+ vist avui
Previous
Següent
-
36 visites
-
17 visites
-
17 visites
-
15 visites
-
15 visites
-
14 visites
-
14 visites
-
14 visites
-
14 visites
-
13 visites
-
13 visites
-
13 visites
-
12 visites
-
11 visites
-
11 visites
-
11 visites
-
11 visites
-
10 visites
+ vist últim mes
Previous
Següent
-
192visites
-
184visites
-
172visites
-
167visites
-
166visites
-
162visites
-
162visites
-
162visites
-
161visites
-
161visites
-
160visites
-
160visites
-
159visites
-
158visites
-
158visites
-
142visites
-
142visites
-
133visites
+ vist últim any
Previous
Següent
-
2.199 visites
-
1.392 visites
-
683 visites
-
662 visites
-
658 visites
-
634 visites
-
628 visites
-
624 visites
-
623 visites
-
605 visites
-
583 visites
-
570 visites
-
569 visites
-
558 visites
-
544 visites
-
532 visites
-
531 visites
-
529 visites
+ vist
Previous
Següent
-
1.244.755 visites
-
396.048 visites
-
389.380 visites
-
306.227 visites
-
264.786 visites
-
205.623 visites
-
93.004 visites
-
admin
La llista de correu d'areny@utesLa llista de correu d'areny@utes
La llista de correu d'areny@utes
La llista de correu d'arenyautes és una de les llistes més veteranes de la Internet catalana. Es va crear l'any 1997 i des d'aleshores ha mantingut una activitat continuada. Agrupa més de 400 correus electrònics i s'hi debat i tracten tota mena de temes arenyencs.
Per accedir-hi només heu de disposar d'una adreça de correu i enviar el missatge de subscripció (podeu fer-ho des d'aquí).
No podreu escriure fins que l'administrador us autoritzi la vostra alta.
que són les llistes de correu?
Les llistes de correu són un ús especial del correu electrònic que permet la distribució massiva d'informació entre múltiples usuaris de Internet simultàniament. En una llista de correu s'envia un correu electrònic a l'adreça de la llista (exemple: llista@correu.org) i li arriba massivament a totes les persones inscrites a la llista, depenent de com estigui configurada la llista de correu els receptors podran o no tenir la possibilitat d'enviar correus o respondre'ls. Moltes organitzacions utilitzen cada vegada més aquesta eina per mantenir serveis d'informació amb notícies, publicitat i altres informacions d'interès sobre una temàtica concreta. Per no caure en pràctiques d'spam, els correus s'envien prèvia inscripció del destinatari i donant l'oportunitat de cancelar-la sempre que vulgui. Les llistes de correu electrònic acostumen a funcionar de forma automàtica mitjançant l'ús d'un gestor de llistes de correu i una adreça de correu electrònic que és l'única destinatària del missatges de correu electrònic (l'adreça de correu de la llista).
84.063 visites -
47.855 visites
-
45.553 visites
-
admin
Ajuda: per començar a descobrir arenyautes.catAjuda: per començar a descobrir arenyautes.cat
Ajuda: per començar a descobrir arenyautes.cat
L'espai arenyautes.cat ha estat creat amb la voluntat d'oferir un conjunt d'eines que ajudin a la publicació de continguts en l'àmbit arenyenc i d'una manera molt especial afavorir la relació entre totes les persones que utilitzen i treballen amb Internet. Arenys.org només demana que se sigui respectuós amb la resta de la comunitat i el seu ideari. Aquest espai i tota l'activitat que s'hi genera reflexa el dinamisme de la comunitat digital arenyenca.
Amb aquesta ajuda, organitzada amb preguntes i respostes, volem fer més fàcil la descoberta de les possibilitats que us ofereix arenyautes.cat:Per on començo:Qui són els areny@utes:Com puc fer-me areny@uta?Que més puc fer?Que és un bloc?Com puc posar una foto a la galeria d'imatges?Que són els grups?Que és arenys.org?... som-hi?
Per on començo?
Una primera manera de començar es fent una volta per tot l'espai i conèixer les diferents seccions que hi ha. D'aquesta manera, quan ja tinguis un compte d'usuari identificaràs millor les possibilitats que t'ofereix el sistema amb els continguts que pots crear.
Qui són els areny@utes?
La paraula 'areny@uta' és un joc entre les paraules arenyenc i internauta. D'aquesta manera definim als membres de la comunitat digital arenyenca. Amb el nom d'areny@utes també es coneix una lista de correu que funciona des de l'any 1997 i on hi ha molts arenyencs i arenyenques que tracten tota mena de temes, preferentment de l'actualitat local.
Com puc fer-me areny@uta?
