Missatge d'error
- Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
- Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2404 de /var/www/arenyautes.cat/includes/menu.inc).
+ vist avui
Previous
Següent
-
xfebrer
Naps i cols, i poesiaNaps i cols, i poesia
Arriba la nit de naps i cols i el jovent es prepara per celebrar la tradició d'Arenys, a la nit màgica dels reis d'Orient. Mentre els Reis Mags reparteixen regals a les famílies, els joves es dediquen a penjar naps als balcons de les noies, i aquestes cols als nois, acompanyats de poemes picants. Bé, això és el que marca la tradició, i que s'acompanya amb la penjada de pancartes per la vila, amb to satíric, normalment contra el govern de torn. L'endemà al matí sempre hi ha sorpreses, però també algun disgust, ja que no sempre tothom es comporta de manera civilitzada i hi ha algú que confon les sàtires amb el vandalisme. De fet, no és gaire més diferent del que passa a la vida diària a les nostres poblacions, on hi ha qui sap conviure respectant els altres i qui no ha après com comportar-se en societat. M'agradaria que aquesta tradició, que no cal perdre, anés acompanyada de l'enginy i la creativitat. És bo que ens esforcem a ser positius i creatius. A veure qui és més enginyós, a l'hora d'escriure els poemes, redactar les pancartes i ornamentar els carrers i places, sense haver de malmetre res ni ofendre a ningú. Es tracta de tenir bon gust, sense necessitat de molestar, més enllà d'aquelles bromes que potser a algú li pot costar d'acceptar, però que quan tens un càrrec públic saps que un dia o altre cauran. Des de fa vint-i-cinc anys, els joves es troben per sopar plegats abans de començar la gresca, perquè és la millor manera de mantenir de manera conjunta la tradició, marcant les regles i gaudint-ne. Sobretot, gaudint-ne. Avui potser passaran una mica de fred i caldrà que vagin ben abrigats. Sabrem com s'ho han fet per proveir-se dels naps i les cols, sense que els nostres pagesos en rebin les conseqüències. Arrancar naps amb temperatures properes als zero graus no és el més confortable. Que passeu una bona nit de Reis, i que aquests us portin molts regals. I si cau algun nap o col, que el poema sigui ben original!5 visites -
xfebrer
Un futur amb valorsUn futur amb valors
L'entrevista del diari ARA a la Maria Anglada, jugadora d'hoquei sobre patins del CP Voltregà, m'ha recordat uns anys que em desplaçava des de Vic a Sant Hipòlit de Voltregà, en bicicleta, per assistir als partits d'hoquei. El Vic jugava en categories inferiors, com passa ara, però el Voltregà passava pels millors moments de la seva història, amb grans figures d'aquest esport. Certament, el cas del CP Voltregà és ben curiós. No és habitual que poblacions petites tinguin equips potents, fins i tot en esports tan nostrats com és l'hoquei sobre patins. L'explicació la trobaves en l'interès del seu mecenes i protector. El Club Patí Voltregà va néixer l'1 de novembre de 1955 per obra de Victoriano Oliveras de la Riva. La seva família tenia una fàbrica de filatura a la Gleva. El senyor Oliveras era un amant de l'esport i es va obsessionar a crear un equip d'hoquei sobre patins a la població on es va vincular, Sant Hipòlit de Voltregà. Els anys setanta del segle passat varen ser els reeixits, aconseguint molts títols. L'època que jo em vaig afeccionar a l'hoquei i que m'hi desplaçava amb la bicicleta, una eina que també vaig estimar durant molts anys. En aquells moments els equips en gairebé tots els esports eren masculins. Desconec si les noies, en aquella època a què em refereixo, ja practicaven aquest esport. Anys més tard el Vic va pujar de categoria i, sense assolir els èxits del CP Voltregà, també va donar moltes satisfaccions als seus aficionats. La seva pista era al costat del riu Mèder, al parc Balmes. A l'entrevista, la Maria Anglada comenta l'excepcionalitat del seu municipi on es diu que la canalla aprèn abans a patinar que a caminar, o que patina amb bolquers. Una entrevista que deixa entreveure un seguit de valors que avui trobem a faltar. La responsabilitat, l'esforç, l'honestedat... Deixa de practicar l'esport com a professional perquè no pot rendir al cent per cent, prioritzant els seus estudis de medecina. És bo aturar-se en detalls com aquesta entrevista per adonar-nos que no està tot perdut. Que les males arts es fan notar molt, però que encara hi ha joves amb molts valors. Tenim futur!5 visites -
xfebrer
Un dia gris, esperant la neuUn dia gris, esperant la neu
Aquests darrers dies hem vist a les xarxes socials, referides a Arenys de Mar, fotografies de la nevada del 1962 que va deixar imatges de postal. Posteriorment, hi ha hagut alguna altra nevada, si no recordo malament a primers d'any del 1984, però no de l'espectacularitat del 1962. Els serveis meteorològics anuncien nevades per aquesta matinada de dilluns i demà, dia de la cavalcada dels reis. Encara recordo l'arribada dels reis, a Vic, l'any 1985, retransmès per TV3, tot nevant. Va ser emocionant, i era la primera retransmissió del canal català. Enguany, doncs, algunes poblacions poden reviure una situació semblant. A Arenys de Mar és molt difícil que hi nevi, i quan això passa queda anotat a la memòria de tots els vilatans. Sembla que demà tampoc hi nevarà, sinó a cotes una mica més altes i més al centre del país. Tot i això, hi ha gent que no perd l'esperança, sobretot perquè no es tractaria d'una gran nevada, amb tot el que això pot significar, sinó d'una emblanquinada. El dia d'avui, però, ha estat gris. No hem vist el sol i la temperatura s'ha mantingut força baixa, encara que ens avisen que arribarà el fred. I el primer que penses és en la gent que no té llar o, si en té, no reuneix les condicions mínimes de confort. Penso en Badalona, i com que han sortit altres notícies, ja no sabem si els desallotjats per l'alcalde Albiol continuen sota el pont o bé el govern català ha trobat una solució. És sorprenent que en el món passin coses com aquestes i ningú assumeixi responsabilitats ni rebi cap mena de sanció. És cert que la jutgessa va avalar el desnonament, però deixava clar que l'alcalde havia de donar una alternativa. Què ha passat? L'alcalde no ha complert la sentència i tots pensem que aquí no haurà passat res. A Veneçuela un exèrcit estranger ha segrestat el seu president i se l'ha endut. Algú assumirà alguna responsabilitat contra aquest atac al dret internacional? No és estrany que davant d'aquestes actuacions la gent perdi la sensibilitat i la confiança, i que cadascú vagi a la seva sense preocupar-se pels altres. Així la convivència no és sostenible i tots en rebrem les conseqüències.4 visites -
xfebrer
Gaudir del diariGaudir del diari
Fa massa temps que enyoro aquell temps en què llegir el diari era una delícia. Gaudies d'asseure't a l'estudi i fullejar el diari. Llavors no hi havia la premsa digital, que és la que ara predomina. Articles interessants d'on sempre n'aprenies alguna cosa. No vull dir que això hagi desaparegut del tot. Seria injust de la meva part, però costa trobar bons articulistes sobre temes interessants, treballats i ben explicats. Em comporto una mica com la gent gran, que ja en formo part, que troben que abans les coses funcionaven millor. No és així. Hem millorat en moltes coses, però segurament que no hem aprofitat els avenços per treure'n millor profit. Mentiria si digués que en algun racó o altre de la premsa que llegeixo no hi ha cap cosa interessant. I probablement ho hauríem de fer constar i agrair-ho, perquè no tot sigui negatiu, però en necessito més. Què està passant? La informació internacional, i també la més propera, ens arriba a l'instant, fins i tot a través de diaris de poca volada o amb recursos escassos, i probablement fa que els articles de fons, aquells que no són de rigorosa actualitat quedin amagats. Potser, fins i tot, es deixen d'escriure i publicar, perquè ja no interessen. Si ens informen que Trump ha segrestat Maduro poques hores després que hagi succeït, per què ens ha d'interessar llegir un article sobre l'històric comportament dels EUA al continent americà? Estic convençut que la formació dels periodistes avui és millor que abans, però per què no es veu reflectit als diaris? Tenim un problema de titulars. Jo ho porto molt malament. Avui cal redactar uns titulars que cridin l'atenció, encara que tinguin poc a veure amb el contingut real de l'article. I les xarxes socials, que tampoc hi ajuden. No podem menystenir-les, però hem de ser capaços de valorar-les a la distància, procurant contrastar tot allò que hi veiem, abans de no creure'ns-ho cegament. Fa temps que no gaudeixo de la lectura del diari, tot i que en soc subscriptor i el consulto diàriament. Necessito un secret que em faci recuperar les ganes de llegir-lo i passar-m'ho bé. Algú m'hi pot ajudar?4 visites -
xfebrer
Pendents d'Europa!Pendents d'Europa!
No fa gaires dies que en vaig parlar en aquest blog, però és que aquests dies estan reunits, a Europa, els ministres de la pesca per decidir quants dies podran els nostres pescadors sortir a la mar. Es parla de 9 dies, la qual cosa seria una barbaritat. Com es pot viure de la pesca amb aquestes imposicions? Ens estem carregant el sector? Els pescadors es queixen i diuen que Europa decideix des d'un despatx, sense conèixer la realitat ni tenir en compte tot el que s'ha fet fins ara, i l'obediència mantinguda. Ara, diuen, s'ha acabat. Si ho restringeixen més que aquest 2025, caldrà desobeir. Els nostres representants polítics s'han de posicionar fermament i no deixar els pescadors a l'estacada. S'ha fet la vida impossible als pescadors i també als ramaders i els pagesos. Després entren productes de fora, sense cap mena de control durant la seva producció i és impossible de competir-hi. Què pretenen? Moltes reglamentacions, per als de casa, i els ulls grossos per allò que ve de fora. Si realment volem una Europa forta i unida, cal que reflexionem amb tot el que està passant. Les reglamentacions són necessàries, però no a qualsevol preu, i encara menys fent distincions. Hem de protegir el medi ambient, però sense escanyar la gent. Sense vincles amb el mar i la pesca, puc entendre, però, la problemàtica i el patiment de les famílies dels pescadors. Quant al consum de peix, ja no sé què dir. Cada vegada es compra menys peix fresc i les peixateries van desapareixent. M'imagino que tot plegat té alguna relació, però en tot cas, quant a les limitacions de la pesca, crec que si es va en aquesta línia, alguna cosa s'haurà de fer, i podrem entendre que la gent deixi d'obeir. No es pot estirar massa la corda, amb el perill que aquesta es trenqui.3 visites -
xfebrer
EUA ataca VeneçuelaEUA ataca Veneçuela
No cal dir que la notícia del dia d'avui és l'atac dels EUA a Veneçuela i el rapte del seu president i esposa que, a hores d'ara, desconeixem on es troben. És massa aviat per parlar gaire del tema, i hem de suposar que anirem coneixent tots els esdeveniments. De totes maneres és prou important per a no esmentar-ho en el meu post diari. Segur que no tothom pensa el mateix i l'anàlisi que es pot fer dels fets és prou complex per no enllestir-ho amb quatre paraules. Estem parlant de l'atac d'un país estranger i la captura del president d'un país sobirà. Això no és poca cosa. Deixem de banda de qui són els personatges, tant d'un país, l'atacant, com de l'altre, l'atacat. És la incursió d'un exèrcit a dins del territori d'un altre país. Imagineu-vos per un moment que Rússia ataqués Ucraïna i capturés el seu president. Què diríem? No tinc gens de simpatia pel president veneçolà, com tampoc no en tinc pel president dels EUA. La informació que tinc d'un i altre m'arriba per conductes que no sempre puc contrastar. Vaig comentar, el seu dia, que l'atorgament del Premi Nobel de la Pau a la líder de l'oposició veneçolana era un error. El paper que jugarà a partir d'ara pot ratificar les meves sospites. Per altra banda, tenim un president nord-americà que aspirava a obtenir l'esmentat Premi Nobel, i que en les seves primeres declaracions, després de ser nomenat president per segona vegada, varen ser d'apartar els EUA de qualsevol guerra. És evident que les seves paraules se les emporta el vent i una vegada més queda demostrat que menteix i enganya tothom, començant per totes aquelles persones que li varen donar el seu vot. Seguirem atentament tot el que succeeixi les pròximes hores, i en farem el cas que considerem, tenint en compte que el principal protagonista de tot plegat ens té massa acostumats a enganyar-nos. Cal suposar que la vida del president veneçolà no està en perill, però no podem oblidar que ha estat capturat violant tots els drets internacionals. Hi haurà qui estarà content i qui se sentirà traït, però en tot cas no podem restar indiferents. Els fets són massa greus per no tenir-los en compte.3 visites -
xfebrer
Declaracions inoportunes!Declaracions inoportunes!
