botigues de barri amb una certa nostàlgia. Potser no les valoràvem prou, perquè era la cosa més natural. En Pere, en Josep, en Joan... aquell botiguer de tota la vida que no tancava fins tard i que ens anava tan bé quan ens acabàvem d'adonar que no ens quedaven ous, o sal a casa. Eren el gran recurs que teníem per poder fer el sopar. Avui tenim els supermercats vint-i-quatre hores que fan la seva funció, encara que no és el mateix. Ens serveixen per a aquells descuits de darrera hora, això sí, però ja no ens explicaran aquelles històries del veí que fa dies que no el veuen per la botiga, o d'aquell altre que ha canviat de feina i se n'ha anat a viure a no sé pas on. Són uns petits supermercats, franquícies d'empreses amb nom, amb personal treballant, no sempre en les millors condicions. Segur que no tots funcionen de la mateixa manera, però no és estrany que de tant en tant llegim que han inspeccionat aquell o aquell altre supermercat, amb productes caducats, treballadors esclavitzats i condicions deplorables de les instal·lacions. No hem de viure dels records i cal ser realistes, però ens hem de fixar bé on entrem a comprar perquè no ens enredin. Hem d'obrir bé els ulls i que no ens venguin gat per llebre. Amb l'excusa que trobem allò que necessitem, a l'hora que sigui sense caminar gaire, no ens ha de fer abaixar la guàrdia. A vegades ens hem posicionat davant de multinacionals que han explotat els seus treballadors amb uns sous ridículs, aconseguint uns productes molt bé de preu, i no ens adonem que, potser al costat de casa hi ha un supermercat on els venedors cobren una misèria treballant tot el dia, sigui feiner o festiu. Amb això no vull dir que davant d'un supermercat hàgim de desconfiar i col·locar-los tots al mateix sac de l'especulació i l'engany. Simplement, estiguem alerta i que no sigui un d'aquests, i si arribem a la conclusió que ho és, denunciem-ho.7 visites -
xfebrer
Que no ens enganyin!Que no ens enganyin!
El president dels EUA només fa que posar-se medalles, proclamant arreu que gràcies a ell les guerres s'acaben, i pressionant, el seu dia, perquè li atorguessin el Premi Nobel de la Pau. De moment, però, tot és una enganyifa. Ni s'ha acabat la guerra entre Rússia i Ucraïna, ni s'ha posat fi al genocidi d'Israel a Gaza. Què ha canviat? La diferència està en l'engany manifest que intenta amagar la realitat. A Gaza es continua matant víctimes innocents malgrat haver proclamat l'alto el foc. No podem ser tan innocents i creure'ns allò que diu Trump. Hem de tenir clar que tot el que l'envolta és una falsedat. Els dirigents europeus no poden tancar els ulls a uns fets deplorables. Cal que siguin forts defensant els principis que prediquen internament, però que són incapaços de mantenir de cara a fora. Hem de continuar denunciant el genocidi d'Israel i mantenir-nos ferms en el bloqueig armamentístic, però també comercial i cultural. Cal ser forts en la defensa dels més vulnerables i no claudicar davant de l'agressió intolerable del govern d'Israel i els seus aliats. Em preocupa la reacció dels europeus i avui penso en el lliurament del Premi Nobel de la Pau a l'opositora veneçolana, Maria Corina Machado. Ja vaig comentar, el dia que se li va concedir, que no ho veia clar, no pas perquè defensi el posicionament de l'actual president veneçolà, sinó perquè no es pot premiar una persona que es troba en mig del conflicte i que no és cosa clara. Al darrere també hi ha uns interessos de classe i polítics. Hi ha prou gent que treballa per la pau al món, contra totes les adversitats, sense pretendre res en benefici propi, per poder-los atorgar el premi. Segons llegeixo a la premsa, i crec que no m'enreden, des del dia 10 d'octubre, que es va proclamar l'alto el foc a Gaza, almenys 386 civils han estat assassinats i es calcula una mitjana de 12 atacs diaris. El territori continua ocupat per l'exèrcit israelià i ens preguntem: com podem permetre que un assassí continuï decidint el destí dels palestins? Sisplau, no oblidem què està passant i denunciem-ho.7 visites -
xfebrer
A mi, ni fred ni calor!A mi, ni fred ni calor!
No he estat mai als EUA tret d'unes hores tancat en unes dependències de l'aeroport de Miami, en trànsit, en el meu viatge cap a Mèxic, i tot fa pensar que trigaré a visitar-los. Trump ha anunciat que revisarà les opinions a les xarxes socials de totes aquelles persones que tinguin intenció de visitar el seu país i no autoritzarà l'entrada a aquells que, entre altres coses, siguin crítics amb el seu govern. La llibertat d'expressió està compromesa amb Donald Trump a la presidència. Em consta que hi ha llocs molt interessants i dignes de ser visitats, però davant d'aquest panorama haig de confessar que no en tinc pas ganes, sobretot tenint en compte que el món és prou divers i atractiu, i em queden molts llocs per visitar i conèixer a fons. L'acció de control està en la línia de la manera d'obrar i dirigir el país, més propi d'una dictadura que no pas d'un sistema democràtic. No us estranyi que el president se les empesqui per aconseguir tirar per terra la limitació de dues legislatures i es perpetuï en el càrrec. Coses més difícils s'han vist. Per la informació que rebem, la societat nord-americana no està en els millors moments de la seva història. Les condicions de vida i atenció, sobretot en temes sanitaris i de dependència, són molt precàries, i no serà aquest president qui hi posi remei. Tots sabem els interessos de qui defensa, i no són precisament els de les famílies més vulnerables, encara que hagin pogut votar-lo com a president. I com que no tinc cap necessitat de viatjar als EUA, ja pot anar posant les traves que vulgui que a mi no em farà ni fred ni calor. Des d'aquest blog, i amb tota la humilitat del món, continuaré opinant sobre allò que consideri important i que afecta les persones, sobretot que ho fa de manera negativa per aquells que tenen menys defenses i estan més deixats de la mà de Déu.6 visites -
xfebrer
Programes clars versus idees inconcretesProgrames clars versus idees inconcretes
Acostumo a llegir al filòsof i articulista de l'ARA, en Ferran Sáez Mateu, perquè els seus escrits ajuden a reflexionar i agafar noves idees. A l'article d'avui ve a dir que per guanyar adeptes és millor ser inconcret i genèric i no pretendre ser clar en les idees. Espero haver-ho entès bé. D'alguna manera el discurs de l'extrema dreta, populista, engresca molta gent perquè no l'acaba d'entendre o perquè suposa que té solucions per a tot allò que els partits tradicionals tenen problemes per resoldre-ho. També diu que a l'hora de governar o buscar complicitats se'ls veu el llautó. És una mica allò que diem sempre que és molt fàcil no portar cap motxilla, quan no has governat mai, perquè qui ho ha fet, segur que tens coses per retreure-li. I tot plegat és una llàstima perquè les coses s'acaben sabent, però llavors és massa tard. Tenim molts exemples, alguns dels quals són vigents i en fase d'ofuscació o enlluernament, però que acabaran petant. Penso en el president dels EUA, que té molt poder i moltes possibilitats de fer molt mal. Arribarà un dia que tots veurem que hem estat enganyats, però a costa de què? A Europa l'extrema dreta té la via oberta per anar avançant. Els partits polítics tradicionals s'han vist superats i no saben com enfrontar-s'hi. Hem de tenir molt clar que, amb més o menys raó, amb més o menys encert els partits democràtics de sempre tenen millors intencions que els populistes de moda. És cert que s'han trobat amb personatges corruptes i sense principis, que els hi han fet molt mal, però han estat prou clars en les seves intencions. No han enganyat i els seus simpatitzants els han seguit amb l'esperança de poder avançar en aquells principis. Els populistes enganyen d'entrada i ho tenen molt assumit. Les promeses que fan són enganyoses. Entusiasmen la gent perquè es presenten com els únics capaços de resoldre tots els problemes. Amaguen, però, que limiten els drets, són sectaris i només busquen la seva supervivència. És una llàstima que tinguem tan poca vista i caiguem en la seva trampa.6 visites -
xfebrer
Consulta ciutadana i salut democràticaConsulta ciutadana i salut democràtica
En una democràcia representativa les consultes ciutadanes no són vinculants, excepte quan es tracta de les eleccions per escollir els nostres representants polítics, però sí que és bo que les institucions en convoquin i respectin els resultats, perquè és una manera de tenir en compte la ciutadania, més enllà de cada quatre anys, i de generar confiança, que prou falta ens fa. Recollir l'opinió sobre temes concrets és una bona praxi. Tenim molt present el que passa a Suïssa, on tot sovint se celebren consultes sobre diferents temes, alguns d'ells prou importants i que determinen la política a seguir pels seus representants. Aquí no és gaire freqüent i això, al meu entendre, és sinònim de poc desenvolupament democràtic. Avui, a Gósol, ha tingut lloc una consulta ciutadana per conèixer què opinen els seus habitants sobre l'adscripció a la província de Lleida. Se'ls preguntava si estaven d'acord a continuar formant part de la província de Lleida o bé preferien passar a integrar-se a la de Barcelona, com tota la resta de municipis del Berguedà. El resultat, amb una participació del 50 % del cens, ha estat majoritàriament favorable al canvi d'adscripció. Des de la Diputació de Lleida s'han afanyat a declarar que respectaven el resultat i que els donarien el suport necessari per iniciar el procés del canvi i satisfer la voluntat dels seus habitants. M'imagino que no serà fàcil, tenint en compte que hi ha d'intervenir l'Estat, atès que es tracta d'un canvi dels límits provincials, cosa que no és competència catalana. No fa gaire, el municipi d'Aiguafreda va decidir, en una consulta ciutadana, integrar-se a la comarca d'Osona. Això ha estat més fàcil de resoldre. El nostre sistema polític permet aquesta mena de consultes, encara que no siguin gaire freqüents. Seria bo que a poc a poc anéssim incorporant l'hàbit de convocar-les i animar la ciutadania a participar-hi. Opinar i fer-se corresponsable de les decisions que es van prenent. Deixar-ho tot en mans de la composició de les nostres institucions, després de les eleccions, simplifica els processos, però crec que seria bo fer un pas més enllà, i probablement combatríem la desafecció política de la gent.4 visites -
xfebrer
Matar el missatgerMatar el missatger
La premsa informa de la detenció de l'advocada militar d'Israel, Yifat Tomer-Yerushalmi, per haver filtrat un vídeo de la violació d'un pres palestí. Està vist i comprovat que en un règim repressor no importa què es fa sinó que se sàpiga. Quan una persona s'entossudeix a revelar la veritat, se situa al punt de mira de tots els atacs. L'advocada en qüestió, de fet, no ha estat només una missatgera, sinó que des de sempre s'ha enfrontat davant d'un govern, l'israelià, que ha demostrat sobradament quina era la seva conducta, amb el suport de l'extrema dreta radical. Durant el genocidi de Gaza s'ha vist com els periodistes eren un objectiu a batre per part de l'exèrcit israelià. Són les persones que testimonien el que està passant des del mateix lloc de la tragèdia, i cal silenciar-los. El que no es veu, no passa. O si més no això és el que ens imaginem. I si no que ho demanin al poble del Sudan. Malauradament, el prestigi de la premsa ha davallat fins a nivells preocupants. Avui, molta de la informació que ens arriba està manipulada intencionadament, per fer-nos creure allò que volen i que, sovint, és fals. És una llàstima perquè, si més no en altres èpoques, la premsa era una garantia per conèixer els fets reals que a vegades s'han volgut ocultar. Certament, no tots els periodistes estan comprats, i en podem trobar bons exemples, però quan es deteriora l'entorn, tothom és sospitós. La revelació dels fets esmentats podria acabar bé, col·locant a cadascú al lloc que li correspon, i assumint les responsabilitats degudes. El problema és que els culpables continuen rebent tot el suport del poder instaurat a Israel, amb el suport directe o indirecte dels països occidentals. La víctima de la tortura denunciada no en traurà cap benefici, i la culpable de la filtració tampoc aconseguirà portar els botxins, els de dalt de tot, davant la Justícia.4 visites -
3 visites
-
xfebrer
No era això el que es demanavaNo era això el que es demanava
No valoraré la dimissió del president de la Generalitat valenciana des del punt de vista polític. De si havia simplement de dimitir del càrrec, o també de diputat, o convocar eleccions anticipades... l'estratègia política no m'interessa, sinó la part humana de l'assumpte. Crec sincerament que el ja expresident, o president en funcions, no ha estat a l'altura de les circumstàncies. No es pot dir que ja en tinc prou i plego, i simplement demanar disculpes pels errors comesos, sinó que calia demanar perdó a les víctimes i familiars dels morts l'any passat a València per haver-los mentit. És una desconsideració greu el fet de no donar la cara. Un es pot equivocar, fins i tot de manera greu, però no mentir ni enganyar els altres. S'ha acomiadat del càrrec culpant els altres. Fent-se la víctima. No era això el que se li demanava des de fa un any. Havia de demanar disculpes, sí, i acceptar que s'havia equivocat, i dir tota la veritat de com va anar aquell dia. Què va fer i deixar de fer, i no buscar excuses de mal pagador. Humanament, l'actitud de Mazón és reprovable. No té cap mena de justificació i mereix ser jutjat per dilucidar totes les seves responsabilitats. No només pel que va fer o deixar de fer, sinó per haver mentit des del primer dia. Les persones podem cometre errors. De fet, en cometem sovint, però hem de ser justos i sincers. No podem anar enganyant els altres i culpant-los d'allò que nosaltres hem estat incapaços de fer i gestionar. És el desvergonyiment de Mazón el que el fa culpable de totes les desgràcies sofertes pel poble valencià. Tots hem de ser un exemple d'honestedat i sinceritat, però si a més ocupes un càrrec de responsabilitat, encara amb més motius has de comportar-te de manera implacable, i si la falles, donar la cara i acceptar les conseqüències. Això és el que no ha sabut fer el dimitit president del govern valencià.3 visites -
xfebrer
Com se sentirà l'Ahmet?Com se sentirà l'Ahmet?
