Enviat per dènia el
Va començar com un joc, el primer dia del 2010. 15 cims el 2010. Ens vam refredar el 2011. En vam pujar 6, i "encara" no hem documentat cap a arenyautes :.(
Aquest 2012 de segur que arribem als 25 i molts més!!!
T'apuntes a la nostra expedició?
Enviat per dènia el
"Els Reis d'Orient
porten coses, porten coses;
els Reis d'Orient
porten coses a la gent."
Nosaltres ja hem deixat provisions pels tres Reis, una petita flama que els il·lumini fins aquest balcó i un cossi ple d'aigua ben gros amb pa sec pels afamats camells.
Enviat per dènia el
Estem preparant el camp d'alçada per a fer un nou cim. A veure si endevineu quin és? És el cim des d'on es veu si plou a qualsevol lloc de Catalunya... carai quina vista, oi?
Segons la meteorologia, i la mandra, el farem aquesta tarda o demà.
Facin apostes.
--Missatge enviat des d'Android.--
Enviat per dènia el
Tornem a la Cellera, de nou ens endinsem a les Guilleries. Aquesta vegada tot està planejat al milímetre. Les condicions meteorològiques són excepcionals, la companyia insuperable i l'oportunitat de dormir a mig camí és única.
Enviat per dènia el
Avui m'ha caigut una dent... la cinquena, i alhora primera de les de dalt. És una d'aquelles grosses, aquelles de conill. La seva germana bessona ja no té a qui abraçar-se i aviat li seguirà el mateix camí. Però encara em queden quinze de les vint dents de llet de les que encara podia presumir a mitjans de juliol. En vuit mesos n'he vist caure cinc... quin promig!
Enviat per dènia el
Avui juguem al Lego. Algú s'apunta?
Enviat per dènia el
Al Sant Josep estem (encara) en construcció. I per mi que duri. Als pares (i a les veines) no els agrada tant. Sovint ens han de carretejar a coll quan arribem dormits en el cotxe, o fan de xerpes amb quilos de llenya per l'estufa, per no parlar del divendres que la mare es desperta a les 2 de la matinada cridant: "Rafa, no hauràs deixat el cotxe a la Riera? Hi ha mercat!!!".
Enviat per dènia el
Hi ha vegades que no ens agrada recollir, i hi ha moments que ens llencem a recollir-ho tot com si la vida ens anés. Aquest vespre de dimecres ha estat dels que ens hem abocat a endreçar. Feia 40 dies que ho esperàvem.
Enviat per dènia el
Quina es deuen empescar els pares? Diumenge ja estàvem a l'autopista tot just una escletxa carbassa d'un sol ixent s'entreveia entre els núvols. A mig camí ens vam trobar un grup de marxaires Sant Pauencs que havíen matinat més que nosaltres. Ells també enfilàven Montnegre amunt... amunt... amunt.
Enviat per dènia el
Aquest cap de setmana els hem donat de menjar per darrer cop. El pare m'ha dit que segurament els trauran per sempre... i m'he posat a plorar fins que ha rectificat dient que se'ls emporten per netejar-los amb aigua i sabó... que tot això del porta a porta tan sols ho faran una setmana a l'any. Però només ho ha dit per acontentar-me, n'estic segura.