Les declaracions del president de la Conferència Episcopal Espanyola, avui a La Vanguardia, són com a mínim inoportunes. Ho són perquè els representants de l'Església catòlica no han d'immiscir-se en la política agafant partit. Sí que poden parlar de política en el sentit ampli, però mai decantar-se obertament per una opció partidista. Ells han de pensar que tenen creients de diferent ideologia i preferències polítiques. També són inoportunes perquè la institució arrossega massa exemples de comportaments deshonestos, i el millor que s'ha de fer en aquests casos és tenir la boca tancada i dedicar-se a esmenar els errors comesos, demanar perdó i procurar fer net. Em dol profundament, per la meva fe en l'esperit de l'evangeli, i considero que avui aquestes manifestacions no ajuden, sinó que més aviat serveixen per desprestigiar una institució, on hi ha persones prou vàlides, però que es veuen silenciades per alguns personatges mediocres i equivocats. Sortosament, a Catalunya, gairebé sempre ens hem diferenciat de l'opinió general de la institució espanyola, i això ens alleugereix la pena. Serà la nostra manera de ser o pensar, que ens fa diferents i, si més no, salvem els mobles. La rèplica de l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles, ha estat oportuna i escaient, i convindria que el president Luis Argüello ho tingués en compte i rectifiqués les declaracions, o com a mínim fos més curós en un futur. Durant el franquisme l'Església espanyola va cometre massa errors, que haurien de servir d'avís, avui en democràcia, per no repetir-los i encara menys conduir el país i els seus feligresos cap a una involució que no desitgem. Sovint comentem que la transició democràtica espanyola no ha funcionat en el món judicial. En tenim prou exemples amb jutges ideològicament a l'extrem més dretà i nostàlgic. Temo que podem dir força el mateix de la institució eclesiàstica, amb uns bisbes i arquebisbes que no saben estar al seu lloc i que demostren poca sensibilitat i molt desconeixement del fons del missatge de l'evangeli.3 visites -
xfebrer
Obrim bé els ulls!Obrim bé els ulls!
Tots recordem les botigues de barri amb una certa nostàlgia. Potser no les valoràvem prou, perquè era la cosa més natural. En Pere, en Josep, en Joan... aquell botiguer de tota la vida que no tancava fins tard i que ens anava tan bé quan ens acabàvem d'adonar que no ens quedaven ous, o sal a casa. Eren el gran recurs que teníem per poder fer el sopar. Avui tenim els supermercats vint-i-quatre hores que fan la seva funció, encara que no és el mateix. Ens serveixen per a aquells descuits de darrera hora, això sí, però ja no ens explicaran aquelles històries del veí que fa dies que no el veuen per la botiga, o d'aquell altre que ha canviat de feina i se n'ha anat a viure a no sé pas on. Són uns petits supermercats, franquícies d'empreses amb nom, amb personal treballant, no sempre en les millors condicions. Segur que no tots funcionen de la mateixa manera, però no és estrany que de tant en tant llegim que han inspeccionat aquell o aquell altre supermercat, amb productes caducats, treballadors esclavitzats i condicions deplorables de les instal·lacions. No hem de viure dels records i cal ser realistes, però ens hem de fixar bé on entrem a comprar perquè no ens enredin. Hem d'obrir bé els ulls i que no ens venguin gat per llebre. Amb l'excusa que trobem allò que necessitem, a l'hora que sigui sense caminar gaire, no ens ha de fer abaixar la guàrdia. A vegades ens hem posicionat davant de multinacionals que han explotat els seus treballadors amb uns sous ridículs, aconseguint uns productes molt bé de preu, i no ens adonem que, potser al costat de casa hi ha un supermercat on els venedors cobren una misèria treballant tot el dia, sigui feiner o festiu. Amb això no vull dir que davant d'un supermercat hàgim de desconfiar i col·locar-los tots al mateix sac de l'especulació i l'engany. Simplement, estiguem alerta i que no sigui un d'aquests, i si arribem a la conclusió que ho és, denunciem-ho.2 visites -
2 visites
-
xfebrer
Com se sentirà l'Ahmet?Com se sentirà l'Ahmet?
L'articulista de l'ARA, Ferran Sáez Mateu, filòsof, ens recorda avui la infàmia comesa per Espanya contra el poble sahrauí, i la recent decisió de l'ONU, avalant el pla d'autonomia del Marroc i negant-los el dret a l'autodeterminació. Vivim uns moments en què tots són dubtes i hem perdut confiança amb les institucions, també les Nacions Unides. I això és greu! A Espanya l'administració de la justícia està en mans de jutges, alguns dels quals són corruptes, però sobretot guiats per la seva ideologia. Europa, amb qui hem confiat des de sempre i que d'alguna manera ens alliberava de la repressió franquista, també ens ha decebut, posant-se al costat dels seus socis, els estats. I ara l'ONU, incapaç de ser efectiva davant del genocidi de Gaza, també ens ha regalat una galleda d'aigua freda amb la seva decisió sobre el Sàhara. Durant molts anys el posicionament de l'ONU era clar, encara que no fos capaç de fer-lo complir. Ara, amb la pressió dels actuals dirigents mundials, ha canviat de criteri i s'ha posat d'esquena del poble sahrauí, antiga colònia espanyola, abandonada pel franquisme i pels dirigents de la transició. Vergonya que hem de patir tots plegats, veient com pensen i actuen els nostres dirigents, i això que tenim el govern més progressista de la història! A casa, un estiu, quan els nostres fills encara eren menuts, vàrem acollir l'Ahmet. Era una decisió que no tothom entenia. Potser posaves la mel als llavis a uns infants que després tornaven a la crua realitat. La intenció era, però, alegrar-los l'estada estiuenca, compensant tot el seu sofriment i neguits, i l'abandonament del món occidental. L'Ahmet s'haurà fet gran i si tenia l'esperança d'aconseguir la llibertat per al seu poble, s'haurà vist frustrat. La pressió i els interessos dels estats dominants han deixat a l'estacada els refugiats a Algèria, negant-los el dret a l'autodeterminació, que a diferència del cas català, estava totalment garantit (això creia) per la legislació vigent. Un nou revés a la confiança amb les nostres institucions. Una nova xacra que afecta moltes persones i que de manera injusta es tolera i permet.2 visites -
xfebrer
Què podem fer per millorar-ho?Què podem fer per millorar-ho?
Avui, en una tertúlia radiofònica, parlàvem de convivència, de participació, de corresponsabilitat. Crec que vivim uns moments massa pressionats per la política, les picabaralles ideològiques i la manipulació de les idees. Ens oblidem de viure i compartir. De tenir en compte els veïns. Les notícies que ens arriben sobre decisions judicials, enfrontaments verbals als parlaments i la corrupció que ho empastifa tot, ens capfica i no ens deixa temps a conrear el veïnatge. En un moment donat de la xerrada he comentat la iniciativa ciutadana de Tàrrega, de saludar i somriure. Ens trobem vilatans pel carrer i passem com si no hi hagués ningú. La salutació pot semblar un fet menor, però no és així. Hem de desitjar un bon dia a aquella persona que tenim per veí, que ens trobem sovint, però que desconeixem. Curiosament, preparant aquest post, he trobat a Internet que demà, dia 21 de novembre, és el dia mundial de les salutacions. El conductor del programa comentava que avui ja no saludem quan entrem en una botiga. Jo crec que és una mica exagerat. Penso que encara hi ha el costum de saludar en entrar en un local on hi ha altres persones. Potser menys que abans, perquè també les botigues no són iguals, amb més supermercats i menys botigues del barri. Hem parlat de participació i compromís amb la institució que ens governa la vila. He comentat que tothom hauria de passar per l'ajuntament en un moment de la seva vida. Ja sé que no es pot interpretar literalment, però la idea és que tothom hauria de ser conscient què representa dirigir la política d'un municipi, organitzar els serveis i millorar la vida de tots els vilatans. Es tracta de posar-se al servei dels altres. Hi ha qui ho fa a través d'entitats i associacions. També és vàlid. Es tracta de sortir de la zona de confort i afrontar nous reptes, pensant sempre en els altres. Estic convençut que aquest seria el remei per millorar la convivència, i segur que temes com la recollida selectiva de la brossa, per posar un exemple molt d'avui, sortiria millor. Cal posar-hi ganes, interès i voluntat. Hem d'alçar-nos del sofà i mirar què podem fer perquè la nostra vila sigui millor.2 visites -
xfebrer
Bon any 2026!Bon any 2026!
Tanquem l'any amb un balanç força negatiu, sobretot pel que fa a la manca de solucions a un dels principals problemes de la nostra societat com és l'accés a un habitatge digne. N'hem parlat molt i els nostres polítics s'han trencat el cap per legislar de manera que es prioritzés l'habitatge de tot l'any per davant del turístic, però els resultats no són els esperats. En l'àmbit mundial tampoc hem resolt els greus conflictes. Tenim molt present Ucraïna i Gaza, però no són els únics llocs del món on la guerra és present, amb víctimes civils diàries. Moltes reunions als diferents organismes internacionals però incapaços de posar fi a la guerra i el genocidi. Les diferents conteses electorals han evidenciat l'auge de l'extrema dreta amb un discurs populista que ha enganyat els més vulnerables, els més perjudicats sota governs extremistes. Europa no aixeca el cap i s'agenolla davant dels EUA, amb un president que no només deixarà empremta dins del seu país, sinó que ens arrossega a tots cap a l'abisme. Davant de tot aquest panorama el futur se'ns presenta força negre. No tenim dipositades grans esperances per aquest 2026 que inaugurarem aquesta mitjanit. Malgrat tot hem de fer el possible per capgirar la situació i podem començar per allà on nosaltres som protagonistes i podem prendre decisions. Aconseguir que al nostre entorn hi hagi pau i serenor. Contribuir en millorar la convivència. Pel que fa a la vila tenim alguns reptes importants. Ho podem criticar tot, però també podem col·laborar que entre tots millorem el municipi. L'aplicació del porta a porta a tota la vila no funcionarà si ens hi girem d'esquena. Podem estar més o menys d'acord amb el sistema, però aquest és el que la majoria de forces polítiques del municipi, les que ens representen, han decidit. Només cal posar-hi voluntat i facilitar la feina. Hem de tenir clar que, sigui el sistema que sigui, els resultats estaran en funció de l'interès nostre de fer bé les coses. Tenim pendent les obres de la nova biblioteca, l'ampliació del CAP, la canalització del Bareu, la millora del clavegueram, l'eliminació de barreres arquitectòniques, la millora de la mobilitat i me'n deixo moltes al tinter. L'any 2026 se'ns presenta amb molta feina pendent que hem de mirar de tirar endavant i evitar que en el pròxim balanç tornin a aparèixer els mateixos deures. Us desitjo una bona entrada d'any, i un millor 2026 per a totes les vostres famílies.2 visites -
2 visites
-
2 visites
-
2 visites
-
2 visites
-
xfebrer
DesconfiançaDesconfiança
Avui s'ha iniciat el judici a la família Pujol, amb l'expresident com a figura emblemàtica, encara que no sigui qui se'n pugui emportar la pitjor part. Al nostre país hi ha hagut molta corrupció i encara n'hi ha, i és bo que tot s'aclareixi perquè puguem confiar en la gent i que no estiguin sempre sota sospita. El problema que tenim, però, és que fa temps que hem perdut la confiança en la Justícia. La frase diplomàtica que empren alguns és que accepten el veredicte, però no el comparteixen. Crec que no m'equivoco si afirmo que no tothom és castigat de la mateixa manera. Hi ha polítics que els empara la seva ideologia, molt propera a la dels jutges encarregats de dirimir les situacions més polèmiques. Es pot dir que no, quan no interessa acceptar que juguen a favor teu, però hi ha proves evidents que demostren que els veredictes no són els mateixos en funció de qui és l'acusat. És ben curiós, i això ja ho he comentat altres vegades, que siguin jutges jubilats els que afirmin amb més contundència que els tribunals de justícia actuals no són independents. La seva ideologia predomina i orienta les sentències sense cap mena d'escrúpols. M'ha cridat l'atenció que, malgrat els informes mèdics sobre la salut de l'expresident Jordi Pujol, l'Audiència Nacional decideixi que està capacitat per a ser jutjat i prescindeixi dels informes. Considero que és una demostració palpable de l'interès dels jutges per condemnar-lo. I amb això no li dispenso els delictes o irregularitats que hagi pogut cometre l'expresident. Simplement, poso de manifest un fet que en altres circumstàncies, i amb altres protagonistes, segur que hauria estat diferent. No hi sé veure futur en les institucions judicials d'aquest país. Se m'escapa imaginar-me què pot acabar passant, ja que considero que a mesura que avança el temps, s'intensifica aquest sectarisme. Probablement, amb un canvi de govern, a favor de la dreta i l'extrema dreta, els jutges respiraran tranquils i consideraran que ja no els cal intervenir. És greu, però no se m'acut res més.2 visites -
xfebrer
Tallers a la bibliotecaTallers a la biblioteca
Avui he participat en la primera sessió d'una nova tanda de tallers d'escriptura creativa, a càrrec de la Gemma Tomàs, a la Biblioteca d'Arenys de Mar. Aprofito l'avinentesa per comentar que la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona té una agenda d'activitats que no te l'acabes, i en concret a Arenys hi ha una gran varietat d'actes, cursos i tallers que abasten totes les edats i preferències. Ho dic perquè encara hi ha qui creu que només serveixen per prestar llibres, que és prou important. Ja porto una bona colla de tallers d'escriptura, perquè m'agradaria millorar els meus escrits. És cert que fa vint anys que escric diàriament, però no es pot considerar escriptura creativa, sinó simplement un recull d'opinions sobre què passa al món, començant per la meva vila d'adopció i arribant a l'altra punta del món. Soc, doncs, un repetidor dels tallers, i tinc la confiança que alguna cosa hauré après, tot i que no sé fins a quin punt ho aprofito per incorporar en els meus escrits. Avui parlàvem dels detalls, que poden ser rellevants per copsar la idea d'un relat. Aquí, en el meu blog, pocs detalls hi incorporo que puguin destacar. Intentaré, però, tenir-ho en compte. Ja que parlo de la biblioteca no puc oblidar la meva por sobre l'acabament de les obres de la nova, amb temps per no perdre la subvenció europea. Aprofito per dir que als arenyencs ens costarà uns quants calerons i que probablement s'hauria pogut gestionar millor i aconseguir que els diners, si no tots, arribessin d'institucions supramunicipals. Altres municipis ho han aconseguit i en tinc informació. Però estem on som i hem de mirar endavant. Perquè hem de pensar que ampliar l'espai i serveis de la nostra biblioteca és bo per a la vila i cal donar-hi el suport que calgui perquè sigui una realitat a començaments del nou estiu. Però fixeu-vos que parlo d'ampliar els serveis, no només l'espai. I això és important perquè, tot i que he comentat que es fan moltes activitats, la biblioteca d'Arenys ha de créixer. La nostra vila és una vila amb tradició cultural i no podem viure del record i la nostàlgia, sinó que hem d'avançar en aquest camí. Caldrà que s'ampliïn els horaris d'obertura de la biblioteca i els accessos directes per a totes aquelles activitats paral·leles que es puguin anar organitzant. El nostre suport sí, però també la nostra reivindicació.2 visites
