Com ha pogut passar ?

Com ha pogut passar ?

A cops de mall s’afanyaven aquest matí a enderrocar la façana de la finca nº 16 del carrer Ample. Jo em pregunto: com ens ha pogut passar per alt el seu evident bon estat de conservació i per tal de preservar la seva façana del segle XIX que, per altra banda, feia un bon conjunt històric i estètic amb les finques del costat ?

Malauradament no ha estat l’únic cas. Aquest dos últims anys el carrer Ample ha vist com els pocs patrimonis rellevants que restaven dempeus han desaparegut. En primer lloc tenim el conjunt de les finques nº 21, 23 i 25, antic casal dels Ferrer del segle XVII; les finques nº 28 i 30 amb unes portalades del divuit; i ara la finca que tinc just davant de casa, està agonitzant. Arenys de Mar ha perdut i està perdent la seva història urbanística -a vegades de manera descarada- sense pensar abans quina influència pot tenir pels ulls dels qui venen de fora i volen conèixer el nostre poble mariner. Hem de pensar que cada cop mes hom busca llocs tranquils i amb un entorn agradable a l’ull del visitant i no trobar-se el cablejat penjant arreu, façanes fora d’estil i estètica o voreres trinxades.

Com totes les finques de la nostra població la nº 16 del carrer Ample té la seva història. Resumidament puc dir que el terreny que ócupa la construcció fou establert com a cos de casa per primer cop, per en Bartomeu Bellsolell de la Torre a favor de Pere Plantí el dia 29 de novembre de 1523, molt abans que la Ribera de Mar s’independitzés de l’antic terme de Sant Martí d’Arenys. Al llarg dels anys, la finca anà adquirint part dels terrenys de migdia fins a tocar l’antic camí Ral (avui passeig Xifré) i fins els anys trenta del segle vint havia tingut 16 propietaris.

Aquest ritme desenfrenat i propi de l’època del dictador farà que d’aquí una generació la denominació “nucli antic” se l’hi hagi d’afegir “l’antic” davant, perquè aquelles construccions “de tota la vida”, és ha dir, les finques de 300 anys, ab sas portas foranas de alba ab pany y clau, en pocs anys hauran desaparegut per sempre més.

David Castañeda.