I que no es maco veure com les parelles s'estimen??
Doncs si, i es el mes maco del mon comprovar com la gent traspua amor per tots els porus de la seva pell i el seu cos, aqui, a Turquia, al Bronx i a qualsevol raconet de mon...
I aixo es el que estic visquent i compartint amb gent de la que jo mes m'estimo al meu mon, ara a Baltimore i la setmana vinent a l'alt maresme...
Montse i Gemma, Gemma i Montse, gracies per tot el que ens heu ensenyat des de sempre, i gracies sobretot per ser-hi de la manera que hi sou.
Us estimo.
Moltes moltes felicitats,
petons,
georgina*
Ivet, just quan s’acabi l’estiu, a tu i la teva germaneta us visitarà un “gerrillero” de veritat. Arribarà de Cardenas. Ja us podeu anar preparant per fer totes les gracietes que ens explica Faralai. De ben segur que estarà molt content de veure la felicitat de la vostra mare.
quina sorpresa trobar-te aquí!! M'agrada veure com fas coses de les teves i riure-me'n una bona estona! Per exemple quan poso música amb el mòbil i llavors balles de cantó a cantó i si és un ritme flamenc fas aquell "zapateao"!!!! O quan fas "esteps" amb el paquet de bolquers, "ara pujo i ara baixo!" :-) Així m'agrada que et posis en forma com ho intenta fer la tieta Faralai. Tu espera't a descobrir la batuka...
Insistim però que feu una lectura a aquest apunt que explicava com fer enllaços a pàgines externes (o internes) utilitzant les marques de llenguatge HTML.
Facilitarà el redireccionament als apunts complets.
1. Atès que blogspot és més fàcil d'usar, s'hi pot afegir un comptar i té més independència en les seves pàgines continuarem usant-lo. Això sí, aquí a Arenyautes continuarem posant els resums dels articles.
2. Com vau podeu veure en el passat post, nosaltres tenim un codi ètic, http://rialsinerenc.blogspot.com/2007/06/reial-decret-de-nova-planta.html, anomenat Reial Decret de Nova Planta.
atès que esteu iniciat la vostra singladura blocaire m'atreveixo a proposar-vos que utilitzeu directament l'espai arenyautes.cat, enlloc de fer-ho a blogspot, atès que les prestacions són molt semblants, i als usuaris d'arenyautes.cat se'ns farà més fàcil el seguiment de les vostres publicacions.
Malgrat tot, sapigueu que arenyautes.cat té un codi de referència per autoregular els seus usuos i continguts i que són la base de relació de la comunitat.
Decidiu el que decidiu, també us recomanem una lectura a aquest apunt que explicava com fer enllaços a pàgines externes (o internes) utilitzant les marques de llenguatge HTML.
gràcies per penjar-me les fotos Oriol, afortunadament no tots ho sabem fer tot en aquesta vida i per això és bó que ens poguem ajudar i complementar
a l'Arisleyda li vaig triar jo el nom, la seva àvia, la Teresa, em va dir dos dies després de que nasqués: "si quiere, puede ser su madrina, y póngale el nombre..." em van saltar les llàgrimes a l'instant
el seu avi no el va saber pronunciar el dia que vam celebrar el bateig informal al piset de la Teresa doncs la Presidente feia estona que corria per la casa i feia una calorada...
però havien dut aigua de l'església que hi ha a prop del seu edifici, a la calle México del barri de buenos aires de santo domingo, on certs dies la Teresa em recomanava que no hi anés, 'que estos días hay demasiados tiros'
l'Arisleyda gran és una companya i sobretot amiga del 'united colors of united nations flat' que lloguem a en Melvin Mañón (periodista i escriptor dominicà del qui les companyes en marxar al desembre em van regalar el seu darrer llibre 'Guerras de purificación') a la pedro ignacio espaillat 51, a tocar del malecon de santo domingo i del carrer independència
(m'acaba d'aparèixer la Srijana a l'habitació de casa a donar-me una sorpresa, està guapíssima amb un vestit vermell nou...!)
l'Arisleyda gran va néixer a prop de Santiago i amb uns 15 anys van anar cap a 'Nueva Yol', on ha aconseguit fer una brillant carrera que l'ha portada a Roma on estudia un master i actualment treballa a l'ambaixada dominicana a la capital de l'antic imperi... ciutat que adorem totes les que vivíem al pis, la Maria de sant pere més baix, la Nicola alemanya ara a york, la soraya, canadenca d'orígen haitià ara a kosovo però camí d'haití, i jo, arenyenca del món que cerca el camí del futur...
