aquestes barques vivers jo les havia vist a dins al port a finals dels anys seixanta mes o menys.
Val a dir que en tinc una foto molt terbola a dins el meu cervell, ja que jo a finals dels seixanta era un crio que pessejava cada diumenge amb els meus pares pel port.
Ara be, si observem que Arenys està poc edificat i que el nàutic no existeix també podria ser una foto de principis anys seixanta o finals dels cinquanta.
Tot el que dius de les discogràfiques és veritat. Fa temps vaig veure un llistat detallat de com es repartien els diners que la gent paga per un CD, i el que l'artista s'emporta és ridícul. Ahir el vaig estar buscant però encara no l'he trobat. No m'he donat per vençuda, i si el trobo el posaré aquí perquè crec que és molt interessant. Si no recordo malament, el que s'emporten les persones que escriuen les cançons són cèntims (no dòlars ni euros) per CD venut, i l'artista només s'emporta uns $3 o $4. La resta (i la meva germana em va dir que a Espanya, avui dia, la majoria de CDs costen uns 20 Euros), són per les discogràfiques, advocats, i tota aquesta colla de lladres.
Però, si no paguem tots aquests diners per un CD, encara que la major part no vagin a parar a les mans dels que fan la música, aquests no s'emporten ni les engrunes que les discogràfiques els hi volen donar.
Jo només tinc una mica de coneixement del món de la música, però ja em crec que el de les llicències de software i altres coses es troben amb el mateix problema.
Moltes gràcies per les recomanacions dels llibres, Hèctor :)
Hector,
ben retrobat. A l'Admin li fa angunia veure que hi ha usuaris que van crear el compte i no l'utilitzen i veure els blocs aturats. O sigui que benvingut i que siguins força actiu, tant per polemitzar com per compartir coneixement.
Jo en cap moment he comentat que un artista de debó, no aquesta patranya que ens venen als mitjans de comunicació, aquesta èlite de la indústria musical, que poden ésser qualsevol cosa menys artistes, hagi de no cobrar per la seva obra. Evidentment que un artista, sigui del tipus que sigui, ha de tenir algun tipus d'incentiu o remuneració per a poder crear obres de qualitat. El que jo em pregunto és el següent: Quin tant per cent del total del preu d'un CD es porten tots els intermediaris (contant discogràfiques, entitats gestores i altres) i quin tant per cent es porta l'artista, en aquest cas el teu marit?. Jo, pagaria amb molt de gust el preu del CD sabent que aniria a l'artista. El que no em fa gens de gràcia és saber que la majoria d'aquests diners van a multinacionals (són 4 les empreses que manegen l'oligarquia cultural a Espanya) ja prou riques gràcies a l'esforç de tercers (artistes de debó). Potser és una posició insolidària des del punt de vista d'un artista, però crec que puc donar molt més a un concert que no m'importa pagar el que em demanin que en el preu d'un CD. Segurament les xarxes P2P estàn fent una gran acció publicitària a artistes que d'altra manera, no es coneixerien, perquè tots els que ens movem una mica en aquest entorn, SGAE, ACAM i discogràfiques principals (EMI i Universal) fan publicitat nomès de la patranya que els interesa. Normalment alguna cosa semblant a cultura... malauradament els artistes de debó han d'anar a discogràfiques alternatives que normalment no tenen prou líquid com per a fer campanyes com les grans. Des d'aquest punt de vista les xarxes P2P estàn fent un gran favor a l'artista "miserable".
Un altre punt que no estic d'acord és culpar als internautes de la precària situació del mercat cultural... la cultura és un dret que tenim tots per a accedir-hi, tinguem diners o no en tinguem. Aquesta és una característica de la cultura i es recull a la constitució del 1978 (o això crec). La precària situació és de les empreses intermediàries... el no voler actualitzar-se, el no voler evolucionar i adaptar el model de negoci. Un ciutadà (internauta o no) pot compartir la seva música com es feia anys enrera amb el cassete de música amb el seu col·lega de Nova York. El problema són les taxes i la forma de fer de tota aquesta màfia d'intermediaris que dominen aquest mercat.
De totes maneres, entenc la teva preocupació, podem discrepar en les opinions i en la forma d'atacar el problema pero ho entenc perfectament ja que jo d'alguna manera l'he sofert però en un altre entorn: el del software. Jo, al igual que el teu marit va haver uns anys que vaig haver de programar software lliure mentres treballava per una empresa que tancava el codi. Ara, per sort, treballo en una empresa 100% free software que treballa en un model del negoci totalment diferent al que està acostumada la indústria del software. La idea és aquesta, obrir llicèncias i repensar el negoci. O es fa així, o la indústria mor. El problema és que abans de morir la indústria, s'en porta amb ella alguns petits artistes. Són els efectes colaterals...
