Tot llegint el teu apunt (que segueixo habitualment), m'he vist forçat, per al·lusions, a comentar algunes afirmacions que fas. He escrit aquestes línies
ATVs, no ATVs...
A mi m'encanta ser ATV!! Però em sembla que hi ha molts ATVs que "en són molt menys" que gent que no "ha nascut a Arenys", i no només per l'exercici del que seria la ciutadania arenyenca...
Ai, nois, no ho sé, però... Jo no crec que sigui una cosa d'Arenys. Jo crec que és una mica cosa dels catalans. A Barcelona, els barcelonins, són la cosa més tancada del món. Sempre se surt amb la mateixa gent, la mateixa colla, no intentis entrar a una colla d'amics de tota la vida que no podràs - sí, ja ho sé, fins que hi siguis, i aleshores el català esdevé amic per tota la vida...
Tot això ho dic perquè he de confessar que estic visquent una experiència d'allò més enriquidora: a Madrid, qualsevol s'hi sent a casa. Tothom és de fora, però tothom es pot fer seva la ciutat. Al bar de la cantonada ningú no et mira quan hi entres, o si et mira és per repassar-te l'escot! I ara que es veu que ja no tinc acento (!!!! jo no m'ho crec, però m'ho diuen, des de taxistes a jefes!). A Brussel·les, els estrangers ens fèiem entre nosaltres, tothom era obert i simpàtic, però entre els estrangers: res de barreja amb els belgues. A Barcelona, els de "fora" i els BTV (barcelonins de tota la vida, no?) van ben separats (a mi el cuento de Barcelona ciutat oberta i fashion ja no em cola!).
Vaja, que em sembla que, si alguna cosa hem d'aprendre dels madriles, seria na mica del "viu i deixa viure". "Todos somos Madrid", diuen ells, per animar la gent a votar pel logo de Madrid 2016...
Lluís,
he llegit l'article que heu publicat al web. Hi ha unes quantes incorreccions, tant tècniques com legals. Quina és la llei diu que la Generalitat ha de garantir que el 99% dels ciutadans puguin veure la televisió?
El repetidor del cementiri ja donarà cobertura al 99% d'arenyencs?
També hi ha unes quantes afirmacions gratuïtes sobre diversos aspectes 'històrics'.
Si us plau una mica de rigor.
Potser parlar de sentiment no és la paraula més adequada, ja que em sento català i no pas espanyol. Penso o almenys això és el que intento transmetre en el meu bloq.
Ara, als 18 anys no tinc alguns coneixements a nivell econòmic, empresarial a gran escala que potser ara tinc i que van més enllà dels sentiments de pàtria que continuo tenint des dels 18 anys i fins i tot des d'abans. I això pot haver influit en la meva moderació envers a aconseguir una possible independència de Catalunya, a la qual jo hi votaria a favor en cas de referèndum.
Però als 18 anys no era conscient que si això s'aconsegueix, ja podem arremangar-nos a tirar endavant amb el país, ja que de cop se'ns tancaran moltes i moltes portes. Moltes més de les que actualment ja se'ns tanquen.
"Potser, amb el pas dels anys he moderat el meu pensament polític nacionalista o fins i tot independentista que tenia als divuit anys. Per molts motius, no només d’estabilitat personal, professional i familiar, sinó també per haver conegut aspectes que abans no coneixia, sobretot a nivell macroeconòmic, financer i empresarial."
Benvolgut Lluís,
m'agradaria molt saber quins són exactament aquests motius i que m'aclarissis si ser independentista als 18 anys et feia sentir inestable; són coses que no acabo s'entendre. Gràcies.
Bona tarda Isabel,
per mi qui ho explica molt bé és en Partal
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2560493
Salut
Calopa
Però, és el mateix ser antimonàrquic que cremar fotos de gent?
El que tu digus Marc, però et demano que tornis a llegir el meu apunt amb més deteniment.
Crec que s'ha passat alguna dada que ha fet que les incorreccions estiguin en el teu apunt.