Per tenir un compte d'accés a aquest sistema cal que et donis d'alta (aquí). Només et demanarem unes dades mínimes i immediatament rebràs a la teva bústia electrònica un nom d'usuari i un mot de pas. A partir d'aleshores ja pots utilitzar totes les eines que t'ofereix el sistema.
La llista de correu d'arenyautes
Per accedir-hi només heu de disposar d'una adreça de correu i enviar el missatge de subscripció (podeu fer-ho des d'aquí). No podreu escriure fins que l'administrador us autoritzi l'alta. Hi ha força activitat amb una gran varietat de temes de debat.
Que més puc fer?
No t'atabalis! Un cop t'autentiquis, amb les dades d'accés que hauràs rebut, t'apareix un menú lateral amb les opcions que pots utilitzar. No cal que les descobreixis totes de cop. El primer que pots omplir és la teva fitxa personal, amb les dadesque et sembli oportú. Si poses la teva data de naixement, el dia del teu aniversari ho sabrà tota la comunitat (i possiblement rebràs més d'una felicitació).
Després tens altres possibilitats; un bloc personal, galeries d'imatges, publicar anuncis d'ofertes i demanes... I més endavant, començar a fer relacions amb la resta de la comunitat; identificant els teus amics i participant o posant en marxa grups de treball (però a tot això ja hi arribaràs; mica en mica..)
Que és un bloc?
Segons la Viquipèdia, l'enciclopèdia en línia que fem entre tots els internautes, un bloc és un espai personal d'escriptura a Internet. Hi ha qui l'ha definit com un diari personal en línia, un lloc web que una persona utilitza per a escriure periòdicament. És un sistema automatizat que mitjançant un senzill formulari i cap complicació tècnica és publiquen textos propis al web.
Un bloc (weblog, en anglès) està dissenyat per a que, com a un diari, cada apunt (post) tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (weblogger) i les que llegeixen poden seguir i recomposar el fil argumental de tot el que s'ha publicat i editat. Els qui escriuen i mantenen un bloc se'ls anomena blocaires (weblogers o bloggers, en anglès).
Com puc posar una foto a la galeria d'imatges?
És molt senzill. Primer has de preparar la imatge que vols publicar. Et recomanem que no superi els 500 punts d'amplada. Si ja la tens preparada només ha de buscar al menu de publicació lateral la paraula 'imatge'. T'apareixerà un menú i al camp 'incloure imatge' un botó et permetrà navegar per la teva màquina per escollir la imatge que vol publicar. Hauràs de triar a quina galeria vols publicar-la (fotodenúncia, fotoinsolita...). I també pots afegir un comentari que reforci la imatge o que expliqui el que si veu. Per acabar la feina has de clicar l'opció 'previsualitzar' i si tot és correcte tornar a clicar l'opció 'trametre'. Aquest segon pas és imprescindible per acabar el procés.
Que són els grups?
Són espais que pot posar en marxa qualsevol areny@uta per relacionar-se amb altres membres de la comunitat. Qui promou un grup pot decidir si el vol fer oberts, respecte els continguts o la subscripció de nous membres, o regulats sigui pel que fa a qui s'hi pot donar d'alta o sobre la visibilitat del que si publica.
Els grups permeten publicar i ordenar documents adjunts i imatges i generar debats en format de fòrum. També hi ha sistemes d'avisos entre els seus membres. Creiem que són una magnífica eina per promoure el treball en grup d'entitats i associacions però també per coordinar-se i intercanviar informació entre colles d'amics i amigues o altres usos lúdics.
Que és arenys.org?
arenys.org és una comunitat digital oberta i plural que aplega a tots aquells internautes que tenen o volen tenir alguna vinculació amb els municipis de la Riera d'Arenys i els espais que l'envolten. El projecte té el seu origen a la Web d'Arenys que va néixer a la xarxa el 19 d'abril de 1996. D'aquesta primera època en va sorgir el terme areny@uta que s'han fet seu molts dels internautes habituals que s'identifiquen amb aquesta comunitat digital.
L'objectiu principal d'arenys.org és promoure i facilitar l'accés a tots els ciutadans a la Societat del Coneixement, fent especial atenció als veïns d'Arenys de Mar i Arenys de Munt. A través de d'aquest espai web es facilita i dóna espai a les entitats locals perquè tinguin presència a Internet. Es treballa directament amb aquests col·lectius i se'ls dona les eines per publicar i la formació necessàries. Aquests acords de col·laboració s'adapten, segons cada cas, i van des de l'esponsorització de projectes, amb aportació econòmica inclosa, fins al desenvolupament d'accions concretes per activitats socials d'entitats o empreses. Qualsevol idea o proposta es ben rebuda!