Ja per acabar, m'agradaria esmentar-te un parell de llibres que potser t'interessaries llegir, un és Copia Este Libro d'en David Bravo (molt recomanable) i l'altre Cultura Libre d'en Lessig i ja possats Software Libre para una Sociedad Libre d'en Richard Stallman. Tots tres totalment lliures de llicències restrictives de compartir per a baixar en PDF.
Molt de gust d'haver intercanviar opinions amb tu.
"si la música te parece cara y un paquete de pipas no, cómprate unas pipas y no un CD"
No sé qui va dir això, però hi estic completament d'acord. El 95% dels músics avui dia o es moren de gana o han de tenir una feina "normal" per sobreviure. Amb tanta descàrrega gratis, la gent realment no valora la música, i m'assembla que no hi ha gaires persones que podrien viure sense música. El món necessita músics, però els músics necessiten peles per sobreviure, també.
Potser en comptes d'un paquet de pipes jo hagués posat com exemple un parell de cubates, que és més realista. Seriosament, la gent prefereix beure's un parell (o cinc, o sis) cubates en un bar que comprar-se un CD. Els cubates els hi duraràn, com a molt, tota la nit. El CD els hi pot durar tota la vida.
Un exemple de com són certes persones: El mes passat el meu marit tocava a San Angelo, Texas, (a unes 4 hores en cotxe d'on vivim) amb una banda boníssima. Jo m'havia llevat a les dues de la matinada per anar a la feina, i quan vaig plegar ens varem anar cap a San Angelo. Cansada de treballar i de les 4 hores de cotxe, quan arribem allà el cantant em demana que si puc cobrar les entrades a la porta perquè la noia que ho havia de fer estava malalta. Com que la banda cobrava comissió per les entrades venudes, vaig dir que sí, decidida a no deixar entrar de gorra a ningú. L'entrada eren $10, i la gent els pagava de bon grat perquè sabien que tenien per endavant 4 hores de bona música per ballar. Al cap d'una hora, un idiota borratxo va entrar al local, i es va empipar perquè havia de pagar $10. Em va dir que no volia pagar perquè ell havia anat a beure's unes copes, no a ballar, i em va dir que ja es gastaria prou pasta al bar. Jo, amablement, li vaig dir que ho sentia molt però que la entrada eren $10, i ell em va dir que me'n pagaria 5 i deixaria bones propines a les cambreres. Jo quan estic cansada m'empipo fàcilment, però encara li vaig poder dir amablement que si volia entrar, havia de pagar. Ostres, com es va cabrejar! Li vaig haver d'aguantar un discurs, i al final em va dir que ja trobaria un altre lloc ón gastar-se els diners. Espero que no en trobés cap. La feina de músic està molt mal pagada, i el món necessita menys idiotes com aquell.
He vist que es menciona la SGAE... Aquests pirates també em fan bullir la sang. No són els unics, és clar. La BMI és igual de dolenta. Per posar-vos un exemple, mentre el meu marit i jo viviem a Arenys, ell va escriure una cançó que es diu "Last Train To Barcelona". La va registrar amb la SGAE perquè erem allà. Al desembre del 2004 en Tomeu Penya treia un disc ón s'incloïa "Last Train To Barcelona", i tota la família estava ben contenta. Quan varem anar a la SGAE per veure què haviem de fer per cobrar els drets d'autor, ens varen dir que no els podien pagar perquè ell estava afiliat a la BMI (una SGAE internacional), i que fins que no es desafiliés no hi havia res a fer. La BMI ens va dir que això no era veritat, que no ens preocupessim que ells s'ocuparien de tot. No ho varen fer, és clar, i després de infinitat de trucades i emails ignorats, varem decidir que encara estavem molt contents de tenir la cançó al disc d'en Tomeu, que ens agrada molt i és el cantant preferit de la meva mare, però que no veuriem mai un duro. Sabem que la SGAE col.lecta els diners, però que només paga a les seves "estrelles". Colla de lladres...