la vida de l'Aris gran és admirable, i quan va caure l'univers sobre mi de la responsabilitat enorme i per sempre de posar el nom a una criatura que no és filla meva no en vaig dubtar gens: Arisleyda, un símbol, una gran dona per una nina que arribava al món l'11 d'octubre de l'any passat i tant de bó enguany el destí m'hi porti a celebrar el seu primer any de vida
actualment procuro enviar tant sovint com puc diners a la Mina, l'administradora de l'Instraw, perquè li dongui a la Teresa que al seu temps paga mensualment els deu euros de l'escola bressol pels dos germans grans de l'Aris petita. Vaig prometre a la directora de l'escola que les ajudaria tant com pogués perquè més nenes i nens del barri hi puguin anar, tinguin l'edat que tinguin, doncs per exemple els germans de l'Aris no hi anaven, els pares no guanyen prous diners com per pagar-los l'escola i no en vaig dubtar ni un minut, l'educació és el bé més preuat i és escaig en aquell país, a part de l'aigua i l'electricitat a segons quins barris i quines hores del dia, exceptuant els períodes de temporal clar...
el dia del bateig em vaig posar les faldilles blanques de captadora de sant roc i vaig beure Presidente a la salut de les Aris i vaig marcar-me unes bones bachatas amb el pare de la criatura, un jovenet de vint i pocs anys molt llençat, potser massa
el destí potser em portarà ben aviat cap allà, ja us ho faré saber, i si m'hi voleu ajudar, ja sabeu que em trobeu per la riera abans d'embarcar-me al proper vol
tot està per fer i tot és possible, totes i tots podem fer els nostres somnis realitat, si ens ho proposem i ens hi posem
gràcies Oriol per brindar-me la magnífica oportunitat d'ensom-hiar'me amb tota la colla
i merci per la teva ajuda per aconseguir arribar allà on jo no puc arribar, mai m'arrepentiré del pas que he donat, dels passos que he anat donant en aquest camí de la meva vida
Per sempre, fins sempre i que tingueu els millors somnis
(Carles Sabater)
Mireu...si diumenge perdem la lliga no pensaré pas que es culpa del R.??????????. Sóm conscients de el meu equip no ha fet el joc que calia. Fer autocrítica per a molts els representa un imposible. Ens quedem amb el que ha dit de que els tres caps de llista eren tant amics que fins i tot anaven a sopar plegats.......les coses no poden començar millor. Tenir amics per sopar per a molts de nosaltres és un dels millors plaers
Moltes felicitats!
"Cal que neixin flors a cada instant..."
I que no es maco veure com les parelles s'estimen??
Doncs si, i es el mes maco del mon comprovar com la gent traspua amor per tots els porus de la seva pell i el seu cos, aqui, a Turquia, al Bronx i a qualsevol raconet de mon...
I aixo es el que estic visquent i compartint amb gent de la que jo mes m'estimo al meu mon, ara a Baltimore i la setmana vinent a l'alt maresme...
Montse i Gemma, Gemma i Montse, gracies per tot el que ens heu ensenyat des de sempre, i gracies sobretot per ser-hi de la manera que hi sou.
Us estimo.
Moltes moltes felicitats,
petons,
georgina*
Moltes felicitats! Que bonic que és l'amor quan és de veritat.
Faralai
VISCA EL VOLEI
Ivet, just quan s’acabi l’estiu, a tu i la teva germaneta us visitarà un “gerrillero” de veritat. Arribarà de Cardenas. Ja us podeu anar preparant per fer totes les gracietes que ens explica Faralai. De ben segur que estarà molt content de veure la felicitat de la vostra mare.
Hola Ivet!
quina sorpresa trobar-te aquí!! M'agrada veure com fas coses de les teves i riure-me'n una bona estona! Per exemple quan poso música amb el mòbil i llavors balles de cantó a cantó i si és un ritme flamenc fas aquell "zapateao"!!!! O quan fas "esteps" amb el paquet de bolquers, "ara pujo i ara baixo!" :-) Així m'agrada que et posis en forma com ho intenta fer la tieta Faralai. Tu espera't a descobrir la batuka...
VISCA EL VOLEI
Endavant les atxes.
Insistim però que feu una lectura a aquest apunt que explicava com fer enllaços a pàgines externes (o internes) utilitzant les marques de llenguatge HTML.
Facilitarà el redireccionament als apunts complets.
1. Atès que blogspot és més fàcil d'usar, s'hi pot afegir un comptar i té més independència en les seves pàgines continuarem usant-lo. Això sí, aquí a Arenyautes continuarem posant els resums dels articles.
2. Com vau podeu veure en el passat post, nosaltres tenim un codi ètic, http://rialsinerenc.blogspot.com/2007/06/reial-decret-de-nova-planta.html, anomenat Reial Decret de Nova Planta.
Atentament,
Drs. Calamarenys i Sabatetes d'Arenys
Benvolguts Calamarenys i Sabatetes,
atès que esteu iniciat la vostra singladura blocaire m'atreveixo a proposar-vos que utilitzeu directament l'espai arenyautes.cat, enlloc de fer-ho a blogspot, atès que les prestacions són molt semblants, i als usuaris d'arenyautes.cat se'ns farà més fàcil el seguiment de les vostres publicacions.
