En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
La UE amenaza a Serbia y Kosovo con no permitirles el ingreso si no llegan a un acuerdo
13/08/2007 | Actualizada a las 03:25h
Pristina (Serbia). (EP/AP).- El representante de la Unión Europea en la troika con Estados Unidos y Rusia para facilitar las negociaciones entre Serbia y Kosovo sobre el futuro de la provincia independentista serbia, Wolfgang Ischinger, amenazó el domingo a Serbia y a Kosovo con negarles el ingreso en la UE si no llegan a un acuerdo.
PALABRAS CLAVE
Kosovo, Serbia, UE, Unión Europea, Estados Unidos, Belgrado, Rusia
Ischinger afirmó que, en la "aproximación" de Kosovo y Serbia a la UE, el hecho de que "adopten los valores y las creencias constitucionales" de esta institución "depende de su habilidad para conseguir un acuerdo" entre sí. Si este acuerdo no se logra, advirtió, "la puerta europea no estará tan abierta como estoy seguro de que todo el mundo en esta región espera que lo esté". Los líderes políticos de Serbia y de Kosovo han señalado que el ingreso en la UE es una de sus metas, aunque saben que aún tendrán que esperar bastantes años. Serbia ha rechazado la opción de entrar a formar parte del grupo a cambio de otorgar la independencia a Kosovo.
Por otro lado, Ischinger consideró la posibilidad, siempre que las partes implicadas estén de acuerdo, de dividir Kosovo basándose en criterios étnicos: en una parte de la provincia quedaría la mayoría albanesa y, en otra, la minoría serbia. Declaró que, para llegar a una solución, hay que considerar "todas las opciones".
Sin embargo, no hay grandes expectativas en cuanto a un posible compromiso entre Kosovo y Serbia, ya que los albaneses continúan pidiendo su plena independencia respecto al país balcánico, algo a lo que Belgrado se opone.
En Francesc em fa una sèrie de comentaris al respecte que penso que poden complementar l'apunt.
És per tot això que transcric el que li responc via e.mail esperant que no li sembli malament.
"Voldria comentar-te sobre la bassa infecte del tram final.
Això sí que té mala solució, ja que:
1.- La base del calaix resta 90 cm per sota del nivell freàtic.
2.- Els últims 25 mts aproximadament de calaix, fins a la seva sortida tenen pendent zero
Això provoca la gran acumulació de sorres que si no variem la cota de sortida del calaix no té solució, i per això caldria modifiar l'altura de la via del tren, cosa que seria costossíssim.
Per altra banda, una cosa que va ser la gran "cagada" de l’obra és que per 20 cm de gàlib del calaix, no entren les màquines orugues, que són les que poden treure bé la sorra i provoca que les màquines hagin d’entrar per la part alta de la riera, just al davant del Bare Nostrum, baixar fins al tram final de la riera, recollir les sorres i treure-les cap a munt. Això encareix considerablement la feina.
Sobre el pas universal davant de Can Còrdova, el fet que aquest fora universal no implicaria que forçosament hi passin vehicles, i sí que el convertiria en accessible a tothom, tenint en compte que tenim un ascensor que mai funciona, ja que no és l’ascensor adequat per a exteriors (és amb una cabina i botonera d’Hotel) i allà a on està un ascensor no és la solució.
I finalment, sobre l’espigó, pots veure la solució d’espigó que es planteja en el Pla Especial del Port. Això no afectarà ni positivament ni negativament al tema que plantejo en el meu bloq, perquè no farà canviar el nivell freàtic de cota, que és la mare dels ous."
Ja feia massa temps de la pudor de la riera (i dels carrers i obres dels Arenys).
La biòloga Carme Buxalleu, membre d'Arenys Sostenible, va presentar a l'Ajuntament, fa 1 any, un projecte de depuració natural sostenible per resoldre el problema.
Però ni els responsables d'Urbanisme (ex-alcalde i regidors) o Medi Ambient (?) en van fer cas. ara s¡ha tornat a presentar amb l'associació de veïns del nucli antic (AVANA). Esperem que aquest projecte natural i sostenible vagi endavant i no haguem de pregar de nou a Sant Roc contra la pesta, els vessaments d'amunt i avall i el mosquit tigre que ens ronda. Mentrestant, aprofitem la neteja refrescant que ha fet l'aiguat d'aquests dies,
ja que no funciona la depuradora mancomunada. (Ha funcionat mai?) Què vol dir
"Per una nova cultura de l'aigua? I Pla de Protecció del Nucli Antic? La solució, setembre.
