Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /var/www/arenyautes.cat/includes/common.inc).
Un dia, a casa d'un amic, els seus pares estaven mirant l'informatiu del vespre de Telecinco. Jo vaig dir: "què passa, que a Espanya l'únic que es pot explicar és que hi ha morts?". La resposta del pare del meu amic va ser: "Expliquen el que passa, és que la societat està molt malament!". Realment em va semblar molt alarmant aquesta afirmació. Suposo que tots sabem que no només hi ha morts, també passen altres coses (de cultura, per exemple, Telecinco no en sap gaire), però aquest és el poder dels periodistes, diem el que volem i com volem i podem fer el que volguem amb els oïents, és així de clar. A casa meva apenes es mira Telecinco, també es va deixar d'escoltar Ràdio Arenys. Són principis, suposo, però no m'agrada que es jugui amb la gent. Amb això vull dir que jo no he escoltat les paraules de l'Enric i companyia, perquè no escolto Ràdio Arenys, però si me n'han parlat, i bastant, tenint en compte el meu passat a la ràdio (de fet, durant la meva última temporada a la ràdio tampoc l'escoltava a casa, per què? em feien posar de mala llet amb segons quines barbaritats.)
Independentment de l'encert o desencert de la dissolució del Patronat de Ràdio Arenys, estic totalment d'acord amb la Isabel i la Míriam: no es pot jugar amb els sentiments de la gent i no se'ls pot confondre d'aquesta manera. Els periodistes fem una feina molt útil, que és informar, però ja que tenim aquest 'poder' també podem arribar a fer una feina molt 'destructiva' que és DESINFORMAR. A la universitat se'n parla molt d'aquest terme però crec que no cal estudiar periodisme per saber el seu significat i jugar a posar-lo en pràctica.
Només espero que els que fan bona feina no en surtin escaldats, perquè aquestes coses solen passar.
Gracies Aurora per les teves recomanacions de bibliografia, envers a la polèmica sorgida, sobre els del Barça i Pericos, penso ferme amb alguna de les publicacions que ens recomanes.
Moltes salutacions i visca el Barça i tot l'esport catalá.
Hola Isabel,
t'agraeixo molt les teves paraules i sàpigues que el sentiment personal és recíproc. Lamento que alguns oients, entre els quals t'hi trobes, fessiu una interpretració de les meves paraules diferent a la que jo volia expressar. Està clar que si se'm va entendre prou bé, és culpa meva. En qualsevol cas, el tema de fons no canvia i estic plenament d'acord amb tú que el principal són els oients, per a qui dediquem el nostre temps i esforç. Per això, els oients han de saber que estem en un estat d'excepció i, precisament perquè els oients mereixen una emissora plural i oberta, hem de denunciar qualsevol fet que pugui posar en perill aquesta fet. En aquest sentit, segueixo pensant que la manera en que s'ha fet el procés d'abolició del patronat de Ràdio Arenys és irregular, presumptament il·legal. Vaja, que té molt mala pinta. Legalment, la ràdio ha passat sota el control absolut de l'alcalde i, també legalment, han deixat d'existir els òrgans de participació, control i pluralitat que hi havien. La prova és que ni el mateix secretario s'atreveix a certificar per escrit que aquest òrgans són vigents. Sóc el primer a qui no li agrada aquesta situació i la lamento profundament.
Bon any
Enric Sierra
Fa molts anys que el tema de la ràdio ha estat un tabú per a mi. No a nivell de relacions amb les persones més conegudes, però si a nivell d'areny@utes o d'opinió pública. Moltes vegades comento coses de la ràdio a gent propera, però fins avui no m'he atrevit a expressar el que em passa pel cap en aquesta comunitat. L'escrit de la meva companya m'ha impulsat a fer-ho.
Crec que la Isabel sap plasmar bé el que ens passa a moltes persones que hem passat per Ràdio Arenys, els qui hi hem treballar, hi hem col·laborat i, sobretot, els qui l'hem "viscuda". Quan passa una situació com la que ha passat aquests darrers dies, tot i no estar vinculada directament amb l'emissora sí que m'hi sento vinculada emocionalment. El per què no saps com explicar-lo. A nivell personal per la quantitat d'hores i bones estones que hi vaig passar (i en els darrers temps també dolentes, malauradament). A nivell de poble perquè crec que per a molta gent Ràdio Arenys significa estones d'esbarjo, de companyia, de poder compartir amb molta altra gent el que els passa. Ja sigui per explicar la recepta que s'està cuinant en aquell moment, per demanar una cançó, per expressar una opinió en aquella tertúlia, per trucar per alertar que ha passat alguna cosa. Això és fer ràdio i fer ràdio es construeix en bona part gràcies als qui l'escolten. Jo de fer lliçons de periodisme no en sé, però sí que he llegit llibres sobre comunicació. El mestre Sebastià Serrano, una de les autoritats en aquesta matèria, diu que no és possible una bona comunicació sense que hi hagi implicats dos agents, un emissor (locutor, qui es posa davant el micròfon) i un receptor (l'oient que des de casa seva escolta, s'emociona, plora, riu, s'indigna...). Sense aquest feedback, aquest intercanvi no és possible una comunicació. Diumenge potser vaig veure molta interlució, poca recepció i nul feedback.