L'articulista de l'ARA, Ferran Sáez Mateu, filòsof, ens recorda avui la infàmia comesa per Espanya contra el poble sahrauí, i la recent decisió de l'ONU, avalant el pla d'autonomia del Marroc i negant-los el dret a l'autodeterminació. Vivim uns moments en què tots són dubtes i hem perdut confiança amb les institucions, també les Nacions Unides. I això és greu! A Espanya l'administració de la justícia està en mans de jutges, alguns dels quals són corruptes, però sobretot guiats per la seva ideologia. Europa, amb qui hem confiat des de sempre i que d'alguna manera ens alliberava de la repressió franquista, també ens ha decebut, posant-se al costat dels seus socis, els estats. I ara l'ONU, incapaç de ser efectiva davant del genocidi de Gaza, també ens ha regalat una galleda d'aigua freda amb la seva decisió sobre el Sàhara. Durant molts anys el posicionament de l'ONU era clar, encara que no fos capaç de fer-lo complir. Ara, amb la pressió dels actuals dirigents mundials, ha canviat de criteri i s'ha posat d'esquena del poble sahrauí, antiga colònia espanyola, abandonada pel franquisme i pels dirigents de la transició. Vergonya que hem de patir tots plegats, veient com pensen i actuen els nostres dirigents, i això que tenim el govern més progressista de la història! A casa, un estiu, quan els nostres fills encara eren menuts, vàrem acollir l'Ahmet. Era una decisió que no tothom entenia. Potser posaves la mel als llavis a uns infants que després tornaven a la crua realitat. La intenció era, però, alegrar-los l'estada estiuenca, compensant tot el seu sofriment i neguits, i l'abandonament del món occidental. L'Ahmet s'haurà fet gran i si tenia l'esperança d'aconseguir la llibertat per al seu poble, s'haurà vist frustrat. La pressió i els interessos dels estats dominants han deixat a l'estacada els refugiats a Algèria, negant-los el dret a l'autodeterminació, que a diferència del cas català, estava totalment garantit (això creia) per la legislació vigent. Un nou revés a la confiança amb les nostres institucions. Una nova xacra que afecta moltes persones i que de manera injusta es tolera i permet.3 visites -
xfebrer
No només els políticsNo només els polítics
Avui he llegit que el jutge instructor de l'anomenat cas Cerdán, el senyor Leopoldo Puente, ha retirat el passaport a dos empresaris investigats per suborn. Això és interessant de fer notar perquè acostumem a fixar-nos molt en els polítics implicats en els casos de corrupció, que ja està bé, però sovint ens oblidem dels civils. Si hi ha polítics corruptes és perquè també hi ha empresaris i ciutadans del carrer que ho són. És una llàstima que tinguem tan poca confiança en els jutges i els tribunals de justícia del país, perquè hi ha molta feina a fer. Cal no ignorar la presumpció d'innocència de polítics, empresaris i veïns, però és cert que no hi ha un pam de net. En aquest cas, doncs, és bo que hi hagi control de tot plegat, i que en conèixer casos de corrupció, els jutges s'hi llencin al damunt. No podem viure amb el convenciment que estem voltats de corruptes. Avui en tenim una bona colla d'exemples i el que és més greu és que algunes d'aquestes persones acusades de corrupció, amb prou evidències, surten al carrer a manifestar-se en contra de la corrupció. S'han de tenir nassos! Fa pocs dies parlava en aquest blog de la tendència al frau fiscal, a treballar en negre, a no pagar l'IVA. No deixa de ser un acte corrupte, encara que pugui tenir un valor pràcticament insignificant. És, però, l'actitud i no podem ignorar que si aquesta és la nostra praxi, tenim pocs arguments per sortir a criticar els polítics corruptes. Ells, els que actuen de manera corrupta, que no són tots, segur que s'embutxaquen més diners, però el fet és el mateix. Avui llegia que a Arenys de Mar s'ha descobert una xarxa d'empadronaments il·legals. Sabeu que el fet d'estar empadronat et permet rebre molts serveis, i és una cosa molt perseguida. M'imagino que al darrere hi ha persones estafades i estafadors. No els podem posar en el mateix sac, però cal fer bé les coses. Cal estar alerta i sancionar aquelles persones que s'aprofiten dels altres en temes tan essencials. I podria acabar dient, una vegada més, que cal legislar bé. I és que mentre la llei d'estrangeria no tingui una lògica i sentit comú, estarem provocant accions il·legals, i maltractant persones vulnerables que no hi tenen cap culpa.3 visites -
3 visites
-
xfebrer
L'activitat del port d'ArenysL'activitat del port d'Arenys
En declaracions a Ràdio Arenys, el president de la Confraria Sant Elm, el senyor Antoni Marzoa, informa que el port d'Arenys representa el 46% de l'activitat industrial de Catalunya, i que la meitat d'aquesta riquesa la genera el sector pesquer. Estem parlant d'unes xifres molt importants i que probablement ens venen de nou, potser perquè encara vivim massa d'esquena al mar. El port d'Arenys de Mar aglutina tres sectors importants com són l'industrial, amb més d'una drassana força activa, el pesquer, amb una flota que ha anat de baixa, però que es manté malgrat les adversitats, i el lleure, amb un Club Nàutic molt actiu i el Club de Pesca Mar Esport, amb una gran quantitat de socis. En l'entrevista, el president Marzoa parla de les dificultats que posa Europa en el control de la pesca, marcant unes limitacions que fa difícil la continuïtat de la seva pràctica i que provoca un rebuig important. Trobar l'equilibri entre la protecció de la fauna marina i l'explotació pesquera no és fàcil, però a vegades es troba a faltar sensibilitat. Cal millorar la pràctica pesquera de respecte al medi ambient, i des de les institucions, valorar aquest esforç. Avui, precisament, en el control parlamentari al president del govern català, la intervenció del representant de Vox, parlava dels greuges de la política europea respecte als pescadors. Al meu entendre era un discurs populista i amb tota la intencionalitat política, sense que es desprengués una sensibilitat real cap als professionals de la pesca. De totes maneres, això és el que s'acostuma a fer: trobar un problema i tirar l'aigua al propi molí. És bo que sapiguem valorar tot allò que passa a casa nostra i no només les desgràcies, i donar suport dins les nostres possibilitats. Parlar de menjar més peix o mantenir les peixateries que venen peix fresc és un altre tema a comentar i que complementa l'esforç que puguem fer per mantenir la indústria de la pesca a la nostra vila.3 visites -
xfebrer
Han passat cinquanta anysHan passat cinquanta anys
Aquesta setmana farà cinquanta anys de la mort del dictador i fa molta ràbia veure jovent, que no va patir la repressió franquista, exaltant el dictador i tot el mal que va fer. Puc entendre que hi hagi persones que varen sortir beneficiades de la dictadura, ells i els seus ascendents, però no m'entra al cap que ciutadans, descendents de persones que van viure amb por i reprimits, puguin parlar bé de Franco. Què hem fet malament? Probablement no s'ha explicat prou bé tot el que va passar. S'han comès errors. S'ha fet una transició amb moltes mancances i sense fer caure els hereus del franquisme, instal·lats a l'exèrcit, els jutjats i les estructures de l'Estat. L'esquerra ha estat poc agosarada i no ha fet els canvis que calia per entrar de ple en una veritable democràcia. L'esquerra i la dreta civilitzada. Ara, després de cinquanta anys escoltes segons quines declaracions de personatges que havien d'haver girat el sistema polític com un mitjó, i encara tenen paraules amables cap al dictador, que no va ser res més que un revoltat que es va carregar la República instaurada a l'Estat, amb tots els defectes i errors comesos, però votada per la ciutadania. Un repressor que va assassinar milers de persones i que l'església espanyola va beneir i acompanyar sota pal·li. Ens vàrem avergonyir que, a diferència dels règims feixistes europeus, el dictador morís al llit i amb tots els honors. Que el successor fos escollit pel mateix dictador, i així ens ha anat. Però el més greu de tot és veure la involució política i social i que la democràcia al nostre país pengi d'un fil. Que es criminalitzi el més vulnerable i es protegeixi el corrupte i qui ostenta el poder. La flaquesa i fins i tot la deixadesa dels governs espanyols que s'han succeït ha provocat que avui, a ple segle XXI encara hi hagi tantes persones que, ignorant les morts i el sofriment de tants avantpassats, glorifiquin un personatge pervers i criminal. No podem permetre que la història es repeteixi. Que es vulnerin els drets de la majoria. Que es limiti la llibertat d'expressió. Que s'oblidi que la sobirania emana del poble.2 visites -
2 visites
+ vist últim mes
Previous
Següent
-
xfebrer
VerifactuVerifactu
A mitjans de novembre, parlant d'habitatge en aquest blog, expressava la necessitat de legislar bé. No pot ser que s'elaborin lleis que grinyolen i que s'han de modificar al cap de poc perquè tenen escletxes importants per on s'escapen anomalies que es pretenien regular. Avui llegia la notícia de la rectificació del govern davant l'allau de queixes. Cal que la gent els faci veure que les coses no es poden improvisar? Fa temps que el govern va decidir que a u de gener de 2026 les petites i mitjanes empreses i els autònoms haurien de canviar el sistema d'enregistrar les factures. Això no és una cosa que d'un dia per l'altre es pugui adaptar. Té la seva complexitat, a part del cost que representa. En aquest enrenou s'hi veuen implicades les empreses que ho hauran de facturar diferent, però també les empreses que han de proporcionar els programes i el manteniment del nou sistema. Durant uns mesos, tothom que ha volgut fer bé la feina ha anat de bòlit per arribar a temps. Costos, nervis i nits sense dormir, que finalment no haurà servit de res perquè a darrera hora el govern ha decidit ajornar la data un any, per a les petites empreses, i un any i mig per als autònoms. La pregunta que em faig és si els membres del govern són conscients de tot el que han provocat i si tenen la consciència tranquil·la. Què s'imaginen ara? Que tothom dirà que ho han fet molt bé, o tenen clar que els hauria de caure la cara de vergonya per no haver previst que els canvis no es poden improvisar? Em sorprèn la mediocritat dels dirigents governamentals i la seva manca de responsabilitat a l'hora de prendre decisions que afecten tanta gent. Tenim un govern que avança molt lentament en la recuperació de la memòria històrica i trencar amb el passat, que encara ens colla, i, en canvi, es pren a la lleugera reglaments i lleis que són complexes i que afecten directament els seus administrats. Governar vol dir donar serveis i facilitar la vida als ciutadans, en tots els àmbits, i no pas pressionar-los perquè un dia els passa pel cap una cosa, o bé reben un avís d'Europa. La decisió del Consell de Ministres d'avui alleugereix el patiment de molts petits empresaris, però no calia haver arribat a aquest extrem.146visites -
xfebrer
No només els políticsNo només els polítics
Avui he llegit que el jutge instructor de l'anomenat cas Cerdán, el senyor Leopoldo Puente, ha retirat el passaport a dos empresaris investigats per suborn. Això és interessant de fer notar perquè acostumem a fixar-nos molt en els polítics implicats en els casos de corrupció, que ja està bé, però sovint ens oblidem dels civils. Si hi ha polítics corruptes és perquè també hi ha empresaris i ciutadans del carrer que ho són. És una llàstima que tinguem tan poca confiança en els jutges i els tribunals de justícia del país, perquè hi ha molta feina a fer. Cal no ignorar la presumpció d'innocència de polítics, empresaris i veïns, però és cert que no hi ha un pam de net. En aquest cas, doncs, és bo que hi hagi control de tot plegat, i que en conèixer casos de corrupció, els jutges s'hi llencin al damunt. No podem viure amb el convenciment que estem voltats de corruptes. Avui en tenim una bona colla d'exemples i el que és més greu és que algunes d'aquestes persones acusades de corrupció, amb prou evidències, surten al carrer a manifestar-se en contra de la corrupció. S'han de tenir nassos! Fa pocs dies parlava en aquest blog de la tendència al frau fiscal, a treballar en negre, a no pagar l'IVA. No deixa de ser un acte corrupte, encara que pugui tenir un valor pràcticament insignificant. És, però, l'actitud i no podem ignorar que si aquesta és la nostra praxi, tenim pocs arguments per sortir a criticar els polítics corruptes. Ells, els que actuen de manera corrupta, que no són tots, segur que s'embutxaquen més diners, però el fet és el mateix. Avui llegia que a Arenys de Mar s'ha descobert una xarxa d'empadronaments il·legals. Sabeu que el fet d'estar empadronat et permet rebre molts serveis, i és una cosa molt perseguida. M'imagino que al darrere hi ha persones estafades i estafadors. No els podem posar en el mateix sac, però cal fer bé les coses. Cal estar alerta i sancionar aquelles persones que s'aprofiten dels altres en temes tan essencials. I podria acabar dient, una vegada més, que cal legislar bé. I és que mentre la llei d'estrangeria no tingui una lògica i sentit comú, estarem provocant accions il·legals, i maltractant persones vulnerables que no hi tenen cap culpa.128visites -
xfebrer
Faran alguna cosa amb el senglar?Faran alguna cosa amb el senglar?