Salut i bones vacances! Antònim
" L'AVUI obria ahir dient que després de quinze dies de l’apagada encara ningú no sap què ha passat ni per què. El tripartit no és una circumstància electoral sinó un estat de l’esperit. Naturalment que Montilla no va ser ell que va apagar els llums, i naturalment també que és demagògia dir que el conseller Huguet no pot marxar de vacances. Però amb l’apagada se’ns va apagar també el president i una nació sencera es va quedar a les fosques i òrfena. No va ser Montilla qui va trencar cap subestació, però ni fets ni paraules: i sigui culpa de qui sigui, Catalunya és avui un país amb la xarxa elèctrica d’Uganda, trens de Harare i aeroport de la senyoreta Pepis: ahir, més retards encara. I el president és José Montilla. I no bada boca, ni és capaç d’arreglar cap problema, ni sap de cap manera de qui és la culpa del problema. Segur que el conseller Huguet no podria fer res aquests dies al seu despatx i per tant és absurd que algú li discuteixi que se’n vagi de vacances, tan absurd com que enmig de tot aquest desastre, el conseller Huguet no tingui prou cultura política ni sentit comú per entendre que és estèticament horrorós que se’n vagi ni tan sols a dinar si té una bona pila de ciutadans sense llum o amb ensurts constants en aquest sentit i ell és conseller d’Innovació i Empresa. Són coses que quan cal dir-les ja no importa: dir-li, per exemple, a Montilla que lideri, és absurd; tal com demanar-li al conseller Huguet, primer intel·lectual de Catalunya segons sentència de Joan Puigcercós, una mica de sentit comú. El tripartit és aquest no-res, aquesta devaluació. Aquest eco que fa el buit, aquesta baixesa de l’esperit. El govern de les hienes fins que el rei lleó ens retorni l’aigua i el verd de les pastures; la fe, la il·lusió, l’esperança d’un projecte compartible. I aquestes ganes que ens cremen dins -t’odio, Espanya- de ser lliures.
Cal, això sí, que el rei sàpiga que és el rei i que sàpiga tenir coratge i infondre'l a la població arrasada. O caldrà que ens en busquem un altre."
breu , molt breu,ho dieu les cosas clares o calleu ,
que collons passa , que hi ha d'amagat ? digueu les coses pel seu nom i tot seguit parlara el poble , lo que no te sentit es dir les coses a mitges.
que hi pinta aqui el sr. rubirola
que passa , que estem desitjan que no sabem?
perque el secretari te 5 anys mes de contracte, quan ni deu el vol .es aixo lo que fa caure un partit o qualicio?
perdoneu no se de que va res, algu pot aclarirme algo.
redeu que divertit tot plegat.
Mercè Castellvi
Si si i el que és més gros , es que paguem per tot aixó i escolta'm ..........uns preus .
Tampoc ens "estulviem" els rumanessos amb les musiques , els flamencos amb les seves ,els i les carteristes, els guiris amb les festes alcoholiques,quin estiu!!!!!!!. Ahir no tenia ni ganes de xerrar, una cosa.....
Ara bé, diuen que a tot se li te de treure la part bona, i jo, malgrat tot sóc afortunada, cada dia passo amb el bus, (ón treballo no hi ha boca de metro i per tant em pago ademés el bitllet de bus, o sigui més pasta)perdó per l'incís, doncs com et deia, passo cada dia i dos cops! pel costat de la Sagrada Familia........una passada.
Cada dia igual, es una autentica merda. hi avui diuen que a partir de dema hi haura vaga de renfe..... puffffffffffffffffffff.. sortira la malaltia,, sindrome de la renfe... mai arribo a en lloc, no se en quin trenc estic pujada, quan durara aixo... psicosis... es horroros, sincerament i la frase : DISCULPEN LAS MOLESTIAS... te conya.... apa que n'em servits
home, posats a farcir la connectada i si l'objectiu és acostar la xarxa, potser m'estimo més aconseguir adreçar-me a col·lectius que habitualment no en fan ús: la gent gran, els nens de la llar d'acollida, etc.. Si alhora se'ls fa participar de la vida a la Riera, la cosa surt rodona.
De tota manera, t'he de dir que la proposta de la bústia municipal m'ha semblat d'allò més llaminera.