+ vist últim mes
Previous
Següent
-
xfebrer
Comentaris que ofenenComentaris que ofenen
Avui he llegit un comentari a les xarxes socials que m'ha dolgut. El reprodueixo: "no conozco nadie que de forma altruista se presente para político". Si el comentari me l'hagués fet a mi, de paraula o en privat, li hauria rebatut, però a les xarxes socials no ho faig. Estan plenes de comentaris i afirmacions sense cap mena d'argument. Molta gent parla per parlar, i així va el món. La frase formava part d'un intercanvi d'opinions contràries a la posada en marxa del sistema de recollida de la brossa porta a porta a tot el municipi d'Arenys de Mar. Com ja he dit moltes vegades, podem estar o no d'acord amb el sistema, però no podem oblidar que hi ha gent que no es comporta cívicament i facis el que facis, ho continuaran fent malament. Aquesta manca de compromís ens provoca tants problemes i disgustos. Hi ha polítics corruptes, com també hi ha ciutadans corruptes. Hi ha, però moltes persones que assumeixen responsabilitats polítiques, de bona fe, amb esperit de servei i ganes de fer avançar la ciutat, el país i el món. Si tothom pensés com el personatge que s'ha expressat d'aquesta manera a les xarxes socials, el món encara aniria pitjor. M'agradaria tenir l'oportunitat de parlar tranquil·lament amb aquesta persona i que m'expliqués quants polítics coneix. Potser es tracta d'una persona que no es relaciona amb ningú de bona fe. Potser el seu ambient és tan desgraciat que se l'ha de compadir. O potser només parla per parlar sense cap mica de coneixement de res. I em sap greu perquè a continuació, a la xarxa, apareixen més comentaris de persones que no tenen la dignitat de posar en dubte el que acaba d'expressar el meu personatge escollit. A Arenys de Mar, a Catalunya, a Espanya i al món hi ha moltes persones que han decidit dedicar bona part del seu temps als altres. Sigui en el camp de la política o de les entitats del tercer sector, en la medicina o en el desenvolupament de la seva professió i formació. A aquestes persones els hem d'agrair la seva predisposició, i deixar d'escoltar segons quins comentaris d'altres personatges que no es mereixen la nostra atenció.145visites -
xfebrer
Naps i cols, i poesiaNaps i cols, i poesia
Arriba la nit de naps i cols i el jovent es prepara per celebrar la tradició d'Arenys, a la nit màgica dels reis d'Orient. Mentre els Reis Mags reparteixen regals a les famílies, els joves es dediquen a penjar naps als balcons de les noies, i aquestes cols als nois, acompanyats de poemes picants. Bé, això és el que marca la tradició, i que s'acompanya amb la penjada de pancartes per la vila, amb to satíric, normalment contra el govern de torn. L'endemà al matí sempre hi ha sorpreses, però també algun disgust, ja que no sempre tothom es comporta de manera civilitzada i hi ha algú que confon les sàtires amb el vandalisme. De fet, no és gaire més diferent del que passa a la vida diària a les nostres poblacions, on hi ha qui sap conviure respectant els altres i qui no ha après com comportar-se en societat. M'agradaria que aquesta tradició, que no cal perdre, anés acompanyada de l'enginy i la creativitat. És bo que ens esforcem a ser positius i creatius. A veure qui és més enginyós, a l'hora d'escriure els poemes, redactar les pancartes i ornamentar els carrers i places, sense haver de malmetre res ni ofendre a ningú. Es tracta de tenir bon gust, sense necessitat de molestar, més enllà d'aquelles bromes que potser a algú li pot costar d'acceptar, però que quan tens un càrrec públic saps que un dia o altre cauran. Des de fa vint-i-cinc anys, els joves es troben per sopar plegats abans de començar la gresca, perquè és la millor manera de mantenir de manera conjunta la tradició, marcant les regles i gaudint-ne. Sobretot, gaudint-ne. Avui potser passaran una mica de fred i caldrà que vagin ben abrigats. Sabrem com s'ho han fet per proveir-se dels naps i les cols, sense que els nostres pagesos en rebin les conseqüències. Arrancar naps amb temperatures properes als zero graus no és el més confortable. Que passeu una bona nit de Reis, i que aquests us portin molts regals. I si cau algun nap o col, que el poema sigui ben original!94visites -
xfebrer
Un dia gris, esperant la neuUn dia gris, esperant la neu
Aquests darrers dies hem vist a les xarxes socials, referides a Arenys de Mar, fotografies de la nevada del 1962 que va deixar imatges de postal. Posteriorment, hi ha hagut alguna altra nevada, si no recordo malament a primers d'any del 1984, però no de l'espectacularitat del 1962. Els serveis meteorològics anuncien nevades per aquesta matinada de dilluns i demà, dia de la cavalcada dels reis. Encara recordo l'arribada dels reis, a Vic, l'any 1985, retransmès per TV3, tot nevant. Va ser emocionant, i era la primera retransmissió del canal català. Enguany, doncs, algunes poblacions poden reviure una situació semblant. A Arenys de Mar és molt difícil que hi nevi, i quan això passa queda anotat a la memòria de tots els vilatans. Sembla que demà tampoc hi nevarà, sinó a cotes una mica més altes i més al centre del país. Tot i això, hi ha gent que no perd l'esperança, sobretot perquè no es tractaria d'una gran nevada, amb tot el que això pot significar, sinó d'una emblanquinada. El dia d'avui, però, ha estat gris. No hem vist el sol i la temperatura s'ha mantingut força baixa, encara que ens avisen que arribarà el fred. I el primer que penses és en la gent que no té llar o, si en té, no reuneix les condicions mínimes de confort. Penso en Badalona, i com que han sortit altres notícies, ja no sabem si els desallotjats per l'alcalde Albiol continuen sota el pont o bé el govern català ha trobat una solució. És sorprenent que en el món passin coses com aquestes i ningú assumeixi responsabilitats ni rebi cap mena de sanció. És cert que la jutgessa va avalar el desnonament, però deixava clar que l'alcalde havia de donar una alternativa. Què ha passat? L'alcalde no ha complert la sentència i tots pensem que aquí no haurà passat res. A Veneçuela un exèrcit estranger ha segrestat el seu president i se l'ha endut. Algú assumirà alguna responsabilitat contra aquest atac al dret internacional? No és estrany que davant d'aquestes actuacions la gent perdi la sensibilitat i la confiança, i que cadascú vagi a la seva sense preocupar-se pels altres. Així la convivència no és sostenible i tots en rebrem les conseqüències.85visites -
xfebrer
Qüestió de gustosQüestió de gustos
Diuen que contra gustos no hi ha res escrit. Doncs, no ens discutirem sobre gust o mal gust, però sí que el tema dona per a molts comentaris. La celebració del Cap d'Any arreu del món té com a protagonista els focs d'artifici, amb la incorporació, els darrers anys, dels drons. Te n'adones tot fent una repassada a tot el que celebren els diferents països a mesura que van arribant a les dotze de la nit. L'endemà també són notícia els accidents provocats pel foc. Unes tragèdies, com la de Suïssa, que es podrien evitar si la gent es comportés correctament i les autoritats governamentals fessin la seva feina. Desconec què passa a altres països, però pel que fa a Espanya, a través dels diferents canals televisius, la celebració resulta molt llastimosa. M'imagino que no tothom pensa com jo i que hi ha una gran majoria de persones que gaudeixen dels espectacles i comentaris, per no parlar de les indumentàries, dels presentadors i conductors de les campanades. Estic molt d'acord amb qui, en cas de trobar-se entre amics, improvisen un toc de campanes amb la televisió apagada, o aprofiten per sortir a la plaça, si el seu ajuntament organitza la festa. M'agradaria que algú m'expliqués què ha canviat en els darrers vint anys, per posar una xifra, la celebració televisiva de les campanades de Cap d'Any. O encara millor, si no creieu que cada vegada és més deplorable i de mal gust. Deixant de banda aquells canals privats que mai han tingut present el concepte de qualitat, tampoc els canals públics han millorat el panorama. Tot plegat, doncs, t'anima a mantenir tancada la televisió i organitzar-te la vida al teu aire. Pot ser que sigui qüestió de gust, o directament de manca de respecte a un mateix. Contemplar segons què i facilitar que any rere any es repeteixi l'espectacle és una demostració clara del nivell de qualitat de la nostra societat. Llavors ens queixem de tot, però som els primers d'acontentar-nos amb qualsevol cosa i riure les gracietes de gent sense un mínim de decòrum. Espero i desitjo que a partir de demà sapiguem fer millor les coses i gaudim d'un any nou més interessant i beneficiós per a tothom. Si hi parem a pensar, segur que sabrem rectificar. I a veure si treballem una mica més la inventiva i la creativitat.82visites -
xfebrer
EUA ataca VeneçuelaEUA ataca Veneçuela
No cal dir que la notícia del dia d'avui és l'atac dels EUA a Veneçuela i el rapte del seu president i esposa que, a hores d'ara, desconeixem on es troben. És massa aviat per parlar gaire del tema, i hem de suposar que anirem coneixent tots els esdeveniments. De totes maneres és prou important per a no esmentar-ho en el meu post diari. Segur que no tothom pensa el mateix i l'anàlisi que es pot fer dels fets és prou complex per no enllestir-ho amb quatre paraules. Estem parlant de l'atac d'un país estranger i la captura del president d'un país sobirà. Això no és poca cosa. Deixem de banda de qui són els personatges, tant d'un país, l'atacant, com de l'altre, l'atacat. És la incursió d'un exèrcit a dins del territori d'un altre país. Imagineu-vos per un moment que Rússia ataqués Ucraïna i capturés el seu president. Què diríem? No tinc gens de simpatia pel president veneçolà, com tampoc no en tinc pel president dels EUA. La informació que tinc d'un i altre m'arriba per conductes que no sempre puc contrastar. Vaig comentar, el seu dia, que l'atorgament del Premi Nobel de la Pau a la líder de l'oposició veneçolana era un error. El paper que jugarà a partir d'ara pot ratificar les meves sospites. Per altra banda, tenim un president nord-americà que aspirava a obtenir l'esmentat Premi Nobel, i que en les seves primeres declaracions, després de ser nomenat president per segona vegada, varen ser d'apartar els EUA de qualsevol guerra. És evident que les seves paraules se les emporta el vent i una vegada més queda demostrat que menteix i enganya tothom, començant per totes aquelles persones que li varen donar el seu vot. Seguirem atentament tot el que succeeixi les pròximes hores, i en farem el cas que considerem, tenint en compte que el principal protagonista de tot plegat ens té massa acostumats a enganyar-nos. Cal suposar que la vida del president veneçolà no està en perill, però no podem oblidar que ha estat capturat violant tots els drets internacionals. Hi haurà qui estarà content i qui se sentirà traït, però en tot cas no podem restar indiferents. Els fets són massa greus per no tenir-los en compte.77visites -
xfebrer
Un futur amb valorsUn futur amb valors
L'entrevista del diari ARA a la Maria Anglada, jugadora d'hoquei sobre patins del CP Voltregà, m'ha recordat uns anys que em desplaçava des de Vic a Sant Hipòlit de Voltregà, en bicicleta, per assistir als partits d'hoquei. El Vic jugava en categories inferiors, com passa ara, però el Voltregà passava pels millors moments de la seva història, amb grans figures d'aquest esport. Certament, el cas del CP Voltregà és ben curiós. No és habitual que poblacions petites tinguin equips potents, fins i tot en esports tan nostrats com és l'hoquei sobre patins. L'explicació la trobaves en l'interès del seu mecenes i protector. El Club Patí Voltregà va néixer l'1 de novembre de 1955 per obra de Victoriano Oliveras de la Riva. La seva família tenia una fàbrica de filatura a la Gleva. El senyor Oliveras era un amant de l'esport i es va obsessionar a crear un equip d'hoquei sobre patins a la població on es va vincular, Sant Hipòlit de Voltregà. Els anys setanta del segle passat varen ser els reeixits, aconseguint molts títols. L'època que jo em vaig afeccionar a l'hoquei i que m'hi desplaçava amb la bicicleta, una eina que també vaig estimar durant molts anys. En aquells moments els equips en gairebé tots els esports eren masculins. Desconec si les noies, en aquella època a què em refereixo, ja practicaven aquest esport. Anys més tard el Vic va pujar de categoria i, sense assolir els èxits del CP Voltregà, també va donar moltes satisfaccions als seus aficionats. La seva pista era al costat del riu Mèder, al parc Balmes. A l'entrevista, la Maria Anglada comenta l'excepcionalitat del seu municipi on es diu que la canalla aprèn abans a patinar que a caminar, o que patina amb bolquers. Una entrevista que deixa entreveure un seguit de valors que avui trobem a faltar. La responsabilitat, l'esforç, l'honestedat... Deixa de practicar l'esport com a professional perquè no pot rendir al cent per cent, prioritzant els seus estudis de medecina. És bo aturar-se en detalls com aquesta entrevista per adonar-nos que no està tot perdut. Que les males arts es fan notar molt, però que encara hi ha joves amb molts valors. Tenim futur!65visites -
xfebrer
Bon any 2026!Bon any 2026!