La indefensió del pagès davant la proliferació de senglars, cabirols i conills envaint els seus camps fa massa temps que dura i l'administració no ha estat prou contundent ni receptiva. Ara que s'ha constatat que el senglar està posant en risc l'explotació ramadera del porc, pel perill que contaminin amb la pesta africana, ara tothom es posa les mans al cap. Fa molt temps que s'hauria d'haver regulat la sacrificació del senglar que entra als camps i destrossa tot allò que troba. La invasió urbana als contenidors de la brossa no deixa de ser una anècdota davant del greu problema amb què es troba la pagesia, i aquí hi hem de col·locar i denunciar aquells falsos animalistes que han criticat les batudes del senglar. Els col·loco al mateix lloc d'aquells que pateixen amb la poda dels arbres, perquè diuen que els hi fan mal, o aquells que no poden entendre que el bosc s'ha de regenerar i talar arbres sobrers. Cal tenir les idees molt clares i conèixer bé com funciona tot i posar-se al lloc dels altres abans de fer segons quines declaracions i defensar segons què. Cal actuar per resoldre els problemes, i fer-ho bé per no causar-ne més. No pot ser que només siguem capaços de veure els mals quan aquests ens afecten. Aquesta manca de solidaritat i d'interès per conèixer que passa més enllà de casa meva és la gran xacra de la nostra societat. No és, doncs, només un problema de l'actitud dels nostres dirigents, sinó també de la nostra. És allò de veure la palla a l'ull de l'altre i no adonar-nos de la biga al nostre. Caldrà veure si el seriós avís de la pesta africana tocant les portes de les nostres granges servirà per a alguna cosa més que mobilitzar per uns dies tota l'administració, i es busca la manera de combatre l'auge d'animals incontrolats que posen en risc el nostre bestiar i la collita que sustenta el sector primari.128visites -
xfebrer
La balisa V-16La balisa V-16
Aquest dimarts parlava de l'ajornament de la posada en funcionament del nou sistema d'enregistrament de factures Verifactu, i em queixava de la poca serietat a l'hora de prendre decisions, amb afectació directa a les persones, sobretot aquelles que són més complidores. El neguit i l'esforç econòmic per tenir-ho tot a punt a u de gener, no ha servit per a res i ningú no els compensarà pel cost que han hagut d'assumir, per culpa de les presses en tenir-ho al dia. Avui podem parlar de les balises V-16 que seran obligatòries per a tots els vehicles nacionals quan circulin per les nostres carreteres. Un sistema nou per indiciar que t'has hagut de parar, sigui per una avaria o una incidència qualsevol. Ja no són operatius els triangles, que continuaran vigents a la resta d'Europa, sinó que ara hauràs de col·locar aquesta balisa sobre el cotxe, perquè et vegin des de lluny. Aquest aparell també donarà senyal a la DGT, perquè sàpiguen que estàs allà aturat, encara que t'hauràs d'encarregar d'avisar a la grua perquè et vingui a socórrer. Temo que el nou sistema no està prou estudiat i servirem de conillets d'índies, per anar-ho millorant. Hi estem, però, obligats, si no volem rebre una multa. Ens utilitzen com a rates de laboratori, i no ens podem queixar. D'entrada, però, ja hi ha hagut una errada important que ha afectat a moltes persones. Des de fa temps que es comercialitzen aquests aparells, tenint en compte que tothom els ha d'adquirir. El fet és que hi ha empreses que s'han posat a produir i vendre les balises sense que estiguessin homologades, i que la DGT ho advertís a tothom. Ara, els més matiners es troben que tenen un aparell no homologat, que no fa totes les funcions que hauria de fer, i que podran ser sancionats per no dur la balisa correcta. Una vegada més l'administració ha improvisat i no ha obrat com calia, però els perjudicats som nosaltres i els responsables polítics i tècnics d'aquesta decisió viuen tranquils, sense assumir cap responsabilitat. No sé si les queixes que s'han començat a produir servirà per a alguna cosa. Potser també ho ajornaran, o bé facilitaran els tràmits per canviar el model, sense que representi un cost pels conductors. Probablement soc massa optimista i caldrà tancar la boca i pagar, que això és el que els interessa.123visites -
xfebrer
Consulta ciutadana i salut democràticaConsulta ciutadana i salut democràtica
En una democràcia representativa les consultes ciutadanes no són vinculants, excepte quan es tracta de les eleccions per escollir els nostres representants polítics, però sí que és bo que les institucions en convoquin i respectin els resultats, perquè és una manera de tenir en compte la ciutadania, més enllà de cada quatre anys, i de generar confiança, que prou falta ens fa. Recollir l'opinió sobre temes concrets és una bona praxi. Tenim molt present el que passa a Suïssa, on tot sovint se celebren consultes sobre diferents temes, alguns d'ells prou importants i que determinen la política a seguir pels seus representants. Aquí no és gaire freqüent i això, al meu entendre, és sinònim de poc desenvolupament democràtic. Avui, a Gósol, ha tingut lloc una consulta ciutadana per conèixer què opinen els seus habitants sobre l'adscripció a la província de Lleida. Se'ls preguntava si estaven d'acord a continuar formant part de la província de Lleida o bé preferien passar a integrar-se a la de Barcelona, com tota la resta de municipis del Berguedà. El resultat, amb una participació del 50 % del cens, ha estat majoritàriament favorable al canvi d'adscripció. Des de la Diputació de Lleida s'han afanyat a declarar que respectaven el resultat i que els donarien el suport necessari per iniciar el procés del canvi i satisfer la voluntat dels seus habitants. M'imagino que no serà fàcil, tenint en compte que hi ha d'intervenir l'Estat, atès que es tracta d'un canvi dels límits provincials, cosa que no és competència catalana. No fa gaire, el municipi d'Aiguafreda va decidir, en una consulta ciutadana, integrar-se a la comarca d'Osona. Això ha estat més fàcil de resoldre. El nostre sistema polític permet aquesta mena de consultes, encara que no siguin gaire freqüents. Seria bo que a poc a poc anéssim incorporant l'hàbit de convocar-les i animar la ciutadania a participar-hi. Opinar i fer-se corresponsable de les decisions que es van prenent. Deixar-ho tot en mans de la composició de les nostres institucions, després de les eleccions, simplifica els processos, però crec que seria bo fer un pas més enllà, i probablement combatríem la desafecció política de la gent.120visites -
xfebrer
Als catalans de MèxicAls catalans de Mèxic
Avui la Clara s'ha acostat fins al centre de l'Orfeó Català de Mèxic, per fer la donació d'un exemplar del llibre de novel·la de ficció, del seu cosí Gil Pratsobrerroca, "El joc del silenci", que té un èxit espatarrant. És la primera novel·la d'en Gil i estic segur que no s'esperava la resposta dels lectors. Aprofitant que la Clara visitava la ciutat de Mèxic, i havent-se endut el llibre per aprofitar les hores de viatge, ha semblat oportú fer aquesta donació i permetre que catalans d'aquella ciutat i usuaris de la seva biblioteca, puguin gaudir, en préstec, del treball de l'escriptor vigatà. Aquests dies tenim molt present el país mexicà. No només pel viatge de la nostra filla, sinó també per la fira internacional del llibre de Guadalajara, amb Barcelona com a ciutat convidada d'enguany. Però Mèxic també se'ns fa present quan recordem l'època de la dictadura franquista i li reconeixem l'acolliment que va brindar a tants exiliats espanyols, i catalans de manera especial. Hi ha diferents casals catalans arreu de món, que destaquen per la seva activitat cultural. A la ciutat de Mèxic, l'Orfeó Català és un clar exponent del nostre país, a vegades més ben considerat a l'altra banda de l'Atlàntic, que no pas més enllà de l'Ebre. Tant de bo que el llibre d'en Gil entusiasmi els lectors mexicans, com ho està fent als de casa nostra, i que el gest de la Clara sigui entès com una manera de connectar catalans d'aquí i d'allà.116visites -
xfebrer
Control d'accés a l'aeroportControl d'accés a l'aeroport
Avui llegia que Aena ha decidit posar un control d'accés a l'aeroport de Barcelona per evitar l'entrada de carteristes i limitar-ho als viatgers. Tot i que té sentit i pot suposar una mesura de seguretat i tranquil·litat per als seus usuaris, entenc que s'ha de fer ben fet per no provocar més problemes dels necessaris. Qualsevol mesura de control ocasiona retencions i acostuma a ser molest per a qui ha d'accedir en un punt a una hora determinada, amb el risc de perdre el vol. És cert que hi podem anar més aviat, però ens podem trobar que estiguem més hores a l'aeroport que no pas volant. També hi ha el tema dels acompanyants o persones que els reben. No és senzill. Llegia que per facilitar el control, que no pas l'accés, s'ha optat per concentrar l'entrada en una sola porta, la qual cosa posa en risc la seguretat de les persones que són a dins, en cas d'emergència, i provoca llargues cues, amb molts nervis per no fer tard. Una vegada més es constata que lluny de facilitar les coses es busca l'interès de l'empresa. Controlar totes les portes d'accés a l'aeroport representa disposar de més personal i, per tant, més cost. Limitar-ho a una sola entrada és més beneficiós per a l'empresa, però no per als usuaris. Confiem que el que ha passat avui hagi estat un fet puntual i que serveixi per analitzar la situació i les conseqüències de decidir un sistema o altre de control d'accés a les instal·lacions aeroportuàries. No poden posar en risc la seguretat dels viatgers, encara que sigui en pro de la seva tranquil·litat de no ser assaltats per aquells que persegueixen la seva cartera.116visites -
xfebrer
Ensurt al Pla dels FraresEnsurt al Pla dels Frares
Ahir a la nit es va originar un incendi en un local dels pisos que són propietat de l'Agència Catalana de l'Habitatge, a Arenys de Mar. Sortosament, tot va quedar en un ensurt, sense que es registrés cap persona afectada ni calgués desallotjar els veïns. Aquest fet se suma al conjunt d'incidents que es produeixen durant l'any, des de la seva inauguració. Aquests pisos socials que gestiona la Generalitat són un pou de conflictes i no pas per la gent que hi viu, sinó per les ocupacions sistemàtiques, la deixadesa de la propietat i la impotència del govern municipal per aconseguir una gestió d'acord amb les necessitats i característiques d'aquests habitatges. Dissortadament, el mal funcionament no és exclusiu d'aquí a Arenys, sinó que el model i els problemes es repeteixen arreu on hi ha aquests habitatges de titularitat pública. És aquesta experiència nefasta el que ha fet desconfiar, sovint, de la creació de nous habitatges socials. Som molts els arenyencs que encreuem els dits, i desitgem que les fundacions encarregades de gestionar els nous habitatges de lloguer assequible, a la zona del Bareu, no comportin els problemes que estem acostumats a veure. Des de la seva inauguració, els baixos dels anomenats pisos dels frares, estan tapiats sense cap mena d'activitat que podria ajudar a dinamitzar el barri i, qui sap, si alleugerir els problemes d'ocupació i abandonament que hi tenen lloc. Em consta que el govern local, d'ara i d'abans, ha intentat resoldre la situació d'aquests habitatges, sense gaire èxit. Des de la distància, malgrat les múltiples reunions que s'han celebrat, no es viuen ni pateixen els problemes existents, i això fa que tot quedi en paraules i promeses de millora sense que s'acabi resolent.115visites -