Malgrat tot, sapigueu que arenyautes.cat té un codi de referència per autoregular els seus usuos i continguts i que són la base de relació de la comunitat.
Decidiu el que decidiu, també us recomanem una lectura a aquest apunt que explicava com fer enllaços a pàgines externes (o internes) utilitzant les marques de llenguatge HTML.
L'ADMIN
gràcies per penjar-me les fotos Oriol, afortunadament no tots ho sabem fer tot en aquesta vida i per això és bó que ens poguem ajudar i complementar
a l'Arisleyda li vaig triar jo el nom, la seva àvia, la Teresa, em va dir dos dies després de que nasqués: "si quiere, puede ser su madrina, y póngale el nombre..." em van saltar les llàgrimes a l'instant
el seu avi no el va saber pronunciar el dia que vam celebrar el bateig informal al piset de la Teresa doncs la Presidente feia estona que corria per la casa i feia una calorada...
però havien dut aigua de l'església que hi ha a prop del seu edifici, a la calle México del barri de buenos aires de santo domingo, on certs dies la Teresa em recomanava que no hi anés, 'que estos días hay demasiados tiros'
l'Arisleyda gran és una companya i sobretot amiga del 'united colors of united nations flat' que lloguem a en Melvin Mañón (periodista i escriptor dominicà del qui les companyes en marxar al desembre em van regalar el seu darrer llibre 'Guerras de purificación') a la pedro ignacio espaillat 51, a tocar del malecon de santo domingo i del carrer independència
(m'acaba d'aparèixer la Srijana a l'habitació de casa a donar-me una sorpresa, està guapíssima amb un vestit vermell nou...!)
l'Arisleyda gran va néixer a prop de Santiago i amb uns 15 anys van anar cap a 'Nueva Yol', on ha aconseguit fer una brillant carrera que l'ha portada a Roma on estudia un master i actualment treballa a l'ambaixada dominicana a la capital de l'antic imperi... ciutat que adorem totes les que vivíem al pis, la Maria de sant pere més baix, la Nicola alemanya ara a york, la soraya, canadenca d'orígen haitià ara a kosovo però camí d'haití, i jo, arenyenca del món que cerca el camí del futur...
la vida de l'Aris gran és admirable, i quan va caure l'univers sobre mi de la responsabilitat enorme i per sempre de posar el nom a una criatura que no és filla meva no en vaig dubtar gens: Arisleyda, un símbol, una gran dona per una nina que arribava al món l'11 d'octubre de l'any passat i tant de bó enguany el destí m'hi porti a celebrar el seu primer any de vida
actualment procuro enviar tant sovint com puc diners a la Mina, l'administradora de l'Instraw, perquè li dongui a la Teresa que al seu temps paga mensualment els deu euros de l'escola bressol pels dos germans grans de l'Aris petita. Vaig prometre a la directora de l'escola que les ajudaria tant com pogués perquè més nenes i nens del barri hi puguin anar, tinguin l'edat que tinguin, doncs per exemple els germans de l'Aris no hi anaven, els pares no guanyen prous diners com per pagar-los l'escola i no en vaig dubtar ni un minut, l'educació és el bé més preuat i és escaig en aquell país, a part de l'aigua i l'electricitat a segons quins barris i quines hores del dia, exceptuant els períodes de temporal clar...
el dia del bateig em vaig posar les faldilles blanques de captadora de sant roc i vaig beure Presidente a la salut de les Aris i vaig marcar-me unes bones bachatas amb el pare de la criatura, un jovenet de vint i pocs anys molt llençat, potser massa
el destí potser em portarà ben aviat cap allà, ja us ho faré saber, i si m'hi voleu ajudar, ja sabeu que em trobeu per la riera abans d'embarcar-me al proper vol
tot està per fer i tot és possible, totes i tots podem fer els nostres somnis realitat, si ens ho proposem i ens hi posem
gràcies Oriol per brindar-me la magnífica oportunitat d'ensom-hiar'me amb tota la colla
i merci per la teva ajuda per aconseguir arribar allà on jo no puc arribar, mai m'arrepentiré del pas que he donat, dels passos que he anat donant en aquest camí de la meva vida
Per sempre, fins sempre i que tingueu els millors somnis
(Carles Sabater)
georgina*
Mireu...si diumenge perdem la lliga no pensaré pas que es culpa del R.??????????. Sóm conscients de el meu equip no ha fet el joc que calia. Fer autocrítica per a molts els representa un imposible. Ens quedem amb el que ha dit de que els tres caps de llista eren tant amics que fins i tot anaven a sopar plegats.......les coses no poden començar millor. Tenir amics per sopar per a molts de nosaltres és un dels millors plaers
Pàgines