43.454 visites -
admin
Codi ètic: les normes de convivència d'areny@utesCodi ètic: les normes de convivència d'areny@utes
Codi ètic: les normes de convivència d'areny@utes
Areny@utes és un espai obert i plural que aplega totes aquelles persones, entitats, clubs esportius i associacions que tenen una vinculació amb els municipis d’Arenys de Mar i Arenys de Munt. L'objectiu principal d'aquest espai és promoure i facilitar l'accés a la Societat del Coneixement, així com afavorir la informació i la participació ciutadana a través de la xarxa.
Les pàgines d'areny@utes han de contenir un llenguatge i/o imatges respectuoses que defugin expressions irrespectuoses, com per exemple, de masclisme, racisme, militarisme, pornografia, la manca de respecte per defectes físics, patiments i malalties, l'insult, apologia de terrorisme o que atemptin contra els drets humans. No poden, tampoc, incomplir cap llei vigent.
Areny@utes ha de respectar un estil obert, tolerant i dialogant tot defugint d'actituds prepotents i de menyspreu envers altres membres de l'espai. S'evitarà parlar malament d'algú amb l'objectiu de fer mal al seu nom i/o reputació, o les crítiques sense fonament. No s'utilitzarà la violència verbal entre persones, ni entitats, ni tampoc es durà cap assetjament sexual ni moral contra la llibertat, l'autoestima i l'autonomia dels altres.
Tanmateix no es pot permetre la difusió de virus i/o programari nociu que pugui provocar desperfectes en altres sistemes informàtics. Així mateix s'entén que la informació, elements i/o continguts publicats són creacions originals de qui les publica, tret que aquest expressi que una part o tot és de titularitat aliena; en aquest cas es recomana anomenar la font de l'autor i, si es dóna el cas, el de la pròpia pàgina web, respectant en tot moment els drets de propietat intel·lectual i industrial, patents, marques o copyright.
Tots els continguts que es publiquen a l'espai Areny@utes, en cas que l'autor no expressi el contari, queden sota llicència Creative Commons (Reconeixement-CompartirIgual 2.5)
Aquestes eines de participació no estan pensades com a espais de difusió o transmissió d'informació, elements o continguts que representi publicitat comercial intrusiva.
El mot de pas és l'eina per a realitzar qualsevol modificació. Els areny@utes han d'evitar en aquest sentit fer ressò a altres del propi mot de pas. Així com s'ha de tenir cura de tancar la finestra del navegador sempre que es finalitzi l'edició dels continguts propis si es comparteix l'ordinador amb altres persones o s'utilitza en llocs públics com biblioteques o cibercafès. No pot ser acceptat que certes persones suplantin a altres usuaris utilitzant les seves claus d'accés i personalitats.
Arenys.Org, entitat promotora de l'espai areny@utes, es reserva el dret a denegar o retirar l'accés a l'aplicatiu sense necessitat d'avís previ a tots aquells qui incompleixin algun aspecte d'aquestes explicacions.
36.331 visites -
36.274 visites
-
35.931 visites
-
Pat
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
Aquest text en forma de manifest, el signem un grup de persones que enguany no ens sentim ni representades, ni acollides pel Patronat de Sant Roc.
Les nostres diferències amb el Patronat han sorgit arran de la obligatorietat d'anar a l'ofrena de St. Roc per tal de poder a exercir de macip/a.
Davant d'aquest fet nosaltres vàrem engegar un procés de diàleg amb el patronat amb l'objectiu d'aconseguir una alternativa a fer un acte presencial a l'església. Ja que entenem que aquest, no és un compromís que es pugui exigir a ningú com a condició sinequanon per a poder empunyar una almorratxa. Aquesta idea l'argumentem mitjançant la llibertat de culte que tots i totes tenim.
Entenem que quan es toquen temes morals, dins dels quals s'hi poden encabir: motius religiosos, culturals, d'orientació sexual o fins hi tot de simpatia envers una institució, no és pot exigir ni obligar a res. Creiem que aquesta activitat concreta ha de ser optativa.
La junta del Patronat, molt encertadament, va decidir portar aquest punt a l'assemblea de macips. A l'hora d'abordar aquest tema, es va llegir un redactat que qualifiquem d'agressiu, ofensiu i amb la informació greument manipulada en el qual s'explicava la situació des del seu punt de vista. A continuació nosaltres vam demanar la paraula per a poder manifestar la nostra posició, fent servir un discurs, que a diferència del seu, no va girar entorn a les diferències i les situacions tenses que s'han pogut produir entre ambdues bandes. Sinó que simplement ens vam limitar a expressar la nostra posició i els arguments que la sostenen, mitjançant un to calmat, unes paraules neutres, tot mostrant respecte envers el Patronat i la posició que ells adopten.