xfebrer
Programes clars versus idees inconcretesProgrames clars versus idees inconcretes
Acostumo a llegir al filòsof i articulista de l'ARA, en Ferran Sáez Mateu, perquè els seus escrits ajuden a reflexionar i agafar noves idees. A l'article d'avui ve a dir que per guanyar adeptes és millor ser inconcret i genèric i no pretendre ser clar en les idees. Espero haver-ho entès bé. D'alguna manera el discurs de l'extrema dreta, populista, engresca molta gent perquè no l'acaba d'entendre o perquè suposa que té solucions per a tot allò que els partits tradicionals tenen problemes per resoldre-ho. També diu que a l'hora de governar o buscar complicitats se'ls veu el llautó. És una mica allò que diem sempre que és molt fàcil no portar cap motxilla, quan no has governat mai, perquè qui ho ha fet, segur que tens coses per retreure-li. I tot plegat és una llàstima perquè les coses s'acaben sabent, però llavors és massa tard. Tenim molts exemples, alguns dels quals són vigents i en fase d'ofuscació o enlluernament, però que acabaran petant. Penso en el president dels EUA, que té molt poder i moltes possibilitats de fer molt mal. Arribarà un dia que tots veurem que hem estat enganyats, però a costa de què? A Europa l'extrema dreta té la via oberta per anar avançant. Els partits polítics tradicionals s'han vist superats i no saben com enfrontar-s'hi. Hem de tenir molt clar que, amb més o menys raó, amb més o menys encert els partits democràtics de sempre tenen millors intencions que els populistes de moda. És cert que s'han trobat amb personatges corruptes i sense principis, que els hi han fet molt mal, però han estat prou clars en les seves intencions. No han enganyat i els seus simpatitzants els han seguit amb l'esperança de poder avançar en aquells principis. Els populistes enganyen d'entrada i ho tenen molt assumit. Les promeses que fan són enganyoses. Entusiasmen la gent perquè es presenten com els únics capaços de resoldre tots els problemes. Amaguen, però, que limiten els drets, són sectaris i només busquen la seva supervivència. És una llàstima que tinguem tan poca vista i caiguem en la seva trampa.99visites -
xfebrer
Que no ens enganyin!Que no ens enganyin!
El president dels EUA només fa que posar-se medalles, proclamant arreu que gràcies a ell les guerres s'acaben, i pressionant, el seu dia, perquè li atorguessin el Premi Nobel de la Pau. De moment, però, tot és una enganyifa. Ni s'ha acabat la guerra entre Rússia i Ucraïna, ni s'ha posat fi al genocidi d'Israel a Gaza. Què ha canviat? La diferència està en l'engany manifest que intenta amagar la realitat. A Gaza es continua matant víctimes innocents malgrat haver proclamat l'alto el foc. No podem ser tan innocents i creure'ns allò que diu Trump. Hem de tenir clar que tot el que l'envolta és una falsedat. Els dirigents europeus no poden tancar els ulls a uns fets deplorables. Cal que siguin forts defensant els principis que prediquen internament, però que són incapaços de mantenir de cara a fora. Hem de continuar denunciant el genocidi d'Israel i mantenir-nos ferms en el bloqueig armamentístic, però també comercial i cultural. Cal ser forts en la defensa dels més vulnerables i no claudicar davant de l'agressió intolerable del govern d'Israel i els seus aliats. Em preocupa la reacció dels europeus i avui penso en el lliurament del Premi Nobel de la Pau a l'opositora veneçolana, Maria Corina Machado. Ja vaig comentar, el dia que se li va concedir, que no ho veia clar, no pas perquè defensi el posicionament de l'actual president veneçolà, sinó perquè no es pot premiar una persona que es troba en mig del conflicte i que no és cosa clara. Al darrere també hi ha uns interessos de classe i polítics. Hi ha prou gent que treballa per la pau al món, contra totes les adversitats, sense pretendre res en benefici propi, per poder-los atorgar el premi. Segons llegeixo a la premsa, i crec que no m'enreden, des del dia 10 d'octubre, que es va proclamar l'alto el foc a Gaza, almenys 386 civils han estat assassinats i es calcula una mitjana de 12 atacs diaris. El territori continua ocupat per l'exèrcit israelià i ens preguntem: com podem permetre que un assassí continuï decidint el destí dels palestins? Sisplau, no oblidem què està passant i denunciem-ho.95visites -
xfebrer
Patriotisme i corrupcióPatriotisme i corrupció
No sé si us hi heu fixat, però darrerament es parla molt de patriotisme. Avui mateix, el president de la Generalitat comentava que hi ha persones que es consideren molt patriota, però busquen la manera d'eludir pagar els impostos. Ahir, en una reunió que hi participava, també va sorgir el tema i es va ser molt crític amb aquelles persones que treballen en negre, o paguen sense factura. Després ens queixem que no s'inverteix en carreteres, transport públic, sanitat... D'algun lloc han de sortir les virolles. Certament, l'exemple que ens donen els dirigents corruptes no és bo i fa que el ciutadà de carrer procuri estalviar-se l'IVA, per exemple. Si aquells s'embutxaquen diners, per què no puc mirar d'estalviar-me uns calerons? I qui digui que mai no ha pagat un servei o un producte sense factura, segur que menteix. També és cert que no tothom actua de la mateixa manera, i que hi ha persones que ho fan de manera habitual. També perquè els venedors ho permeten. Hi ha qui treballa en negre perquè no té el permís de residència. Aquí, i ja ho he comentat alguna altra vegada, l'Administració hi té una part de responsabilitat. Si hi ha persones que han arribat al nostre país i no poden obtenir el permís de treball ni residència, com s'ho han de fer per viure? No els ho posem fàcil. Vivim en un entorn de la societat on la picaresca de l'estraperlo està molt arrelat. Hi ha països on és mal vist estafar a l'Estat i fins i tot no s'acaba d'entendre que algú ho pugui arribar a fer. Aquí és una altra història. En el fons arribaríem a parlar de confiança, que és el que ens manca. Si realment confiéssim que l'Estat fa un bon ús dels nostres diners, que li arriben a través d'impostos, segurament no tindríem tanta tendència a eludir-los, però amb aquesta excusa anem actuant de manera fraudulenta. Segurament no estem parlant de grans fortunes, però tot suma. També hauríem de veure què entenem per patriota. Segurament no ens posaríem d'acord, i probablement quan algú en parla gaire, no cal gratar massa per adonar-te que és purament un postureig.85visites -
xfebrer
Obrim bé els ulls!Obrim bé els ulls!
Tots recordem les botigues de barri amb una certa nostàlgia. Potser no les valoràvem prou, perquè era la cosa més natural. En Pere, en Josep, en Joan... aquell botiguer de tota la vida que no tancava fins tard i que ens anava tan bé quan ens acabàvem d'adonar que no ens quedaven ous, o sal a casa. Eren el gran recurs que teníem per poder fer el sopar. Avui tenim els supermercats vint-i-quatre hores que fan la seva funció, encara que no és el mateix. Ens serveixen per a aquells descuits de darrera hora, això sí, però ja no ens explicaran aquelles històries del veí que fa dies que no el veuen per la botiga, o d'aquell altre que ha canviat de feina i se n'ha anat a viure a no sé pas on. Són uns petits supermercats, franquícies d'empreses amb nom, amb personal treballant, no sempre en les millors condicions. Segur que no tots funcionen de la mateixa manera, però no és estrany que de tant en tant llegim que han inspeccionat aquell o aquell altre supermercat, amb productes caducats, treballadors esclavitzats i condicions deplorables de les instal·lacions. No hem de viure dels records i cal ser realistes, però ens hem de fixar bé on entrem a comprar perquè no ens enredin. Hem d'obrir bé els ulls i que no ens venguin gat per llebre. Amb l'excusa que trobem allò que necessitem, a l'hora que sigui sense caminar gaire, no ens ha de fer abaixar la guàrdia. A vegades ens hem posicionat davant de multinacionals que han explotat els seus treballadors amb uns sous ridículs, aconseguint uns productes molt bé de preu, i no ens adonem que, potser al costat de casa hi ha un supermercat on els venedors cobren una misèria treballant tot el dia, sigui feiner o festiu. Amb això no vull dir que davant d'un supermercat hàgim de desconfiar i col·locar-los tots al mateix sac de l'especulació i l'engany. Simplement, estiguem alerta i que no sigui un d'aquests, i si arribem a la conclusió que ho és, denunciem-ho.82visites -
xfebrer
Ara els hi toca als porcsAra els hi toca als porcs
Primer varen ser les vaques, després les gallines i ara els porcs. Sembla que el nostre bestiar està de pega, i els ramaders en reben les conseqüències. Aquestes malalties, que sortosament no tenen efecte sobre els humans, estan castigant els nostres pagesos que no només han de suportar les quotes imposades per Europa, que ara han de sacrificar molts dels seus animals per evitar que la plaga s'estengui. Fa quatre dies que es queixaven de la burocràcia, explicant que s'havien de passar massa hores fent paperassa, que els distreia del que realment els importava, que és alimentar i tenir cura del bestiar. Les grans explotacions es poden permetre contractar assessors o gestors econòmics que s'encarreguin de tots els tràmits, però els petits pagesos i ramaders, que són la majoria, amb prou feines en poden treure un benefici net del seu treball, on molts d'ells ho segueixen fent més per tradició familiar que no pas pel guany obtingut. No és estrany que els joves cada vegada siguin més reticents a quedar-se a pagès i continuar la tasca dels seus pares. No els ho posen fàcil. I de retruc hi perdem tots. Ells en són afectats directes perquè d'això en viuen, però nosaltres, els compradors d'aliments frescos, cada vegada estem més dirigits a comprar congelats i aliments processats. Això comporta més cost, però també menys salut. Les persones grans, encara que no hàgim viscut directament al camp, hem vist de prop el funcionament de l'explotació ramadera al nostre país i ens adonem que tot ha canviat molt. Mai no ho han tingut fàcil, però d'alguna manera podien viure del treball i en gaudien. Avui tot s'ha protocol·litzat massa i, amb l'excusa de proporcionar un bon producte i buscar l'equilibri, s'ha pressionat massa fins al punt que molts en marxen escamats i desencisats. M'agradaria que algú em defensés la política europea de control de l'explotació ramadera i també de la pesca. Ho desitjaria perquè encara crec en Europa i la necessitat d'unir-nos per ser grans, però em costa d'entendre tot el que està passant i els entrebancs que provoquen als pobres ramaders i pescadors. Em fa l'efecte que es treballa massa des del despatx i es trepitja poc el camp. Segurament, si es tingués un coneixement directe de la realitat, s'actuaria i legislaria d'una altra manera.81visites -
xfebrer
Qüestió de gustos o d'educació?Qüestió de gustos o d'educació?