Tanquem l'any amb un balanç força negatiu, sobretot pel que fa a la manca de solucions a un dels principals problemes de la nostra societat com és l'accés a un habitatge digne. N'hem parlat molt i els nostres polítics s'han trencat el cap per legislar de manera que es prioritzés l'habitatge de tot l'any per davant del turístic, però els resultats no són els esperats. En l'àmbit mundial tampoc hem resolt els greus conflictes. Tenim molt present Ucraïna i Gaza, però no són els únics llocs del món on la guerra és present, amb víctimes civils diàries. Moltes reunions als diferents organismes internacionals però incapaços de posar fi a la guerra i el genocidi. Les diferents conteses electorals han evidenciat l'auge de l'extrema dreta amb un discurs populista que ha enganyat els més vulnerables, els més perjudicats sota governs extremistes. Europa no aixeca el cap i s'agenolla davant dels EUA, amb un president que no només deixarà empremta dins del seu país, sinó que ens arrossega a tots cap a l'abisme. Davant de tot aquest panorama el futur se'ns presenta força negre. No tenim dipositades grans esperances per aquest 2026 que inaugurarem aquesta mitjanit. Malgrat tot hem de fer el possible per capgirar la situació i podem començar per allà on nosaltres som protagonistes i podem prendre decisions. Aconseguir que al nostre entorn hi hagi pau i serenor. Contribuir en millorar la convivència. Pel que fa a la vila tenim alguns reptes importants. Ho podem criticar tot, però també podem col·laborar que entre tots millorem el municipi. L'aplicació del porta a porta a tota la vila no funcionarà si ens hi girem d'esquena. Podem estar més o menys d'acord amb el sistema, però aquest és el que la majoria de forces polítiques del municipi, les que ens representen, han decidit. Només cal posar-hi voluntat i facilitar la feina. Hem de tenir clar que, sigui el sistema que sigui, els resultats estaran en funció de l'interès nostre de fer bé les coses. Tenim pendent les obres de la nova biblioteca, l'ampliació del CAP, la canalització del Bareu, la millora del clavegueram, l'eliminació de barreres arquitectòniques, la millora de la mobilitat i me'n deixo moltes al tinter. L'any 2026 se'ns presenta amb molta feina pendent que hem de mirar de tirar endavant i evitar que en el pròxim balanç tornin a aparèixer els mateixos deures. Us desitjo una bona entrada d'any, i un millor 2026 per a totes les vostres famílies.57visites -
xfebrer
Gaudir del diariGaudir del diari
Fa massa temps que enyoro aquell temps en què llegir el diari era una delícia. Gaudies d'asseure't a l'estudi i fullejar el diari. Llavors no hi havia la premsa digital, que és la que ara predomina. Articles interessants d'on sempre n'aprenies alguna cosa. No vull dir que això hagi desaparegut del tot. Seria injust de la meva part, però costa trobar bons articulistes sobre temes interessants, treballats i ben explicats. Em comporto una mica com la gent gran, que ja en formo part, que troben que abans les coses funcionaven millor. No és així. Hem millorat en moltes coses, però segurament que no hem aprofitat els avenços per treure'n millor profit. Mentiria si digués que en algun racó o altre de la premsa que llegeixo no hi ha cap cosa interessant. I probablement ho hauríem de fer constar i agrair-ho, perquè no tot sigui negatiu, però en necessito més. Què està passant? La informació internacional, i també la més propera, ens arriba a l'instant, fins i tot a través de diaris de poca volada o amb recursos escassos, i probablement fa que els articles de fons, aquells que no són de rigorosa actualitat quedin amagats. Potser, fins i tot, es deixen d'escriure i publicar, perquè ja no interessen. Si ens informen que Trump ha segrestat Maduro poques hores després que hagi succeït, per què ens ha d'interessar llegir un article sobre l'històric comportament dels EUA al continent americà? Estic convençut que la formació dels periodistes avui és millor que abans, però per què no es veu reflectit als diaris? Tenim un problema de titulars. Jo ho porto molt malament. Avui cal redactar uns titulars que cridin l'atenció, encara que tinguin poc a veure amb el contingut real de l'article. I les xarxes socials, que tampoc hi ajuden. No podem menystenir-les, però hem de ser capaços de valorar-les a la distància, procurant contrastar tot allò que hi veiem, abans de no creure'ns-ho cegament. Fa temps que no gaudeixo de la lectura del diari, tot i que en soc subscriptor i el consulto diàriament. Necessito un secret que em faci recuperar les ganes de llegir-lo i passar-m'ho bé. Algú m'hi pot ajudar?56visites -
xfebrer
Més sobre la balisa V16Més sobre la balisa V16
El dia 4 de desembre escrivia un post parlant de la nova balisa que serà obligatori portar al cotxe a partir del dia 1 de gener del nou any. Comentava aquell dia que la decisió em semblava improvisada i destacava el fet que només serà obligatori al nostre país, per als nostres cotxes, però si sortim a l'estranger haurem de continuar col·locant els triangles. Llegia un dia d'aquests que probablement també al nostre país haurem de continuar utilitzant els triangles perquè sembla que la balisa no fa prou llum i pot ocasionar accidents. No sé si aquestes declaracions són contrastades per experts, i desconec si els impulsors de l'ús del nou aparell en són conscients i hi estan d'acord. Em queixo sovint que a Espanya no es legisla bé. Es redacten i aproven lleis que grinyolen i que de seguida s'han de portar a modificar. Decisions com aquesta d'obligar a tots els conductors a comprar una balisa que potser no acaba de fer el servei que es pretén, no és només un bunyol, sinó que a més és un despropòsit que probablement hauria d'acabar amb una indemnització i potser també dimissions. M'agradaria equivocar-me i que quedés demostrat que l'eina és efectiva i que evitarà accidents i facilitarà la informació sobre vehicles aturats a la vorera. Permeteu-me que em situï al lloc dels dubtosos, reconeixent que no tinc ni prou coneixement al respecte, ni tampoc cap evidència que pugui ser un error a esmenar ben aviat. Simplement són impressions. Sigui com sigui, durant els darrers mesos, el tema de la balisa ha estat present a moltes tertúlies, a les xarxes socials i diaris. És cert que els humans, i potser en aquest país de manera especial, som molt propensos a criticar allò que els governants decideixen, però no és menys cert que moltes vegades hi ha motius per malfiar-se de decisions preses, probablement massa a la lleugera. I no dic res sobre possibles interessos comercials, errors a l'hora d'homologar i controlar la seva venda, o poca sensibilitat vers els administrats. Tant de bo que m'equivoqui, i que l'eina, que ja tinc al meu cotxe, si mai l'haig de fer servir, que Déu no ho vulgui, em sigui d'utilitat.51visites -
xfebrer
El respecte a les persones i a les opinionsEl respecte a les persones i a les opinions
Hi ha una idea força escampada i repetida, però que no sempre tenim en compte ni tothom n'és coneixedor: Totes les persones es mereixen el respecte, però no totes les opinions són respectables. Una cosa tan senzilla pot portar molts conflictes i confondre els termes. No tot el que es diu mereix ser respectat, sobretot darrerament que hi ha tot un discurs discriminatori i violent contra segons quins col·lectius. Faltem al respecte a les persones i això és greu. En una societat el respecte és la clau de la convivència. Som diversos i pensem molt diferent, però això no impedeix que ens hàgim de respectar. Una altra cosa, i aquí hi ha la clau, és que totes les opinions mereixin ser respectades, ja que n'hi ha que són clarament ofensives i no es poden acceptar. L'extrema dreta acostuma a proclamar idees que són contràries als drets de les persones diferents, les persones que acostumen a ser més vulnerables, ja sigui per la seva situació econòmica, política, religiosa o social, i aquí no podem abaixar la guàrdia. Hem de ser prou forts per fer veure i defensar que la diversitat és una riquesa i que no podem posar tothom al mateix sac tenint només en compte la raça, la procedència, l'arrelament. Els nostres dirigents polítics es mouen per ideologies que podem trobar més o menys encertades, i tots han de poder dir la seva, però això no vol dir que s'hagi de respectar tot allò que diuen, i hem d'estar alerta per combatre totes aquelles idees i plantejaments que són contraris al dret de les persones. Les tertúlies televisives, per no parlar de les xarxes socials, acostumen a recollir un bon grapat d'opinions, algunes de les quals són clarament malintencionades, i també en trobem d'inacceptables. Evitar segons quines afirmacions es fa difícil, i tampoc no es tracta de només convidar experts en la matèria que es tracti. Escoltar quantes més opinions també ens enriqueix, però convé tenir ben obertes les orelles, i valorar allò que ens diuen i discernir entre el que és simplement una opinió i el que podem prendre com idea de raonament.35visites -
xfebrer
Una bona llevantadaUna bona llevantada
Acabem de patir una bona llevantada que feia temps no vivíem, si més no els records que en tenim són de fa uns quants anys, encara que a vegades la nostra memòria ens traeix. Ens hem passat un parell o tres de dies observant si les finestres i les portes ajustaven bé, si no hi havia cap gotera sorpresa i si els desaigües que havíem condicionat absorbien bé la intensitat de la pluja en alguns moments. Malgrat tot, érem conscients de la importància de l'aigua, i les ganes que ens plogués més sovint, sense fer mal. Sembla que això ja s'ha acabat i que ens n'hem sortit prou bé. Potser no tothom podrà dir el mateix, però en línies generals no he sentit a dir que hi hagués cap desgràcia. Algun edifici danyat, algun fanal caigut a terra, i alguna inundació dels baixos, però poca cosa més. Les imatges que hem vist de llocs com el Collsacabra, eren realment espectaculars, amb aigua abundant. En aquestes hores de pluja continuada, quan ja en portàvem una bona quantitat, et venia al cap la gent que viu al nord d'Europa i que acostumen, els que poden, a venir a prendre el sol a les nostres platges. Entens que els agradi tant, fins i tot a mi que me n'allunyo tant com puc. El sol, quan no el tens, el trobes a faltar. Sigui per la llum, l'escalfor... d'alguna manera t'anima i et treu els neguits. I també t'adones que no sempre sabem valorar allò que tenim. És cert que el nostre país pateix èpoques de sequera preocupant i que tenim molta feina per aconseguir no dependre tant de la pluja i poder sadollar la set. És important que plogui de tant en tant, però quan ens ho fa seguit ens n'afartem i enyorem el sol i el cel blau i lluminós. He fet cas dels avisos del servei de Protecció Civil, i no m'he acostat ni a la platja ni a l'espigó del port. Ara caldrà anar-hi per veure com ha quedat tot. Ens queda platja? Recordo ocasions en què la platja del Cavaió gairebé va desaparèixer. La darrera no fa pas tants anys. La natura, però, actua lliurement i les platges es recuperen, sempre que l'home no hi posi entrebancs. Parlem de zones inundables on s'hi ha edificat, i barreres arquitectòniques que barren el pas a lliure circulació de l'aigua. Encara no n'hem après, i les desgràcies les provoquem nosaltres.35visites -
xfebrer
El concepte de finestreta únicaEl concepte de finestreta única