La proposta d'oferir una alternativa a tots aquells que per motius múltiples no volem/podem fer un acte presencial a l'església aquell dia es va portar a votació. Es varen votar dues opcions; la primera, admetia la possibilitat de que cadascú pugues triar lliurement si anar o no a ofici, i la segona, que obliga a fer-hi un acte presencial per poder exercir de macip. Els resultats exactes de les votacions no els sabem, però el cert és que la segona opció va ser recolzada per la gran majoria d'assistents.
Hem de dir respecte a aquest exercici democràtic i els resultats obtinguts, que ens sorprèn i a l'hora ens espanta la mentalitat que imperava en aquella assemblea.
La majoria d'assistents eren persones amb edats semblants a la nostra, gent jove, que amb segons quins temes presenta una mentalitat poc integradora, molt conservadora i fins hi tot gosaríem dir retrògrada.
Per un altre costat també val a dir que tot hi haver-hi persones del tot convençudes també n'hi havien tantes d'altres amb uns principis molt poc definits lo qual també ens sembla preocupant.
Tot plegat ens fa veure un futur bastant negre per a la nostra vila.
En el moment en que s'està mantenint una activitat de caire religiós en un lloc de culte, "perquè toca... perquè un dia és un dia... perquè no fa res entrar a baixar el cap i fer veure que ens ho creiem..."; arribats a aquest punt, potser convé que molts d'ells es plantegin perquè fan les coses i mirin una mica més enllà.
Nosaltres entenem que fer teatre en una església, malgrat quedi molt maco veure els bancs replets de macips i macipes, és una falta de respecte total i una mostra d'hipocresia important.
Ens sembla preocupant veure com a escala local estem tots i totes permeten que el joc democràtic incideixi en les decisions morals, ètiques i individuals de cadascú. (Entenent que això que denunciem, no hi ha assemblea, poble ni grup de persones que amb uns vots hi puguin intervenir)
També, hem d'afegir, que nosaltres fent aquest exercici de debat amb el patronat, hem après i ens hem adonat de varies coses. La més important; és que el problema real no resideix única i exclusivament en la condició indispensable d'anar a ofici per tal de poder participar de la festa, sinó que ja va més enllà i està relacionat amb la manera com s'està enfocant i gestionant aquesta tradició tant nostra, tant de tots.
Sembla que s'està mirant de folkoritzar i estancar aquesta tradició en un moment determinat de la història tot obviant el dinamisme de la societat i el de la nostra vila en concret.
En resumides contes la festa s'està enfocant més de cara enfora que de cara endins. S'està deixant de banda l'escala local per assolir-ne d'altres més grans i més transcendents. Tenim la sensació que l'objectiu és el de fer-nos famosos i coneguts arreu. Quan des del nostre punt de vista, aquesta tradició, si té una peculiaritat, és que és una festa local, del i pel poble, a petita escala i això és el que la fa especial.
Davant d'aquesta situació, nosaltres, els partidaris de poder triar lliurement si fer un acte presencial o no a ofici, aquells que tal i com ha decidit l'assemblea no tenim cabuda dins del Patronat, hem decidit realitzar una sortida de macips i macipes alternativa completament desvinculada al Patronat.
Així doncs convoquem a tothom qui ho desitgi, a participar del nostre cercavila. Tothom hi té cabuda independentment de l'edat, el sexe, la condició sexual...
Així,si vols de fer macip/a t'esprem el dia 16 a les 8 del matí a la placeta de l'església.
Per un Sant Roc de tots i per a tots, VINE I SURT AMB NOSALTRES!
-Col·lectiu de Macips i Macipes alternatius-
35.831 visites -
31.786 visites
-
31.366 visites
-
29.447 visites
+ comentat
Previous
Següent
-
1.651 comentaris
-
Pat
MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!