Jo me'n recordo quan anava cada día a Barcelona a estudiar a l'Escola Oficial d'Idiomes. Els meus pares em donaven, si no recordo malament, 1.500 pessetes a la setmana pels meus gastos (cafès, diaris, etc). Moltes vegades passava de pendre'm el tallat entre classe i classe, o algun dia pujava les Rambles a peu per estalviar-me el bitllet de metro, i cada mes, miraculosament, me'n podia anar a Discos Castelló i comprar-me un o dos discos de música country, la meva música preferida. Jo la valorava, la música que comprava, i no robava diners als músics que la feien.
El P2P no és dolent. Molts artistes comparteixen concerts sencers perquè els fans se'ls descarreguin, i els encoratgen a compartir-los amb altres fans, però el que no faran mai és donar gratis un àlbum que, com a mínim, els hi ha costat $30.000 o $40.000 de grabar en un estudi. I una persona que compra el CD del seu artista preferit i el penja a internet perquè tothom se'l pugui descarregar gratis, s'hauria d'aturar i pensar en el mal que li està fent a l'artista.
Realment, jo nomes conec aquesta estimada mafalda. I no se a qui van fer sant en nom de Mafalda, pero aquesta, potser no tan per "Santa" si no per "mestra" val la pena recordarl-la. Si es que seria curios coneixe-la en persona. Aixo si, ningu li treu el titol de la " Argentina mes famosa arreu". Felicitats per a la Mafalda, i com no, al Quino, l'autor. I es que fa uns quants anys de la primera vegada que van veure la llum, a mi els comics de la Mafalda sempre m'han agradat. Qui no riuria amb la Libertat?
Sembla ser que el restaurants de la primera platja són els que, amb el permís de Ports i Costes, han muntat els gronxadors. Sembla ser també, que han fet servir els seus contactes per aconseguir-los gratuïtament, gronxadors i mobiliari. Això vol dir que tenim escut de la ciutat de Madrid per temps.
La gratuïtat, però, no hauria de servir d’excusa pel “tot si val” i crec que els propietaris haurien de fer servir una mica el sentit comú i la sensibilitat tot substituint aquest banc i utilitzant el català pels seus escrits.
aquestes barques vivers jo les havia vist a dins al port a finals dels anys seixanta mes o menys.
Val a dir que en tinc una foto molt terbola a dins el meu cervell, ja que jo a finals dels seixanta era un crio que pessejava cada diumenge amb els meus pares pel port.
Ara be, si observem que Arenys està poc edificat i que el nàutic no existeix també podria ser una foto de principis anys seixanta o finals dels cinquanta.
ep,.....i de bon rotllo, eh!!!
XAVI
http://www.nautes.org/fotos/
fotos amb zoom arenyenc
Què els hi ha passat a les Clarisses? Fa temps que no sóc per Arenys i no sabia que havien marxat...
hola ! que tal! ¿de donde soys? Yo de Sevilla
Tot el que dius de les discogràfiques és veritat. Fa temps vaig veure un llistat detallat de com es repartien els diners que la gent paga per un CD, i el que l'artista s'emporta és ridícul. Ahir el vaig estar buscant però encara no l'he trobat. No m'he donat per vençuda, i si el trobo el posaré aquí perquè crec que és molt interessant. Si no recordo malament, el que s'emporten les persones que escriuen les cançons són cèntims (no dòlars ni euros) per CD venut, i l'artista només s'emporta uns $3 o $4. La resta (i la meva germana em va dir que a Espanya, avui dia, la majoria de CDs costen uns 20 Euros), són per les discogràfiques, advocats, i tota aquesta colla de lladres.
Però, si no paguem tots aquests diners per un CD, encara que la major part no vagin a parar a les mans dels que fan la música, aquests no s'emporten ni les engrunes que les discogràfiques els hi volen donar.
Jo només tinc una mica de coneixement del món de la música, però ja em crec que el de les llicències de software i altres coses es troben amb el mateix problema.
Moltes gràcies per les recomanacions dels llibres, Hèctor :)
Salut!