En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070813/53384181761.html
La UE amenaza a Serbia y Kosovo con no permitirles el ingreso si no llegan a un acuerdo
13/08/2007 | Actualizada a las 03:25h
Pristina (Serbia). (EP/AP).- El representante de la Unión Europea en la troika con Estados Unidos y Rusia para facilitar las negociaciones entre Serbia y Kosovo sobre el futuro de la provincia independentista serbia, Wolfgang Ischinger, amenazó el domingo a Serbia y a Kosovo con negarles el ingreso en la UE si no llegan a un acuerdo.
PALABRAS CLAVE
Kosovo, Serbia, UE, Unión Europea, Estados Unidos, Belgrado, Rusia
Ischinger afirmó que, en la "aproximación" de Kosovo y Serbia a la UE, el hecho de que "adopten los valores y las creencias constitucionales" de esta institución "depende de su habilidad para conseguir un acuerdo" entre sí. Si este acuerdo no se logra, advirtió, "la puerta europea no estará tan abierta como estoy seguro de que todo el mundo en esta región espera que lo esté". Los líderes políticos de Serbia y de Kosovo han señalado que el ingreso en la UE es una de sus metas, aunque saben que aún tendrán que esperar bastantes años. Serbia ha rechazado la opción de entrar a formar parte del grupo a cambio de otorgar la independencia a Kosovo.
Por otro lado, Ischinger consideró la posibilidad, siempre que las partes implicadas estén de acuerdo, de dividir Kosovo basándose en criterios étnicos: en una parte de la provincia quedaría la mayoría albanesa y, en otra, la minoría serbia. Declaró que, para llegar a una solución, hay que considerar "todas las opciones".
Sin embargo, no hay grandes expectativas en cuanto a un posible compromiso entre Kosovo y Serbia, ya que los albaneses continúan pidiendo su plena independencia respecto al país balcánico, algo a lo que Belgrado se opone.
---------------------------------------------------------------------
la pau és el camí...
georgina*
En Francesc em fa una sèrie de comentaris al respecte que penso que poden complementar l'apunt.
És per tot això que transcric el que li responc via e.mail esperant que no li sembli malament.
"Voldria comentar-te sobre la bassa infecte del tram final.
Això sí que té mala solució, ja que:
1.- La base del calaix resta 90 cm per sota del nivell freàtic.
2.- Els últims 25 mts aproximadament de calaix, fins a la seva sortida tenen pendent zero
Això provoca la gran acumulació de sorres que si no variem la cota de sortida del calaix no té solució, i per això caldria modifiar l'altura de la via del tren, cosa que seria costossíssim.
Per altra banda, una cosa que va ser la gran "cagada" de l’obra és que per 20 cm de gàlib del calaix, no entren les màquines orugues, que són les que poden treure bé la sorra i provoca que les màquines hagin d’entrar per la part alta de la riera, just al davant del Bare Nostrum, baixar fins al tram final de la riera, recollir les sorres i treure-les cap a munt. Això encareix considerablement la feina.
Sobre el pas universal davant de Can Còrdova, el fet que aquest fora universal no implicaria que forçosament hi passin vehicles, i sí que el convertiria en accessible a tothom, tenint en compte que tenim un ascensor que mai funciona, ja que no és l’ascensor adequat per a exteriors (és amb una cabina i botonera d’Hotel) i allà a on està un ascensor no és la solució.
I finalment, sobre l’espigó, pots veure la solució d’espigó que es planteja en el Pla Especial del Port. Això no afectarà ni positivament ni negativament al tema que plantejo en el meu bloq, perquè no farà canviar el nivell freàtic de cota, que és la mare dels ous."
Lluís Blanchar
Ja feia massa temps de la pudor de la riera (i dels carrers i obres dels Arenys).
La biòloga Carme Buxalleu, membre d'Arenys Sostenible, va presentar a l'Ajuntament, fa 1 any, un projecte de depuració natural sostenible per resoldre el problema.
Però ni els responsables d'Urbanisme (ex-alcalde i regidors) o Medi Ambient (?) en van fer cas. ara s¡ha tornat a presentar amb l'associació de veïns del nucli antic (AVANA). Esperem que aquest projecte natural i sostenible vagi endavant i no haguem de pregar de nou a Sant Roc contra la pesta, els vessaments d'amunt i avall i el mosquit tigre que ens ronda. Mentrestant, aprofitem la neteja refrescant que ha fet l'aiguat d'aquests dies,
ja que no funciona la depuradora mancomunada. (Ha funcionat mai?) Què vol dir
"Per una nova cultura de l'aigua? I Pla de Protecció del Nucli Antic? La solució, setembre.