Llegint al diari ARA la notícia sobre el desplegament previst d'oficines d'atenció ciutadana arreu del territori, que impulsa el govern català, m'ha sorgit el dubte sobre quin concepte de finestreta única té aquest projecte. De si només es tracta de finestreta única per a tots els tràmits de competència autonòmica o també inclou aquells tràmits que són de competència municipal, supramunicipal i estatal i, per què no, també europea. Sempre he defensat que l'administrat no té cap obligació de saber si aquells tràmits que necessita seguir són competència d'una administració o altra. Si la idea del govern català és tractar només aquells tràmits de la seva competència, entendré que queda curt i a mig camí. Ja fa uns quants anys que es va començar a parlar del concepte de finestreta única, però encara ara, quan has de fer un tràmit, fins i tot en l'àmbit municipal, has d'anar d'un lloc a l'altre. Des del començament vaig impulsar que l'oficina d'atenció ciutadana de la meva responsabilitat assumís la recepció de documents dirigits a altres administracions. Era una manera de facilitar les coses a la ciutadania. Però encara s'ha d'anar més enllà. Cal insistir en aquesta idea de la finestreta única total, al marge de qui en tingui les competències. Han de ser els responsables d'aquestes oficines d'atenció ciutadana els que han de distribuir les sol·licituds allà on calgui i fer de transmissors d'aquesta documentació entre el ciutadà i l'administració a qui correspongui. No és tan difícil, i és una manera clara de facilitar els tràmits i la vida al ciutadà. Perquè hi ha moltes gestions que no es fan a voluntat de les persones, sinó que aquestes s'hi veuen obligades. Per més motiu, doncs, no podem complicar-nos la vida i hem d'ajudar que tot tingui un recorregut planer i senzill. Temo que la idea d'aquestes oficines de la Generalitat no van pel camí adequat. Probablement seria més senzill donar suport a les oficines d'atenció ciutadana municipals, que ja existeixen, i que fossin aquestes les encarregades de gestionar el concepte de finestreta única. El desplegament d'oficines mòbils ho podria complementar.35visites -
xfebrer
Opinar sense insultarOpinar sense insultar
Hi ha una pregunta que em faig sovint i és de si els articulistes dels diaris digitals llegeixen els comentaris que escriuen els lectors. M'ho pregunto perquè la majoria dels comentaris no són exactament opinions o crítiques, sinó més aviat insults. Ja he comentat en altres ocasions que caldria un moderador que censurés els insults gratuïts, la majoria dels quals s'amaguen sota l'anonimat. És interessant llegir què pensa la gent, però haver de llegir tants insults seguits t'afarta i et lleva les ganes de continuar llegint. En algun cas ja tinc la resposta, perquè l'articulista acostuma a respondre opinions de lectors, com és el cas de Miquel Puig, a l'ARA, però això no és el més habitual. Probablement no tenen gaires ganes d'aguantar segons què, insults sense sentit, a vegades perquè no accepten opinions diferents, però sovint perquè hi ha persones que només saben insultar, segurament perquè no tenen arguments a defensar. I així anem en aquest país on molta gent es pensa que tenen raó en tot i no són capaços d'escoltar i acceptar que potser els altres els poden ensenyar alguna cosa, encara que no els acabi d'agradar. Tot escrivint això penso que no és tan difícil d'entendre, però... M'ho pregunto sovint, perquè personalment he passat per aquesta experiència, i perquè des de fa més de vint anys escrit diàriament i ho publico i m'arrisco força. Em consola pensar que no acostumo a pontificar i sempre parteixo de la base, i ho dic, que allò que escric són opinions personals que poden ser errònies. A algú, però, això no li pot semblar suficient. Entenc que no es pot ser molt crític amb tot el que et trobes a les xarxes socials si no tens en compte què es diuen entre ells polítics de diferents partits. Ells, que haurien de donar exemple, perquè tenen responsabilitats i representen a ciutadans que els han donat el vot, són els primers de caure en la baixesa que representa el món de l'insult. Tot i el to negatiu d'aquest escrit, em mantinc en l'ànim de continuar buscant opinions on sigui, intentant aparcar tot allò que és tan desagradable i aprofitar el que m'enriqueix.33visites -
xfebrer
Més sobre el senglarMés sobre el senglar
La setmana passada arribava a Arenys, passades les onze de la nit i sortint del giratori del polígon industrial em vaig trobar amb la sorpresa d'un senglar travessant la carretera. Sortosament, només el vaig veure i no vàrem topar. Vaig pensar que eren un perill per a la circulació i, de fet, hem llegit en més d'una ocasió accidents de trànsit per culpa d'ells. El senglar, com els conills o els cabirols, en funció del territori, han estat els grans depredadors dels camps dels nostres pagesos. N'he parlat en aquest blog i potser em repeteixo. Ha estat ara, arran de la infecció d'alguns exemplars prop de Collserola, que s'han disparat totes les alarmes. El perill de la pesta porcina no és menor i les conseqüències per als pagesos que tenen porcs a les seves granges poden ser desastroses. Més elements per col·locar al sac dels perjudicis que reben. Alguna cosa s'ha de fer des de l'administració per tal d'erradicar aquesta plaga. No poden deixar els pagesos de banda i només preocupar-se quan el mal es generalitza i pot donar la imatge d'un país deixat de la mà de Déu. He llegit que encara estan pendents dels darrers resultats per conèixer l'origen de la infecció dels senglars, amb la vista fixada a un laboratori, que de moment sembla que estan fent bé les coses. En tot cas es podria tractar d'un accident fortuït i no una pràctica errònia i perillosa. Avui el diari ARA publicava les xifres del mapa europeu dels senglars que determina que a Catalunya i a l'Estat la seva densitat és extrema, amb més de 200.000 exemplars a Catalunya i més de 2,4 milions a tot l'Estat. Com deia abans, alguna cosa s'ha de fer. No només per evitar la propagació de la pesta porcina, sinó també per protegir els nostres pagesos. Caldrà veure si les conclusions sobre l'extrema densitat de la població del senglar a casa nostra serveixen per a alguna cosa, si més no per prendre consciència de la necessitat d'actuar per evitar que continuï creixent i arruïni la nostra pagesia.29visites -
xfebrer
La salut en primer llocLa salut en primer lloc
Avui és el dia de la salut, com a consolació per no haver guanyat la grossa de Nadal. Tothom acaba agraint tenir salut, ja que la sort no ens ha acompanyat. Som prou conscients de la importància de la salut? A vegades penso que no ho valorem fins que tenim els primers símptomes. Quan nosaltres o algun familiar o amic proper pateix problemes que li impedeixen actuar normalment. No cal esperar el dia 22 de desembre per adonar-nos de la importància de tenir bona salut, i tampoc del fet que sigui un servei universal, no només per aquells que tenen recursos per pagar-se una mútua o una clínica privada. En això, molts països ens han d'envejar. No tothom ho té plantejat de la mateixa manera. És important, doncs, assegurar que aquesta universalitat de la medicina estigui emparada per un bon servei, uns especialistes preparats i empàtics que t'atenen les vint-i-quatre hores del dia, durant tot l'any, sigui un dia feiner o festiu. I això vol dir destinar-hi recursos i no escatimar esforços. Vol dir disposar d'una plantilla de metges i metgesses ben remunerades i amb uns horaris que els permetin atendre correctament tots els pacients. I aquesta universalitat abraça totes les persones independentment dels seus orígens, cultura, raça i creences. Aquí rau la importància de considerar tothom de la mateixa manera, i no deixar-se portar per aquestes veus xenòfobes i racistes que cada dia són més presents a la nostra societat. Aquests dies que estem veient tot el que està passant a Badalona, ho hauríem de tenir molt clar. Sap greu la reacció d'uns veïns que no tenen cap mena d'escrúpol de defensar que uns éssers humans hagin de passar el fred i la pluja al carrer. Tots ells etiquetats com a delinqüents i violents. Els nostres polítics han de legislar bé per no permetre que unes persones estiguin sense feina ni permís de residència només pel fet d'haver nascut lluny del país. Cal que tothom respecti les normes de convivència, però també tothom ha de tenir els mateixos drets de viure amb dignitat.28visites -
xfebrer
Bon NadalBon Nadal
Reconec que no tinc gaire el costum d'enviar felicitacions de Nadal i probablement és un error que hauria d'esmenar. Aquests dies són moltes les felicitacions que arriben, algunes de ben originals, a través de les xarxes socials, ben poques per correu postal. Això era abans, precisament quan n'acostumava a enviar. Aquest bombardeig de felicitacions em provoca una mica el dubte de la sinceritat d'aquestes. Segurament que hi ha moltes persones que ho desitgen realment i que tenen la voluntat de fer-t'ho arribar, però també crec que hi ha una mica de teatre i això fa que no segueixi la veta. Quan t'adones de tot el que està passant al món, i no tan lluny de casa, entreveus una mica d'hipocresia, sobretot en els discursos de polítics i reis. Tots els desitjos de pau, amor i alegria no es poden concentrar en un sol dia, per més singular que sigui. Aquestes ganes de sembrar la pau i la joia al món haurien de ser per a tots els dies de l'any, i a tots els racons del món. El papa, que s'estrena en les festes de Nadal, després de molt d'esforç per eixamplar l'abast de la pau s'ha hagut d'acontentar a demanar una treva per aquesta data assenyalada. No n'hi ha prou. Agraïm la seva feina, però hem d'exigir més. Sigui com sigui, és bo que la gent es desitgi un bon Nadal, i molt millor que unes simples festes. Perquè el missatge de Nadal és prou important, també per a les persones no-creients. Enguany he vist més frases referents al Nadal que no pas a les festes i me n'he alegrat. No sé si ha estat un fet inconscient, una moda, un repetir allò que veiem, però en tot cas és bo reflexionar-hi i pensar que Nadal hauria de ser present tots els dies de l'any. La pobresa no és un delicte, sinó una realitat per a moltes persones que la nostra societat no ha estat capaç d'erradicar i que cada vegada agrupa a més famílies, també aquelles que tenen la sort de treballar, i això no vol dir res més que no ho estem fent. Us desitjo un bon Nadal, i que la pau no sigui una utopia en aquest món que entre tots estem construint.27visites -
xfebrer
El meu poema de NadalEl meu poema de Nadal
Nadal a casa Feia un parell de mesos que havíem tornat a casa. Bé, millor dit, on hi havia hagut casa nostra, ara un solar devastat ple de runa i on el pare va improvisar un refugi per guardar-nos de la pluja i el vent. El primer que va fer va ser enretirar tots els enderrocs i crear un espai on ens poguéssim bellugar. Va aixecar un petit mur amb les pedres caigudes i va entrelligar les bigues per plantificar-hi un tendal. Estàvem a les fosques i aprofitàvem la claror del dia i la il·luminació de les flames del foc a terra a la nit. Som pocs, molt pocs els que aquí celebrem el Nadal. La gran majoria dels nostres veïns són musulmans. Nosaltres hem conservat la tradició malgrat les circumstàncies. Ja fa un parell d’anys que no podem gaudir-ne com abans. La por i les ganes de sobreviure han estat presents en tot moment. De totes maneres, no ens podem queixar. N’hi ha molts que no ho podran explicar. Enguany no podrem instal·lar l’arbre a casa, ni tampoc n’hi haurà a l’església: va desaparèixer en un dels primers bombardejos. La mare ha improvisat una petita cuina i ens ha promès que no ens perdrem els dolços. Els meus germans petits no entenen res de tot el que ens ha passat. No s’han adonat de l’odi dels nostres germans jueus. No pas de tots, però sí d’aquells que tenen les armes i el poder. Però aquesta ignorància i desconeixement els allibera de l’amargor que experimento, i els permet ser feliços amb les quatre quincalles que hem aconseguit desenterrar de sota la runa. El pare ens explica que avui commemorem el naixement de Jesús, en una cova, no gaire més còmode que la nostra llar. Ens parla del bou i la mula i de l’estrella d’Orient. D’estrelles en podem observar moltes, però les bèsties ja fa temps que les vàrem sacrificar. No és fàcil poder menjar cada dia, i estem a l’aguait per a quan arriben els aliments al poble. En Samir, el nostre veí més proper, ens ha vingut a desitjar bones festes. Ell no ho celebra, perquè és musulmà, però sempre ens ha felicitat i, quan li era possible, ens portava algun regal, en forma de galetes de sèsam i festucs. Ara viu sol. Un bombardeig li va arrabassar muller i fills. Aquesta nit ens trobarem sols, davant del foc a terra, i ens desitjarem un bon Nadal. L’any vinent plantarem l’arbre!25visites -
xfebrer
Vacances d'estiu per a tothom!Vacances d'estiu per a tothom!