Hector,
ben retrobat. A l'Admin li fa angunia veure que hi ha usuaris que van crear el compte i no l'utilitzen i veure els blocs aturats. O sigui que benvingut i que siguins força actiu, tant per polemitzar com per compartir coneixement.
benvingut a casa teva!
l'ADMIN
Jo en cap moment he comentat que un artista de debó, no aquesta patranya que ens venen als mitjans de comunicació, aquesta èlite de la indústria musical, que poden ésser qualsevol cosa menys artistes, hagi de no cobrar per la seva obra. Evidentment que un artista, sigui del tipus que sigui, ha de tenir algun tipus d'incentiu o remuneració per a poder crear obres de qualitat. El que jo em pregunto és el següent: Quin tant per cent del total del preu d'un CD es porten tots els intermediaris (contant discogràfiques, entitats gestores i altres) i quin tant per cent es porta l'artista, en aquest cas el teu marit?. Jo, pagaria amb molt de gust el preu del CD sabent que aniria a l'artista. El que no em fa gens de gràcia és saber que la majoria d'aquests diners van a multinacionals (són 4 les empreses que manegen l'oligarquia cultural a Espanya) ja prou riques gràcies a l'esforç de tercers (artistes de debó). Potser és una posició insolidària des del punt de vista d'un artista, però crec que puc donar molt més a un concert que no m'importa pagar el que em demanin que en el preu d'un CD. Segurament les xarxes P2P estàn fent una gran acció publicitària a artistes que d'altra manera, no es coneixerien, perquè tots els que ens movem una mica en aquest entorn, SGAE, ACAM i discogràfiques principals (EMI i Universal) fan publicitat nomès de la patranya que els interesa. Normalment alguna cosa semblant a cultura... malauradament els artistes de debó han d'anar a discogràfiques alternatives que normalment no tenen prou líquid com per a fer campanyes com les grans. Des d'aquest punt de vista les xarxes P2P estàn fent un gran favor a l'artista "miserable".
Un altre punt que no estic d'acord és culpar als internautes de la precària situació del mercat cultural... la cultura és un dret que tenim tots per a accedir-hi, tinguem diners o no en tinguem. Aquesta és una característica de la cultura i es recull a la constitució del 1978 (o això crec). La precària situació és de les empreses intermediàries... el no voler actualitzar-se, el no voler evolucionar i adaptar el model de negoci. Un ciutadà (internauta o no) pot compartir la seva música com es feia anys enrera amb el cassete de música amb el seu col·lega de Nova York. El problema són les taxes i la forma de fer de tota aquesta màfia d'intermediaris que dominen aquest mercat.
De totes maneres, entenc la teva preocupació, podem discrepar en les opinions i en la forma d'atacar el problema pero ho entenc perfectament ja que jo d'alguna manera l'he sofert però en un altre entorn: el del software. Jo, al igual que el teu marit va haver uns anys que vaig haver de programar software lliure mentres treballava per una empresa que tancava el codi. Ara, per sort, treballo en una empresa 100% free software que treballa en un model del negoci totalment diferent al que està acostumada la indústria del software. La idea és aquesta, obrir llicèncias i repensar el negoci. O es fa així, o la indústria mor. El problema és que abans de morir la indústria, s'en porta amb ella alguns petits artistes. Són els efectes colaterals...
Ja per acabar, m'agradaria esmentar-te un parell de llibres que potser t'interessaries llegir, un és Copia Este Libro d'en David Bravo (molt recomanable) i l'altre Cultura Libre d'en Lessig i ja possats Software Libre para una Sociedad Libre d'en Richard Stallman. Tots tres totalment lliures de llicències restrictives de compartir per a baixar en PDF.
Molt de gust d'haver intercanviar opinions amb tu.
Salut!
"si la música te parece cara y un paquete de pipas no, cómprate unas pipas y no un CD"
No sé qui va dir això, però hi estic completament d'acord. El 95% dels músics avui dia o es moren de gana o han de tenir una feina "normal" per sobreviure. Amb tanta descàrrega gratis, la gent realment no valora la música, i m'assembla que no hi ha gaires persones que podrien viure sense música. El món necessita músics, però els músics necessiten peles per sobreviure, també.
Potser en comptes d'un paquet de pipes jo hagués posat com exemple un parell de cubates, que és més realista. Seriosament, la gent prefereix beure's un parell (o cinc, o sis) cubates en un bar que comprar-se un CD. Els cubates els hi duraràn, com a molt, tota la nit. El CD els hi pot durar tota la vida.