Comparteixo amb la Isabel aquesta tristesa. I després de la tristesa a mi em ve desmotivació. No és just confondre a la gent. Els oients s'estimen la ràdio i a mi de sempre m'han ensenyat que "no es pot jugar amb els sentiments de la gent". I també m'han educat amb allò de "no li facis a un altre el que no vulguis que et facin a tu". Crec que ja és hora que el govern i el regidor de comunicació deixin enrere afirmacions i passin de debò als fets. Fa molt temps que cal creure altre cop en la ràdio. O més ben dit cal altre cop tornar-la a estimar.
Núria,
acabo de passar per arenys.cat i ja he vist que hi han aparegut les primeres cròniques de la Nit de Naps. Que no portaves càmara de fotos o mòbil? Penja alguna foto al teu apunt... Jo, si mires l'apunt, veuràs que he canviat els meus horaris i surto una mica abans.
Per cert, les 'Collins' aquest any van fluixejar de gènero?
-Mira el més clarificador el de Shaw, Duncan, que es port llegir en un día i parla del Barça R.Madrid i At. Bilbao en temps del franquisme i d'altres equips.És una tesi doctoral
-Artells, J.J. un clasic que cal llegir i que és una refrència
-"Luis Dávila" Vázquez Montalbán, Manuel. Conegut a totes les universitats del mon i que va marcar una fita
--Barnils Ramon i altres (1999) molt complert i me l'emportaria per ben fet i per que hi surt una referència al meu treball.
Si vols t'envio una síntesi de la Tesi, però compte que cal demanar permís al CEO. No abuseu massa gent
Ja havia fet una bona tria d'una bibliografia molt extensa.
Sempre ha estat per a molts de la nosta feina més important saber el perquè que el què.
Moltes gràcies per llegir el llibre. I més gràcies encara per comentar-lo.
Una abraçada.
Un dia, a casa d'un amic, els seus pares estaven mirant l'informatiu del vespre de Telecinco. Jo vaig dir: "què passa, que a Espanya l'únic que es pot explicar és que hi ha morts?". La resposta del pare del meu amic va ser: "Expliquen el que passa, és que la societat està molt malament!". Realment em va semblar molt alarmant aquesta afirmació. Suposo que tots sabem que no només hi ha morts, també passen altres coses (de cultura, per exemple, Telecinco no en sap gaire), però aquest és el poder dels periodistes, diem el que volem i com volem i podem fer el que volguem amb els oïents, és així de clar. A casa meva apenes es mira Telecinco, també es va deixar d'escoltar Ràdio Arenys. Són principis, suposo, però no m'agrada que es jugui amb la gent. Amb això vull dir que jo no he escoltat les paraules de l'Enric i companyia, perquè no escolto Ràdio Arenys, però si me n'han parlat, i bastant, tenint en compte el meu passat a la ràdio (de fet, durant la meva última temporada a la ràdio tampoc l'escoltava a casa, per què? em feien posar de mala llet amb segons quines barbaritats.)
Independentment de l'encert o desencert de la dissolució del Patronat de Ràdio Arenys, estic totalment d'acord amb la Isabel i la Míriam: no es pot jugar amb els sentiments de la gent i no se'ls pot confondre d'aquesta manera. Els periodistes fem una feina molt útil, que és informar, però ja que tenim aquest 'poder' també podem arribar a fer una feina molt 'destructiva' que és DESINFORMAR. A la universitat se'n parla molt d'aquest terme però crec que no cal estudiar periodisme per saber el seu significat i jugar a posar-lo en pràctica.
Només espero que els que fan bona feina no en surtin escaldats, perquè aquestes coses solen passar.
Apa, bon any!
Elisenda Fernàndez (eli)
Passades festes, bon retrobament de l'escola.
atentament,
jo@quím
Pakcelona es molt interesant
Gracies Aurora per les teves recomanacions de bibliografia, envers a la polèmica sorgida, sobre els del Barça i Pericos, penso ferme amb alguna de les publicacions que ens recomanes.