Llegeixo que la junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) ha acordat que aquest 2026 serà el darrer any que les proves de repesca de les PAU se celebraran en el mes de setembre. Diu la notícia de l'ARA que Catalunya era l'única comunitat autònoma que ho feia així, i que la resta ho programen el mes de juliol, com passarà a partir del 2027. Recordo els meus anys d'estudiant que el repte del mes de juny era aprovar totes les assignatures per poder gaudir d'unes vacances d'estiu sense tenir l'amenaça dels exàmens de recuperació del mes de setembre. Suspendre una o més assignatures el juny volia dir estudiar durant els mesos de juliol i agost, per poder passar al nou curs sense res pendent. Estudiar durant l'estiu i, per alguns, deixar de gaudir de les vacances tan anhelades. Els meus estius van ser molt plàcids, però recordo que de molt jovenet, a Cantonigròs, dedicàvem els matins a estudiar, no pas per recuperar cap assignatura suspesa, sinó per no perdre l'hàbit de l'estudi i no tenir tantes hores d'esbarjo. De bon matí, arribava des de l'Esquirol un estudiant de capellà que ens reunia al menjador de casa, amb els quaderns d'estiu. Desconec què passa avui dia. Els meus fills ja no es troben en edat escolar i tot ha canviat molt. No sé si la mesura presa és correcta. Si amb un mes de diferència, de juny a juliol, els alumnes suspesos poden preparar-se les matèries suspeses, o es tracta simplement de donar una segona oportunitat, pensant que en l'examen de juny han estat de pega. Vull pensar que és una mesura presa tenint en compte elements pedagògics i no només organitzatius. Llegint la notícia fa l'efecte que els motius del canvi estarien a permetre que tots els alumnes comencin el curs universitari el mateix dia. No sé si aquest és motiu suficient i lògic per prendre la decisió. Ho deixo perquè els que hi entenen donin la seva opinió.23visites
+ vist últim any
Previous
Següent
-
1.176 visites
-
660 visites
-
635 visites
-
635 visites
-
518 visites
-
495 visites
-
492 visites
-
477 visites
-
477 visites
-
476 visites
-
458 visites
-
455 visites
-
445 visites
-
440 visites
-
419 visites
-
408 visites
-
392 visites
-
387 visites
+ vist
Previous
Següent
-
8.303.931 visites
-
543.603 visites
-
396.625 visites
-
391.325 visites
-
308.417 visites
-
265.616 visites
-
190.039 visites
-
@miquelcolomert
Merci, monsieurMerci, monsieur
Merci, monsieur
En el fons, abans que res, hi ha les formes. La primera vista, la primera impressió. Després aquesta bondat primera pot no quedar confirmada. O sí. Tot pot ser. La primera impressió, però, és fonamental. I ja fa temps que no s’ensenya de formes a les escoles del país. Ni a les famílies. Ensenyar de modus, n’havíem dit. Urbanitat. Ser ben educat. I començar per abolir el tuteig universal, signe inequívoc d’una falsa igualtat tan contrària a la necessària i imprescindible jerarquia. Dir bon dia en arribar als llocs on anem i adéu o a reveure o passi-ho bé quan ens n’anem, totes aquestes cortesies. I no n’hi ha prou a dir gràcies quan ens feliciten el sant o l’aniversari. La gràcia i la bona impressió és afegir-hi en vida teva, o vostra, o seva. Som al pedregar, aquí, en totes aquestes qüestions tan bàsiques. Res a veure, per exemple, amb els veïns francesos. L’altre dia, posem per cas, plovia mentre érem al llac Pavin, Alvèrnia, i uns quants ens aixoplugàrem a la botiga d’un hotel que hi tenen instal·lat. Un nen de 8, 9, o 10 anys com a molt, pretenia entrar-hi i la porta no se li acabava d’obrir. Des de dins li vaig facilitar la cosa i, aleshores, en haver entrat, em fa amb tot el respecte del món: Merci, monsieur. Fantàstic, vaig pensar, esclar. I el meu Je vous en prie com a resposta. I immediatament al cap el pensament que una tal actitud avui és pràcticament impossible entre nosaltres, tot tan deixat anar de la mà de Déu.
113.753 visites -
Pat
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
Aquest text en forma de manifest, el signem un grup de persones que enguany no ens sentim ni representades, ni acollides pel Patronat de Sant Roc.
Les nostres diferències amb el Patronat han sorgit arran de la obligatorietat d'anar a l'ofrena de St. Roc per tal de poder a exercir de macip/a.
Davant d'aquest fet nosaltres vàrem engegar un procés de diàleg amb el patronat amb l'objectiu d'aconseguir una alternativa a fer un acte presencial a l'església. Ja que entenem que aquest, no és un compromís que es pugui exigir a ningú com a condició sinequanon per a poder empunyar una almorratxa. Aquesta idea l'argumentem mitjançant la llibertat de culte que tots i totes tenim.
Entenem que quan es toquen temes morals, dins dels quals s'hi poden encabir: motius religiosos, culturals, d'orientació sexual o fins hi tot de simpatia envers una institució, no és pot exigir ni obligar a res. Creiem que aquesta activitat concreta ha de ser optativa.
La junta del Patronat, molt encertadament, va decidir portar aquest punt a l'assemblea de macips. A l'hora d'abordar aquest tema, es va llegir un redactat que qualifiquem d'agressiu, ofensiu i amb la informació greument manipulada en el qual s'explicava la situació des del seu punt de vista. A continuació nosaltres vam demanar la paraula per a poder manifestar la nostra posició, fent servir un discurs, que a diferència del seu, no va girar entorn a les diferències i les situacions tenses que s'han pogut produir entre ambdues bandes. Sinó que simplement ens vam limitar a expressar la nostra posició i els arguments que la sostenen, mitjançant un to calmat, unes paraules neutres, tot mostrant respecte envers el Patronat i la posició que ells adopten.
La proposta d'oferir una alternativa a tots aquells que per motius múltiples no volem/podem fer un acte presencial a l'església aquell dia es va portar a votació. Es varen votar dues opcions; la primera, admetia la possibilitat de que cadascú pugues triar lliurement si anar o no a ofici, i la segona, que obliga a fer-hi un acte presencial per poder exercir de macip. Els resultats exactes de les votacions no els sabem, però el cert és que la segona opció va ser recolzada per la gran majoria d'assistents.
Hem de dir respecte a aquest exercici democràtic i els resultats obtinguts, que ens sorprèn i a l'hora ens espanta la mentalitat que imperava en aquella assemblea.
La majoria d'assistents eren persones amb edats semblants a la nostra, gent jove, que amb segons quins temes presenta una mentalitat poc integradora, molt conservadora i fins hi tot gosaríem dir retrògrada.
Per un altre costat també val a dir que tot hi haver-hi persones del tot convençudes també n'hi havien tantes d'altres amb uns principis molt poc definits lo qual també ens sembla preocupant.
Tot plegat ens fa veure un futur bastant negre per a la nostra vila.
En el moment en que s'està mantenint una activitat de caire religiós en un lloc de culte, "perquè toca... perquè un dia és un dia... perquè no fa res entrar a baixar el cap i fer veure que ens ho creiem..."; arribats a aquest punt, potser convé que molts d'ells es plantegin perquè fan les coses i mirin una mica més enllà.
Nosaltres entenem que fer teatre en una església, malgrat quedi molt maco veure els bancs replets de macips i macipes, és una falta de respecte total i una mostra d'hipocresia important.
Ens sembla preocupant veure com a escala local estem tots i totes permeten que el joc democràtic incideixi en les decisions morals, ètiques i individuals de cadascú. (Entenent que això que denunciem, no hi ha assemblea, poble ni grup de persones que amb uns vots hi puguin intervenir)
També, hem d'afegir, que nosaltres fent aquest exercici de debat amb el patronat, hem après i ens hem adonat de varies coses. La més important; és que el problema real no resideix única i exclusivament en la condició indispensable d'anar a ofici per tal de poder participar de la festa, sinó que ja va més enllà i està relacionat amb la manera com s'està enfocant i gestionant aquesta tradició tant nostra, tant de tots.
Sembla que s'està mirant de folkoritzar i estancar aquesta tradició en un moment determinat de la història tot obviant el dinamisme de la societat i el de la nostra vila en concret.
En resumides contes la festa s'està enfocant més de cara enfora que de cara endins. S'està deixant de banda l'escala local per assolir-ne d'altres més grans i més transcendents. Tenim la sensació que l'objectiu és el de fer-nos famosos i coneguts arreu. Quan des del nostre punt de vista, aquesta tradició, si té una peculiaritat, és que és una festa local, del i pel poble, a petita escala i això és el que la fa especial.
Davant d'aquesta situació, nosaltres, els partidaris de poder triar lliurement si fer un acte presencial o no a ofici, aquells que tal i com ha decidit l'assemblea no tenim cabuda dins del Patronat, hem decidit realitzar una sortida de macips i macipes alternativa completament desvinculada al Patronat.
Així doncs convoquem a tothom qui ho desitgi, a participar del nostre cercavila. Tothom hi té cabuda independentment de l'edat, el sexe, la condició sexual...
Així,si vols de fer macip/a t'esprem el dia 16 a les 8 del matí a la placeta de l'església.
Per un Sant Roc de tots i per a tots, VINE I SURT AMB NOSALTRES!
-Col·lectiu de Macips i Macipes alternatius-
100.294 visites -
94.517 visites
-
admin
La llista de correu d'areny@utesLa llista de correu d'areny@utes
La llista de correu d'areny@utes
La llista de correu d'arenyautes és una de les llistes més veteranes de la Internet catalana. Es va crear l'any 1997 i des d'aleshores ha mantingut una activitat continuada. Agrupa més de 400 correus electrònics i s'hi debat i tracten tota mena de temes arenyencs.
Per accedir-hi només heu de disposar d'una adreça de correu i enviar el missatge de subscripció (podeu fer-ho des d'aquí).
No podreu escriure fins que l'administrador us autoritzi la vostra alta.
que són les llistes de correu?
Les llistes de correu són un ús especial del correu electrònic que permet la distribució massiva d'informació entre múltiples usuaris de Internet simultàniament. En una llista de correu s'envia un correu electrònic a l'adreça de la llista (exemple: llista@correu.org) i li arriba massivament a totes les persones inscrites a la llista, depenent de com estigui configurada la llista de correu els receptors podran o no tenir la possibilitat d'enviar correus o respondre'ls. Moltes organitzacions utilitzen cada vegada més aquesta eina per mantenir serveis d'informació amb notícies, publicitat i altres informacions d'interès sobre una temàtica concreta. Per no caure en pràctiques d'spam, els correus s'envien prèvia inscripció del destinatari i donant l'oportunitat de cancelar-la sempre que vulgui. Les llistes de correu electrònic acostumen a funcionar de forma automàtica mitjançant l'ús d'un gestor de llistes de correu i una adreça de correu electrònic que és l'única destinatària del missatges de correu electrònic (l'adreça de correu de la llista).
86.014 visites -
81.041 visites
-
52.500 visites
-
51.132 visites
-
50.937 visites
-
admin
Ajuda: per començar a descobrir arenyautes.catAjuda: per començar a descobrir arenyautes.cat
Ajuda: per començar a descobrir arenyautes.cat
L'espai arenyautes.cat ha estat creat amb la voluntat d'oferir un conjunt d'eines que ajudin a la publicació de continguts en l'àmbit arenyenc i d'una manera molt especial afavorir la relació entre totes les persones que utilitzen i treballen amb Internet. Arenys.org només demana que se sigui respectuós amb la resta de la comunitat i el seu ideari. Aquest espai i tota l'activitat que s'hi genera reflexa el dinamisme de la comunitat digital arenyenca.
Amb aquesta ajuda, organitzada amb preguntes i respostes, volem fer més fàcil la descoberta de les possibilitats que us ofereix arenyautes.cat:Per on començo:Qui són els areny@utes:Com puc fer-me areny@uta?Que més puc fer?Que és un bloc?Com puc posar una foto a la galeria d'imatges?Que són els grups?Que és arenys.org?... som-hi?
Per on començo?
Una primera manera de començar es fent una volta per tot l'espai i conèixer les diferents seccions que hi ha. D'aquesta manera, quan ja tinguis un compte d'usuari identificaràs millor les possibilitats que t'ofereix el sistema amb els continguts que pots crear.
Qui són els areny@utes?
La paraula 'areny@uta' és un joc entre les paraules arenyenc i internauta. D'aquesta manera definim als membres de la comunitat digital arenyenca. Amb el nom d'areny@utes també es coneix una lista de correu que funciona des de l'any 1997 i on hi ha molts arenyencs i arenyenques que tracten tota mena de temes, preferentment de l'actualitat local.
Com puc fer-me areny@uta?
Per tenir un compte d'accés a aquest sistema cal que et donis d'alta (aquí). Només et demanarem unes dades mínimes i immediatament rebràs a la teva bústia electrònica un nom d'usuari i un mot de pas. A partir d'aleshores ja pots utilitzar totes les eines que t'ofereix el sistema.
La llista de correu d'arenyautes
Per accedir-hi només heu de disposar d'una adreça de correu i enviar el missatge de subscripció (podeu fer-ho des d'aquí). No podreu escriure fins que l'administrador us autoritzi l'alta. Hi ha força activitat amb una gran varietat de temes de debat.
Que més puc fer?
No t'atabalis! Un cop t'autentiquis, amb les dades d'accés que hauràs rebut, t'apareix un menú lateral amb les opcions que pots utilitzar. No cal que les descobreixis totes de cop. El primer que pots omplir és la teva fitxa personal, amb les dadesque et sembli oportú. Si poses la teva data de naixement, el dia del teu aniversari ho sabrà tota la comunitat (i possiblement rebràs més d'una felicitació).
Després tens altres possibilitats; un bloc personal, galeries d'imatges, publicar anuncis d'ofertes i demanes... I més endavant, començar a fer relacions amb la resta de la comunitat; identificant els teus amics i participant o posant en marxa grups de treball (però a tot això ja hi arribaràs; mica en mica..)
Que és un bloc?
Segons la Viquipèdia, l'enciclopèdia en línia que fem entre tots els internautes, un bloc és un espai personal d'escriptura a Internet. Hi ha qui l'ha definit com un diari personal en línia, un lloc web que una persona utilitza per a escriure periòdicament. És un sistema automatizat que mitjançant un senzill formulari i cap complicació tècnica és publiquen textos propis al web.