Un exemple de com són certes persones: El mes passat el meu marit tocava a San Angelo, Texas, (a unes 4 hores en cotxe d'on vivim) amb una banda boníssima. Jo m'havia llevat a les dues de la matinada per anar a la feina, i quan vaig plegar ens varem anar cap a San Angelo. Cansada de treballar i de les 4 hores de cotxe, quan arribem allà el cantant em demana que si puc cobrar les entrades a la porta perquè la noia que ho havia de fer estava malalta. Com que la banda cobrava comissió per les entrades venudes, vaig dir que sí, decidida a no deixar entrar de gorra a ningú. L'entrada eren $10, i la gent els pagava de bon grat perquè sabien que tenien per endavant 4 hores de bona música per ballar. Al cap d'una hora, un idiota borratxo va entrar al local, i es va empipar perquè havia de pagar $10. Em va dir que no volia pagar perquè ell havia anat a beure's unes copes, no a ballar, i em va dir que ja es gastaria prou pasta al bar. Jo, amablement, li vaig dir que ho sentia molt però que la entrada eren $10, i ell em va dir que me'n pagaria 5 i deixaria bones propines a les cambreres. Jo quan estic cansada m'empipo fàcilment, però encara li vaig poder dir amablement que si volia entrar, havia de pagar. Ostres, com es va cabrejar! Li vaig haver d'aguantar un discurs, i al final em va dir que ja trobaria un altre lloc ón gastar-se els diners. Espero que no en trobés cap. La feina de músic està molt mal pagada, i el món necessita menys idiotes com aquell.
He vist que es menciona la SGAE... Aquests pirates també em fan bullir la sang. No són els unics, és clar. La BMI és igual de dolenta. Per posar-vos un exemple, mentre el meu marit i jo viviem a Arenys, ell va escriure una cançó que es diu "Last Train To Barcelona". La va registrar amb la SGAE perquè erem allà. Al desembre del 2004 en Tomeu Penya treia un disc ón s'incloïa "Last Train To Barcelona", i tota la família estava ben contenta. Quan varem anar a la SGAE per veure què haviem de fer per cobrar els drets d'autor, ens varen dir que no els podien pagar perquè ell estava afiliat a la BMI (una SGAE internacional), i que fins que no es desafiliés no hi havia res a fer. La BMI ens va dir que això no era veritat, que no ens preocupessim que ells s'ocuparien de tot. No ho varen fer, és clar, i després de infinitat de trucades i emails ignorats, varem decidir que encara estavem molt contents de tenir la cançó al disc d'en Tomeu, que ens agrada molt i és el cantant preferit de la meva mare, però que no veuriem mai un duro. Sabem que la SGAE col.lecta els diners, però que només paga a les seves "estrelles". Colla de lladres...
Jo me'n recordo quan anava cada día a Barcelona a estudiar a l'Escola Oficial d'Idiomes. Els meus pares em donaven, si no recordo malament, 1.500 pessetes a la setmana pels meus gastos (cafès, diaris, etc). Moltes vegades passava de pendre'm el tallat entre classe i classe, o algun dia pujava les Rambles a peu per estalviar-me el bitllet de metro, i cada mes, miraculosament, me'n podia anar a Discos Castelló i comprar-me un o dos discos de música country, la meva música preferida. Jo la valorava, la música que comprava, i no robava diners als músics que la feien.
El P2P no és dolent. Molts artistes comparteixen concerts sencers perquè els fans se'ls descarreguin, i els encoratgen a compartir-los amb altres fans, però el que no faran mai és donar gratis un àlbum que, com a mínim, els hi ha costat $30.000 o $40.000 de grabar en un estudi. I una persona que compra el CD del seu artista preferit i el penja a internet perquè tothom se'l pugui descarregar gratis, s'hauria d'aturar i pensar en el mal que li està fent a l'artista.
Raquel
Hola monserrat!
Realment, jo nomes conec aquesta estimada mafalda. I no se a qui van fer sant en nom de Mafalda, pero aquesta, potser no tan per "Santa" si no per "mestra" val la pena recordarl-la. Si es que seria curios coneixe-la en persona. Aixo si, ningu li treu el titol de la " Argentina mes famosa arreu". Felicitats per a la Mafalda, i com no, al Quino, l'autor. I es que fa uns quants anys de la primera vegada que van veure la llum, a mi els comics de la Mafalda sempre m'han agradat. Qui no riuria amb la Libertat?
Salutacions!
Aina
Sembla ser que el restaurants de la primera platja són els que, amb el permís de Ports i Costes, han muntat els gronxadors. Sembla ser també, que han fet servir els seus contactes per aconseguir-los gratuïtament, gronxadors i mobiliari. Això vol dir que tenim escut de la ciutat de Madrid per temps.
La gratuïtat, però, no hauria de servir d’excusa pel “tot si val” i crec que els propietaris haurien de fer servir una mica el sentit comú i la sensibilitat tot substituint aquest banc i utilitzant el català pels seus escrits.
Enric Pera
i ben comodes que són....
Pàgines