Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
M'agrada que t'agradi i el que et recomano, és que paris l'orella i segur que alguna tarda podràs sentir la merla aprop de casa i no serà una grabació...
sentia cantar una "mel·la" i m'he despertat... i conxu, era l'ordinador del pare. Com que encara no sé llegir (ni escriure), de tot el que has posat m'han encantat les fotos (i aprendre aquesta diferència entre el merlot i la merla) i el cant.
veig molt més llògic un govern en monoria i que t'obligui a pactar per aprovar lleis, que no pas governar havent pactat i repartint-se regidories.
L'afany de poder que regna avui dia fa que moltes vegades es perdin els principis polítics pels quals la gent vota a un partit i no a un altre. No té cap mena de sentit que a municipis hi hagi sociovergència, en altres pp/ciu, en altres ERC/psc... partits nacionalistes de dretes pactan amb independentistes d'esquerres, espanyols d'esquerres pactan amb nacionalistes de dretes catalans.. cada partit ha de tindre la seva identitat i per poder aconseguir una alcaldia o una regidoria no han de renunciar o rebaixar objectius, ja què llavorns tot perd el seu sentit.
La política ha perdut el seu origen altruista i ara no és més que una professió.
Els polítics han de ser persones amb inquietuts interiors reals amb l'objectiu de canviar tot que fa que la societat no abanci.
Ei rafa!!! no t'ho pensis...de vegades, o sempre, la realitat supera la ficció!
La Gemma vol a la Vilarasau fent d'ella mateixa i jo no em decideixo...no sé...me n'alegro que t'hagi agradat! La veritat és que em costa horrors posar-me a escriure al blog amb regularitat...moltes vegades penso que no tinc res a dir i tanco...però de vegades et passen coses que són un caramel narratiu!
Una abraçada!
M'agrada que t'agradi i el que et recomano, és que paris l'orella i segur que alguna tarda podràs sentir la merla aprop de casa i no serà una grabació...
Apa sort
Enric
Hola pare de l'Aran,
sentia cantar una "mel·la" i m'he despertat... i conxu, era l'ordinador del pare. Com que encara no sé llegir (ni escriure), de tot el que has posat m'han encantat les fotos (i aprendre aquesta diferència entre el merlot i la merla) i el cant.
Bona nit
Dènia
Li faré arribar la teva felicitació al pare.
veig molt més llògic un govern en monoria i que t'obligui a pactar per aprovar lleis, que no pas governar havent pactat i repartint-se regidories.
L'afany de poder que regna avui dia fa que moltes vegades es perdin els principis polítics pels quals la gent vota a un partit i no a un altre. No té cap mena de sentit que a municipis hi hagi sociovergència, en altres pp/ciu, en altres ERC/psc... partits nacionalistes de dretes pactan amb independentistes d'esquerres, espanyols d'esquerres pactan amb nacionalistes de dretes catalans.. cada partit ha de tindre la seva identitat i per poder aconseguir una alcaldia o una regidoria no han de renunciar o rebaixar objectius, ja què llavorns tot perd el seu sentit.
La política ha perdut el seu origen altruista i ara no és més que una professió.
Els polítics han de ser persones amb inquietuts interiors reals amb l'objectiu de canviar tot que fa que la societat no abanci.
salut!! molt bon blog!!
Gràcies. A tu per recuperar-ho i penjar-ho i al teu pare per recitar-la tan bé.
Merci!
Joan, ja hi es, clica revista l'agenda
Si senyor!!
I fem del golf un espai public!!
Xavi, si posessis l'enllaç a l'edició digital sería un puntaç
Ei rafa!!! no t'ho pensis...de vegades, o sempre, la realitat supera la ficció!
La Gemma vol a la Vilarasau fent d'ella mateixa i jo no em decideixo...no sé...me n'alegro que t'hagi agradat! La veritat és que em costa horrors posar-me a escriure al blog amb regularitat...moltes vegades penso que no tinc res a dir i tanco...però de vegades et passen coses que són un caramel narratiu!
Una abraçada!
Pàgines