Hi ha fets que no els acabo d'entendre. Segurament, és per l'educació rebuda a la família. Ara, potser és diferent, però la feina que pot fer una família per a l'educació dels fills continua essent important i crec que no es treballa prou. Llegia que Renfe ha calculat en 6,2 milions d'euros el cost del vandalisme pels grafitis als trens de Rodalies. Un cost que té repercussió en la inversió final per a la millora del seu funcionament, segons diuen, i també, té efectes en la disponibilitat de trens i la seva puntualitat. Estic convençut que han analitzat la manera de reduir aquest vandalisme que els representa tanta despesa reparadora, però no sé si s'ha fet prou. Tampoc sé si els grafiters que enganxen paguen el cost de la neteja de la seva actuació. Crec que així hauria de ser, per reduir el cost que ha d'assumir l'empresa i que indirectament patim tots nosaltres. A vegades escolto a qui considera que caldria disposar d'espais perquè els grafiters puguin plasmar el seu art. No dic que no estigui bé, però la manca espais no ha de servir mai d'excusa exculpatòria del vandalisme. Probablement, estaríem d'acord que tot plegat depèn del sentit comú, que avui és força absent en les relacions humanes. Seria bo que aquestes persones que gaudeixen d'expressar-se artísticament als trens de Rodalies, pensessin què passaria si tothom actués de la mateixa manera. Que entréssim a casa seva a il·lustrar totes les seves parets i mobiliari. I a mi no em faria gaire gràcia, però potser ells ho trobarien prou divertit. Hi ha a gustos per a tots, però a mi, veure els trens guixats d'aquella manera em molesta i ho trobo de mal gust. Una mica com en veure persones completament tatuades. En aquest cas, però, ho fan a la seva pell i, com a molt, et fan girar d'esquena per no ferir la teva sensibilitat.81visites -
xfebrer
Pendents d'Europa!Pendents d'Europa!
No fa gaires dies que en vaig parlar en aquest blog, però és que aquests dies estan reunits, a Europa, els ministres de la pesca per decidir quants dies podran els nostres pescadors sortir a la mar. Es parla de 9 dies, la qual cosa seria una barbaritat. Com es pot viure de la pesca amb aquestes imposicions? Ens estem carregant el sector? Els pescadors es queixen i diuen que Europa decideix des d'un despatx, sense conèixer la realitat ni tenir en compte tot el que s'ha fet fins ara, i l'obediència mantinguda. Ara, diuen, s'ha acabat. Si ho restringeixen més que aquest 2025, caldrà desobeir. Els nostres representants polítics s'han de posicionar fermament i no deixar els pescadors a l'estacada. S'ha fet la vida impossible als pescadors i també als ramaders i els pagesos. Després entren productes de fora, sense cap mena de control durant la seva producció i és impossible de competir-hi. Què pretenen? Moltes reglamentacions, per als de casa, i els ulls grossos per allò que ve de fora. Si realment volem una Europa forta i unida, cal que reflexionem amb tot el que està passant. Les reglamentacions són necessàries, però no a qualsevol preu, i encara menys fent distincions. Hem de protegir el medi ambient, però sense escanyar la gent. Sense vincles amb el mar i la pesca, puc entendre, però, la problemàtica i el patiment de les famílies dels pescadors. Quant al consum de peix, ja no sé què dir. Cada vegada es compra menys peix fresc i les peixateries van desapareixent. M'imagino que tot plegat té alguna relació, però en tot cas, quant a les limitacions de la pesca, crec que si es va en aquesta línia, alguna cosa s'haurà de fer, i podrem entendre que la gent deixi d'obeir. No es pot estirar massa la corda, amb el perill que aquesta es trenqui.80visites -
xfebrer
A mi, ni fred ni calor!A mi, ni fred ni calor!
No he estat mai als EUA tret d'unes hores tancat en unes dependències de l'aeroport de Miami, en trànsit, en el meu viatge cap a Mèxic, i tot fa pensar que trigaré a visitar-los. Trump ha anunciat que revisarà les opinions a les xarxes socials de totes aquelles persones que tinguin intenció de visitar el seu país i no autoritzarà l'entrada a aquells que, entre altres coses, siguin crítics amb el seu govern. La llibertat d'expressió està compromesa amb Donald Trump a la presidència. Em consta que hi ha llocs molt interessants i dignes de ser visitats, però davant d'aquest panorama haig de confessar que no en tinc pas ganes, sobretot tenint en compte que el món és prou divers i atractiu, i em queden molts llocs per visitar i conèixer a fons. L'acció de control està en la línia de la manera d'obrar i dirigir el país, més propi d'una dictadura que no pas d'un sistema democràtic. No us estranyi que el president se les empesqui per aconseguir tirar per terra la limitació de dues legislatures i es perpetuï en el càrrec. Coses més difícils s'han vist. Per la informació que rebem, la societat nord-americana no està en els millors moments de la seva història. Les condicions de vida i atenció, sobretot en temes sanitaris i de dependència, són molt precàries, i no serà aquest president qui hi posi remei. Tots sabem els interessos de qui defensa, i no són precisament els de les famílies més vulnerables, encara que hagin pogut votar-lo com a president. I com que no tinc cap necessitat de viatjar als EUA, ja pot anar posant les traves que vulgui que a mi no em farà ni fred ni calor. Des d'aquest blog, i amb tota la humilitat del món, continuaré opinant sobre allò que consideri important i que afecta les persones, sobretot que ho fa de manera negativa per aquells que tenen menys defenses i estan més deixats de la mà de Déu.77visites -
xfebrer
Fem-ho fàcilFem-ho fàcil
El govern català s'ha proposat simplificar les gestions administratives. Els ciutadans ens queixem que les relacions amb l'administració pública són complicades, s'allarguen en el temps, i requereixen uns coneixements que no tothom té. La introducció de les eines digitals més aviat ho han complicat que no pas facilitat. Sempre s'ha parlat de la burocràcia que alenteix els procediments i crea com una espècie de barrera entre l'administrat i el funcionari de torn. L'aparició dels primers casos de corrupció encara ho va complicar més. En lloc d'investigar a posteriori què s'ha pogut fer malament, es varen introduir controls més estrictes en el moment de fer els tràmits, que només tenen sentit si es basen en la desaparició del principi de presumpció d'innocència, passant tots a formar part del grup de corruptes potencials. Avui, com acostumo a fer, llegia l'article del filòsof Ferran Sáez Mateu, al diari ARA, "Com acabar amb la burocràcia". Una ironia sobre aquesta xacra de difícil solució. Continuo pensant que és un error malfiar-se d'entrada de la gent, i convertir els tràmits administratius en càrrega feixuga, en lloc de fer-ho fàcil, creant els mecanismes de control posterior per verificar que tot s'ha fet correctament. És curiós que el procés d'introducció de més control contra la corrupció, ha anat acompanyat d'una pràctica més abusiva d'aquesta, cada vegada més sofisticada, per tal de saltar-se tots els filtres, convertint el procés en un peix que es mossega la cua. L'administració pública ha d'estar al servei de la gent, facilitant els tràmits que ens fan prou mandra haver de realitzar, sigui per rebre una subvenció o per pagar els nostres impostos. No és normal que essent més espavilats que abans i disposant de millors eines i tecnologia, tinguem cada vegada més problemes per interactuar entre nosaltres. Això sol ja demostra que no ho estem fent bé. Confiem que la promesa del govern català de simplificar els tràmits es dugui a terme, i s'encomani a altres administracions que també hi tenen molt a dir, però sobretot a fer.76visites -
xfebrer
Declaracions inoportunes!Declaracions inoportunes!
Les declaracions del president de la Conferència Episcopal Espanyola, avui a La Vanguardia, són com a mínim inoportunes. Ho són perquè els representants de l'Església catòlica no han d'immiscir-se en la política agafant partit. Sí que poden parlar de política en el sentit ampli, però mai decantar-se obertament per una opció partidista. Ells han de pensar que tenen creients de diferent ideologia i preferències polítiques. També són inoportunes perquè la institució arrossega massa exemples de comportaments deshonestos, i el millor que s'ha de fer en aquests casos és tenir la boca tancada i dedicar-se a esmenar els errors comesos, demanar perdó i procurar fer net. Em dol profundament, per la meva fe en l'esperit de l'evangeli, i considero que avui aquestes manifestacions no ajuden, sinó que més aviat serveixen per desprestigiar una institució, on hi ha persones prou vàlides, però que es veuen silenciades per alguns personatges mediocres i equivocats. Sortosament, a Catalunya, gairebé sempre ens hem diferenciat de l'opinió general de la institució espanyola, i això ens alleugereix la pena. Serà la nostra manera de ser o pensar, que ens fa diferents i, si més no, salvem els mobles. La rèplica de l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles, ha estat oportuna i escaient, i convindria que el president Luis Argüello ho tingués en compte i rectifiqués les declaracions, o com a mínim fos més curós en un futur. Durant el franquisme l'Església espanyola va cometre massa errors, que haurien de servir d'avís, avui en democràcia, per no repetir-los i encara menys conduir el país i els seus feligresos cap a una involució que no desitgem. Sovint comentem que la transició democràtica espanyola no ha funcionat en el món judicial. En tenim prou exemples amb jutges ideològicament a l'extrem més dretà i nostàlgic. Temo que podem dir força el mateix de la institució eclesiàstica, amb uns bisbes i arquebisbes que no saben estar al seu lloc i que demostren poca sensibilitat i molt desconeixement del fons del missatge de l'evangeli.75visites
+ vist últim any
Previous
Següent
-
1.116 visites
-
614 visites
-
606 visites
-
592 visites
-
590 visites
-
487 visites
-
481 visites
-
461 visites
-
453 visites
-
441 visites
-
432 visites
-
430 visites
-
421 visites
-
412 visites
-
406 visites
-
392 visites
-
390 visites
-
376 visites
+ vist
Previous
Següent
-
7.737.179 visites
-
543.603 visites
-
396.585 visites
-
391.173 visites
-
308.289 visites
-
265.568 visites
-
189.466 visites
-
@miquelcolomert
Merci, monsieurMerci, monsieur
Merci, monsieur
En el fons, abans que res, hi ha les formes. La primera vista, la primera impressió. Després aquesta bondat primera pot no quedar confirmada. O sí. Tot pot ser. La primera impressió, però, és fonamental. I ja fa temps que no s’ensenya de formes a les escoles del país. Ni a les famílies. Ensenyar de modus, n’havíem dit. Urbanitat. Ser ben educat. I començar per abolir el tuteig universal, signe inequívoc d’una falsa igualtat tan contrària a la necessària i imprescindible jerarquia. Dir bon dia en arribar als llocs on anem i adéu o a reveure o passi-ho bé quan ens n’anem, totes aquestes cortesies. I no n’hi ha prou a dir gràcies quan ens feliciten el sant o l’aniversari. La gràcia i la bona impressió és afegir-hi en vida teva, o vostra, o seva. Som al pedregar, aquí, en totes aquestes qüestions tan bàsiques. Res a veure, per exemple, amb els veïns francesos. L’altre dia, posem per cas, plovia mentre érem al llac Pavin, Alvèrnia, i uns quants ens aixoplugàrem a la botiga d’un hotel que hi tenen instal·lat. Un nen de 8, 9, o 10 anys com a molt, pretenia entrar-hi i la porta no se li acabava d’obrir. Des de dins li vaig facilitar la cosa i, aleshores, en haver entrat, em fa amb tot el respecte del món: Merci, monsieur. Fantàstic, vaig pensar, esclar. I el meu Je vous en prie com a resposta. I immediatament al cap el pensament que una tal actitud avui és pràcticament impossible entre nosaltres, tot tan deixat anar de la mà de Déu.
113.396 visites -
Pat
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
Aquest text en forma de manifest, el signem un grup de persones que enguany no ens sentim ni representades, ni acollides pel Patronat de Sant Roc.
Les nostres diferències amb el Patronat han sorgit arran de la obligatorietat d'anar a l'ofrena de St. Roc per tal de poder a exercir de macip/a.