Salut i bones vacances! Antònim
d'en Salvador Sostres, d'allò més encertat...:
" L'AVUI obria ahir dient que després de quinze dies de l’apagada encara ningú no sap què ha passat ni per què. El tripartit no és una circumstància electoral sinó un estat de l’esperit. Naturalment que Montilla no va ser ell que va apagar els llums, i naturalment també que és demagògia dir que el conseller Huguet no pot marxar de vacances. Però amb l’apagada se’ns va apagar també el president i una nació sencera es va quedar a les fosques i òrfena. No va ser Montilla qui va trencar cap subestació, però ni fets ni paraules: i sigui culpa de qui sigui, Catalunya és avui un país amb la xarxa elèctrica d’Uganda, trens de Harare i aeroport de la senyoreta Pepis: ahir, més retards encara. I el president és José Montilla. I no bada boca, ni és capaç d’arreglar cap problema, ni sap de cap manera de qui és la culpa del problema. Segur que el conseller Huguet no podria fer res aquests dies al seu despatx i per tant és absurd que algú li discuteixi que se’n vagi de vacances, tan absurd com que enmig de tot aquest desastre, el conseller Huguet no tingui prou cultura política ni sentit comú per entendre que és estèticament horrorós que se’n vagi ni tan sols a dinar si té una bona pila de ciutadans sense llum o amb ensurts constants en aquest sentit i ell és conseller d’Innovació i Empresa. Són coses que quan cal dir-les ja no importa: dir-li, per exemple, a Montilla que lideri, és absurd; tal com demanar-li al conseller Huguet, primer intel·lectual de Catalunya segons sentència de Joan Puigcercós, una mica de sentit comú. El tripartit és aquest no-res, aquesta devaluació. Aquest eco que fa el buit, aquesta baixesa de l’esperit. El govern de les hienes fins que el rei lleó ens retorni l’aigua i el verd de les pastures; la fe, la il·lusió, l’esperança d’un projecte compartible. I aquestes ganes que ens cremen dins -t’odio, Espanya- de ser lliures.
Cal, això sí, que el rei sàpiga que és el rei i que sàpiga tenir coratge i infondre'l a la població arrasada. O caldrà que ens en busquem un altre."
no tinc paraules, o bé, en tindria masses...
sigh II
sniff
guau guau...
malauradament, continuarà...
georgina*
breu , molt breu,ho dieu les cosas clares o calleu ,
que collons passa , que hi ha d'amagat ? digueu les coses pel seu nom i tot seguit parlara el poble , lo que no te sentit es dir les coses a mitges.
que hi pinta aqui el sr. rubirola
que passa , que estem desitjan que no sabem?
perque el secretari te 5 anys mes de contracte, quan ni deu el vol .es aixo lo que fa caure un partit o qualicio?
perdoneu no se de que va res, algu pot aclarirme algo.
redeu que divertit tot plegat.
marti solá
No fa gaire, el meu marit i jo passejavem pel campus de la Universitat de Texas, a Austin, però a nosaltres no ens varen preguntar. ;)
Mercè Castellvi
Si si i el que és més gros , es que paguem per tot aixó i escolta'm ..........uns preus .
Tampoc ens "estulviem" els rumanessos amb les musiques , els flamencos amb les seves ,els i les carteristes, els guiris amb les festes alcoholiques,quin estiu!!!!!!!. Ahir no tenia ni ganes de xerrar, una cosa.....
Ara bé, diuen que a tot se li te de treure la part bona, i jo, malgrat tot sóc afortunada, cada dia passo amb el bus, (ón treballo no hi ha boca de metro i per tant em pago ademés el bitllet de bus, o sigui més pasta)perdó per l'incís, doncs com et deia, passo cada dia i dos cops! pel costat de la Sagrada Familia........una passada.
Cada dia igual, es una autentica merda. hi avui diuen que a partir de dema hi haura vaga de renfe..... puffffffffffffffffffff.. sortira la malaltia,, sindrome de la renfe... mai arribo a en lloc, no se en quin trenc estic pujada, quan durara aixo... psicosis... es horroros, sincerament i la frase : DISCULPEN LAS MOLESTIAS... te conya.... apa que n'em servits
home, posats a farcir la connectada i si l'objectiu és acostar la xarxa, potser m'estimo més aconseguir adreçar-me a col·lectius que habitualment no en fan ús: la gent gran, els nens de la llar d'acollida, etc.. Si alhora se'ls fa participar de la vida a la Riera, la cosa surt rodona.
De tota manera, t'he de dir que la proposta de la bústia municipal m'ha semblat d'allò més llaminera.
Pàgines