Aquest text en forma de manifest, el signem un grup de persones que enguany no ens sentim ni representades, ni acollides pel Patronat de Sant Roc. Les nostres diferències amb el Patronat han sorgit arran de la obligatorietat d'anar a l'ofrena de St. Roc per tal de poder a exercir de macip/a. Davant d'aquest fet nosaltres vàrem engegar un procés de diàleg amb el patronat amb l'objectiu d'aconseguir una alternativa a fer un acte presencial a l'església. Ja que entenem que aquest, no és un compromís que es pugui exigir a ningú com a condició sinequanon per a poder empunyar una almorratxa. Aquesta idea l'argumentem mitjançant la llibertat de culte que tots i totes tenim. Entenem que quan es toquen temes morals, dins dels quals s'hi poden encabir: motius religiosos, culturals, d'orientació sexual o fins hi tot de simpatia envers una institució, no és pot exigir ni obligar a res. Creiem que aquesta activitat concreta ha de ser optativa. La junta del Patronat, molt encertadament, va decidir portar aquest punt a l'assemblea de macips. A l'hora d'abordar aquest tema, es va llegir un redactat que qualifiquem d'agressiu, ofensiu i amb la informació greument manipulada en el qual s'explicava la situació des del seu punt de vista. A continuació nosaltres vam demanar la paraula per a poder manifestar la nostra posició, fent servir un discurs, que a diferència del seu, no va girar entorn a les diferències i les situacions tenses que s'han pogut produir entre ambdues bandes. Sinó que simplement ens vam limitar a expressar la nostra posició i els arguments que la sostenen, mitjançant un to calmat, unes paraules neutres, tot mostrant respecte envers el Patronat i la posició que ells adopten. La proposta d'oferir una alternativa a tots aquells que per motius múltiples no volem/podem fer un acte presencial a l'església aquell dia es va portar a votació. Es varen votar dues opcions; la primera, admetia la possibilitat de que cadascú pugues triar lliurement si anar o no a ofici, i la segona, que obliga a fer-hi un acte presencial per poder exercir de macip. Els resultats exactes de les votacions no els sabem, però el cert és que la segona opció va ser recolzada per la gran majoria d'assistents. Hem de dir respecte a aquest exercici democràtic i els resultats obtinguts, que ens sorprèn i a l'hora ens espanta la mentalitat que imperava en aquella assemblea. La majoria d'assistents eren persones amb edats semblants a la nostra, gent jove, que amb segons quins temes presenta una mentalitat poc integradora, molt conservadora i fins hi tot gosaríem dir retrògrada. Per un altre costat també val a dir que tot hi haver-hi persones del tot convençudes també n'hi havien tantes d'altres amb uns principis molt poc definits lo qual també ens sembla preocupant. Tot plegat ens fa veure un futur bastant negre per a la nostra vila. En el moment en que s'està mantenint una activitat de caire religiós en un lloc de culte, "perquè toca... perquè un dia és un dia... perquè no fa res entrar a baixar el cap i fer veure que ens ho creiem..."; arribats a aquest punt, potser convé que molts d'ells es plantegin perquè fan les coses i mirin una mica més enllà. Nosaltres entenem que fer teatre en una església, malgrat quedi molt maco veure els bancs replets de macips i macipes, és una falta de respecte total i una mostra d'hipocresia important. Ens sembla preocupant veure com a escala local estem tots i totes permeten que el joc democràtic incideixi en les decisions morals, ètiques i individuals de cadascú. (Entenent que això que denunciem, no hi ha assemblea, poble ni grup de persones que amb uns vots hi puguin intervenir) També, hem d'afegir, que nosaltres fent aquest exercici de debat amb el patronat, hem après i ens hem adonat de varies coses. La més important; és que el problema real no resideix única i exclusivament en la condició indispensable d'anar a ofici per tal de poder participar de la festa, sinó que ja va més enllà i està relacionat amb la manera com s'està enfocant i gestionant aquesta tradició tant nostra, tant de tots. Sembla que s'està mirant de folkoritzar i estancar aquesta tradició en un moment determinat de la història tot obviant el dinamisme de la societat i el de la nostra vila en concret. En resumides contes la festa s'està enfocant més de cara enfora que de cara endins. S'està deixant de banda l'escala local per assolir-ne d'altres més grans i més transcendents. Tenim la sensació que l'objectiu és el de fer-nos famosos i coneguts arreu. Quan des del nostre punt de vista, aquesta tradició, si té una peculiaritat, és que és una festa local, del i pel poble, a petita escala i això és el que la fa especial. Davant d'aquesta situació, nosaltres, els partidaris de poder triar lliurement si fer un acte presencial o no a ofici, aquells que tal i com ha decidit l'assemblea no tenim cabuda dins del Patronat, hem decidit realitzar una sortida de macips i macipes alternativa completament desvinculada al Patronat. Així doncs convoquem a tothom qui ho desitgi, a participar del nostre cercavila. Tothom hi té cabuda independentment de l'edat, el sexe, la condició sexual... Així,si vols de fer macip/a t'esprem el dia 16 a les 8 del matí a la placeta de l'església. Per un Sant Roc de tots i per a tots, VINE I SURT AMB NOSALTRES! -Col·lectiu de Macips i Macipes alternatius-40 comentaris -
