on els sentiments mouen de debò, on la lluna plena brilla pels que s'estimen, on no cal que l'alcohol corri per les venes per fer el boig d'alegria, on els amics et canten perquè et desitjen el millor...
una nit a la terra de sant pere del riu en la millor companyia...
gràcies,
georgina*
NOMÉS PER A TU
Amor, t’estimo, i tant t’estimo
que en l’amor meu ets mesura.
Tu has obert límits al meu vol,
que amb serenor declinava,
i avui em crec prop de la plenitud,
només perquè me la imagines tu.
Amor t’estima tant i tot l’amor meu.
I buscaré només per a tu,
amb la ignorància de sempre,
paraules dites pels amants
des de l’albada dels segles,
i per l’engany del meu amor creuré
reinventar el llenguatge a cada gest.
Engany d’amor i veritat de l’engany.
Amor d’etern recomençar,
que empenys la meva aventura,
que proa et fas del meu vaixell,
quan la mar veus embranzida,
en qui allibero antiga esclavitud,
per qui confesso aquesta servitud.
Amor esclau i llibertat de l’amor.
Hola Alba,
ens agrada molt que t'hagi motivat el que has vist aquests dies i que estiguis engrescada a treballar en xarxa. Les recompenses que aporta sempre són molt superiors a l'esforç. Compta amb tot el que et calgui amb els i les d'arenys.org. I torna quan vulguis per Arenys que sempre seràs ben rebuda.
Estimada Sonia i es clar que sí que ets una dona@Tic, només faltaria!
T’interesses per les noves tecnologies, per la societat de la informació i de la comunicació que vol dir que segueixes el que succeeix i que t’interessa; i als teus recent estrenats 25 anys, ets una jove instruïda, interessant i valenta.
Et felicito per tot això però sobretot per la teva seriositat vers les coses que fas.
Teresa Verdura i Anglada
Benvolgut David,
em surt de dir-nos com diu un gran amic, Pau i bé... o Pau i bits com fa l'altre...
ja em desespero...
no tinc paraules...
i no tinc un duro, malauradament, ara com ara, per intentar evitar fets com aquests...
ara bé, tinc la sort de viure en una de les poques precioses casetes que queden a arenys, al 84 de pare fita, q afortunadíssimament i encertada compraren mons pares poc després que jo i ma germana, la Isabel, vinguéssim al món, als anys 80
va ser un prolífic negoci gastronòmic q no vaig ser a temps de salvar i fer créixer, la Ysabeló, però no et pensis, sempre es pot tornar enrere en el temps, ni que sigui 'som-nhiant'...
ara, això sí, passaran per sobre dels nostres cadàvers, de la Isabel i del meu, abans d'enderrocar-la!! no ens ho hem signat sobre paper però poc hi falta doncs la Isa ja en sap d'això de fer papers oficials 'ante notario i ante quien haga falta tu'!!
q ja ho han intentat en diverses ocasions de vendre la moto a mons pares i sort n'hem tingut del seu temperament fort i sicilià quan s'escau, i els hi han fet morros a tots, a dreta i esquerra i no hem caigut en el parany especulatiu com tants haguéssin desitjat...
i si han de ser els meus fills els que ho facin, els hi prego que jo ja no sigui en aquest món a la deriva que no sé pas com el podran viure...
però com deien aquells altres molt encertadament i cada cop n'estic més convençuda... "el tiempo nos dará la razón...SÍ!!"
...es la manera que tenen d'estimar areny$. Així el $alven, a la $eva manera , i vigileu de no dir re$ que si no encara s'enfaden...i $on perillo$o$...
Especulació pura i dura...serà legal si, pero...es moral???
Que els hi aprofiti, van de cap a ser els mes rics del cementiri. Seran recordats per coses com aquestes...Ah pero no passa res, per que son "els bons" i tots els altres som els dolents.
Fantastic, no??
David,
com a veïna del carrer que sóc, fa dies i dies i molts dies que em pregunto per què passa això? I per què tot de cop? Tres cases enderrocades en uns mesos. Recordes l'escrit que amb el nom de La memòria de les pedres publicava en Pruna al seu bloc? És per veure-ho i és que des de casa m'ho miro, ho sento i no m'ho acabo de creure.
D'altra banda vull fer un comentari sobre la nul·la seguretat laboral que ofereixen aquestes empreses d'enderrocs. "Ho haveu vist!!!" com diuen els de Polònia. Tres operaris picant a cops de mall la façana que tenen sota els peus i tirant les runes... a fora la vorera!!! Entre la bastida i la fina lona verda que la cobreix i entre dues tanques que no deixen passar la gent però... "estan bojos aquests romans?" Astèrix (dixit).
Les fotografies varen ser fetes sobre les 6:00 de la tarda del 26 de juny. Curiosament cap a 3/4 de set de la tarda, després de tants dies aparcades al carrer dels Pixaners, ja no hi eren.
Tot plegat... seria un càrrec de consciència? o be v dir.. cony les rodes!
on els sentiments mouen de debò, on la lluna plena brilla pels que s'estimen, on no cal que l'alcohol corri per les venes per fer el boig d'alegria, on els amics et canten perquè et desitjen el millor...
una nit a la terra de sant pere del riu en la millor companyia...
gràcies,
georgina*
NOMÉS PER A TU
Amor, t’estimo, i tant t’estimo
que en l’amor meu ets mesura.