Davant d'aquest fet nosaltres vàrem engegar un procés de diàleg amb el patronat amb l'objectiu d'aconseguir una alternativa a fer un acte presencial a l'església. Ja que entenem que aquest, no és un compromís que es pugui exigir a ningú com a condició sinequanon per a poder empunyar una almorratxa. Aquesta idea l'argumentem mitjançant la llibertat de culte que tots i totes tenim.
Entenem que quan es toquen temes morals, dins dels quals s'hi poden encabir: motius religiosos, culturals, d'orientació sexual o fins hi tot de simpatia envers una institució, no és pot exigir ni obligar a res. Creiem que aquesta activitat concreta ha de ser optativa.
La junta del Patronat, molt encertadament, va decidir portar aquest punt a l'assemblea de macips. A l'hora d'abordar aquest tema, es va llegir un redactat que qualifiquem d'agressiu, ofensiu i amb la informació greument manipulada en el qual s'explicava la situació des del seu punt de vista. A continuació nosaltres vam demanar la paraula per a poder manifestar la nostra posició, fent servir un discurs, que a diferència del seu, no va girar entorn a les diferències i les situacions tenses que s'han pogut produir entre ambdues bandes. Sinó que simplement ens vam limitar a expressar la nostra posició i els arguments que la sostenen, mitjançant un to calmat, unes paraules neutres, tot mostrant respecte envers el Patronat i la posició que ells adopten.
La proposta d'oferir una alternativa a tots aquells que per motius múltiples no volem/podem fer un acte presencial a l'església aquell dia es va portar a votació. Es varen votar dues opcions; la primera, admetia la possibilitat de que cadascú pugues triar lliurement si anar o no a ofici, i la segona, que obliga a fer-hi un acte presencial per poder exercir de macip. Els resultats exactes de les votacions no els sabem, però el cert és que la segona opció va ser recolzada per la gran majoria d'assistents.
Hem de dir respecte a aquest exercici democràtic i els resultats obtinguts, que ens sorprèn i a l'hora ens espanta la mentalitat que imperava en aquella assemblea.
La majoria d'assistents eren persones amb edats semblants a la nostra, gent jove, que amb segons quins temes presenta una mentalitat poc integradora, molt conservadora i fins hi tot gosaríem dir retrògrada.
Per un altre costat també val a dir que tot hi haver-hi persones del tot convençudes també n'hi havien tantes d'altres amb uns principis molt poc definits lo qual també ens sembla preocupant.
Tot plegat ens fa veure un futur bastant negre per a la nostra vila.
En el moment en que s'està mantenint una activitat de caire religiós en un lloc de culte, "perquè toca... perquè un dia és un dia... perquè no fa res entrar a baixar el cap i fer veure que ens ho creiem..."; arribats a aquest punt, potser convé que molts d'ells es plantegin perquè fan les coses i mirin una mica més enllà.
Nosaltres entenem que fer teatre en una església, malgrat quedi molt maco veure els bancs replets de macips i macipes, és una falta de respecte total i una mostra d'hipocresia important.
Ens sembla preocupant veure com a escala local estem tots i totes permeten que el joc democràtic incideixi en les decisions morals, ètiques i individuals de cadascú. (Entenent que això que denunciem, no hi ha assemblea, poble ni grup de persones que amb uns vots hi puguin intervenir)
També, hem d'afegir, que nosaltres fent aquest exercici de debat amb el patronat, hem après i ens hem adonat de varies coses. La més important; és que el problema real no resideix única i exclusivament en la condició indispensable d'anar a ofici per tal de poder participar de la festa, sinó que ja va més enllà i està relacionat amb la manera com s'està enfocant i gestionant aquesta tradició tant nostra, tant de tots.
Sembla que s'està mirant de folkoritzar i estancar aquesta tradició en un moment determinat de la història tot obviant el dinamisme de la societat i el de la nostra vila en concret.
En resumides contes la festa s'està enfocant més de cara enfora que de cara endins. S'està deixant de banda l'escala local per assolir-ne d'altres més grans i més transcendents. Tenim la sensació que l'objectiu és el de fer-nos famosos i coneguts arreu. Quan des del nostre punt de vista, aquesta tradició, si té una peculiaritat, és que és una festa local, del i pel poble, a petita escala i això és el que la fa especial.
Davant d'aquesta situació, nosaltres, els partidaris de poder triar lliurement si fer un acte presencial o no a ofici, aquells que tal i com ha decidit l'assemblea no tenim cabuda dins del Patronat, hem decidit realitzar una sortida de macips i macipes alternativa completament desvinculada al Patronat.
Així doncs convoquem a tothom qui ho desitgi, a participar del nostre cercavila. Tothom hi té cabuda independentment de l'edat, el sexe, la condició sexual...
Així,si vols de fer macip/a t'esprem el dia 16 a les 8 del matí a la placeta de l'església.
Per un Sant Roc de tots i per a tots, VINE I SURT AMB NOSALTRES!
-Col·lectiu de Macips i Macipes alternatius-
98.501 visites -
94.415 visites
-
admin
La llista de correu d'areny@utesLa llista de correu d'areny@utes
La llista de correu d'areny@utes
La llista de correu d'arenyautes és una de les llistes més veteranes de la Internet catalana. Es va crear l'any 1997 i des d'aleshores ha mantingut una activitat continuada. Agrupa més de 400 correus electrònics i s'hi debat i tracten tota mena de temes arenyencs.
Per accedir-hi només heu de disposar d'una adreça de correu i enviar el missatge de subscripció (podeu fer-ho des d'aquí).
No podreu escriure fins que l'administrador us autoritzi la vostra alta.
que són les llistes de correu?
Les llistes de correu són un ús especial del correu electrònic que permet la distribució massiva d'informació entre múltiples usuaris de Internet simultàniament. En una llista de correu s'envia un correu electrònic a l'adreça de la llista (exemple: llista@correu.org) i li arriba massivament a totes les persones inscrites a la llista, depenent de com estigui configurada la llista de correu els receptors podran o no tenir la possibilitat d'enviar correus o respondre'ls. Moltes organitzacions utilitzen cada vegada més aquesta eina per mantenir serveis d'informació amb notícies, publicitat i altres informacions d'interès sobre una temàtica concreta. Per no caure en pràctiques d'spam, els correus s'envien prèvia inscripció del destinatari i donant l'oportunitat de cancelar-la sempre que vulgui. Les llistes de correu electrònic acostumen a funcionar de forma automàtica mitjançant l'ús d'un gestor de llistes de correu i una adreça de correu electrònic que és l'única destinatària del missatges de correu electrònic (l'adreça de correu de la llista).
85.889 visites -
80.879 visites
-
52.132 visites
-
50.958 visites
-
50.792 visites
-
admin
Ajuda: per començar a descobrir arenyautes.catAjuda: per començar a descobrir arenyautes.cat
Ajuda: per començar a descobrir arenyautes.cat
L'espai arenyautes.cat ha estat creat amb la voluntat d'oferir un conjunt d'eines que ajudin a la publicació de continguts en l'àmbit arenyenc i d'una manera molt especial afavorir la relació entre totes les persones que utilitzen i treballen amb Internet. Arenys.org només demana que se sigui respectuós amb la resta de la comunitat i el seu ideari. Aquest espai i tota l'activitat que s'hi genera reflexa el dinamisme de la comunitat digital arenyenca.
Amb aquesta ajuda, organitzada amb preguntes i respostes, volem fer més fàcil la descoberta de les possibilitats que us ofereix arenyautes.cat:Per on començo:Qui són els areny@utes:Com puc fer-me areny@uta?Que més puc fer?Que és un bloc?Com puc posar una foto a la galeria d'imatges?Que són els grups?Que és arenys.org?... som-hi?
Per on començo?
Una primera manera de començar es fent una volta per tot l'espai i conèixer les diferents seccions que hi ha. D'aquesta manera, quan ja tinguis un compte d'usuari identificaràs millor les possibilitats que t'ofereix el sistema amb els continguts que pots crear.
Qui són els areny@utes?
La paraula 'areny@uta' és un joc entre les paraules arenyenc i internauta. D'aquesta manera definim als membres de la comunitat digital arenyenca. Amb el nom d'areny@utes també es coneix una lista de correu que funciona des de l'any 1997 i on hi ha molts arenyencs i arenyenques que tracten tota mena de temes, preferentment de l'actualitat local.
Com puc fer-me areny@uta?
Per tenir un compte d'accés a aquest sistema cal que et donis d'alta (aquí). Només et demanarem unes dades mínimes i immediatament rebràs a la teva bústia electrònica un nom d'usuari i un mot de pas. A partir d'aleshores ja pots utilitzar totes les eines que t'ofereix el sistema.
La llista de correu d'arenyautes
Per accedir-hi només heu de disposar d'una adreça de correu i enviar el missatge de subscripció (podeu fer-ho des d'aquí). No podreu escriure fins que l'administrador us autoritzi l'alta. Hi ha força activitat amb una gran varietat de temes de debat.
Que més puc fer?
No t'atabalis! Un cop t'autentiquis, amb les dades d'accés que hauràs rebut, t'apareix un menú lateral amb les opcions que pots utilitzar. No cal que les descobreixis totes de cop. El primer que pots omplir és la teva fitxa personal, amb les dadesque et sembli oportú. Si poses la teva data de naixement, el dia del teu aniversari ho sabrà tota la comunitat (i possiblement rebràs més d'una felicitació).
Després tens altres possibilitats; un bloc personal, galeries d'imatges, publicar anuncis d'ofertes i demanes... I més endavant, començar a fer relacions amb la resta de la comunitat; identificant els teus amics i participant o posant en marxa grups de treball (però a tot això ja hi arribaràs; mica en mica..)
Que és un bloc?
Segons la Viquipèdia, l'enciclopèdia en línia que fem entre tots els internautes, un bloc és un espai personal d'escriptura a Internet. Hi ha qui l'ha definit com un diari personal en línia, un lloc web que una persona utilitza per a escriure periòdicament. És un sistema automatizat que mitjançant un senzill formulari i cap complicació tècnica és publiquen textos propis al web.
Un bloc (weblog, en anglès) està dissenyat per a que, com a un diari, cada apunt (post) tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (weblogger) i les que llegeixen poden seguir i recomposar el fil argumental de tot el que s'ha publicat i editat. Els qui escriuen i mantenen un bloc se'ls anomena blocaires (weblogers o bloggers, en anglès).
Com puc posar una foto a la galeria d'imatges?
És molt senzill. Primer has de preparar la imatge que vols publicar. Et recomanem que no superi els 500 punts d'amplada. Si ja la tens preparada només ha de buscar al menu de publicació lateral la paraula 'imatge'. T'apareixerà un menú i al camp 'incloure imatge' un botó et permetrà navegar per la teva màquina per escollir la imatge que vol publicar. Hauràs de triar a quina galeria vols publicar-la (fotodenúncia, fotoinsolita...). I també pots afegir un comentari que reforci la imatge o que expliqui el que si veu. Per acabar la feina has de clicar l'opció 'previsualitzar' i si tot és correcte tornar a clicar l'opció 'trametre'. Aquest segon pas és imprescindible per acabar el procés.
Que són els grups?
Són espais que pot posar en marxa qualsevol areny@uta per relacionar-se amb altres membres de la comunitat. Qui promou un grup pot decidir si el vol fer oberts, respecte els continguts o la subscripció de nous membres, o regulats sigui pel que fa a qui s'hi pot donar d'alta o sobre la visibilitat del que si publica.
Els grups permeten publicar i ordenar documents adjunts i imatges i generar debats en format de fòrum. També hi ha sistemes d'avisos entre els seus membres. Creiem que són una magnífica eina per promoure el treball en grup d'entitats i associacions però també per coordinar-se i intercanviar informació entre colles d'amics i amigues o altres usos lúdics.
Que és arenys.org?
arenys.org és una comunitat digital oberta i plural que aplega a tots aquells internautes que tenen o volen tenir alguna vinculació amb els municipis de la Riera d'Arenys i els espais que l'envolten. El projecte té el seu origen a la Web d'Arenys que va néixer a la xarxa el 19 d'abril de 1996. D'aquesta primera època en va sorgir el terme areny@uta que s'han fet seu molts dels internautes habituals que s'identifiquen amb aquesta comunitat digital.