33 comentaris
-
@miquelcolomert
Merci, monsieurMerci, monsieur
En el fons, abans que res, hi ha les formes. La primera vista, la primera impressió. Després aquesta bondat primera pot no quedar confirmada. O sí. Tot pot ser. La primera impressió, però, és fonamental. I ja fa temps que no s’ensenya de formes a les escoles del país. Ni a les famílies. Ensenyar de modus, n’havíem dit. Urbanitat. Ser ben educat. I començar per abolir el tuteig universal, signe inequívoc d’una falsa igualtat tan contrària a la necessària i imprescindible jerarquia. Dir bon dia en arribar als llocs on anem i adéu o a reveure o passi-ho bé quan ens n’anem, totes aquestes cortesies. I no n’hi ha prou a dir gràcies quan ens feliciten el sant o l’aniversari. La gràcia i la bona impressió és afegir-hi en vida teva, o vostra, o seva. Som al pedregar, aquí, en totes aquestes qüestions tan bàsiques. Res a veure, per exemple, amb els veïns francesos. L’altre dia, posem per cas, plovia mentre érem al llac Pavin, Alvèrnia, i uns quants ens aixoplugàrem a la botiga d’un hotel que hi tenen instal·lat. Un nen de 8, 9, o 10 anys com a molt, pretenia entrar-hi i la porta no se li acabava d’obrir. Des de dins li vaig facilitar la cosa i, aleshores, en haver entrat, em fa amb tot el respecte del món: Merci, monsieur. Fantàstic, vaig pensar, esclar. I el meu Je vous en prie com a resposta. I immediatament al cap el pensament que una tal actitud avui és pràcticament impossible entre nosaltres, tot tan deixat anar de la mà de Déu.29 comentaris -
Enricpera
Porra electoralPorra electoral
Comença la darrera setmana de campanya electoral i com vaig fer ara fa quatre anys, us proposo fer una porra sobre el resultats (no ens anirà malament una mica de distracció). Aquest cop l’escenari sembla molt diferent, més complex, més enrevessat, però d’entrada tenim el mateix nombre de candidatures que en els anteriors comissis. Hem anat llegint a arenyautes, al facebook... els comentaris d’un i altre; hem fullejat els programes electorals amb les propostes de cadascun dels partits; hem fet tertúlia per saber que pensen les nostres amistats; hem escoltat els debats a la ràdio municipal; hem llegit els articles de les revistes locals; hem sentit els missatges generals televisius dels grans partits; hem vist les posicions de cadascun dels partits catalans dins la política catalana i espanyola... i tenim els resultats de la campanya d’ara fa quatre anys on va sortir-ne la composició actual del nostre Ajuntament: CiU – 6; PSOE/PSC- 4; ERC- 3; ICV – 2; VIA- 1; PP – 1 Amb tot això jo faig la meva previsió, la meva porra. La veritat és que el resultat que em surt planteja unes aliances mal girbades, però que hi farem això és la democràcia. Aquí va: CiU – 5 PSOE/PSC- 3 ERC- 3 ICV - 3 Bloc Municipal (VIA)- 1 PP – 1 CUP – 1 Bé ja hi direu la vostra. Nota – puc entendre a la gent desencantada i desanimada políticament, puc entendre que en un moment donat no sàpigues que votar perquè cap dels candidats et mereix confiança,... però el que no puc entendre és la negació a l’exercici del vot, encara que només sigui per respecte a tota aquella gent que durant molts i molts anys no ho varen poder fer. Jo aniré a votar i crec que tothom ho hauria de fer, encara que es deixi anar dins l’urna un sobre en blanc. www.arenyautes.cat/enricpera29 comentaris -
29 comentaris
-
@oriolferran
Aquesta història és del tot públicaAquesta història és del tot pública
Amb això vull dir que ha estat publicada al grup 'Idees per millorar' però, malgrat que l'accés al grup es tancat (be, només cal fer la subscripció) hi ha continguts que són oberts a tothom. Quan s'utilitza aquesta possibilitat (privat/pulic) cal estar atent... o millor dit cal estar especialment atent quan es publica un document que es vol que sigui restringit i pot acabar essent públic per tothom. Una manera de comprovar com es veu el dcoument és desautenticant l'usuari (amb l'opció "surt" del menú de la dreta). Malgrat que el document sgui visible per tots els visitants només els subscrits al grup són els que poden fer algun comentari a aquest apunt (node).26 comentaris -
23 comentaris
-
23 comentaris
-
22 comentaris
-
isabel
L a nostra RàdioL a nostra Ràdio