Una abraçada.
Lluís Blanchar
Lluís,
Tot llegint el teu apunt (que segueixo habitualment), m'he vist forçat, per al·lusions, a comentar algunes afirmacions que fas. He escrit aquestes línies
Ben cordialment
Marc Soler i Colomer
Montse, boníssim el teu post!!!
ATVs, no ATVs...
A mi m'encanta ser ATV!! Però em sembla que hi ha molts ATVs que "en són molt menys" que gent que no "ha nascut a Arenys", i no només per l'exercici del que seria la ciutadania arenyenca...
Ai, nois, no ho sé, però... Jo no crec que sigui una cosa d'Arenys. Jo crec que és una mica cosa dels catalans. A Barcelona, els barcelonins, són la cosa més tancada del món. Sempre se surt amb la mateixa gent, la mateixa colla, no intentis entrar a una colla d'amics de tota la vida que no podràs - sí, ja ho sé, fins que hi siguis, i aleshores el català esdevé amic per tota la vida...
Tot això ho dic perquè he de confessar que estic visquent una experiència d'allò més enriquidora: a Madrid, qualsevol s'hi sent a casa. Tothom és de fora, però tothom es pot fer seva la ciutat. Al bar de la cantonada ningú no et mira quan hi entres, o si et mira és per repassar-te l'escot! I ara que es veu que ja no tinc acento (!!!! jo no m'ho crec, però m'ho diuen, des de taxistes a jefes!). A Brussel·les, els estrangers ens fèiem entre nosaltres, tothom era obert i simpàtic, però entre els estrangers: res de barreja amb els belgues. A Barcelona, els de "fora" i els BTV (barcelonins de tota la vida, no?) van ben separats (a mi el cuento de Barcelona ciutat oberta i fashion ja no em cola!).
Vaja, que em sembla que, si alguna cosa hem d'aprendre dels madriles, seria na mica del "viu i deixa viure". "Todos somos Madrid", diuen ells, per animar la gent a votar pel logo de Madrid 2016...
Lluís,
he llegit l'article que heu publicat al web. Hi ha unes quantes incorreccions, tant tècniques com legals. Quina és la llei diu que la Generalitat ha de garantir que el 99% dels ciutadans puguin veure la televisió?
El repetidor del cementiri ja donarà cobertura al 99% d'arenyencs?
També hi ha unes quantes afirmacions gratuïtes sobre diversos aspectes 'històrics'.
Si us plau una mica de rigor.
www.arenyautes.cat/pau-i-bits
Hola Xavier.
Merci per la teva pregunta.
Potser parlar de sentiment no és la paraula més adequada, ja que em sento català i no pas espanyol. Penso o almenys això és el que intento transmetre en el meu bloq.
Ara, als 18 anys no tinc alguns coneixements a nivell econòmic, empresarial a gran escala que potser ara tinc i que van més enllà dels sentiments de pàtria que continuo tenint des dels 18 anys i fins i tot des d'abans. I això pot haver influit en la meva moderació envers a aconseguir una possible independència de Catalunya, a la qual jo hi votaria a favor en cas de referèndum.
Però als 18 anys no era conscient que si això s'aconsegueix, ja podem arremangar-nos a tirar endavant amb el país, ja que de cop se'ns tancaran moltes i moltes portes. Moltes més de les que actualment ja se'ns tanquen.
Lluís Blanchar
"Potser, amb el pas dels anys he moderat el meu pensament polític nacionalista o fins i tot independentista que tenia als divuit anys. Per molts motius, no només d’estabilitat personal, professional i familiar, sinó també per haver conegut aspectes que abans no coneixia, sobretot a nivell macroeconòmic, financer i empresarial."
Benvolgut Lluís,
m'agradaria molt saber quins són exactament aquests motius i que m'aclarissis si ser independentista als 18 anys et feia sentir inestable; són coses que no acabo s'entendre. Gràcies.
Gracies Fernando....ets un sol. Ara ja funciona i a més tinc un blog
Pàgines