Un bloc (weblog, en anglès) està dissenyat per a que, com a un diari, cada apunt (post) tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (weblogger) i les que llegeixen poden seguir i recomposar el fil argumental de tot el que s'ha publicat i editat. Els qui escriuen i mantenen un bloc se'ls anomena blocaires (weblogers o bloggers, en anglès).
Com puc posar una foto a la galeria d'imatges?
És molt senzill. Primer has de preparar la imatge que vols publicar. Et recomanem que no superi els 500 punts d'amplada. Si ja la tens preparada només ha de buscar al menu de publicació lateral la paraula 'imatge'. T'apareixerà un menú i al camp 'incloure imatge' un botó et permetrà navegar per la teva màquina per escollir la imatge que vol publicar. Hauràs de triar a quina galeria vols publicar-la (fotodenúncia, fotoinsolita...). I també pots afegir un comentari que reforci la imatge o que expliqui el que si veu. Per acabar la feina has de clicar l'opció 'previsualitzar' i si tot és correcte tornar a clicar l'opció 'trametre'. Aquest segon pas és imprescindible per acabar el procés.
Que són els grups?
Són espais que pot posar en marxa qualsevol areny@uta per relacionar-se amb altres membres de la comunitat. Qui promou un grup pot decidir si el vol fer oberts, respecte els continguts o la subscripció de nous membres, o regulats sigui pel que fa a qui s'hi pot donar d'alta o sobre la visibilitat del que si publica.
Els grups permeten publicar i ordenar documents adjunts i imatges i generar debats en format de fòrum. També hi ha sistemes d'avisos entre els seus membres. Creiem que són una magnífica eina per promoure el treball en grup d'entitats i associacions però també per coordinar-se i intercanviar informació entre colles d'amics i amigues o altres usos lúdics.
Que és arenys.org?
arenys.org és una comunitat digital oberta i plural que aplega a tots aquells internautes que tenen o volen tenir alguna vinculació amb els municipis de la Riera d'Arenys i els espais que l'envolten. El projecte té el seu origen a la Web d'Arenys que va néixer a la xarxa el 19 d'abril de 1996. D'aquesta primera època en va sorgir el terme areny@uta que s'han fet seu molts dels internautes habituals que s'identifiquen amb aquesta comunitat digital.
L'objectiu principal d'arenys.org és promoure i facilitar l'accés a tots els ciutadans a la Societat del Coneixement, fent especial atenció als veïns d'Arenys de Mar i Arenys de Munt. A través de d'aquest espai web es facilita i dóna espai a les entitats locals perquè tinguin presència a Internet. Es treballa directament amb aquests col·lectius i se'ls dona les eines per publicar i la formació necessàries. Aquests acords de col·laboració s'adapten, segons cada cas, i van des de l'esponsorització de projectes, amb aportació econòmica inclosa, fins al desenvolupament d'accions concretes per activitats socials d'entitats o empreses. Qualsevol idea o proposta es ben rebuda!
46.491 visites -
Enricpera
Porra electoralPorra electoral
Porra electoral
Comença la darrera setmana de campanya electoral i com vaig fer ara fa quatre anys, us proposo fer una porra sobre el resultats (no ens anirà malament una mica de distracció).
Aquest cop l’escenari sembla molt diferent, més complex, més enrevessat, però d’entrada tenim el mateix nombre de candidatures que en els anteriors comissis. Hem anat llegint a arenyautes, al facebook... els comentaris d’un i altre; hem fullejat els programes electorals amb les propostes de cadascun dels partits; hem fet tertúlia per saber que pensen les nostres amistats; hem escoltat els debats a la ràdio municipal; hem llegit els articles de les revistes locals; hem sentit els missatges generals televisius dels grans partits; hem vist les posicions de cadascun dels partits catalans dins la política catalana i espanyola... i tenim els resultats de la campanya d’ara fa quatre anys on va sortir-ne la composició actual del nostre Ajuntament: CiU – 6; PSOE/PSC- 4; ERC- 3; ICV – 2; VIA- 1; PP – 1
Amb tot això jo faig la meva previsió, la meva porra. La veritat és que el resultat que em surt planteja unes aliances mal girbades, però que hi farem això és la democràcia. Aquí va:
CiU – 5
PSOE/PSC- 3
ERC- 3
ICV - 3
Bloc Municipal (VIA)- 1
PP – 1
CUP – 1
Bé ja hi direu la vostra.
Nota – puc entendre a la gent desencantada i desanimada políticament, puc entendre que en un moment donat no sàpigues que votar perquè cap dels candidats et mereix confiança,... però el que no puc entendre és la negació a l’exercici del vot, encara que només sigui per respecte a tota aquella gent que durant molts i molts anys no ho varen poder fer. Jo aniré a votar i crec que tothom ho hauria de fer, encara que es deixi anar dins l’urna un sobre en blanc.
www.arenyautes.cat/enricpera
39.307 visites -
admin
Codi ètic: les normes de convivència d'areny@utesCodi ètic: les normes de convivència d'areny@utes
Codi ètic: les normes de convivència d'areny@utes
Areny@utes és un espai obert i plural que aplega totes aquelles persones, entitats, clubs esportius i associacions que tenen una vinculació amb els municipis d’Arenys de Mar i Arenys de Munt. L'objectiu principal d'aquest espai és promoure i facilitar l'accés a la Societat del Coneixement, així com afavorir la informació i la participació ciutadana a través de la xarxa.
Les pàgines d'areny@utes han de contenir un llenguatge i/o imatges respectuoses que defugin expressions irrespectuoses, com per exemple, de masclisme, racisme, militarisme, pornografia, la manca de respecte per defectes físics, patiments i malalties, l'insult, apologia de terrorisme o que atemptin contra els drets humans. No poden, tampoc, incomplir cap llei vigent.
Areny@utes ha de respectar un estil obert, tolerant i dialogant tot defugint d'actituds prepotents i de menyspreu envers altres membres de l'espai. S'evitarà parlar malament d'algú amb l'objectiu de fer mal al seu nom i/o reputació, o les crítiques sense fonament. No s'utilitzarà la violència verbal entre persones, ni entitats, ni tampoc es durà cap assetjament sexual ni moral contra la llibertat, l'autoestima i l'autonomia dels altres.
Tanmateix no es pot permetre la difusió de virus i/o programari nociu que pugui provocar desperfectes en altres sistemes informàtics. Així mateix s'entén que la informació, elements i/o continguts publicats són creacions originals de qui les publica, tret que aquest expressi que una part o tot és de titularitat aliena; en aquest cas es recomana anomenar la font de l'autor i, si es dóna el cas, el de la pròpia pàgina web, respectant en tot moment els drets de propietat intel·lectual i industrial, patents, marques o copyright.
Tots els continguts que es publiquen a l'espai Areny@utes, en cas que l'autor no expressi el contari, queden sota llicència Creative Commons (Reconeixement-CompartirIgual 2.5)
Aquestes eines de participació no estan pensades com a espais de difusió o transmissió d'informació, elements o continguts que representi publicitat comercial intrusiva.
El mot de pas és l'eina per a realitzar qualsevol modificació. Els areny@utes han d'evitar en aquest sentit fer ressò a altres del propi mot de pas. Així com s'ha de tenir cura de tancar la finestra del navegador sempre que es finalitzi l'edició dels continguts propis si es comparteix l'ordinador amb altres persones o s'utilitza en llocs públics com biblioteques o cibercafès. No pot ser acceptat que certes persones suplantin a altres usuaris utilitzant les seves claus d'accés i personalitats.
Arenys.Org, entitat promotora de l'espai areny@utes, es reserva el dret a denegar o retirar l'accés a l'aplicatiu sense necessitat d'avís previ a tots aquells qui incompleixin algun aspecte d'aquestes explicacions.
38.971 visites
+ comentat
Previous
Següent
-
1.660 comentaris -
Pat
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
Aquest text en forma de manifest, el signem un grup de persones que enguany no ens sentim ni representades, ni acollides pel Patronat de Sant Roc. Les nostres diferències amb el Patronat han sorgit arran de la obligatorietat d'anar a l'ofrena de St. Roc per tal de poder a exercir de macip/a. Davant d'aquest fet nosaltres vàrem engegar un procés de diàleg amb el patronat amb l'objectiu d'aconseguir una alternativa a fer un acte presencial a l'església. Ja que entenem que aquest, no és un compromís que es pugui exigir a ningú com a condició sinequanon per a poder empunyar una almorratxa. Aquesta idea l'argumentem mitjançant la llibertat de culte que tots i totes tenim. Entenem que quan es toquen temes morals, dins dels quals s'hi poden encabir: motius religiosos, culturals, d'orientació sexual o fins hi tot de simpatia envers una institució, no és pot exigir ni obligar a res. Creiem que aquesta activitat concreta ha de ser optativa. La junta del Patronat, molt encertadament, va decidir portar aquest punt a l'assemblea de macips. A l'hora d'abordar aquest tema, es va llegir un redactat que qualifiquem d'agressiu, ofensiu i amb la informació greument manipulada en el qual s'explicava la situació des del seu punt de vista. A continuació nosaltres vam demanar la paraula per a poder manifestar la nostra posició, fent servir un discurs, que a diferència del seu, no va girar entorn a les diferències i les situacions tenses que s'han pogut produir entre ambdues bandes. Sinó que simplement ens vam limitar a expressar la nostra posició i els arguments que la sostenen, mitjançant un to calmat, unes paraules neutres, tot mostrant respecte envers el Patronat i la posició que ells adopten. La proposta d'oferir una alternativa a tots aquells que per motius múltiples no volem/podem fer un acte presencial a l'església aquell dia es va portar a votació. Es varen votar dues opcions; la primera, admetia la possibilitat de que cadascú pugues triar lliurement si anar o no a ofici, i la segona, que obliga a fer-hi un acte presencial per poder exercir de macip. Els resultats exactes de les votacions no els sabem, però el cert és que la segona opció va ser recolzada per la gran majoria d'assistents. Hem de dir respecte a aquest exercici democràtic i els resultats obtinguts, que ens sorprèn i a l'hora ens espanta la mentalitat que imperava en aquella assemblea. La majoria d'assistents eren persones amb edats semblants a la nostra, gent jove, que amb segons quins temes presenta una mentalitat poc integradora, molt conservadora i fins hi tot gosaríem dir retrògrada. Per un altre costat també val a dir que tot hi haver-hi persones del tot convençudes també n'hi havien tantes d'altres amb uns principis molt poc definits lo qual també ens sembla preocupant. Tot plegat ens fa veure un futur bastant negre per a la nostra vila. En el moment en que s'està mantenint una activitat de caire religiós en un lloc de culte, "perquè toca... perquè un dia és un dia... perquè no fa res entrar a baixar el cap i fer veure que ens ho creiem..."; arribats a aquest punt, potser convé que molts d'ells es plantegin perquè fan les coses i mirin una mica més enllà. Nosaltres entenem que fer teatre en una església, malgrat quedi molt maco veure els bancs replets de macips i macipes, és una falta de respecte total i una mostra d'hipocresia important. Ens sembla preocupant veure com a escala local estem tots i totes permeten que el joc democràtic incideixi en les decisions morals, ètiques i individuals de cadascú. (Entenent que això que denunciem, no hi ha assemblea, poble ni grup de persones que amb uns vots hi puguin intervenir) També, hem d'afegir, que nosaltres fent aquest exercici de debat amb el patronat, hem après i ens hem adonat de varies coses. La més important; és que el problema real no resideix única i exclusivament en la condició indispensable d'anar a ofici per tal de poder participar de la festa, sinó que ja va més enllà i està relacionat amb la manera com s'està enfocant i gestionant aquesta tradició tant nostra, tant de tots. Sembla que s'està mirant de folkoritzar i estancar aquesta tradició en un moment determinat de la història tot obviant el dinamisme de la societat i el de la nostra vila en concret. En resumides contes la festa s'està enfocant més de cara enfora que de cara endins. S'està deixant de banda l'escala local per assolir-ne d'altres més grans i més transcendents. Tenim la sensació que l'objectiu és el de fer-nos famosos i coneguts arreu. Quan des del nostre punt de vista, aquesta tradició, si té una peculiaritat, és que és una festa local, del i pel poble, a petita escala i això és el que la fa especial. Davant d'aquesta situació, nosaltres, els partidaris de poder triar lliurement si fer un acte presencial o no a ofici, aquells que tal i com ha decidit l'assemblea no tenim cabuda dins del Patronat, hem decidit realitzar una sortida de macips i macipes alternativa completament desvinculada al Patronat. Així doncs convoquem a tothom qui ho desitgi, a participar del nostre cercavila. Tothom hi té cabuda independentment de l'edat, el sexe, la condició sexual... Així,si vols de fer macip/a t'esprem el dia 16 a les 8 del matí a la placeta de l'església. Per un Sant Roc de tots i per a tots, VINE I SURT AMB NOSALTRES! -Col·lectiu de Macips i Macipes alternatius- 40 comentaris -
33 comentaris
-
@miquelcolomert
Merci, monsieurMerci, monsieur