Inicio la meva aventura blocaire parlant de Ràdio Arenys, un fet que no deixa de ser curiós. Els que em coneixeu sabeu de la meva relació amb l'emissora i perquè no hi hagin malentesos o es vulgui fer d'aquest escrit un crit de revenja, vull deixar clar que tot i no compartir gens la visió dels actuals responsables, aquesta opinió no té res a veure amb ells ni amb la seva gestió. Vull parlar del paper dels qui tenen la potestat de controlar aquesta gestió, és a dir, els integrants del Consell d'Administració (el Patronat) perquè són ells, per bé i per mal, els últims responsables del que passa a la Ràdio. Llegeixo un article d'en Quim Doy La ràdio, una vegada més i en finalitzar penso que té raó quan diu: “No s'hi val amagar el cap sota l'ala”. De fet, és pràcticament l'única frase que comparteixo i la que em decideix a escriure. Crec que el camí que ja va emprendre la nostra Ràdio fa mesos és equivocat i perillós, fins i tot per la seva continuïtat i també penso que s'ha realitzat de la mà dels responsables polítics, no només de l'equip de govern, sinó també dels que formen part del Patronat, és a dir, tots. Les coses que s'han anat fent han estat possibles en moltes ocasions bé amb el suport d'ells (parlant de vots diríem a favor) bé amb el seu consentiment (abstenció). Si es parla de la programació i del pressupost aprovats el 18 de desembre passat cal recordar que es van tirar endavant com diu la mateixa Ràdio pels pèls i amb el vot en contra d'ICV i l'abstenció de la resta de grups. Insòlit, una cosa t'agrada o no t'agrada, estàs a favor o en contra, o bé supedites el teu recolzament que es tinguin en compte les teves propostes. Perquè al Patronat no es va a fer política sinó feina. Quines aportacions van fer aquells que es van abstenir? quina és la seva contraproposta? O en tot cas, i perquè de ben segur se m'escapa alguna cosa, quina és la raó de l'abstenció i, per tant, la manca d'opinió respecte el pressupost i programació de Ràdio Arenys. Sé que la majoria dels qui parlo llegeixen arenyautes i per tant m'agradaria conèixer de primera mà les seves impressions. No m'agradaria sentir a parlar una altra vegada del model de Ràdio que volem. A la legislatura anterior aquesta va ser una demanda dels partits polítics i per satisfer-la es van endegar mesos de debat i programes com “Reflexions a cau d'orella” en el que periodistes i experts en comunicació arenyencs i col·laboradors de tots els temps van dir la seva. El resultat va ser l'elaboració del Reglament de Règim Intern i la definició de la ràdio que es volia. A inicis d'aquesta legislatura el nou govern format per CiU i PP em demanava (en aquells moments era directora provisional de Ràdio Arenys) que elaborés 4 models de Ràdio per poder escollir, cosa que, evidentment, mai vaig arribar a fer. Ara a les portes d'una nova legislatura torno a veure que cal definir el model d'emissora que volem i m'ho torno a llegir esperant no haver-ho entès bé. No penseu que seria més important fer Ràdio que pensar Ràdio? Dir que l'emissora ha d'estar formada per professionals i col·laboradors a aquestes alçades és com dir que una truita de formatge porta ou i formatge. Dir que la gestió de l'equip de govern pel que fa a Ràdio Arenys ha estat trista i incomprensible, al meu entendre, és també una constatació. Sinó, com es pot justificar que no es recolzi un director quan presenta un pressupost o una programació i en canvi no es faci explícit aquest desacord amb ell a l'hora de fer la votació? Evidentment, la responsabilitat de qui governa és més alta, de fet en aquest i en molts casos caldria dir respecte a la gestió del govern municipal que “qui espera desespera”. Però un cop dit això, quin és el paper de la resta de grups? Estan contents amb el funcionament de l'emissora? Els agrada la programació? Confien en els seus responsables?. No cal oblidar que mentre passem el temps dubtant anem pagant un pressupost que aquest any és de 293.000 euros aproximadament (gairebé 49 milions de les antigues pessetes) dels quals 240.000 corresponen a despeses de personal. Algun polític s'anima a respondre, ara que és el moment de fer propostes? El Regidor de Comunicació vol dir la seva i trencar el silenci al que ens tenen acostumats?19 comentaris -
19 comentaris
-
18 comentaris
-
17 comentaris
-
neusmasdeu
saps que fer per no aburrirte a casa?saps que fer per no aburrirte a casa?
hola soc la neus i tinc 12 anys hi hos volia comentar que a casa maboreixo molt i lunica distreccio que tinc es la ds i la tele apart de lordinador i el gos el gat iiii... el meu germa i aixo que maborreixo massa!!! i voldria que hem deixessiu un comentari dieme que feu per passar rato es que amb aquesta calor...........no hia qui ho aguanti si sabeu algu pedf combatre laburrimen diem-mho fins un altre superarenyautes!!!!!!!!!16 comentaris -
maiolsanauja
Sense por!Sense por!