L'objectiu principal d'arenys.org és promoure i facilitar l'accés a tots els ciutadans a la Societat del Coneixement, fent especial atenció als veïns d'Arenys de Mar i Arenys de Munt. A través de d'aquest espai web es facilita i dóna espai a les entitats locals perquè tinguin presència a Internet. Es treballa directament amb aquests col·lectius i se'ls dona les eines per publicar i la formació necessàries. Aquests acords de col·laboració s'adapten, segons cada cas, i van des de l'esponsorització de projectes, amb aportació econòmica inclosa, fins al desenvolupament d'accions concretes per activitats socials d'entitats o empreses. Qualsevol idea o proposta es ben rebuda!
46.353 visites -
Enricpera
Porra electoralPorra electoral
Porra electoral
Comença la darrera setmana de campanya electoral i com vaig fer ara fa quatre anys, us proposo fer una porra sobre el resultats (no ens anirà malament una mica de distracció).
Aquest cop l’escenari sembla molt diferent, més complex, més enrevessat, però d’entrada tenim el mateix nombre de candidatures que en els anteriors comissis. Hem anat llegint a arenyautes, al facebook... els comentaris d’un i altre; hem fullejat els programes electorals amb les propostes de cadascun dels partits; hem fet tertúlia per saber que pensen les nostres amistats; hem escoltat els debats a la ràdio municipal; hem llegit els articles de les revistes locals; hem sentit els missatges generals televisius dels grans partits; hem vist les posicions de cadascun dels partits catalans dins la política catalana i espanyola... i tenim els resultats de la campanya d’ara fa quatre anys on va sortir-ne la composició actual del nostre Ajuntament: CiU – 6; PSOE/PSC- 4; ERC- 3; ICV – 2; VIA- 1; PP – 1
Amb tot això jo faig la meva previsió, la meva porra. La veritat és que el resultat que em surt planteja unes aliances mal girbades, però que hi farem això és la democràcia. Aquí va:
CiU – 5
PSOE/PSC- 3
ERC- 3
ICV - 3
Bloc Municipal (VIA)- 1
PP – 1
CUP – 1
Bé ja hi direu la vostra.
Nota – puc entendre a la gent desencantada i desanimada políticament, puc entendre que en un moment donat no sàpigues que votar perquè cap dels candidats et mereix confiança,... però el que no puc entendre és la negació a l’exercici del vot, encara que només sigui per respecte a tota aquella gent que durant molts i molts anys no ho varen poder fer. Jo aniré a votar i crec que tothom ho hauria de fer, encara que es deixi anar dins l’urna un sobre en blanc.
www.arenyautes.cat/enricpera
38.935 visites -
admin
Codi ètic: les normes de convivència d'areny@utesCodi ètic: les normes de convivència d'areny@utes
Codi ètic: les normes de convivència d'areny@utes
Areny@utes és un espai obert i plural que aplega totes aquelles persones, entitats, clubs esportius i associacions que tenen una vinculació amb els municipis d’Arenys de Mar i Arenys de Munt. L'objectiu principal d'aquest espai és promoure i facilitar l'accés a la Societat del Coneixement, així com afavorir la informació i la participació ciutadana a través de la xarxa.
Les pàgines d'areny@utes han de contenir un llenguatge i/o imatges respectuoses que defugin expressions irrespectuoses, com per exemple, de masclisme, racisme, militarisme, pornografia, la manca de respecte per defectes físics, patiments i malalties, l'insult, apologia de terrorisme o que atemptin contra els drets humans. No poden, tampoc, incomplir cap llei vigent.
Areny@utes ha de respectar un estil obert, tolerant i dialogant tot defugint d'actituds prepotents i de menyspreu envers altres membres de l'espai. S'evitarà parlar malament d'algú amb l'objectiu de fer mal al seu nom i/o reputació, o les crítiques sense fonament. No s'utilitzarà la violència verbal entre persones, ni entitats, ni tampoc es durà cap assetjament sexual ni moral contra la llibertat, l'autoestima i l'autonomia dels altres.
Tanmateix no es pot permetre la difusió de virus i/o programari nociu que pugui provocar desperfectes en altres sistemes informàtics. Així mateix s'entén que la informació, elements i/o continguts publicats són creacions originals de qui les publica, tret que aquest expressi que una part o tot és de titularitat aliena; en aquest cas es recomana anomenar la font de l'autor i, si es dóna el cas, el de la pròpia pàgina web, respectant en tot moment els drets de propietat intel·lectual i industrial, patents, marques o copyright.
Tots els continguts que es publiquen a l'espai Areny@utes, en cas que l'autor no expressi el contari, queden sota llicència Creative Commons (Reconeixement-CompartirIgual 2.5)
Aquestes eines de participació no estan pensades com a espais de difusió o transmissió d'informació, elements o continguts que representi publicitat comercial intrusiva.
El mot de pas és l'eina per a realitzar qualsevol modificació. Els areny@utes han d'evitar en aquest sentit fer ressò a altres del propi mot de pas. Així com s'ha de tenir cura de tancar la finestra del navegador sempre que es finalitzi l'edició dels continguts propis si es comparteix l'ordinador amb altres persones o s'utilitza en llocs públics com biblioteques o cibercafès. No pot ser acceptat que certes persones suplantin a altres usuaris utilitzant les seves claus d'accés i personalitats.
Arenys.Org, entitat promotora de l'espai areny@utes, es reserva el dret a denegar o retirar l'accés a l'aplicatiu sense necessitat d'avís previ a tots aquells qui incompleixin algun aspecte d'aquestes explicacions.
38.774 visites
+ comentat
Previous
Següent
-
1.660 comentaris -
Pat
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
Aquest text en forma de manifest, el signem un grup de persones que enguany no ens sentim ni representades, ni acollides pel Patronat de Sant Roc. Les nostres diferències amb el Patronat han sorgit arran de la obligatorietat d'anar a l'ofrena de St. Roc per tal de poder a exercir de macip/a. Davant d'aquest fet nosaltres vàrem engegar un procés de diàleg amb el patronat amb l'objectiu d'aconseguir una alternativa a fer un acte presencial a l'església. Ja que entenem que aquest, no és un compromís que es pugui exigir a ningú com a condició sinequanon per a poder empunyar una almorratxa. Aquesta idea l'argumentem mitjançant la llibertat de culte que tots i totes tenim. Entenem que quan es toquen temes morals, dins dels quals s'hi poden encabir: motius religiosos, culturals, d'orientació sexual o fins hi tot de simpatia envers una institució, no és pot exigir ni obligar a res. Creiem que aquesta activitat concreta ha de ser optativa. La junta del Patronat, molt encertadament, va decidir portar aquest punt a l'assemblea de macips. A l'hora d'abordar aquest tema, es va llegir un redactat que qualifiquem d'agressiu, ofensiu i amb la informació greument manipulada en el qual s'explicava la situació des del seu punt de vista. A continuació nosaltres vam demanar la paraula per a poder manifestar la nostra posició, fent servir un discurs, que a diferència del seu, no va girar entorn a les diferències i les situacions tenses que s'han pogut produir entre ambdues bandes. Sinó que simplement ens vam limitar a expressar la nostra posició i els arguments que la sostenen, mitjançant un to calmat, unes paraules neutres, tot mostrant respecte envers el Patronat i la posició que ells adopten. La proposta d'oferir una alternativa a tots aquells que per motius múltiples no volem/podem fer un acte presencial a l'església aquell dia es va portar a votació. Es varen votar dues opcions; la primera, admetia la possibilitat de que cadascú pugues triar lliurement si anar o no a ofici, i la segona, que obliga a fer-hi un acte presencial per poder exercir de macip. Els resultats exactes de les votacions no els sabem, però el cert és que la segona opció va ser recolzada per la gran majoria d'assistents. Hem de dir respecte a aquest exercici democràtic i els resultats obtinguts, que ens sorprèn i a l'hora ens espanta la mentalitat que imperava en aquella assemblea. La majoria d'assistents eren persones amb edats semblants a la nostra, gent jove, que amb segons quins temes presenta una mentalitat poc integradora, molt conservadora i fins hi tot gosaríem dir retrògrada. Per un altre costat també val a dir que tot hi haver-hi persones del tot convençudes també n'hi havien tantes d'altres amb uns principis molt poc definits lo qual també ens sembla preocupant. Tot plegat ens fa veure un futur bastant negre per a la nostra vila. En el moment en que s'està mantenint una activitat de caire religiós en un lloc de culte, "perquè toca... perquè un dia és un dia... perquè no fa res entrar a baixar el cap i fer veure que ens ho creiem..."; arribats a aquest punt, potser convé que molts d'ells es plantegin perquè fan les coses i mirin una mica més enllà. Nosaltres entenem que fer teatre en una església, malgrat quedi molt maco veure els bancs replets de macips i macipes, és una falta de respecte total i una mostra d'hipocresia important. Ens sembla preocupant veure com a escala local estem tots i totes permeten que el joc democràtic incideixi en les decisions morals, ètiques i individuals de cadascú. (Entenent que això que denunciem, no hi ha assemblea, poble ni grup de persones que amb uns vots hi puguin intervenir) També, hem d'afegir, que nosaltres fent aquest exercici de debat amb el patronat, hem après i ens hem adonat de varies coses. La més important; és que el problema real no resideix única i exclusivament en la condició indispensable d'anar a ofici per tal de poder participar de la festa, sinó que ja va més enllà i està relacionat amb la manera com s'està enfocant i gestionant aquesta tradició tant nostra, tant de tots. Sembla que s'està mirant de folkoritzar i estancar aquesta tradició en un moment determinat de la història tot obviant el dinamisme de la societat i el de la nostra vila en concret. En resumides contes la festa s'està enfocant més de cara enfora que de cara endins. S'està deixant de banda l'escala local per assolir-ne d'altres més grans i més transcendents. Tenim la sensació que l'objectiu és el de fer-nos famosos i coneguts arreu. Quan des del nostre punt de vista, aquesta tradició, si té una peculiaritat, és que és una festa local, del i pel poble, a petita escala i això és el que la fa especial. Davant d'aquesta situació, nosaltres, els partidaris de poder triar lliurement si fer un acte presencial o no a ofici, aquells que tal i com ha decidit l'assemblea no tenim cabuda dins del Patronat, hem decidit realitzar una sortida de macips i macipes alternativa completament desvinculada al Patronat. Així doncs convoquem a tothom qui ho desitgi, a participar del nostre cercavila. Tothom hi té cabuda independentment de l'edat, el sexe, la condició sexual... Així,si vols de fer macip/a t'esprem el dia 16 a les 8 del matí a la placeta de l'església. Per un Sant Roc de tots i per a tots, VINE I SURT AMB NOSALTRES! -Col·lectiu de Macips i Macipes alternatius- 40 comentaris -
33 comentaris
-
@miquelcolomert
Merci, monsieurMerci, monsieur
En el fons, abans que res, hi ha les formes. La primera vista, la primera impressió. Després aquesta bondat primera pot no quedar confirmada. O sí. Tot pot ser. La primera impressió, però, és fonamental. I ja fa temps que no s’ensenya de formes a les escoles del país. Ni a les famílies. Ensenyar de modus, n’havíem dit. Urbanitat. Ser ben educat. I començar per abolir el tuteig universal, signe inequívoc d’una falsa igualtat tan contrària a la necessària i imprescindible jerarquia. Dir bon dia en arribar als llocs on anem i adéu o a reveure o passi-ho bé quan ens n’anem, totes aquestes cortesies. I no n’hi ha prou a dir gràcies quan ens feliciten el sant o l’aniversari. La gràcia i la bona impressió és afegir-hi en vida teva, o vostra, o seva. Som al pedregar, aquí, en totes aquestes qüestions tan bàsiques. Res a veure, per exemple, amb els veïns francesos. L’altre dia, posem per cas, plovia mentre érem al llac Pavin, Alvèrnia, i uns quants ens aixoplugàrem a la botiga d’un hotel que hi tenen instal·lat. Un nen de 8, 9, o 10 anys com a molt, pretenia entrar-hi i la porta no se li acabava d’obrir. Des de dins li vaig facilitar la cosa i, aleshores, en haver entrat, em fa amb tot el respecte del món: Merci, monsieur. Fantàstic, vaig pensar, esclar. I el meu Je vous en prie com a resposta. I immediatament al cap el pensament que una tal actitud avui és pràcticament impossible entre nosaltres, tot tan deixat anar de la mà de Déu. 29 comentaris -