En el fons, abans que res, hi ha les formes. La primera vista, la primera impressió. Després aquesta bondat primera pot no quedar confirmada. O sí. Tot pot ser. La primera impressió, però, és fonamental. I ja fa temps que no s’ensenya de formes a les escoles del país. Ni a les famílies. Ensenyar de modus, n’havíem dit. Urbanitat. Ser ben educat. I començar per abolir el tuteig universal, signe inequívoc d’una falsa igualtat tan contrària a la necessària i imprescindible jerarquia. Dir bon dia en arribar als llocs on anem i adéu o a reveure o passi-ho bé quan ens n’anem, totes aquestes cortesies. I no n’hi ha prou a dir gràcies quan ens feliciten el sant o l’aniversari. La gràcia i la bona impressió és afegir-hi en vida teva, o vostra, o seva. Som al pedregar, aquí, en totes aquestes qüestions tan bàsiques. Res a veure, per exemple, amb els veïns francesos. L’altre dia, posem per cas, plovia mentre érem al llac Pavin, Alvèrnia, i uns quants ens aixoplugàrem a la botiga d’un hotel que hi tenen instal·lat. Un nen de 8, 9, o 10 anys com a molt, pretenia entrar-hi i la porta no se li acabava d’obrir. Des de dins li vaig facilitar la cosa i, aleshores, en haver entrat, em fa amb tot el respecte del món: Merci, monsieur. Fantàstic, vaig pensar, esclar. I el meu Je vous en prie com a resposta. I immediatament al cap el pensament que una tal actitud avui és pràcticament impossible entre nosaltres, tot tan deixat anar de la mà de Déu. 29 comentaris -
Enricpera
Porra electoralPorra electoral
Comença la darrera setmana de campanya electoral i com vaig fer ara fa quatre anys, us proposo fer una porra sobre el resultats (no ens anirà malament una mica de distracció). Aquest cop l’escenari sembla molt diferent, més complex, més enrevessat, però d’entrada tenim el mateix nombre de candidatures que en els anteriors comissis. Hem anat llegint a arenyautes, al facebook... els comentaris d’un i altre; hem fullejat els programes electorals amb les propostes de cadascun dels partits; hem fet tertúlia per saber que pensen les nostres amistats; hem escoltat els debats a la ràdio municipal; hem llegit els articles de les revistes locals; hem sentit els missatges generals televisius dels grans partits; hem vist les posicions de cadascun dels partits catalans dins la política catalana i espanyola... i tenim els resultats de la campanya d’ara fa quatre anys on va sortir-ne la composició actual del nostre Ajuntament: CiU – 6; PSOE/PSC- 4; ERC- 3; ICV – 2; VIA- 1; PP – 1 Amb tot això jo faig la meva previsió, la meva porra. La veritat és que el resultat que em surt planteja unes aliances mal girbades, però que hi farem això és la democràcia. Aquí va: CiU – 5 PSOE/PSC- 3 ERC- 3 ICV - 3 Bloc Municipal (VIA)- 1 PP – 1 CUP – 1 Bé ja hi direu la vostra. Nota – puc entendre a la gent desencantada i desanimada políticament, puc entendre que en un moment donat no sàpigues que votar perquè cap dels candidats et mereix confiança,... però el que no puc entendre és la negació a l’exercici del vot, encara que només sigui per respecte a tota aquella gent que durant molts i molts anys no ho varen poder fer. Jo aniré a votar i crec que tothom ho hauria de fer, encara que es deixi anar dins l’urna un sobre en blanc. www.arenyautes.cat/enricpera 29 comentaris -
29 comentaris
-
@oriolferran
Aquesta història és del tot públicaAquesta història és del tot pública
Amb això vull dir que ha estat publicada al grup 'Idees per millorar' però, malgrat que l'accés al grup es tancat (be, només cal fer la subscripció) hi ha continguts que són oberts a tothom. Quan s'utilitza aquesta possibilitat (privat/pulic) cal estar atent... o millor dit cal estar especialment atent quan es publica un document que es vol que sigui restringit i pot acabar essent públic per tothom. Una manera de comprovar com es veu el dcoument és desautenticant l'usuari (amb l'opció "surt" del menú de la dreta). Malgrat que el document sgui visible per tots els visitants només els subscrits al grup són els que poden fer algun comentari a aquest apunt (node). 26 comentaris -
23 comentaris
-
23 comentaris
-
22 comentaris
-
isabel
L a nostra RàdioL a nostra Ràdio
Inicio la meva aventura blocaire parlant de Ràdio Arenys, un fet que no deixa de ser curiós. Els que em coneixeu sabeu de la meva relació amb l'emissora i perquè no hi hagin malentesos o es vulgui fer d'aquest escrit un crit de revenja, vull deixar clar que tot i no compartir gens la visió dels actuals responsables, aquesta opinió no té res a veure amb ells ni amb la seva gestió. Vull parlar del paper dels qui tenen la potestat de controlar aquesta gestió, és a dir, els integrants del Consell d'Administració (el Patronat) perquè són ells, per bé i per mal, els últims responsables del que passa a la Ràdio. Llegeixo un article d'en Quim Doy La ràdio, una vegada més i en finalitzar penso que té raó quan diu: “No s'hi val amagar el cap sota l'ala”. De fet, és pràcticament l'única frase que comparteixo i la que em decideix a escriure. Crec que el camí que ja va emprendre la nostra Ràdio fa mesos és equivocat i perillós, fins i tot per la seva continuïtat i també penso que s'ha realitzat de la mà dels responsables polítics, no només de l'equip de govern, sinó també dels que formen part del Patronat, és a dir, tots. Les coses que s'han anat fent han estat possibles en moltes ocasions bé amb el suport d'ells (parlant de vots diríem a favor) bé amb el seu consentiment (abstenció). Si es parla de la programació i del pressupost aprovats el 18 de desembre passat cal recordar que es van tirar endavant com diu la mateixa Ràdio pels pèls i amb el vot en contra d'ICV i l'abstenció de la resta de grups. Insòlit, una cosa t'agrada o no t'agrada, estàs a favor o en contra, o bé supedites el teu recolzament que es tinguin en compte les teves propostes. Perquè al Patronat no es va a fer política sinó feina. Quines aportacions van fer aquells que es van abstenir? quina és la seva contraproposta? O en tot cas, i perquè de ben segur se m'escapa alguna cosa, quina és la raó de l'abstenció i, per tant, la manca d'opinió respecte el pressupost i programació de Ràdio Arenys. Sé que la majoria dels qui parlo llegeixen arenyautes i per tant m'agradaria conèixer de primera mà les seves impressions. No m'agradaria sentir a parlar una altra vegada del model de Ràdio que volem. A la legislatura anterior aquesta va ser una demanda dels partits polítics i per satisfer-la es van endegar mesos de debat i programes com “Reflexions a cau d'orella” en el que periodistes i experts en comunicació arenyencs i col·laboradors de tots els temps van dir la seva. El resultat va ser l'elaboració del Reglament de Règim Intern i la definició de la ràdio que es volia. A inicis d'aquesta legislatura el nou govern format per CiU i PP em demanava (en aquells moments era directora provisional de Ràdio Arenys) que elaborés 4 models de Ràdio per poder escollir, cosa que, evidentment, mai vaig arribar a fer. Ara a les portes d'una nova legislatura torno a veure que cal definir el model d'emissora que volem i m'ho torno a llegir esperant no haver-ho entès bé. No penseu que seria més important fer Ràdio que pensar Ràdio? Dir que l'emissora ha d'estar formada per professionals i col·laboradors a aquestes alçades és com dir que una truita de formatge porta ou i formatge. Dir que la gestió de l'equip de govern pel que fa a Ràdio Arenys ha estat trista i incomprensible, al meu entendre, és també una constatació. Sinó, com es pot justificar que no es recolzi un director quan presenta un pressupost o una programació i en canvi no es faci explícit aquest desacord amb ell a l'hora de fer la votació? Evidentment, la responsabilitat de qui governa és més alta, de fet en aquest i en molts casos caldria dir respecte a la gestió del govern municipal que “qui espera desespera”. Però un cop dit això, quin és el paper de la resta de grups? Estan contents amb el funcionament de l'emissora? Els agrada la programació? Confien en els seus responsables?. No cal oblidar que mentre passem el temps dubtant anem pagant un pressupost que aquest any és de 293.000 euros aproximadament (gairebé 49 milions de les antigues pessetes) dels quals 240.000 corresponen a despeses de personal. Algun polític s'anima a respondre, ara que és el moment de fer propostes? El Regidor de Comunicació vol dir la seva i trencar el silenci al que ens tenen acostumats? 19 comentaris -
19 comentaris
-
18 comentaris
-
17 comentaris
-
neusmasdeu
saps que fer per no aburrirte a casa?saps que fer per no aburrirte a casa?
hola soc la neus i tinc 12 anys hi hos volia comentar que a casa maboreixo molt i lunica distreccio que tinc es la ds i la tele apart de lordinador i el gos el gat iiii... el meu germa i aixo que maborreixo massa!!! i voldria que hem deixessiu un comentari dieme que feu per passar rato es que amb aquesta calor...........no hia qui ho aguanti si sabeu algu pedf combatre laburrimen diem-mho fins un altre superarenyautes!!!!!!!!! 16 comentaris -
maiolsanauja
Sense por!Sense por!
Fa segles que anem fent tomballons i no hem trobat un sistema millor que la democràcia com a organització política dels nostres propòsits. A ella hi confiem les nostres voluntats i decidim dirimir-hi els conflictes. Adoptem formes democràtiques quan competim lliurement per vots. Perquè són els vots els quals ens permetran que establim -amb o sense una majoria folgada- la tirallonga infinita d'accions que volem dur a terme. Governabilitat, governança i desenvolupament humà són les claus de volta per a entendre la col·lectivitat: aquest concert d'individus que intereccionen entre ells mentre transcorre un període (mandat o legislatura). Sota l'empara de la democràcia, acatem l'imperi de la llei; i per imperatiu legal, però, la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. I és en el transcurs que els càrrecs són electes que dissenyem una arquitectura legal en què hom pretén fer la vida més fàcil als seus semblants (veïns o compatriotes). Sovint, tanmateix, la democràcia connota una fragilitat irremeiable: està afeblida pels qui la volen diluïda, delmada als ulls de tothom perquè tothom vegi que ets l'únic i imprescindible garant per a reflotar-la. Desballestar-la, en efecte, és el pa de cada dia i l'anhel dels més febles. I és que hi ha qui no la vol forta ni és prou capaç per a deixar de posar pedaços en lloc de ser valent, aixecar-se del racó de pensar, i portar al cor de l'assemblea del poble (Ajuntament o Parlament) allò amb què no hi combrega en absolut. El dogmàtic no coneix la discrepància. En aquest sentit, la valentia inclou audàcia i aquesta es confon per la por a haver d'acceptar les teves pròpies limitacions, atès que no vols que tothom les vegi perquè no has superat que algú et busqui les puces constantment o que facis tanta pudor com perquè no t'estalviïs que res ni ningú cometi una intromissió en els teus paràmetres ideològics i furgui en el teu desgavell mental. La ignorància és molt atrevida i la inoperància, unes vacances pagades; d'anys i panys de cobrar sense suar suficientment. Les llibertats fonamentals ens faculten que participem del debat públic. Però no haurien de ser uns falsos drets adquirits quan els fem servir, malauradament, per a excusar-nos de les nostres responsabilitats democràtiques. 17 persones configuren el nou consistori arenyenc. Estava cantat que hi hauria un Govern en minoria. I ara, què? Això es pregunta tothom. Ara toca ser valent, assumir riscos i enfortir el projecte municipal. Qui no es mulli, serà un irresponsable. No es tracta d'anar de la maneta de la llista més votada; en aquest cas, CiU. Això no obstant, és Estanis Fors, el flamant Alcalde, qui ha de liderar una resposta contundent al fatídic context en què vivim. Ens agradi o no, els resultats són els que són. Deixem les Eleccions Municipals enrere: ja són història. Toca mirar endavant i escriure el futur present. Pesen en excés les consignes polítiques a dins dels partits polítics. Es presenten per allò de 'Vota'm, estúpid!' i després, un cop s'asseguren la representació (Regidor o Diputat), obliden l'origen del seu naixement (el poble) per a servir les seves estructures (la feina). I vist el panorama, el nou Govern ha d'acomboiar-se de perfils competents en la gestió municipal. No s'hi val a badar. Perquè si tots volem el millor per Arenys de Mar, per què no tots volen arraconar els egoismes dels partits polítics i la gelosia de pactar amb una etiqueta que el manual diu que t'és antagònica? I no em serveix l'excusa infantil d'al·legar que el partit A, que governa, no inclou tal i tal punt del meu programa electoral com a partit B que sóc (o crec ser?)... Senyors i senyores, que som tan sols vora 15.000 habitants i ens veiem obligats a entendre'ns! Menys melodrames i més determinació. Voler és poder. Qui no vol és perquè no pot. I pot, per tant, aquell que vol! El Bloc Municipal ha tirat la primera pedra. Perquè a l'avantsala de les desitjades llistes obertes i davant la infàmia del moment que ens ha tocat viure, que l'Oposició no ajudi al Govern, tot i que el segueixi fiscalitzant, no fa sinó verificar els criteris pels quals l'abstenció guanya les eleccions. La vocació de servei, la competència professional i la responsabilitat moral són, per descomptat, els elements per a combatre-la. Ànims, Àlex Acero. No estàs sol. Sense por! + El Punt | 'CiU i PP pacten i donen dues regidories a l'oposició' 15 comentaris -
15 comentaris
-
15 comentaris