Fa segles que anem fent tomballons i no hem trobat un sistema millor que la democràcia com a organització política dels nostres propòsits. A ella hi confiem les nostres voluntats i decidim dirimir-hi els conflictes. Adoptem formes democràtiques quan competim lliurement per vots. Perquè són els vots els quals ens permetran que establim -amb o sense una majoria folgada- la tirallonga infinita d'accions que volem dur a terme. Governabilitat, governança i desenvolupament humà són les claus de volta per a entendre la col·lectivitat: aquest concert d'individus que intereccionen entre ells mentre transcorre un període (mandat o legislatura). Sota l'empara de la democràcia, acatem l'imperi de la llei; i per imperatiu legal, però, la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. I és en el transcurs que els càrrecs són electes que dissenyem una arquitectura legal en què hom pretén fer la vida més fàcil als seus semblants (veïns o compatriotes). Sovint, tanmateix, la democràcia connota una fragilitat irremeiable: està afeblida pels qui la volen diluïda, delmada als ulls de tothom perquè tothom vegi que ets l'únic i imprescindible garant per a reflotar-la. Desballestar-la, en efecte, és el pa de cada dia i l'anhel dels més febles. I és que hi ha qui no la vol forta ni és prou capaç per a deixar de posar pedaços en lloc de ser valent, aixecar-se del racó de pensar, i portar al cor de l'assemblea del poble (Ajuntament o Parlament) allò amb què no hi combrega en absolut. El dogmàtic no coneix la discrepància. En aquest sentit, la valentia inclou audàcia i aquesta es confon per la por a haver d'acceptar les teves pròpies limitacions, atès que no vols que tothom les vegi perquè no has superat que algú et busqui les puces constantment o que facis tanta pudor com perquè no t'estalviïs que res ni ningú cometi una intromissió en els teus paràmetres ideològics i furgui en el teu desgavell mental. La ignorància és molt atrevida i la inoperància, unes vacances pagades; d'anys i panys de cobrar sense suar suficientment. Les llibertats fonamentals ens faculten que participem del debat públic. Però no haurien de ser uns falsos drets adquirits quan els fem servir, malauradament, per a excusar-nos de les nostres responsabilitats democràtiques. 17 persones configuren el nou consistori arenyenc. Estava cantat que hi hauria un Govern en minoria. I ara, què? Això es pregunta tothom. Ara toca ser valent, assumir riscos i enfortir el projecte municipal. Qui no es mulli, serà un irresponsable. No es tracta d'anar de la maneta de la llista més votada; en aquest cas, CiU. Això no obstant, és Estanis Fors, el flamant Alcalde, qui ha de liderar una resposta contundent al fatídic context en què vivim. Ens agradi o no, els resultats són els que són. Deixem les Eleccions Municipals enrere: ja són història. Toca mirar endavant i escriure el futur present. Pesen en excés les consignes polítiques a dins dels partits polítics. Es presenten per allò de 'Vota'm, estúpid!' i després, un cop s'asseguren la representació (Regidor o Diputat), obliden l'origen del seu naixement (el poble) per a servir les seves estructures (la feina). I vist el panorama, el nou Govern ha d'acomboiar-se de perfils competents en la gestió municipal. No s'hi val a badar. Perquè si tots volem el millor per Arenys de Mar, per què no tots volen arraconar els egoismes dels partits polítics i la gelosia de pactar amb una etiqueta que el manual diu que t'és antagònica? I no em serveix l'excusa infantil d'al·legar que el partit A, que governa, no inclou tal i tal punt del meu programa electoral com a partit B que sóc (o crec ser?)... Senyors i senyores, que som tan sols vora 15.000 habitants i ens veiem obligats a entendre'ns! Menys melodrames i més determinació. Voler és poder. Qui no vol és perquè no pot. I pot, per tant, aquell que vol! El Bloc Municipal ha tirat la primera pedra. Perquè a l'avantsala de les desitjades llistes obertes i davant la infàmia del moment que ens ha tocat viure, que l'Oposició no ajudi al Govern, tot i que el segueixi fiscalitzant, no fa sinó verificar els criteris pels quals l'abstenció guanya les eleccions. La vocació de servei, la competència professional i la responsabilitat moral són, per descomptat, els elements per a combatre-la. Ànims, Àlex Acero. No estàs sol. Sense por! + El Punt | 'CiU i PP pacten i donen dues regidories a l'oposició'15 comentaris -
15 comentaris
-
15 comentaris