Enricpera
Porra electoralPorra electoral
Comença la darrera setmana de campanya electoral i com vaig fer ara fa quatre anys, us proposo fer una porra sobre el resultats (no ens anirà malament una mica de distracció). Aquest cop l’escenari sembla molt diferent, més complex, més enrevessat, però d’entrada tenim el mateix nombre de candidatures que en els anteriors comissis. Hem anat llegint a arenyautes, al facebook... els comentaris d’un i altre; hem fullejat els programes electorals amb les propostes de cadascun dels partits; hem fet tertúlia per saber que pensen les nostres amistats; hem escoltat els debats a la ràdio municipal; hem llegit els articles de les revistes locals; hem sentit els missatges generals televisius dels grans partits; hem vist les posicions de cadascun dels partits catalans dins la política catalana i espanyola... i tenim els resultats de la campanya d’ara fa quatre anys on va sortir-ne la composició actual del nostre Ajuntament: CiU – 6; PSOE/PSC- 4; ERC- 3; ICV – 2; VIA- 1; PP – 1 Amb tot això jo faig la meva previsió, la meva porra. La veritat és que el resultat que em surt planteja unes aliances mal girbades, però que hi farem això és la democràcia. Aquí va: CiU – 5 PSOE/PSC- 3 ERC- 3 ICV - 3 Bloc Municipal (VIA)- 1 PP – 1 CUP – 1 Bé ja hi direu la vostra. Nota – puc entendre a la gent desencantada i desanimada políticament, puc entendre que en un moment donat no sàpigues que votar perquè cap dels candidats et mereix confiança,... però el que no puc entendre és la negació a l’exercici del vot, encara que només sigui per respecte a tota aquella gent que durant molts i molts anys no ho varen poder fer. Jo aniré a votar i crec que tothom ho hauria de fer, encara que es deixi anar dins l’urna un sobre en blanc. www.arenyautes.cat/enricpera 29 comentaris -
29 comentaris
-
@oriolferran
Aquesta història és del tot públicaAquesta història és del tot pública
Amb això vull dir que ha estat publicada al grup 'Idees per millorar' però, malgrat que l'accés al grup es tancat (be, només cal fer la subscripció) hi ha continguts que són oberts a tothom. Quan s'utilitza aquesta possibilitat (privat/pulic) cal estar atent... o millor dit cal estar especialment atent quan es publica un document que es vol que sigui restringit i pot acabar essent públic per tothom. Una manera de comprovar com es veu el dcoument és desautenticant l'usuari (amb l'opció "surt" del menú de la dreta). Malgrat que el document sgui visible per tots els visitants només els subscrits al grup són els que poden fer algun comentari a aquest apunt (node). 26 comentaris -
23 comentaris
-
23 comentaris
-
22 comentaris
-
isabel
L a nostra RàdioL a nostra Ràdio
Inicio la meva aventura blocaire parlant de Ràdio Arenys, un fet que no deixa de ser curiós. Els que em coneixeu sabeu de la meva relació amb l'emissora i perquè no hi hagin malentesos o es vulgui fer d'aquest escrit un crit de revenja, vull deixar clar que tot i no compartir gens la visió dels actuals responsables, aquesta opinió no té res a veure amb ells ni amb la seva gestió. Vull parlar del paper dels qui tenen la potestat de controlar aquesta gestió, és a dir, els integrants del Consell d'Administració (el Patronat) perquè són ells, per bé i per mal, els últims responsables del que passa a la Ràdio. Llegeixo un article d'en Quim Doy La ràdio, una vegada més i en finalitzar penso que té raó quan diu: “No s'hi val amagar el cap sota l'ala”. De fet, és pràcticament l'única frase que comparteixo i la que em decideix a escriure. Crec que el camí que ja va emprendre la nostra Ràdio fa mesos és equivocat i perillós, fins i tot per la seva continuïtat i també penso que s'ha realitzat de la mà dels responsables polítics, no només de l'equip de govern, sinó també dels que formen part del Patronat, és a dir, tots. Les coses que s'han anat fent han estat possibles en moltes ocasions bé amb el suport d'ells (parlant de vots diríem a favor) bé amb el seu consentiment (abstenció). Si es parla de la programació i del pressupost aprovats el 18 de desembre passat cal recordar que es van tirar endavant com diu la mateixa Ràdio pels pèls i amb el vot en contra d'ICV i l'abstenció de la resta de grups. Insòlit, una cosa t'agrada o no t'agrada, estàs a favor o en contra, o bé supedites el teu recolzament que es tinguin en compte les teves propostes. Perquè al Patronat no es va a fer política sinó feina. Quines aportacions van fer aquells que es van abstenir? quina és la seva contraproposta? O en tot cas, i perquè de ben segur se m'escapa alguna cosa, quina és la raó de l'abstenció i, per tant, la manca d'opinió respecte el pressupost i programació de Ràdio Arenys. Sé que la majoria dels qui parlo llegeixen arenyautes i per tant m'agradaria conèixer de primera mà les seves impressions. No m'agradaria sentir a parlar una altra vegada del model de Ràdio que volem. A la legislatura anterior aquesta va ser una demanda dels partits polítics i per satisfer-la es van endegar mesos de debat i programes com “Reflexions a cau d'orella” en el que periodistes i experts en comunicació arenyencs i col·laboradors de tots els temps van dir la seva. El resultat va ser l'elaboració del Reglament de Règim Intern i la definició de la ràdio que es volia. A inicis d'aquesta legislatura el nou govern format per CiU i PP em demanava (en aquells moments era directora provisional de Ràdio Arenys) que elaborés 4 models de Ràdio per poder escollir, cosa que, evidentment, mai vaig arribar a fer. Ara a les portes d'una nova legislatura torno a veure que cal definir el model d'emissora que volem i m'ho torno a llegir esperant no haver-ho entès bé. No penseu que seria més important fer Ràdio que pensar Ràdio? Dir que l'emissora ha d'estar formada per professionals i col·laboradors a aquestes alçades és com dir que una truita de formatge porta ou i formatge. Dir que la gestió de l'equip de govern pel que fa a Ràdio Arenys ha estat trista i incomprensible, al meu entendre, és també una constatació. Sinó, com es pot justificar que no es recolzi un director quan presenta un pressupost o una programació i en canvi no es faci explícit aquest desacord amb ell a l'hora de fer la votació? Evidentment, la responsabilitat de qui governa és més alta, de fet en aquest i en molts casos caldria dir respecte a la gestió del govern municipal que “qui espera desespera”. Però un cop dit això, quin és el paper de la resta de grups? Estan contents amb el funcionament de l'emissora? Els agrada la programació? Confien en els seus responsables?. No cal oblidar que mentre passem el temps dubtant anem pagant un pressupost que aquest any és de 293.000 euros aproximadament (gairebé 49 milions de les antigues pessetes) dels quals 240.000 corresponen a despeses de personal. Algun polític s'anima a respondre, ara que és el moment de fer propostes? El Regidor de Comunicació vol dir la seva i trencar el silenci al que ens tenen acostumats? 19 comentaris -
19 comentaris
-
18 comentaris
-
17 comentaris
-
neusmasdeu
saps que fer per no aburrirte a casa?saps que fer per no aburrirte a casa?
hola soc la neus i tinc 12 anys hi hos volia comentar que a casa maboreixo molt i lunica distreccio que tinc es la ds i la tele apart de lordinador i el gos el gat iiii... el meu germa i aixo que maborreixo massa!!! i voldria que hem deixessiu un comentari dieme que feu per passar rato es que amb aquesta calor...........no hia qui ho aguanti si sabeu algu pedf combatre laburrimen diem-mho fins un altre superarenyautes!!!!!!!!! 16 comentaris -
maiolsanauja
Sense por!Sense por!
Fa segles que anem fent tomballons i no hem trobat un sistema millor que la democràcia com a organització política dels nostres propòsits. A ella hi confiem les nostres voluntats i decidim dirimir-hi els conflictes. Adoptem formes democràtiques quan competim lliurement per vots. Perquè són els vots els quals ens permetran que establim -amb o sense una majoria folgada- la tirallonga infinita d'accions que volem dur a terme. Governabilitat, governança i desenvolupament humà són les claus de volta per a entendre la col·lectivitat: aquest concert d'individus que intereccionen entre ells mentre transcorre un període (mandat o legislatura). Sota l'empara de la democràcia, acatem l'imperi de la llei; i per imperatiu legal, però, la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. I és en el transcurs que els càrrecs són electes que dissenyem una arquitectura legal en què hom pretén fer la vida més fàcil als seus semblants (veïns o compatriotes). Sovint, tanmateix, la democràcia connota una fragilitat irremeiable: està afeblida pels qui la volen diluïda, delmada als ulls de tothom perquè tothom vegi que ets l'únic i imprescindible garant per a reflotar-la. Desballestar-la, en efecte, és el pa de cada dia i l'anhel dels més febles. I és que hi ha qui no la vol forta ni és prou capaç per a deixar de posar pedaços en lloc de ser valent, aixecar-se del racó de pensar, i portar al cor de l'assemblea del poble (Ajuntament o Parlament) allò amb què no hi combrega en absolut. El dogmàtic no coneix la discrepància. En aquest sentit, la valentia inclou audàcia i aquesta es confon per la por a haver d'acceptar les teves pròpies limitacions, atès que no vols que tothom les vegi perquè no has superat que algú et busqui les puces constantment o que facis tanta pudor com perquè no t'estalviïs que res ni ningú cometi una intromissió en els teus paràmetres ideològics i furgui en el teu desgavell mental. La ignorància és molt atrevida i la inoperància, unes vacances pagades; d'anys i panys de cobrar sense suar suficientment. Les llibertats fonamentals ens faculten que participem del debat públic. Però no haurien de ser uns falsos drets adquirits quan els fem servir, malauradament, per a excusar-nos de les nostres responsabilitats democràtiques. 17 persones configuren el nou consistori arenyenc. Estava cantat que hi hauria un Govern en minoria. I ara, què? Això es pregunta tothom. Ara toca ser valent, assumir riscos i enfortir el projecte municipal. Qui no es mulli, serà un irresponsable. No es tracta d'anar de la maneta de la llista més votada; en aquest cas, CiU. Això no obstant, és Estanis Fors, el flamant Alcalde, qui ha de liderar una resposta contundent al fatídic context en què vivim. Ens agradi o no, els resultats són els que són. Deixem les Eleccions Municipals enrere: ja són història. Toca mirar endavant i escriure el futur present. Pesen en excés les consignes polítiques a dins dels partits polítics. Es presenten per allò de 'Vota'm, estúpid!' i després, un cop s'asseguren la representació (Regidor o Diputat), obliden l'origen del seu naixement (el poble) per a servir les seves estructures (la feina). I vist el panorama, el nou Govern ha d'acomboiar-se de perfils competents en la gestió municipal. No s'hi val a badar. Perquè si tots volem el millor per Arenys de Mar, per què no tots volen arraconar els egoismes dels partits polítics i la gelosia de pactar amb una etiqueta que el manual diu que t'és antagònica? I no em serveix l'excusa infantil d'al·legar que el partit A, que governa, no inclou tal i tal punt del meu programa electoral com a partit B que sóc (o crec ser?)... Senyors i senyores, que som tan sols vora 15.000 habitants i ens veiem obligats a entendre'ns! Menys melodrames i més determinació. Voler és poder. Qui no vol és perquè no pot. I pot, per tant, aquell que vol! El Bloc Municipal ha tirat la primera pedra. Perquè a l'avantsala de les desitjades llistes obertes i davant la infàmia del moment que ens ha tocat viure, que l'Oposició no ajudi al Govern, tot i que el segueixi fiscalitzant, no fa sinó verificar els criteris pels quals l'abstenció guanya les eleccions. La vocació de servei, la competència professional i la responsabilitat moral són, per descomptat, els elements per a combatre-la. Ànims, Àlex Acero. No estàs sol. Sense por! + El Punt | 'CiU i PP pacten i donen dues regidories a l'oposició' 15 comentaris -
15 comentaris
-
15 comentaris