Moltes salutacions i visca el Barça i tot l'esport catalá.
jo@quím
Hola Isabel,
t'agraeixo molt les teves paraules i sàpigues que el sentiment personal és recíproc. Lamento que alguns oients, entre els quals t'hi trobes, fessiu una interpretració de les meves paraules diferent a la que jo volia expressar. Està clar que si se'm va entendre prou bé, és culpa meva. En qualsevol cas, el tema de fons no canvia i estic plenament d'acord amb tú que el principal són els oients, per a qui dediquem el nostre temps i esforç. Per això, els oients han de saber que estem en un estat d'excepció i, precisament perquè els oients mereixen una emissora plural i oberta, hem de denunciar qualsevol fet que pugui posar en perill aquesta fet. En aquest sentit, segueixo pensant que la manera en que s'ha fet el procés d'abolició del patronat de Ràdio Arenys és irregular, presumptament il·legal. Vaja, que té molt mala pinta. Legalment, la ràdio ha passat sota el control absolut de l'alcalde i, també legalment, han deixat d'existir els òrgans de participació, control i pluralitat que hi havien. La prova és que ni el mateix secretario s'atreveix a certificar per escrit que aquest òrgans són vigents. Sóc el primer a qui no li agrada aquesta situació i la lamento profundament.
Bon any
Enric Sierra
Fa molts anys que el tema de la ràdio ha estat un tabú per a mi. No a nivell de relacions amb les persones més conegudes, però si a nivell d'areny@utes o d'opinió pública. Moltes vegades comento coses de la ràdio a gent propera, però fins avui no m'he atrevit a expressar el que em passa pel cap en aquesta comunitat. L'escrit de la meva companya m'ha impulsat a fer-ho.
Crec que la Isabel sap plasmar bé el que ens passa a moltes persones que hem passat per Ràdio Arenys, els qui hi hem treballar, hi hem col·laborat i, sobretot, els qui l'hem "viscuda". Quan passa una situació com la que ha passat aquests darrers dies, tot i no estar vinculada directament amb l'emissora sí que m'hi sento vinculada emocionalment. El per què no saps com explicar-lo. A nivell personal per la quantitat d'hores i bones estones que hi vaig passar (i en els darrers temps també dolentes, malauradament). A nivell de poble perquè crec que per a molta gent Ràdio Arenys significa estones d'esbarjo, de companyia, de poder compartir amb molta altra gent el que els passa. Ja sigui per explicar la recepta que s'està cuinant en aquell moment, per demanar una cançó, per expressar una opinió en aquella tertúlia, per trucar per alertar que ha passat alguna cosa. Això és fer ràdio i fer ràdio es construeix en bona part gràcies als qui l'escolten. Jo de fer lliçons de periodisme no en sé, però sí que he llegit llibres sobre comunicació. El mestre Sebastià Serrano, una de les autoritats en aquesta matèria, diu que no és possible una bona comunicació sense que hi hagi implicats dos agents, un emissor (locutor, qui es posa davant el micròfon) i un receptor (l'oient que des de casa seva escolta, s'emociona, plora, riu, s'indigna...). Sense aquest feedback, aquest intercanvi no és possible una comunicació. Diumenge potser vaig veure molta interlució, poca recepció i nul feedback.
Comparteixo amb la Isabel aquesta tristesa. I després de la tristesa a mi em ve desmotivació. No és just confondre a la gent. Els oients s'estimen la ràdio i a mi de sempre m'han ensenyat que "no es pot jugar amb els sentiments de la gent". I també m'han educat amb allò de "no li facis a un altre el que no vulguis que et facin a tu". Crec que ja és hora que el govern i el regidor de comunicació deixin enrere afirmacions i passin de debò als fets. Fa molt temps que cal creure altre cop en la ràdio. O més ben dit cal altre cop tornar-la a estimar.
Ja m'he quedat a gust.
Míriam Farelo
Núria,
acabo de passar per arenys.cat i ja he vist que hi han aparegut les primeres cròniques de la Nit de Naps. Que no portaves càmara de fotos o mòbil? Penja alguna foto al teu apunt... Jo, si mires l'apunt, veuràs que he canviat els meus horaris i surto una mica abans.
Per cert, les 'Collins' aquest any van fluixejar de gènero?
Bon any!
Oriol
www.arenyautes.cat/pau-i-bits
Gràcies, en buscaré algun dels que comentes.
>>Sempre ha estat per a molts de la nosta feina més important
>>saber el perquè que el què.
Estaba segur que tu ets del grup del "perquè" ;-)
Salut
Aufe
-Mira el més clarificador el de Shaw, Duncan, que es port llegir en un día i parla del Barça R.Madrid i At. Bilbao en temps del franquisme i d'altres equips.És una tesi doctoral
-Artells, J.J. un clasic que cal llegir i que és una refrència
-"Luis Dávila" Vázquez Montalbán, Manuel. Conegut a totes les universitats del mon i que va marcar una fita
--Barnils Ramon i altres (1999) molt complert i me l'emportaria per ben fet i per que hi surt una referència al meu treball.
Si vols t'envio una síntesi de la Tesi, però compte que cal demanar permís al CEO. No abuseu massa gent
Ja havia fet una bona tria d'una bibliografia molt extensa.
Sempre ha estat per a molts de la nosta feina més important saber el perquè que el què.
Ara a no barallar-se més
Siau
Pàgines