Tu has obert límits al meu vol,
que amb serenor declinava,
i avui em crec prop de la plenitud,
només perquè me la imagines tu.
Amor t’estima tant i tot l’amor meu.
I buscaré només per a tu,
amb la ignorància de sempre,
paraules dites pels amants
des de l’albada dels segles,
i per l’engany del meu amor creuré
reinventar el llenguatge a cada gest.
Engany d’amor i veritat de l’engany.
Amor d’etern recomençar,
que empenys la meva aventura,
que proa et fas del meu vaixell,
quan la mar veus embranzida,
en qui allibero antiga esclavitud,
per qui confesso aquesta servitud.
Amor esclau i llibertat de l’amor.
LLUÍS LLACH
Hola Alba,
ens agrada molt que t'hagi motivat el que has vist aquests dies i que estiguis engrescada a treballar en xarxa. Les recompenses que aporta sempre són molt superiors a l'esforç. Compta amb tot el que et calgui amb els i les d'arenys.org. I torna quan vulguis per Arenys que sempre seràs ben rebuda.
Oriol
www.arenyautes.cat/pau-i-bits
Felicitats!
* encara no ho havia dit.
** amb un brindis de Penyagolosa!
www.arenyautes.cat/pau-i-bits
Estimada Sonia i es clar que sí que ets una dona@Tic, només faltaria!
T’interesses per les noves tecnologies, per la societat de la informació i de la comunicació que vol dir que segueixes el que succeeix i que t’interessa; i als teus recent estrenats 25 anys, ets una jove instruïda, interessant i valenta.
Et felicito per tot això però sobretot per la teva seriositat vers les coses que fas.
Teresa Verdura i Anglada
Et convido a entrar a http://mgf.uab.es/
Magda
No saps quan m'alegra que t'inbtegris en aquesta comunitat d'arenyautes on dones i tic tenim un paper molt important.
Teresa Verdura i Anglada
Benvolgut David,
em surt de dir-nos com diu un gran amic, Pau i bé... o Pau i bits com fa l'altre...
ja em desespero...
no tinc paraules...
i no tinc un duro, malauradament, ara com ara, per intentar evitar fets com aquests...
ara bé, tinc la sort de viure en una de les poques precioses casetes que queden a arenys, al 84 de pare fita, q afortunadíssimament i encertada compraren mons pares poc després que jo i ma germana, la Isabel, vinguéssim al món, als anys 80
va ser un prolífic negoci gastronòmic q no vaig ser a temps de salvar i fer créixer, la Ysabeló, però no et pensis, sempre es pot tornar enrere en el temps, ni que sigui 'som-nhiant'...
ara, això sí, passaran per sobre dels nostres cadàvers, de la Isabel i del meu, abans d'enderrocar-la!! no ens ho hem signat sobre paper però poc hi falta doncs la Isa ja en sap d'això de fer papers oficials 'ante notario i ante quien haga falta tu'!!
q ja ho han intentat en diverses ocasions de vendre la moto a mons pares i sort n'hem tingut del seu temperament fort i sicilià quan s'escau, i els hi han fet morros a tots, a dreta i esquerra i no hem caigut en el parany especulatiu com tants haguéssin desitjat...
i si han de ser els meus fills els que ho facin, els hi prego que jo ja no sigui en aquest món a la deriva que no sé pas com el podran viure...
però com deien aquells altres molt encertadament i cada cop n'estic més convençuda... "el tiempo nos dará la razón...SÍ!!"
doncs això, que pau peace i bon rotllo...
nanit,
georgina*
...es la manera que tenen d'estimar areny$. Així el $alven, a la $eva manera , i vigileu de no dir re$ que si no encara s'enfaden...i $on perillo$o$...
Especulació pura i dura...serà legal si, pero...es moral???
Que els hi aprofiti, van de cap a ser els mes rics del cementiri. Seran recordats per coses com aquestes...Ah pero no passa res, per que son "els bons" i tots els altres som els dolents.
Fantastic, no??
David,
com a veïna del carrer que sóc, fa dies i dies i molts dies que em pregunto per què passa això? I per què tot de cop? Tres cases enderrocades en uns mesos. Recordes l'escrit que amb el nom de La memòria de les pedres publicava en Pruna al seu bloc? És per veure-ho i és que des de casa m'ho miro, ho sento i no m'ho acabo de creure.
D'altra banda vull fer un comentari sobre la nul·la seguretat laboral que ofereixen aquestes empreses d'enderrocs. "Ho haveu vist!!!" com diuen els de Polònia. Tres operaris picant a cops de mall la façana que tenen sota els peus i tirant les runes... a fora la vorera!!! Entre la bastida i la fina lona verda que la cobreix i entre dues tanques que no deixen passar la gent però... "estan bojos aquests romans?" Astèrix (dixit).
Què ens està passant?
Les fotografies varen ser fetes sobre les 6:00 de la tarda del 26 de juny. Curiosament cap a 3/4 de set de la tarda, després de tants dies aparcades al carrer dels Pixaners, ja no hi eren.
Tot plegat... seria un càrrec de consciència? o be v dir.. cony les rodes!
Pàgines