Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
Molt ben explicat: ehs hem acomodat de manera suïcida en allò del "que hi farem, si no hi podem fer res" i en el "total, ja està fet". La meva avia deia sempre: "déu nos en guard d'un ja està fet!" Que els bancs, el govern i la patronal intentin fer-nos creure que això és així i que tan si ens agrada com no seguirà sent com ells han decidit, és una cosa, però que ens ho creiem nosaltres solets ne's una altra de ben diferent. I perillosa...
La teva anàlisi és impecable. Quant a la vaga? Les vagues generals han d'estar molt ben projectades (o sí o si), i per les raons que molt bé plateges, anem tard i malament, sobre tot perquè la classe treballadora ja no té consciència de que ho és. Una vaga general ha de ser prou important com per posar, com a mínim, el govern en la necessitats de negociar. I em temo que el d'avui no és el cas. Cal cercar alternatives de movilització al marge dels sindicats actuals. :)
un plor regalima el meu cor,
malpensava més fort i al final me l'han mort
m'hi han clavat una daga
la sort ves per on va de tort
i t'esborra el record
se t'enporten a l'hort i llet set fa esclava
sens cor perd el sud perds el nord
t'han robat les dents d'or
has deixat de ser un lord
els importes un rave
marxava el meu pare, un bes l'amor declara
la vida em deixava, la mort de cara.
Roser, maca, m'hi apunto. Vull conençar a fer un hortet a la meva terrassa i a l'hivern faig mooooooolta escudella, i no hi falten mai els naps. M'estrenaré amb les llavors de El Nap. :-D
Només una notícia com aquesta podia acompanyar un diumenge tan núvol. Tenia l'esperança de tornar a ballar algun dia a so de l'alegria que transmetien les seves cançons.
Algú sap on puc trobar el seu primer disc? El vaig deixar a algú i mai més va tornar.
Rafel, tu sempre mantenint el costat més digital de Pomada. Aquest "tanatori virtual" és un lloc ideal per a pregar per aquesta ànima en pena.
La canta el Joan Miquel Oliver (Antònia Font) i el seu fill. No sé si hi ha algun "sampling" en alguna cançó. Salut!
Molt ben explicat: ehs hem acomodat de manera suïcida en allò del "que hi farem, si no hi podem fer res" i en el "total, ja està fet". La meva avia deia sempre: "déu nos en guard d'un ja està fet!" Que els bancs, el govern i la patronal intentin fer-nos creure que això és així i que tan si ens agrada com no seguirà sent com ells han decidit, és una cosa, però que ens ho creiem nosaltres solets ne's una altra de ben diferent. I perillosa...
li he preguntat al Gugel si aquesta tornada era d'alguna cançó dels Amics d'en Manel o dels Petits de les Arts i veig que no... potset dels Mininus?
...jo hi veig futur a la tonada! fent un duet amb la sogra!
La teva anàlisi és impecable. Quant a la vaga? Les vagues generals han d'estar molt ben projectades (o sí o si), i per les raons que molt bé plateges, anem tard i malament, sobre tot perquè la classe treballadora ja no té consciència de que ho és. Una vaga general ha de ser prou important com per posar, com a mínim, el govern en la necessitats de negociar. I em temo que el d'avui no és el cas. Cal cercar alternatives de movilització al marge dels sindicats actuals. :)
un plor regalima el meu cor,
malpensava més fort i al final me l'han mort
m'hi han clavat una daga
la sort ves per on va de tort
i t'esborra el record
se t'enporten a l'hort i llet set fa esclava
sens cor perd el sud perds el nord
t'han robat les dents d'or
has deixat de ser un lord
els importes un rave
marxava el meu pare, un bes l'amor declara
la vida em deixava, la mort de cara.
i ric mira be lo que dic...
i ara que farem????!
Si senyor, tota la raó. Ho he penjat al meu Facebook.
Recordeu, els 100.000 al camp del Barça? Gallina de piel!
Roser, maca, m'hi apunto. Vull conençar a fer un hortet a la meva terrassa i a l'hivern faig mooooooolta escudella, i no hi falten mai els naps. M'estrenaré amb les llavors de El Nap. :-D
Només una notícia com aquesta podia acompanyar un diumenge tan núvol. Tenia l'esperança de tornar a ballar algun dia a so de l'alegria que transmetien les seves cançons.
Algú sap on puc trobar el seu primer disc? El vaig deixar a algú i mai més va tornar.
Rafel, tu sempre mantenint el costat més digital de Pomada. Aquest "tanatori virtual" és un lloc ideal per a pregar per aquesta ànima en pena.
Som-hi!!
Pàgines